ADDED script,ca.txt Index: script,ca.txt ================================================================== --- script,ca.txt +++ script,ca.txt @@ -0,0 +1,229 @@ +#+title: Community-Lab: Un banc de proves en xarxes comunitàries per a la Internet futura + +* Introducció +Hola, sóc (Presentador) de (oganització), treballe al projecte CONFINE i vaig +a parlar‐vos sobre *##* Community-Lab, un banc de proves en xarxes comunitàries +per a la Internet futura. + +** Xarxes comunitàries +- Infraestructura desplegada i organitzada per grups de gent per a + l’autoabastiment de xarxa de banda ampla que funcione i cresca segons els + seus propis interessos. +- Característiques: Participació oberta, gestió oberta i transparent, + propietat distribuïda. +- L’EU considera les CN fonamentals per a *##* la universalització de la xarxa + de banda ampla. +- Implica nou desafiament d’investigació: Com recolzar el creixement i + sostenibilitat de les CN proporcionant els mitjans per a realitzar‐hi + recerca basada en l’experimentació. *##* + +** El projecte CONFINE: banc de proves en xarxes comunitàries per a la Internet futura +- El projecte CONFINE s’enfronta a l’anterior desafiament. +- Projecte finançat pel Setè Programa Marc europeu dins de la Iniciativa per a + la Recerca i Experimentació en la Internet Futura (FIRE). +- Membres: (*##* xarxes comunitàries) guifi.net, Funkfeuer, Athens Wireless + Metropolitan Network; (*##* institucions de recerca) Universitat Politècnica + de Catalunya, Fraunhofer Institute for Communication, Information Processing + and Ergonomics, Interdisciplinary Institute for Broadband Technology; (*##* + ONGs coŀlaboradores) OPLAN Foundation, Pangea. *##* +- Objectiu: Proporcionar un banc de proves i les eines i coneixement associats + per a que els investigadors experimenten en xarxes comunitàries reals. *##* + +** Banc de proves? +- Entorn construït amb maquinari real per la recerca experimental realista en + tecnologies de xarxa. *##* +- Alguns bancs sense fils, tant d’interior com d’exterior: + - Problemes: la seua escala local limitada, entorn controlat poc realista, + els experiments no poden compartir recursos simultàniament. +- Internet: PlanetLab, banc d’escala mundial amb compartició de recursos als + nodes. Principal inspiració per a Community-Lab. *##* + +** Community-Lab: un banc de proves per a xarxes comunitàries +- Community-Lab és el banc de proves desenvolupat per CONFINE. +- Integra i estén les xarxes comunitàries membre. +- Emprant la troncal de recerca FEDERICA per a la interconnexió. *##* +- Tot el programari i documentació de Community-Lab és lliure, tothom pot + fer‐los servir per a muntar el seu propi banc de proves CONFINE. + +* Requeriments i desafiaments +Un banc de proves té uns requeriments posats a prova per les característiques +úniques de les CN. Per exemple, com *##* + +** Gestió simple vs. Propietat distribuïda +- gestionar dispositius pertanyents a múltiples propietaris? *##* + +** Funcionalitat vs. Lleugeresa i baix cost +- admetre dispositius que van des de PCs fins a dispositius encastats? *##* + +** Compatibilitat vs. Heterogeneïtat +- treballar amb dispositius que a penes es poden personalitzar? +- admetre els diversos models de connectivitat i tecnologies d’enllaç sense + fils, amb fils i de fibra òptica? *##* + +** Familiaritat i flexibilitat vs. Estabilitat del sistema +- Els investigadors solen preferir un entorn Linux amb accés de root. +- aïllar els experiments que comparteixen un mateix node? +- *##* A voltes costa molt accedir a la ubicació d’un node. *##* + - mantenir estables els nodes per a evitar el manteniment presencial? *##* + +** Flexibilitat vs. Estabilitat de la xarxa +- Recordeu que els experiments corren sobre una xarxa en producció. +- permetre la interacció al menor nivell possible de la CN sense avariar‐la o + saturar‐la? *##* + +** Recollida de tràfic vs. Privadesa dels usuaris de la xarxa +- permetre experiments que recullen i caracteritzen tràfic de la xarxa? +- I evitant que els investigadors espien les dades dels seus usuaris? *##* + +** Robustesa de la gestió vs. Inestabilitat dels enllaços +- tractar amb els talls freqüents en la CN en gestionar els nodes? *##* + +** Abast vs. Aprovisionament d’adreces IP +- Les CN pateixen d’escassesa d’adreces IPv4 i un adreçament incompatible, amb + poca penetració d’IPv6. +- permetre que un banc de proves comprenga diferents CN? *##* + +* Arquitectura del banc de proves Community-Lab +** Arquitectura general +Aquesta és l’arquitectura desenvolupada pel projecte CONFINE per a superar els +desafiaments anteriors. S’aplica a tots els bancs que empren el programari de +CONFINE. *##* + +- Un banc de proves consta d’un conj. de nodes gestionats per un servidor. *##* + - Servidor gestionat per admins del banc. + - Xarxa i nodes gestionats per membres de la CN. + - Admins de nodes han d’acatar les condicions del banc de proves. + - Així es separa gestió del banc i propietat i gestió de la infraestr. *##* +- Tràfic de gestió del banc empra una VPN mallada basada en tinc: + - Evita problemes amb tallafocs i xarxes privades als nodes. + - S’hi empra IPv6 per a evitar l’escassesa i incompat. d’adreces entre CN. + - Connexions de gestió són breus per a tolerar els enllaços inestables. *##* +- Passareŀles són punts d’entrada a la xarxa de gestió. + - Ajuden a estendre‐la per múltiples CN per mitjans externs (e.g. FEDERICA, + la Internet). + - També poden encaminar la xarxa de gestió cap a la Internet. *##* +- Investigadors llancen experiments en rodanxes esteses sobre diversos nodes + (com a estelles). *##* + +** Rodanxes, estelles i nodes +- Són conceptes inspirats en PlanetLab. +- Una rodanxa (slice) és un concepte de gestió que agrupa un conjunt + d’estelles relacionades. +- Una estella (sliver) conté els recursos (CPU, memòria, disc, ample de banda, + interfícies…) reservades per a una rodanxa en un node donat. +- Un node allotja diverses estelles simultàniament. *##* + +** Arquitectura dels nodes +permet realitzar aquests conceptes. *##* Un node consta d’un CD, un RD i un rD +connectats a la mateima xarxa local amb fils. *##* + +- El dispositiu comunitari + - Un disp. completament normal de la CN, se’n poden emprar els existents. + - encamina tràfic entre la CN i la xarxa local (que no corre cap protocol + d’encaminament). *##* +- El dispositiu de recerca + - Normalment més potent que el CD, ja que executa els experiments. + - Separar el RD del CD minimitza la intromissió en infraestructura de CN. + - I els experiments no poden tombar els dispositius de la CN. + - corre distro OpenWrt, versàtil, lleugera i lliure, person. per CONFINE. *##* + - Estelles implementades com a lleugers contenidors Linux. + - Així els investigadors obtenen accés de root a un entorn familiar. *##* + - proporciona interfícies directes per a que els experiments puguen + interactuar a baix nivell amb la CN saltant‐se el CD. *##* + - executa el programari de control de CONFINE + - empra les eines LXC per a gestionar els contenidors i assegurar els + límits i aïllament dels recursos junt amb l’estabilitat del node. + - empra el control, filtratge i anonimització de tràfic per a assegurar + l’estabilitat, aïllament i privadesa de la xarxa (per completar). *##* +- El disp. de recuperació (per implementar) pot forçar un reinici remot del + maquinari del RD si es penja. També ajuda en actualitzar i restaurar‐lo. *##* + +* Compatibilitat amb experiments +Els investigadors poden activar a les estelles diferents tipus d’interfícies +de xarxa segons necessiten els experiments. Per exemple, per a *##* + +- imitar un PC domèstic: s’empra la interfície privada, *##* el seu tràfic L3 es + reenvia via NAT a la CN filtrat per a assegurar l’estabilitat de xarxa. *##* +- implementar un servei de xarxa: es crea una interfície pública, *##* té una + adreça de la CN i el seu tràfic L3 s’encamina directament a la CN filtrat + per a a assegurar l’estabilitat de xarxa. *##* +- experimentar amb algorismes d’encaminament: es crea una interfície aïllada, + *##* que empra una VLAN sobre una intefície directa. Es permet tot el tràfic + L2, però només entre estelles de la mateixa rodanxa amb interfícies aïllades + al mateix enllaç físic. + +Açò es mostrà amb experiments de BitTorrent i encaminament en malla a la +Conferència P2P'12 de l’IEEE. *##* Es planeja admetre experiments per a: + +- analitzar tràfic: es crea una interfície passiva *##* per a capturar tràfic + d’una interfície directa, filtrat i anonimitzat per a preservar la privadesa + a la xarxa. *##* +- realitzar proves de baix nivell: *##* es permet a l’estella l’accés en brut a + una interfície directa. Per motius de privadesa, aïllament i estabilitat + només s’hauria de permetre en ocasions excepcionals. *##* + +A banda dels experiments executats a les rodanxes, els investigadors aviat +podran recollir mesures de la qualitat i ús d’ample de banda de totes les +interfícies dels RD via el protocol DLEP. *##* + +A més a més, el servidor i els nodes publicaran aviat informació de gestió via +una API que permet estudiar el propi banc de proves o implementar serveis +externs com monitorització i selecció de nodes. + +** Un exemple d’experiment +per a veure com funciona el banc de proves. Crearem dues estelles que facen +ping entre elles. *##* + +1. L’investigador contacta primer amb el servidor i registra una descripció de + rodanxa que indica una plantilla d’estella (e.g. Debian Squeeze) i inclou + dades i programes per a preparar les estelles i llançar els experiments. *##* +2. Aquest canvi i els següents realitzats per l’investigador s’emmagatzemen al + registre, que conté la config de tots els components del banc de proves. *##* +3. L’investigador tria dos nodes i registra descripcions d’estella per a ells + a la rodanxa anterior. Cadascuna inclou una interfície pública a la CN. + Després l’investigador indica al servidor que instancie la rodanxa. *##* +4. Cada node dels anteriors obté una descripció d’estella per a ell. Si té + recursos lliures suficients, crea un contenidor aplicant la configuració + de l’estella sobre la plantilla escollida. *##* +5. Quan l’investigador sap que s’han instanciat les estelles pot comunicar al + servidor que active la rodanxa. *##* +6. Quan els nodes reben ordres d’activar estelles, inicien els contenidors. *##* +7. Els contenidors llancen els programes de preparació i execució + proporcionats per l’investigador. *##* +8. Els investigadors poden interactuar directament amb els contenidors + (e.g. via SSH) i recollir‐ne els resultats. *##* +9. En acabant l’investigador indica al servidor que desactive i desinstancie + la rodanxa. *##* +10. Els nodes reben les ordres i aturen i eliminen els contenidors. *##* + +Aquest és un resum de tots els passos anteriors. *##* + +* Cooperació entre les xarxes comunitàries i Community-Lab +pot prendre diferents formes. Donada una típica CN com aquesta, amb la +majoria de nodes enllaçats amb tecnologia WiFi, barata i ubíqua: *##* + +- Membres de la CN poden deixar un CD existent i que CONFINE hi connecte un RD + via Ethernet. Els experiments estan restringits al nivell d’aplicació si el + propietari del node no desitja una interfície directa (antena) al RD. *##* +- Membres de la CN poden deixar una ubicació i que CONFINE hi munte un node + complet (CD i RD). Així CONFINE ajuda a estendre la CN. *##* +- CONFINE també pot estendre la CN muntant una xarxa separada de nodes + connectats. Aquesta configuració permet experiments en totes les capes, + però cal avisar els usuaris sobre els usos d’investigació de la xarxa. *##* + +Aquestes només són algunes formes de cooperació de les moltes possibles. *##* + +* Participeu! +Vos hem presentat Community-Lab, un nou banc de proves desenvolupat pel +projecte CONFINE per a fomentar la recerca que pot ajudar les CN a esdevenir +una part fonamental d’Internet en un futur proper. + +Més informació: http://community-lab.net/, http://confine-project.eu/ + +Xarxes comunitàries i investigadors: Esperem la vostra participació! + +(Questions? Gràcies!) + +# Local Variables: +# mode: org +# End: