Community-Lab introduction

Added script,ca.txt version [b89c5348a8].

            1  +#+title: Community-Lab: Un banc de proves en xarxes comunitàries per a la Internet futura
            2  +
            3  +* Introducció
            4  +Hola, sóc (Presentador) de (oganització), treballe al projecte CONFINE i vaig
            5  +a parlar‐vos sobre *##* Community-Lab, un banc de proves en xarxes comunitàries
            6  +per a la Internet futura.
            7  +
            8  +** Xarxes comunitàries
            9  +- Infraestructura desplegada i organitzada per grups de gent per a
           10  +  l’autoabastiment de xarxa de banda ampla que funcione i cresca segons els
           11  +  seus propis interessos.
           12  +- Característiques: Participació oberta, gestió oberta i transparent,
           13  +  propietat distribuïda.
           14  +- L’EU considera les CN fonamentals per a *##* la universalització de la xarxa
           15  +  de banda ampla.
           16  +- Implica nou desafiament d’investigació: Com recolzar el creixement i
           17  +  sostenibilitat de les CN proporcionant els mitjans per a realitzar‐hi
           18  +  recerca basada en l’experimentació. *##*
           19  +
           20  +** El projecte CONFINE: banc de proves en xarxes comunitàries per a la Internet futura
           21  +- El projecte CONFINE s’enfronta a l’anterior desafiament.
           22  +- Projecte finançat pel Setè Programa Marc europeu dins de la Iniciativa per a
           23  +  la Recerca i Experimentació en la Internet Futura (FIRE).
           24  +- Membres: (*##* xarxes comunitàries) guifi.net, Funkfeuer, Athens Wireless
           25  +  Metropolitan Network; (*##* institucions de recerca) Universitat Politècnica
           26  +  de Catalunya, Fraunhofer Institute for Communication, Information Processing
           27  +  and Ergonomics, Interdisciplinary Institute for Broadband Technology; (*##*
           28  +  ONGs coŀlaboradores) OPLAN Foundation, Pangea. *##*
           29  +- Objectiu: Proporcionar un banc de proves i les eines i coneixement associats
           30  +  per a que els investigadors experimenten en xarxes comunitàries reals. *##*
           31  +
           32  +** Banc de proves?
           33  +- Entorn construït amb maquinari real per la recerca experimental realista en
           34  +  tecnologies de xarxa. *##*
           35  +- Alguns bancs sense fils, tant d’interior com d’exterior:
           36  +  - Problemes: la seua escala local limitada, entorn controlat poc realista,
           37  +    els experiments no poden compartir recursos simultàniament.
           38  +- Internet: PlanetLab, banc d’escala mundial amb compartició de recursos als
           39  +  nodes.  Principal inspiració per a Community-Lab. *##*
           40  +
           41  +** Community-Lab: un banc de proves per a xarxes comunitàries
           42  +- Community-Lab és el banc de proves desenvolupat per CONFINE.
           43  +- Integra i estén les xarxes comunitàries membre.
           44  +- Emprant la troncal de recerca FEDERICA per a la interconnexió. *##*
           45  +- Tot el programari i documentació de Community-Lab és lliure, tothom pot
           46  +  fer‐los servir per a muntar el seu propi banc de proves CONFINE.
           47  +
           48  +* Requeriments i desafiaments
           49  +Un banc de proves té uns requeriments posats a prova per les característiques
           50  +úniques de les CN.  Per exemple, com *##*
           51  +
           52  +** Gestió simple vs. Propietat distribuïda
           53  +- gestionar dispositius pertanyents a múltiples propietaris? *##*
           54  +
           55  +** Funcionalitat vs. Lleugeresa i baix cost
           56  +- admetre dispositius que van des de PCs fins a dispositius encastats? *##*
           57  +
           58  +** Compatibilitat vs. Heterogeneïtat
           59  +- treballar amb dispositius que a penes es poden personalitzar?
           60  +- admetre els diversos models de connectivitat i tecnologies d’enllaç sense
           61  +  fils, amb fils i de fibra òptica? *##*
           62  +
           63  +** Familiaritat i flexibilitat vs. Estabilitat del sistema
           64  +- Els investigadors solen preferir un entorn Linux amb accés de root.
           65  +- aïllar els experiments que comparteixen un mateix node?
           66  +- *##* A voltes costa molt accedir a la ubicació d’un node. *##*
           67  +  - mantenir estables els nodes per a evitar el manteniment presencial? *##*
           68  +
           69  +** Flexibilitat vs. Estabilitat de la xarxa
           70  +- Recordeu que els experiments corren sobre una xarxa en producció.
           71  +- permetre la interacció al menor nivell possible de la CN sense avariar‐la o
           72  +  saturar‐la? *##*
           73  +
           74  +** Recollida de tràfic vs. Privadesa dels usuaris de la xarxa
           75  +- permetre experiments que recullen i caracteritzen tràfic de la xarxa?
           76  +- I evitant que els investigadors espien les dades dels seus usuaris? *##*
           77  +
           78  +** Robustesa de la gestió vs. Inestabilitat dels enllaços
           79  +- tractar amb els talls freqüents en la CN en gestionar els nodes? *##*
           80  +
           81  +** Abast vs. Aprovisionament d’adreces IP
           82  +- Les CN pateixen d’escassesa d’adreces IPv4 i un adreçament incompatible, amb
           83  +  poca penetració d’IPv6.
           84  +- permetre que un banc de proves comprenga diferents CN? *##*
           85  +
           86  +* Arquitectura del banc de proves Community-Lab
           87  +** Arquitectura general
           88  +Aquesta és l’arquitectura desenvolupada pel projecte CONFINE per a superar els
           89  +desafiaments anteriors.  S’aplica a tots els bancs que empren el programari de
           90  +CONFINE. *##*
           91  +
           92  +- Un banc de proves consta d’un conj. de nodes gestionats per un servidor. *##*
           93  +  - Servidor gestionat per admins del banc.
           94  +  - Xarxa i nodes gestionats per membres de la CN.
           95  +  - Admins de nodes han d’acatar les condicions del banc de proves.
           96  +  - Així es separa gestió del banc i propietat i gestió de la infraestr. *##*
           97  +- Tràfic de gestió del banc empra una VPN mallada basada en tinc:
           98  +  - Evita problemes amb tallafocs i xarxes privades als nodes.
           99  +  - S’hi empra IPv6 per a evitar l’escassesa i incompat. d’adreces entre CN.
          100  +  - Connexions de gestió són breus per a tolerar els enllaços inestables. *##*
          101  +- Passareŀles són punts d’entrada a la xarxa de gestió.
          102  +  - Ajuden a estendre‐la per múltiples CN per mitjans externs (e.g. FEDERICA,
          103  +    la Internet).
          104  +  - També poden encaminar la xarxa de gestió cap a la Internet. *##*
          105  +- Investigadors llancen experiments en rodanxes esteses sobre diversos nodes
          106  +  (com a estelles). *##*
          107  +
          108  +** Rodanxes, estelles i nodes
          109  +- Són conceptes inspirats en PlanetLab.
          110  +- Una rodanxa (slice) és un concepte de gestió que agrupa un conjunt
          111  +  d’estelles relacionades.
          112  +- Una estella (sliver) conté els recursos (CPU, memòria, disc, ample de banda,
          113  +  interfícies…) reservades per a una rodanxa en un node donat.
          114  +- Un node allotja diverses estelles simultàniament. *##*
          115  +
          116  +** Arquitectura dels nodes
          117  +permet realitzar aquests conceptes.  *##* Un node consta d’un CD, un RD i un rD
          118  +connectats a la mateima xarxa local amb fils. *##*
          119  +
          120  +- El dispositiu comunitari
          121  +  - Un disp. completament normal de la CN, se’n poden emprar els existents.
          122  +  - encamina tràfic entre la CN i la xarxa local (que no corre cap protocol
          123  +    d’encaminament). *##*
          124  +- El dispositiu de recerca
          125  +  - Normalment més potent que el CD, ja que executa els experiments.
          126  +    - Separar el RD del CD minimitza la intromissió en infraestructura de CN.
          127  +    - I els experiments no poden tombar els dispositius de la CN.
          128  +  - corre distro OpenWrt, versàtil, lleugera i lliure, person. per CONFINE. *##*
          129  +    - Estelles implementades com a lleugers contenidors Linux.
          130  +    - Així els investigadors obtenen accés de root a un entorn familiar. *##*
          131  +  - proporciona interfícies directes per a que els experiments puguen
          132  +    interactuar a baix nivell amb la CN saltant‐se el CD. *##*
          133  +  - executa el programari de control de CONFINE
          134  +    - empra les eines LXC per a gestionar els contenidors i assegurar els
          135  +      límits i aïllament dels recursos junt amb l’estabilitat del node.
          136  +    - empra el control, filtratge i anonimització de tràfic per a assegurar
          137  +      l’estabilitat, aïllament i privadesa de la xarxa (per completar). *##*
          138  +- El disp. de recuperació (per implementar) pot forçar un reinici remot del
          139  +  maquinari del RD si es penja.  També ajuda en actualitzar i restaurar‐lo. *##*
          140  +
          141  +* Compatibilitat amb experiments
          142  +Els investigadors poden activar a les estelles diferents tipus d’interfícies
          143  +de xarxa segons necessiten els experiments.  Per exemple, per a *##*
          144  +
          145  +- imitar un PC domèstic: s’empra la interfície privada, *##* el seu tràfic L3 es
          146  +  reenvia via NAT a la CN filtrat per a assegurar l’estabilitat de xarxa. *##*
          147  +- implementar un servei de xarxa: es crea una interfície pública, *##* té una
          148  +  adreça de la CN i el seu tràfic L3 s’encamina directament a la CN filtrat
          149  +  per a a assegurar l’estabilitat de xarxa. *##*
          150  +- experimentar amb algorismes d’encaminament: es crea una interfície aïllada,
          151  +  *##* que empra una VLAN sobre una intefície directa.  Es permet tot el tràfic
          152  +  L2, però només entre estelles de la mateixa rodanxa amb interfícies aïllades
          153  +  al mateix enllaç físic.
          154  +
          155  +Açò es mostrà amb experiments de BitTorrent i encaminament en malla a la
          156  +Conferència P2P'12 de l’IEEE.  *##* Es planeja admetre experiments per a:
          157  +
          158  +- analitzar tràfic: es crea una interfície passiva *##* per a capturar tràfic
          159  +  d’una interfície directa, filtrat i anonimitzat per a preservar la privadesa
          160  +  a la xarxa. *##*
          161  +- realitzar proves de baix nivell: *##* es permet a l’estella l’accés en brut a
          162  +  una interfície directa.  Per motius de privadesa, aïllament i estabilitat
          163  +  només s’hauria de permetre en ocasions excepcionals. *##*
          164  +
          165  +A banda dels experiments executats a les rodanxes, els investigadors aviat
          166  +podran recollir mesures de la qualitat i ús d’ample de banda de totes les
          167  +interfícies dels RD via el protocol DLEP. *##*
          168  +
          169  +A més a més, el servidor i els nodes publicaran aviat informació de gestió via
          170  +una API que permet estudiar el propi banc de proves o implementar serveis
          171  +externs com monitorització i selecció de nodes.
          172  +
          173  +** Un exemple d’experiment
          174  +per a veure com funciona el banc de proves.  Crearem dues estelles que facen
          175  +ping entre elles. *##*
          176  +
          177  +1. L’investigador contacta primer amb el servidor i registra una descripció de
          178  +   rodanxa que indica una plantilla d’estella (e.g. Debian Squeeze) i inclou
          179  +   dades i programes per a preparar les estelles i llançar els experiments. *##*
          180  +2. Aquest canvi i els següents realitzats per l’investigador s’emmagatzemen al
          181  +   registre, que conté la config de tots els components del banc de proves. *##*
          182  +3. L’investigador tria dos nodes i registra descripcions d’estella per a ells
          183  +   a la rodanxa anterior.  Cadascuna inclou una interfície pública a la CN.
          184  +   Després l’investigador indica al servidor que instancie la rodanxa. *##*
          185  +4. Cada node dels anteriors obté una descripció d’estella per a ell.  Si té
          186  +   recursos lliures suficients, crea un contenidor aplicant la configuració
          187  +   de l’estella sobre la plantilla escollida. *##*
          188  +5. Quan l’investigador sap que s’han instanciat les estelles pot comunicar al
          189  +   servidor que active la rodanxa. *##*
          190  +6. Quan els nodes reben ordres d’activar estelles, inicien els contenidors. *##*
          191  +7. Els contenidors llancen els programes de preparació i execució
          192  +   proporcionats per l’investigador. *##*
          193  +8. Els investigadors poden interactuar directament amb els contenidors
          194  +   (e.g. via SSH) i recollir‐ne els resultats. *##*
          195  +9. En acabant l’investigador indica al servidor que desactive i desinstancie
          196  +   la rodanxa. *##*
          197  +10. Els nodes reben les ordres i aturen i eliminen els contenidors. *##*
          198  +
          199  +Aquest és un resum de tots els passos anteriors. *##*
          200  +
          201  +* Cooperació entre les xarxes comunitàries i Community-Lab
          202  +pot prendre diferents formes.  Donada una típica CN com aquesta, amb la
          203  +majoria de nodes enllaçats amb tecnologia WiFi, barata i ubíqua: *##*
          204  +
          205  +- Membres de la CN poden deixar un CD existent i que CONFINE hi connecte un RD
          206  +  via Ethernet.  Els experiments estan restringits al nivell d’aplicació si el
          207  +  propietari del node no desitja una interfície directa (antena) al RD. *##*
          208  +- Membres de la CN poden deixar una ubicació i que CONFINE hi munte un node
          209  +  complet (CD i RD).  Així CONFINE ajuda a estendre la CN. *##*
          210  +- CONFINE també pot estendre la CN muntant una xarxa separada de nodes
          211  +  connectats.  Aquesta configuració permet experiments en totes les capes,
          212  +  però cal avisar els usuaris sobre els usos d’investigació de la xarxa. *##*
          213  +
          214  +Aquestes només són algunes formes de cooperació de les moltes possibles. *##*
          215  +
          216  +* Participeu!
          217  +Vos hem presentat Community-Lab, un nou banc de proves desenvolupat pel
          218  +projecte CONFINE per a fomentar la recerca que pot ajudar les CN a esdevenir
          219  +una part fonamental d’Internet en un futur proper.
          220  +
          221  +Més informació: http://community-lab.net/, http://confine-project.eu/
          222  +
          223  +Xarxes comunitàries i investigadors: Esperem la vostra participació!
          224  +
          225  +(Questions? Gràcies!)
          226  +
          227  +# Local Variables:
          228  +# mode: org
          229  +# End: