software libre

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.

Uzbl, el navegador web amb filosofia Unix

Uzbl és un nou navegador web que segueix la filosofia Unix de comptar amb múltiples programes que fan una sola feina, la fan bé, i es poden combinar entre ells. El nucli de Uzbl està basat en WebKit, i es comunica amb l’exterior pels canals Unix tradicionals (fitxers, canonades, cues, connectors…) que permeten implementar les funcionalitats que l’usuari imagine com vulga. Recomane veure la presentació rellamp de Uzbl a la FOSDEM 2010. El navegador ideal per al bricoleur! ;)

Tot és text!

Últimament estic fent prou d’edició de text en formularis web, i la veritat és que és un conyaso. Els navegadors web no proporcionen capacitats serioses d’edició de texts, més enllà del moviment bàsic del cursor, tallar, enganxar i desfer. I em sembla prou i massa. La feina del navegador és possibilitar la navegació per la web, la d’editar texts és de l’editor de text. Aproximacions com la de FCKeditor aporten massa complexitat i requeriments a les aplicacions web, a banda d’estar reinventant la roda. El que cal és una forma còmoda d’editar els texts dels formularis web amb l’editor sense anar copiant i enganxant amunt i avall.

Hui he trobat una extensió del navegador Firefox anomenada It's All Text! (my friend), que fa una cosa ben senzilla: donada una caixa de text d’un formulari web, llança l’editor de text favorit de l’usuari. En tancar l’editor, el text és posat automàticament a la caixa. Simple, veritat? Tant com cal. A més té el detall de no esborrar el fitxer de disc mentre no es tanca (correctament) el navegador. Molt important per a evitar sorpreses desagradables si fallen les connexions (o la llum).

Amb això i el mode Wikipedia per a Emacs estic editant aquesta entrada i açò és la glòria. KISS!

XWrits to Workrave and back again

Portava molt de temps usant XWrits per a obligar‐me a fer pauses per a eviar la síndrome del túnel carpià. És un d’eixos programes senzills i que fan la seua feina bé: quan dus massa temps escrivint, mostra una finestra amb una imatge parpellejant que no deixa de fer la punyeta fins que descanses.

Al poc de temps vaig començar a usar el gestor de finestres Ion, que agrupa les finestres en marcs de forma que tries quina és visible mitjançant unes pestanyes. XWrits deixà de ser efectiu perquè quan la finestra punyetera apareixia, en seleccionava una altra i XWrits deixava de ser visible, així que passava olímpicament d’ell.

Aleshores vaig vore en una MaratOO.o el Workrave a l’ordinador de Jordi. Tenia bona pinta perquè, a banda de ser més pesat a l’hora de mostrar els avisos (quadre sense finestra directament sobre la pantalla) i proposar exercicis per al descans, també suggeria fer micropauses (descansos curts cada poc de temps). Així que em vaig passar a Workrave.

La veritat és que Workrave no està malament, però és un mamotret que ocupa prou de memòria, té estranyes interaccions amb altres aplicacions GTK+ i està contínuament alterant multitud de fitxers d’estat, cosa que em destorba a l’hora d’emprar Unison per a les còpies de seguretat.

Casualment l’altre dia vaig fer una ullada al manual d’XWrits a la web i em va sorprendre que, per a fer alhora micropauses i descansos es podia simplement llançar el programa dues voltes amb diferents arguments. «Vaja», vaig pensar, «què em deté ara de tornar al vell XWrits?». Els exercicis ja me’ls sabia de memòria però, i el problema de les finestres? Com faig per a no passar una altra volta d’XWrits?

Aleshores vaig recordar quelcom que he aprés després de tants anys d’usar Ion:

No hi ha res més incòmode en una interfície gràfica que les pròpies finestres flotants.

Doncs pareu l’orella que resulta que Ion és capaç de fer flotar finestres per sobre dels marcs. Quin usuari d’Ion voldria una finestra flotant, si són tan molestes? DONCS JO, per a que XWrits done bé la brasa quan toca! Ací va la configuració per a cfg_kludges.lua:

defwinprop {
    class = "XWrits",
    instance = "xwrits",
    float = true,
    switchto = false,
}

Amb això, i llançant XWrits tal que així a ~/.xsession:

# Per a les micropauses.
xwrits title=micropausa \
       typetime=5 breaktime=:30 canceltime=2 &
# Per als descansos.
xwrits title=descans \
       typetime=50 breaktime=10 canceltime=3 &

aconseguim una funcionalitat equivalent a Workrave, amb un programa molt més senzill! KISS!

Actualització (2007-09-12)

Que les finestres flotants d’XWrits siguen pesades passa, però que siguen escollides com a actives només apareixen és quasi, quasi perillós. Per això he afegit l’opció switchto = false, que evita aquest comportament. Així, quan apareix una finestra d’XWrits, la finestra en ús continua seleccionada.

fonts.conf

ivan[X]tardis:~$ cat ~/.fonts.conf
<?xml version="1.0"?>
<!DOCTYPE fontconfig SYSTEM "fonts.dtd">
<fontconfig>
        <match target="font">
                <edit name="antialias" mode="assign">
                        <bool>false</bool>
                </edit>
        </match>
</fontconfig>

:,-))))

En valencià i gratuït… a quin preu?

Missatge que he rebut hui del Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt, i la resposta que he enviat (és llarg):

Gabinet de Promoció del Valencià (el 2007-05-17 a les 08:12:27 +0200) va dir:

> Microsoft fa una marató per arribar al milió d’usuaris dels seus productes en
> valencià.
> Entreu a
> [… EVITE LA PUBLICITAT …]
> i us podreu descarregar el Windows Vista i l’Office en valencià gratuïtament.
> A més, podeu guanyar un ordinador portàtil!
> Difoneu-ho entre els vostres familiars i col·legues. Hem de fer pinya!
>
> FONT: Infozèfir

Em sent en la més absoluta obligació d’informar‐vos de que existeixen alternatives a aquests productes de Microsoft. Recordem que MS és una companyia que sempre ha tractat d’atrapar als seus usuaris [1], que usa els seus formats per a assegurar açò [2] i que ha estat condemnada per la UE per pràctiques monopòliques [3] [4].

[1]http://en.wikipedia.org/wiki/Vendor_lock-in#Microsoft [2]http://www.gnu.org/philosophy/microsoft-new-monopoly.ca.html [3]http://en.wikipedia.org/wiki/European_Union_Microsoft_antitrust_case [4]http://www.gnu.org/philosophy/microsoft-antitrust.ca.html

La que anuncieu no és més que una campanya de màrqueting per la qual MS s’assegura nous usuaris que estaran igualment obligats a pagar quan apareguen les noves versions de Vista i Office. En altre cas, els usuaris hauran d’usar versions alterades que en violen la llicència, cosa que podria causar que perderen l’accés als seus propis documents degut a les característiques de DRM de Vista [5].

[5]http://badvista.fsf.org/what-s-wrong-with-microsoft-windows-vista

Que els productes estiguen en valencià no és raó suficient per a condemnar als seus usuaris a aquesta pèrdua de llibertat, ni per a que un organisme públic els promocione, per molt que la difusió del valencià en siga la tasca.

De fet, existeixen per a aquests productes alternatives que atorguen als usuaris la llibertat d’usar‐los i compartir‐los sense limitació. Em centraré en OpenOffice.org [6], una suite ofimàtica lliure que ofereix una funcionalitat comparable a la de MS i que pot (i sempre podrà) ser usada gratuïtament. OpenOffice.org usa un format obert que és l’únic reconegut a nivell mundial com a estàndard ISO per a l’intercanvi i emmagatzematge de documentació a llarg termini [7], i que també està acceptat per altres aplicacions ofimàtiques [8]. En canvi, el format OpenXML promogut per MS presenta molts problemes per a ser considerat un estàndard [9]. Recordem que la pròpia Unió Europea recomana l’ús d’estàmdards oberts [10].

[6]http://ca.openoffice.org/ [7]http://en.wikipedia.org/wiki/OpenDocument [8]http://en.wikipedia.org/wiki/OpenDocument_software [9]http://www.estandaresabiertos.com//index.php?option=com_content&task=view&id=65&Itemid=2 [10]http://ec.europa.eu/idabc/en/document/3428/5644

També hi ha alternatives a Windows, com GNU/Linux, que ofereixen als usuaris un sistema igual (o més) útil, gratuït, més robust i segur, i que respecta la seua llibertat, a banda d’incloure la majoria d’aplicacions que l’usuari puga necessitar. Diverses administracions publiques ja han adoptat aquests sistemes [11] [12] [13], i hi ha multitud de distribucions de fàcil instaŀlació i ús [14], algunes amb possibilitat de suport tècnic [15].

[11]http://www.linex.org/ [12]http://www.guadalinex.org/ [13]http://lliurex.net/ [14]http://fedoraproject.org/ [15]http://www.ubuntu.com/

Tant OpenOffice.org com la majoria de les distribucions de GNU/Linux (en especial Ubuntu) estan completament traduïdes al valencià per coŀlaboradors diversos que s’organitzen per a assegurar la pervivència i manteniment de les traduccions amb independència d’interessos comercials [16].

[16]http://www.softcatala.org/articles/article16.htm

D’altra banda, és important que, en recolzar el programari lliure com OpenOffice.org i GNU/Linux, es dóna l’oportunitat a qualsevol empresa d’oferir qualsevol tipus de servei al seu voltant, fomentant així l’economia local, cosa impensable amb el model ultrarestrictiu promogut per les llicències dels productes de MS, els beneficis dels quals es van a l’estranger.

Per això vos anime a provar OpenOffice.org [17] i GNU/Linux (Ubuntu és una bona opció [18]) i a promoure el seu ús, ja que resulta de molt major benefici individual i social que l’opció que proposeu.

[17]http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org [18]http://www.ubuntu.com/GetUbuntu/download

Amb açò acabe. Si teniu cap dubte al respecte o voldrieu saber‐ne més, podeu enviar‐me un missatge sense problema.

Salutacions

Estic fent un huevo

No és que m'haja posat gallinaci ni que tinga una retenció intestinal, sinò que estic preparant PyTables per a que suporte la creació d'ous de Python. Els ous són una forma molt senzilla de distribuir paquets de Python, i sembla que cada volta més desenvolupadors s'hi apunten.

La veritat és que tenen raó, perquè les setuptools i l'eina Easy Install fan que instaŀlar l'última versió d'un paquet de Python siga tan fàcil com:

$ easy_install NomDelPaquet

I si el paquet està preparat per a usar setuptools i llistat en el PyPI, ell a soles se'l baixa, el desempaqueta, compiŀla (si cal) i instaŀla, quedant tot en un sol fitxer tipus ZIP o com a molt en un directori (aquests són l'ou pròpiament dit). El millor és que si el paquet depén d'altres que no tens, se'ls baixa i deixa també enllestits. Vaja, com l'apt-get de Debian, però suporta diverses versions simultànies i arquitectures en el mateix punt d'instaŀlació. Genial!

De fet, l'usuari ni tan sols necessita tenir instaŀlades les setuptools. Només cal que es descarregue el programeta ez_setup.py i arreando. En el seu defecte, el propi paquet font que vulga instaŀlar pot portar-lo inclós. Si sou desenvolupadors de Python, dediqueu una vespradeta a mirar la plana de setuptools. Amb un mínim d'esforç podeu adaptar els vostres paquets i fer la vida més fàcil als vostres usuaris i a vosaltres mateixos, perquè setuptools també facilita enormement moltes tasques rutinàries de desenvolupament (i molt!).

Note

La frase és de la filla d'una companya de classes de mon pare, que en veure el nostre canari adormit, fet una bola va dir: «Això és que està fent un huevo?». Quina gràcia, la nana!

La MaratOO'o 2.0.1

Aquest cap de setmana passat vaig estar en la MaratOO'o 2.0.1, organitzada per Softcatalà. Enguany, igual que l'any passat, es va celebrar en el campus de Burjassot de la Universitat de València.

En aquesta ocasió es tractava de donar una empenta a la traducció al català d'OpenOffice.org, de cara al proper llançament de la seua versió 2.0.1. Vam ser unes trenta persones els dos dies (prou més que l'any passat!). A banda de les sessions de traducció, els dinars i demés estiguéren molt rebé, sobretot la pizzada a l'aire lliure a 5 graus i unes ventades que feien volar trossos de carn per tot arreu. La gent molt simpàtica, semblaven molt entusiasmats, tot i el viatge que s'haguéren de fer des de Barna, el fred i algun que altre incident amb els ordinadors.

Ara cal esperar que algú penge les afotos en la web. De moment, vos recomane a tots els interessats en la traducció que vos apunteu a la següent MaratOO'o que es faça, vos ho passareu molt bé!

Despenyaferro!

Actualització (2005-12-01)

Jesús Corrius (coordindor de la traducció d'OpenOffice.org al català) ha penjat en Flickr una coŀlecció de fotografies de la MaratOO'o 2.0.1. Així veureu l'ambientillo que hi havia. Molt bona la de la batalla per l'aigua! ;)

UML ràpid com el llamp!

Preparant una màquina virtual amb User Mode Linux (UML) per al taller de seguretat de l'altre dia va ocórrer-me una cosa ben estranya: vaig crear un ordinador virtual ultra-ràpid! Mireu si no l'eixida d'aquesta ordre (damocles és la màquina virtual):

ivan@damocles:~$ time sleep 60

real    0m7.565s
user    0m0.000s
sys     0m0.490s
ivan@damocles:~$

Uau! Un ordinador que fa una espera d'un minut en set segons i mig! No és genial?

Doncs no, no ho és. Proveu a fer una connexió per SSH o IMAP a una màquina així. Abans de que tingueu temps d'entrar la contrasenya, el servidor diu que la connexió ja ha expirat! O sou Billy «dits ràpids» o no hi ha forma d'entrar.

Ja havia llegit la frase de Linus Torvalds dient que Linux és tan ràpid que completa un bucle infinit en 10 segons, però no em va semblar que fora el cas. Després de quasi un dia de trencar-me les banyes amb el portàtil i la màquina virtual, una sospita («idea feliç», que diuen els matemàtics) s'apoderà de mi. Així que vaig consultar les caràctiques de la CPU de tardis, la màquina amfitriona:

ivan[LX]tardis:~$ cat /proc/cpuinfo
processor       : 0
vendor_id       : GenuineIntel
cpu family      : 15
model           : 2
model name      : Intel(R) Pentium(R) 4 CPU 2.53GHz
stepping        : 7
cpu MHz         : 315.495
cache size      : 512 KB
fdiv_bug        : no
hlt_bug         : no
f00f_bug        : no
coma_bug        : no
fpu             : yes
fpu_exception   : yes
cpuid level     : 2
wp              : yes
flags           : fpu vme de pse tsc msr pae mce [...]
bogomips        : 4997.12

ivan[LX]tardis:~$

CPU de 2.5 GHz funcionant a 315 MHz (gràcies a CPUFreq i PowerNowd) per a estalviar bateria. Sense novetat en el front. Però, ostres, i si UML usa la freqüència en Hz de la CPU amfitriona per a saber quants tics de rellotge dura un segon? Si així fora, l'acceleració hauria de ser proporcional a la disminució de freqüència. Així que vaig posar el portàtil a la freqüència màxima i torní a llençar la UML i l'ordre anterior:

ivan@damocles:~$ time sleep 60

real    1m0.116s
user    0m0.030s
sys     0m0.060s
ivan@damocles:~$

Ei, això és un minut! Bé, el meu ordinador virtual torna a respectar les lleis de l'espai-temps. Prenguem nota de la freqüència de la CPU amfitriona:

ivan[LX]tardis:~$ cat /proc/cpuinfo
processor       : 0
vendor_id       : GenuineIntel
cpu family      : 15
model           : 2
model name      : Intel(R) Pentium(R) 4 CPU 2.53GHz
stepping        : 7
cpu MHz         : 2523.968
cache size      : 512 KB
fdiv_bug        : no
hlt_bug         : no
f00f_bug        : no
coma_bug        : no
fpu             : yes
fpu_exception   : yes
cpuid level     : 2
wp              : yes
flags           : fpu vme de pse tsc msr pae mce [...]
bogomips        : 4997.12

ivan[LX]tardis:~$

Es compleix la proporcionalitat? D'una banda tenim una acceleració de 2523.968 MHz / 315.495 MHz = 8, val. I d'altra banda, 60.116 s / 7.565 s = 7.95, voilà!

En efecte, és necessari posar la màquina amfitriona a la freqüència màxima (on un segon dura un segon, per dir-ho així) per a llençar-hi una màquina UML. Fixeu-vos en que és un poc desconcertant veure com la mateixa màquina UML amb la mateixa configuració en l'amfitriona funciona en un ordinador de sobretaula, però no en un de portàtil. Em sembla que posaré una nota al respecte en la guia UML+debootstrap.

Companys, què perversa és la informàtica!

Disponible la presentació de localització al català

Ja podeu trobar en la plana principal de Sélidor la presentació «Adaptació i traducció de Programari Lliure al català» que he donat hui en la UJI. Hi ha vingut bastant gent, a qui agraesc profundament la seua assistència, ja que damunt féien cara d'interés i tot! ;)

Conferència: Localització de Programari Lliure al català

Uau, quasi se m'oblida dir que la setmana vinent a la UJI es celebra la Festa per la Llengua 2005. Enguany hi ha molts, però que molts actes i conferències programats. El dimarts dia 19, a les 12 hores presente en l'Aula Magna de l'ESTCE la conferència «Adaptació i traducció de programari lliure al català».

Vos penge ací el resum:

L'omnipresència de la informàtica i l'amicalitat amb l'usuari no són res si aquest no entén l'idioma en què li parla l'ordinador. Tanmateix, disposar de programari adaptat a idiomes minoritaris ha sigut realment dificultós fins a fa pocs anys, per dependre d'empreses que no veien la necessitat ni l'interés econòmic en dedicar-hi l'esforç necessari. Afortunadament, l'actual revolució del Programari Lliure (Free Software i Open Source Software) està oferint als usuaris la possibilitat de prendre la iniciativa i organitzar-se per a aconseguir un suport complet per al seu idioma.

Aquesta xerrada presenta el panorama de la localització de Programari Lliure al català, des del punt de vista tècnic i organitzatiu. Es descriurà el procés d'adaptació de programari i documentació, presentant els projectes i equips de traducció, la infraestructura de recolzament disponible i les eines usades, tot amb un nivell introductori per a fer palés que la traducció no requereix grans coneixements tècnics ni lingüístics.

Tan aviat com tinga la presentació llesta, la penjaré per que tingueu a mà tots els enllaços que conté. Esteu tots invitats. Vos hi espere!