santa Procopia

Llig a Barrapunto que The Pirate Bay estrena una nova categoria per a indexar models llests per a descarregar de BitTorrent i imprimir‐los com a objectes físics a una impressora 3D (com el MakerBot o la RepRap, ambdues lliures). Després d’haver‐me llegit L’era del diamant de Neal Stephenson un parell de voltes, sent una agradable i suau vibració al meu pit. Vaig a baixar‐me un entrepà per al compiŀlador de matèria!

Desembre de 2004: el Consell Europeu intenta aprovar la Directiva Europea sobre Patents a la Comissió d’Agricultura i Pesca com a ítem sense debat. Desembre de 2011: el Consell Europeu aprova l’adhesió a l’ACTA a la Comissió d’Agricultura i Pesca, sense debat. Algú veu un patró ací? Més encara, algú hi veu una tendència?

Gonzalo Martín ha encontrado en esta noticia el punto de encuentro del nacionalismo y el monopolio intelectual: cuando un connacional te observa y reproduce una receta tradicional (el jamón serrano), está aprendiendo, pero cuando lo hace un potencial competidor extranjero, entonces te está copiando (esa palabra tan sucia que casi equivale a «robar»). Yo añado que la incoherencia es más profunda: el articulista sugiere que el respeto a la propiedad intelectual —un monopolio ejecutado por el estado— protegería al jamón español, pero al mismo tiempo indica cómo éste lo tiene crudo en China porque el gobierno sólo permite vender jamón allí a una empresa española. ¡Menuda cara!

Gonzalo Martín ha trobat en aquesta notícia el punt de trobada del nacionalisme i el monopoli inteŀlectual: quan un connacional t’observa i reprodueix una recepta tradicional (el pernil serrà), està aprenent, però quan ho fa un potencial competidor estranger, aleshores t’està copiant (eixa paraula tan bruta quasi equivalent a «robar»). Jo afegisc que la incoherència és més profunda: l’articulista suggereix que el respecte a la propietat inteŀlectual —un monopoli executat per l’estat— protegiria el pernil espanyol, però alhora indica com aquest ho té cru a Xina perquè el govern només permet vendre pernil allà a una empresa espanyola. Quina cara més dura!

Terrordrome (vía Fase Bonus) es un videojuego de lucha desarrollado por amor al arte donde los protagonistas de los filmes de terror más populares desde los ’80 (Chucky, Jason, Ash Williams, Freddy Krueger…) se enfrentan unos a otros. Sobre ser un proyecto personal, el autod se ha currado un juego muy completo con modelos 3D impresionantes de personajes y escenarios. Pues bien, no ha tardado nada la Warner en amenazarlo por violación de copyright para que elimine de él los personajes de Jason y Freddy. Aquí vemos otra vez LA cuestión sobre la propiedad intelectual que, como Gonzalo suele recordar, no tiene nada que ver con las descargas, sino con si se puede continuar justificando su propia existencia con el argumente de que ayuda a fomentar la creación. Y creo que la respuesta es cada día más clara.

Terrordrome (via Fase Bonus) és un videojoc de lluita desenvolupat per amor a l’art on els protagonistes dels films de terror més populars des dels ’80 (Chucky, Jason, Ash Williams, Freddy Krueger…) s’enfronten els uns als altres. Malgrat ser un projecte personal, l’autor s’ha currat un joc molt complet amb models 3D impressionants de personatges i escenaris. Doncs bé, no ha tardat gens la Warner en amenaçar‐lo per violació de copyright per a que n’elimine els personatges de Jason i Freddy. Ací veem una altra volta LA qüestió sobre la propietat inteŀlectual que, com Gonzalo sol recordar, no té res a veure amb les descàrregues, sinó amb si se’n pot continuar justificant la seua pròpia existència amb l’argument de que ajuda a fomentar la creació. I crec que la resposta és cada dia més clara.

Recordeu la nova llei federal que posa tota la força dels EUA sobre Internet al servei dels tsars del copyright per a atacar els punts flacs de la Xarxa a nivell mundial? Bé, ja té nom (COICA) i, per descomptat, ha rebut el vist‐i‐plau governamental unànime.

Todas las revoluciones revelan, bajo una luz nueva y menos favorable, los privilegios de los guardianes del «Antiguo Régimen». No es diferente del caso de la revolución de Internet, que está dejando al descubierto la posición insostenible de ciertos guardianes e intermediarios de los contenidos. Ninguna posición históricamente atrincherada garantiza la supervivencia de ningún intermediario cultural. Nos guste o no, los guardianes de los contenidos se arriesgan a quedar en la cuneta si no se adaptan a las necesidades tanto de los creadores como de los consumidores de bienes culturales.

¿Es ésta una cita de David de Ugarte en Los futuros que vienen? No, se trata de la comisaria europea para la Agenda Digital Neelie Kroes en su discurso sobre la reforma del copyright en la UE (vía OSNews).

Aunque el discurso supure excepción cultural y las propuestas sean tímidamente reformistas (apenas cubren las obras descatalogadas y la transparencia de las entidades de gestión) y alejadas del devolucionismo, aunque se pida una cierta armonización de leyes y reglamentos que me recuerda a la estrategia usada para intentar colar las patentes de software en la UE, es notable que la Comisión Europea comience al menos a plantearse ciertas reformas que puedan relajar un poco la presión ejercida por los monopolistas de la propiedad intelectual.

Lástima que todo esto no vaya a valer para nada si finalmente se aprueba el ACTA.

Totes les revolucions revelen, sota una llum nova i menys favorable, els privilegis dels guardians de l’«Antic Règim». No és diferent al cas de la revolució d’Internet, que està posant al descobert la posició insostenible de certs guardians i intermediaris dels continguts. Cap posició històricament atrinxerada garanteix la supervivència de cap intermediari cultural. Ens agrade o no, els guardians dels continguts s’arrisquen a quedar a la cuneta si no s’adapten a les necessitats tant dels creadors com dels consumidors de bens culturals.

És aquesta una cita de David de Ugarte a Los futuros que vienen? No, es tracta de la comissària europea per a l’Agenda Digital Neelie Kroes al seu discurs sobre la reforma del copyright a la UE (via OSNews).

Malgrat que el discurs supure excepció cultural i que les propostes siguen tímidament reformistes (a penes cobreixen les obres descatalogades i la transparència de les entitats de gestió) i allunyades del devolucionisme, malgrat que es demane una certa harmonització de lleis i reglaments que em recorda l’estratègia usada per a intentar colar les patents de programari a la UE, és notable que la Comissió Europea comence almenys a plantejar‐se certes reformes que puguen relaxar un poc la pressió exercida pels monopolistes de la propietat inteŀlectual.

Llàstima que tot açò no vaja a valdre per a res si finalment s’aprova l’ACTA.

Hui vull destacar dues conseqüències negatives del monopolis inteŀlectuals: en la part del copyright, la Biblioteca del Congrés dels EUA confirma com aquest fa legalment impracticable la preservació bibliogràfica de pràcticament qualsevol obra; en la part de les patents, l’inventor del grafé (premi Nobel de física de 2010) relata per què va preferir no patentar‐lo. Molt més profitós per a la societat és el coneixement lliure!

Muchos tendemos a imaginar Internet como una red distribuida donde es difícil aplicar filtros que hagan posible la censura a nivel mundial. Aún así, dos aspectos clave de Internet, el reparto de direcciones IP y la gestión de los servidores de nombres raíz del DNS, continúan dependiendo de la Autoridad de Números Asignados de Internet (IANA), una entidad dependiente de la Corporación de Internet para los Nombres y Números Asignados (ICANN), organización con sede en California y por lo tanto bajo jurisdicción de los EEUU.

Veo en OSNews que una nueva ley federal de los EEUU (la COICA) podría obligar a los registradores de nombres norteamericanos a bloquear la resolución de nombres pertenecientes a sitios que el Departamento de Justicia considere que vulneran la propiedad intelectual. Esto, que pasaría por otra jugada de un estado a favor de los monopolistas, toma un carácter especialmente amenazante ya que, cuando el registrador se encuentre fuera de los EEUU, el bloqueo se dará a nivel de los servidores de nombres raíz (bajo su jurisdicción, recuerdo).

Es cierto que, si esto ocurre, los afectados cambiarán rápidamente de dominio y la jugada les habrá valido de poco a los monopolistas, pero de lo que no cabe duda es de que aquí tenemos otro ejemplo de cómo la centralización hace vulnerable aquello que toca, y la del Servicio de Nombres de Internet (DNS) ya es un problema que colea demasiado tiempo. Será cuestión de estudiar sistemas alternativos.

Molts tendim a imaginar Internet com a una xarxa distribuïda on és difícil aplicar filtres que facen possible la censura a nivell mundial. Tanmateix, dos aspectes clau d’Internet, el repartiment d’adreces IP i la gestió dels servidors de noms arrel del DNS, continuen depenent de l’Autoritat de Números Assignats d’Internet (IANA), una entitat depenent de la Corporació d’Internet per als Noms i Números Assignats (ICANN), organització amb seu a Califòrnia i per tant sota jurisdicció dels EUA.

Veig a OSNews que una nova llei federal dels EUA (la COICA) podria obligar els registradors de noms nordamericans a blocar la resolució de noms pertanyents a llocs que el Departament de Justícia considere que vulneren la propietat inteŀlectual. Açò, que passaria per una altra jugada d’un estat en favor dels monopolistes, pren un caràcter especialment amenaçant ja que, quan el registrador es trobe fora dels EUA, el blocatge es donarà a nivell dels servidors de noms arrel (sota la seua jurisdicció, recorde).

És cert que, si açò ocorre, els afectats canviaran ràpidament de domini i la jugada els haurà valgut de poc als monopolistes, però del que no cap dubte és de que ací tenim un altre exemple de com la centralització fa vulnerable allò que toca, i la del Servei de Noms d’Internet (DNS) ja és un problema que cueja massa temps. Serà qüestió d’estudiar sistemes alternatius.

El govern britànic vol tirar una maneta als autors (no siga que s’acaben cansant de pagar) fent que els proveïdors d’accés a Internet (i per extensió, els seus clients) paguen una quarta part de les seues despeses de gestió a les agències de protecció dels drets d’autor (via). Una altra volta l’estat fent als usuaris d’Internet pagar per indústries obsoletes, com passà a Espanya amb els anuncis de la televisió pública.

Els anuncis de finançament de Bancaixa per als joves emprenedors mostren sempre el mateix patró: algú que inventa de forma individual un producte de qualitats revolucionàries. Semblen obviar que desenvolupar una innovació és un procés costós i a sovint coŀlaboratiu en comunitat, i que les millores solen ser incrementals i basar‐se en allò existent. El pitjor és que em recorda la típica cantinela pro‐patents de l’heròic inventor aïllat que necessita protecció (llegiu monopoli inteŀlectual o patent) per a defensar‐se dels grans.

Dos vídeos interessants sobre monopolis inteŀlectuals: al primer, ¿Podemos pensar la propiedad intelectual?, Juan Urrutia i David de Ugarte posen en clar l’anomenada «propietat inteŀlectual», comenten per què és innecessària i perjudicial i es plantegen com abandonar‐la per a fomentar el domini públic; al segon, Patent Absurdity, es relata com l’entorn legal nord‐americà va anar acceptant les patents sobre mètodes de negoci i programari, i el mal que aquestes han causat a la indústria informàtica.

Dues bones notícies recents sobre patents: a Nova Zelanda, el Comité de Comerç rebutja les patents de programació a la nova Llei de Patents; als Estats Units, un jutge federal invalida dues patents sobre gens humans relacionats amb el càncer, parcialment en propietat d’una universitat pública per a més inri (via). Per cert, recordeu que la petició de la FFII i Eurolinux contra les patents de programació a la Unió Europea continua oberta.

Basant‐se en la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, i coincidint temporal i geogràficament amb la cimera de ministres del Fòrum Europeu d’Indústries Culturals de Barcelona, diversos ciutadans i agrupacions han organitzat la (D’)Evolution Summit, una cimera paraŀlela que serà retransmesa en viu per Internet i on es discutiran els mateixos temes, des d’una perspectiva ciutadana d’accés a la cultura. Bola extra: FACUA presenta la seua campanya Si es legal, ES LEGAL.

Aquest dimarts tindrà lloc l’entrega de la Llista de Sinde al Ministeri d’Indústria, acompanyada de la lectura d’un comunicat. Així que si veeu que han tancat aquesta web, ja sabeu que ha passat: el Govern ha posat la propietat inteŀlectual per damunt de les llibertats fonamentals. Més informació a l’anunci.

Un amic m’ha passat aquesta notícia: la Presidència espanyola de torn de la UE ha enviat a les delegacions del Consell de Ministres un document on posen al mateix sac la pornografia infantil, el racisme i la xenofòbia, i les infraccions de la propietat inteŀlectual. La Presidència veu l’anonimitat de la Xarxa com a un perill i declara Internet un instrument de regressió social, demanant als altres països com combatre aquests problemes tots plegats. Sobren les paraules. Ja posats a vigilar a gran part de la població com si fórem criminals, no està de més recordar‐los que estaran violant drets fonamentals.

Ja fa uns dies que vaig habilitar a la columna d’enllaços una caixeta on podeu buscar torrents a The Pirate Bay. Amb açò em sume a La lista de Sinde, una iniciativa que pretén mostrar al Ministeri de Cultura l’absurd que suposa retirar l’accés a una plana web pel simple fet d’enllaçar a llocs on es puguen descarregar materials protegits per copyright. Vos anime a sumar‐vos‐hi, és molt fàcil!

Ahir va ser entrevistat David Bravo al programa de Buenafuente de laSexta. Parlà de temes com la SGAE, la legalitat les descàrregues, el canon digital, les amenaces als ciutadans, les quotes per redifusió, la Llei d’Economia Sostenible i el tancament de webs sense ordre judicial, el perill per a la llibertat d’expressió i d’informació, «la fi de la música» i el nou repartiment de beneficis entre discogràfiques i autors: primera part, segona part.

Dilluns vam estrenar la setmana amb la publicació de l’avantprojecte de la Llei d’Economia sostenible, i sembla que és encara pitjor (si cap) que el que ja coneixíem. Per descomptat, les reaccions no s’han fet esperar: Hispalinux ha publicat una nota advertint de les conseqüències negatives que aquest canvi legislatiu portarà a la indústria i als ciutadans, i s’ha posat en marxa la iniciativa Red SOStenible per a la retirada dels punts conflictius de l’avantprojecte. Encara que no m’agrada quan algú s’arroga la representació de la societat civil, no puc més que sumar‐me a la seua crítica/manifest. Unes altres crítiques destapen qüestions encara més inquietants…

David Bravo desentranya la trampa de la nova proposta del Govern per a tancar webs sota l’excusa de violar la «propietat inteŀlectual», que tant de revol causà en la seua primera aparició: no només es tracta d’augmentar la urgència dels procediments judicials de tancament de webs (eixe problema tan urgent per a la societat espanyola!), sinò sobretot, vista la poca sort que tenen els monopolistes de la cultura amb els jutges, de requerir l’opinió del jutge sobre un tema completament diferent i en acabant que siga el Ministeri de Cultura el que decidisca si la web es tanca o no (i de passada, si s’hi barra l’accés pels proveïdors, al més pur estil xinés). El truc està en la redacció del reglament, com de costum: el poder de les paraules, i l’art que tenen els polítics per a dominar‐les. Actualització (2010-01-09): exemple de la trampa, anàlisis legals: 1 i 2.

De pedra m’he quedat hui en veure les burrades que ha estat fent circular José Andrés Torres Mora, secretari de cultura del PSOE, sobre David de Ugarte, acusant aquest d’un suposat sabotatge al seu blog, després de que David mostrara el seu desacord amb un insidiós article de Torres Mora a El País. David (l’última persona que m’imagine realitzant tal sabotatge) descriu pas a pas l’incident al seu blog. És indignant vore com algú amb el pes de Torres Mora pot permetre’s iniciar una campanya de difamació com la que està seguint sense contrastar mínimament els fets i sense tenir en compte el mal que pot fer. David, comptes amb tot el meu recolzament!

L’Estat és hàbil prestidigitador i sempre juga amb més d’una carta. Mentre encara ens recuperàvem de la resposta ciutadana als plans censors del Govern, el Ministeri d’Educació signà un acord amb Microsoft per a incloure programari privatiu d’aquesta corporació als portàtils que s’adquiriran per als estudiants de primària.

Com que un ja es va fartar fa temps d’anar sempre protestant per les perversions governamentals dels polítics, deixaré que siga una altra gent amb millor habilitat que jo amb les paraules qui vos detalle els desgavells de l’acord. Enllaços gentilesa de la llista de socis d’Hispalinux:

• Carta abierta al Ministro de Educación, D. Ángel Gabilondo Pujol
• Caso Escuela 2.0 – Microsoft y Eva Almunia: Este acuerdo vulnera la legislación española vigente
• Por el software libre en la educación
• Escuela 2.0, un proyecto más regresivo que el cierre de webs sin mandamiento judicial
• Almunia 2.0

Després d’aquesta jugada, les signatàries de similar atemptat contra el (ja prou negre) futur del sistema educatiu espanyol encara tenen la barra de rematar l’acte amb unes últimes paraules:

La secretaria de Estado, Eva Almunia, dijo que el Gobierno siempre ha defendido la neutralidad tecnológica. Por su parte, la presidenta de Microsoft se mostró convencida de que la comunidad educativa no tiene estas "preocupaciones ideológicas".

Impagable.

Sobre copyright, sobre privatització de la cultura, sobre les traves a la circulació del coneixement, sobre avariciosos interessos sobre Internet, o sobre com desenvolupar‐se lliurement amb els beneficis de l’Era Digital, la societat civil, tu i jo, tenim quelcom que dir. Encara que ningú ens ho haja preguntat. Així es presentà l’última edició del Fòrum de Cultura Lliure, celebrat a Barcelona entre els passats 29 de novembre i 1 de desembre. Com a conclusió del fòrum, els participants redactaren la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, on exposen una sèrie de demandes per als poders fàctics per a poder facilitar a tothom la creació, la difusió i l’accés a la cultura en l’actual societat de la informació. Un complement perfecte al Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet. (Via Roberto Santos la llista de correu d’Hispalinux.)

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial —un organismo dependiente del ministerio de Cultura—, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto ha sido elaborado conjuntamente por diversas personas y pertenece a todos. Si estás de acuerdo con lo que dice, dale mayor difusión publicándolo por tu cuenta o pasándolo a más gente.

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar‐se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial —un organisme depenent del Ministeri de Cultura—, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seua projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar‐se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà seguisca sent lliure.
8. Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que puga produir‐se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat inteŀlectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i llurs modificacions han d’aprovar‐se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest ha sigut elaborat conjuntament per diverses persones i pertany a tothom. Si estàs d’acord amb el que diu, dóna‐li major difusió publicant‐lo pel teu compte o passant‐lo a més gent.

El Parlament Europeu donà el passat dia 5 de novembre (més val comentar‐ho tard que mai) llum verda a l’anomenat Paquet Telecom. Una de les pràctiques que promou aquesta reforma del mercat de les telecomunicacions és la intercepció de les comunicacions privades sense ordre judicial prèvia per part de qualsevol autoritat designada per l’Estat a l’efecte (per exemple, es podrà vigilar una connexió privada per a determinar si es salten les restriccions de copyright i tallar‐la sense intervenció judicial prèvia). Una altra volta la Unió Europea restringint els drets dels seus ciutadans (especialment al secret de les comunicacions), com bé denúncia aquest manifest d’Hispalinux. Versvs en proporciona més enllaços.

Aquesta vesprada he assistit a la concentració contra el cànon a les portes de la seu de la SGAE a València. No és que fórem molta gent (diguem que no ens haurien detingut per manifestació iŀlegal), però hi havia representants de l’estudiantat i professorat universitari, del sector de les tecnologies de la informació, del món de la música, l’administració pública i els moviments ciutadans. Fins i tot hi ha hagut un destacament de la policia que s’ha acabat retirant front a la nostra actitud exemplar.

Vaja, que hem sigut set persones i al final hem optat per penjar la pancarta a la porta i anar a fer-nos unes canyes. Supose que la convocatòria ha sigut apressurada i el fet de que no se’n coneguera l’origen ha alçat suspicàces, i això no ha ajudat a l’assistència, però vaja, no ha estat malament. Teniu fotos de la concentració a la revista d’Alteritat.

A la propera ho farem millor i en serem més! :)