política

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.

En valencià i gratuït… a quin preu?

Missatge que he rebut hui del Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt, i la resposta que he enviat (és llarg):

Gabinet de Promoció del Valencià (el 2007-05-17 a les 08:12:27 +0200) va dir:

> Microsoft fa una marató per arribar al milió d’usuaris dels seus productes en
> valencià.
> Entreu a
> [… EVITE LA PUBLICITAT …]
> i us podreu descarregar el Windows Vista i l’Office en valencià gratuïtament.
> A més, podeu guanyar un ordinador portàtil!
> Difoneu-ho entre els vostres familiars i col·legues. Hem de fer pinya!
>
> FONT: Infozèfir

Em sent en la més absoluta obligació d’informar‐vos de que existeixen alternatives a aquests productes de Microsoft. Recordem que MS és una companyia que sempre ha tractat d’atrapar als seus usuaris [1], que usa els seus formats per a assegurar açò [2] i que ha estat condemnada per la UE per pràctiques monopòliques [3] [4].

[1]http://en.wikipedia.org/wiki/Vendor_lock-in#Microsoft [2]http://www.gnu.org/philosophy/microsoft-new-monopoly.ca.html [3]http://en.wikipedia.org/wiki/European_Union_Microsoft_antitrust_case [4]http://www.gnu.org/philosophy/microsoft-antitrust.ca.html

La que anuncieu no és més que una campanya de màrqueting per la qual MS s’assegura nous usuaris que estaran igualment obligats a pagar quan apareguen les noves versions de Vista i Office. En altre cas, els usuaris hauran d’usar versions alterades que en violen la llicència, cosa que podria causar que perderen l’accés als seus propis documents degut a les característiques de DRM de Vista [5].

[5]http://badvista.fsf.org/what-s-wrong-with-microsoft-windows-vista

Que els productes estiguen en valencià no és raó suficient per a condemnar als seus usuaris a aquesta pèrdua de llibertat, ni per a que un organisme públic els promocione, per molt que la difusió del valencià en siga la tasca.

De fet, existeixen per a aquests productes alternatives que atorguen als usuaris la llibertat d’usar‐los i compartir‐los sense limitació. Em centraré en OpenOffice.org [6], una suite ofimàtica lliure que ofereix una funcionalitat comparable a la de MS i que pot (i sempre podrà) ser usada gratuïtament. OpenOffice.org usa un format obert que és l’únic reconegut a nivell mundial com a estàndard ISO per a l’intercanvi i emmagatzematge de documentació a llarg termini [7], i que també està acceptat per altres aplicacions ofimàtiques [8]. En canvi, el format OpenXML promogut per MS presenta molts problemes per a ser considerat un estàndard [9]. Recordem que la pròpia Unió Europea recomana l’ús d’estàmdards oberts [10].

[6]http://ca.openoffice.org/ [7]http://en.wikipedia.org/wiki/OpenDocument [8]http://en.wikipedia.org/wiki/OpenDocument_software [9]http://www.estandaresabiertos.com//index.php?option=com_content&task=view&id=65&Itemid=2 [10]http://ec.europa.eu/idabc/en/document/3428/5644

També hi ha alternatives a Windows, com GNU/Linux, que ofereixen als usuaris un sistema igual (o més) útil, gratuït, més robust i segur, i que respecta la seua llibertat, a banda d’incloure la majoria d’aplicacions que l’usuari puga necessitar. Diverses administracions publiques ja han adoptat aquests sistemes [11] [12] [13], i hi ha multitud de distribucions de fàcil instaŀlació i ús [14], algunes amb possibilitat de suport tècnic [15].

[11]http://www.linex.org/ [12]http://www.guadalinex.org/ [13]http://lliurex.net/ [14]http://fedoraproject.org/ [15]http://www.ubuntu.com/

Tant OpenOffice.org com la majoria de les distribucions de GNU/Linux (en especial Ubuntu) estan completament traduïdes al valencià per coŀlaboradors diversos que s’organitzen per a assegurar la pervivència i manteniment de les traduccions amb independència d’interessos comercials [16].

[16]http://www.softcatala.org/articles/article16.htm

D’altra banda, és important que, en recolzar el programari lliure com OpenOffice.org i GNU/Linux, es dóna l’oportunitat a qualsevol empresa d’oferir qualsevol tipus de servei al seu voltant, fomentant així l’economia local, cosa impensable amb el model ultrarestrictiu promogut per les llicències dels productes de MS, els beneficis dels quals es van a l’estranger.

Per això vos anime a provar OpenOffice.org [17] i GNU/Linux (Ubuntu és una bona opció [18]) i a promoure el seu ús, ja que resulta de molt major benefici individual i social que l’opció que proposeu.

[17]http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org [18]http://www.ubuntu.com/GetUbuntu/download

Amb açò acabe. Si teniu cap dubte al respecte o voldrieu saber‐ne més, podeu enviar‐me un missatge sense problema.

Salutacions

Sánchez Almeida sobre la LISI

Demoledor, complet i amé resum de la història recent i el futur proper de les lleis espanyoles que afecten (i tant) la llibertat d’expressió a Internet, des de la LSSI del PP fins a la LISI del PSOE, per l’advocat Carlos Sánchez Almeida: Libertad de expresión en Internet: perspectivas de futuro (via).

Tolstoi i la (merito)cràcia

Resulta evident que el poder —que per a estar ben fet hauria d’estar en mans dels millors homes— es troba sempre en mans dels pitjors, car els millors homes per causa de l’essència del mateix poder, que consisteix en l’ús de la violència sobre els altres, no poden desitjar‐lo, i per eixa raó, mai no arriben a ell ni el conserven.

—Lleó Tolstoi, «Als homes polítics»

Europa no és patentable!

Uououooo! Acabe de llegir en Barrapunto la notícia del dia: Rechazada la directiva que pretendía aprobar las patentes de software en Europa. Sembla que al final ha valgut la pena tot l'esforç de lluita contra les minories poderoses interessades en fer realitat la patentabilitat del programari en Europa.

Mantinc així una miqueta d'esperança en que el Parlament puga detenir la infinitat d'abusos que veig vindre per part de la Comissió Europea i el Consell de Ministres for time to come. Tanmateix, ha de quedar clar que ha estat realment la mobilització de milers de persones com tu i com jo la que ha fet possible que açò ocorrera. Encara podem fer valdre els nostres drets si cooperem; ells ho saben i continuaran provant d'evitar-ho, però haurem de recordar que som capaços de fer-ho.

Ara mateix em fa patir que puguen convéncer algun país per a aprovar una llei nacional que permeta les patents de programari (Regne Unit? Irlanda? Dinamarca?), perquè potser via el Tractat de la Haia puguen perseguir programadors d'altres estats signants. Algú em conta com funciona això, per favor?

En fi, l'enhorabona i gràcies a tots els que heu dedicat tant de temps a aquesta lluita, i als parlamentaris per haver-nos escoltat i per haver sabut pensar amb independència. Però ull! Els propatents ens la intentaran clavar altra volta tan aviat com puguen, així que no els perdem de vista.

La Directiva del Consell és un cavall de Troia!

Amb aquest eslògan es convoquen les properes protestes del dia 2 de juny contra la Directiva de Patents del Consell de la Unió Bananera Europea. Es realitzaran manifestacions a Brusseŀles i s'invita a tothom a que s'hi sume tancant de forma simbòlica la seua plana web. Podeu trobar molta més informació en la web de No Software Patents.

Per cert, he visitat una història molt bona de Libertonia on s'explica de forma molt reveladora quins interessos ocults hi ha al darerre de les patents de programació. Lectura molt recomanable: Por qué no a las patentes de software.

Com funcionen en realitat les patents de programari?

La FFII ha posat recentment en circulació una animació (en anglés) on es descriu de forma molt clara i senzilla què són les patents de programari, com funcionen i quins efectes tindran sobre la innovació en cas de ser aprovades ací a la república bananera d'Europa. L'animació és ideal per a explicar a profans en el tema de les patents i la tecnologia la problemàtica de l'assumpte.

La gent de la Fundación Conocimiento Libre ha fet una bona tasca de doblatge i gràcies a ells tenim disponible la versió en castellà de l'animació. I ara, qui s'anima a passar-la al català? En la web de la FFII tenen una plana de coordinació de traduccions, ara només cal algú amb una veu radiofònica i enxisadora. ;)

Per cert, recordeu que despús-demà, 27 d'abril toca manifestació contra les patents de programari!

El 27 d'abril, tots contra les patents de programació!

El proper dia 27 d'abril s'han convocat concentracions en contra de les patents de programació per totes les facultats i escoles superiors de tecnologia, o altres institucions relacionades d'alguna forma amb les comunicacions, la informàtica i les matemàtiques. Les concentracions es realitzaran a les 12 hores del migdia. Animeu-vos a anar, no deixem que convertesquen la innovació europea en esclavitud a les grans corporacions!

Per cert, si voleu tenir una perspectiva ampla sobre tot el que ha ocorregut en els últims mesos en la República Bananera respecte el tema de les patents, vos aconselle que llegiu l'exceŀlent article de danielby El peligro de las patentes de software, que es troba publicat en esdebian.

Carta de David Bravo a Zapatero

David Bravo ha escrit una brillant carta a Zapatero on li mostra les seues preopcupacions respecte la reforma de la Llei de Propietat Inteŀlectual de la Ministra Calvo, i on es queixa sobre el poc temps que han donat als ciutadans per presentar les seues aŀlegacions. De passada, David proposa a Zetapé alguns consells per promoure la difusió de la cultura i modernitzar la situació dels autors, la indústria discogràfica i les entitats de gestió.

Si sou advocats o vos mola el tema legal, la Asociación Música en Internet té una pàgina on es recullen els canvis a la LPI. Jorge Cortell ja ha fet una anàlisi dels canvis pel seu compte.

Per cert, vos recorde que la FACUA ha iniciat una campanya contra els sistemes anticòpia i el canon. Vinga, que no costa res de signar-hi!