política

Henning Rogge recull una notícia de CNET sobre com alguns ex‐monopolis europeus de les telecomunicacions demanen en la Conferència Mundial sobre les Comunicacions Internacionals (WCIT) que els proveïdors de contingut paguen una taxa per l’ús de les seues xarxes. La mateixa taxa ja va ser proposada per Alierta amb aquell infame la inteligencia está en la red, y las redes son nuestras fa un parell d’anys, i ja sabem el que significa: qui no pague el peatge de les telecos ho tindrà difícil per a gaudir d’una visibilitat mínima a Internet, és a dir, la fi de la neutralitat de la Xarxa.

Com el terme Comunicacions Internacionals delata, l’ONU continua afrontant les telecomunicacions des de la visió del trencaclosques internacional on cada estat posa les seues exigències sobre la taula i les coses s’aproven sense un control democràtic i sense el més mínim interès per les persones. D’un procés particularment obscur (a l’estil de l’ACTA) sorgiran noves regulacions (ITR) que s’aplicaran mundialment, i també ens podem imaginar què significaran venint d’on venen: major control a tots els nivells.

És conegut que Internet té a la ICANN un punt dèbil on els EUA exerceixen un control directe, i hi ha qui diu que les seues responsabilitats haurien de ser traslladades a l’ONU. Però ja veiem que l’ONU també té plans obscurs per a Internet, així que el traspàs de poders no és suficient. I com aquesta notícia de CNET deixa entreveure, el que hi ha al darrere de tot açò podria ser clarament una lluita pel control d’Internet entre els EUA i els estats de l’ONU.

Desembre de 2004: el Consell Europeu intenta aprovar la Directiva Europea sobre Patents a la Comissió d’Agricultura i Pesca com a ítem sense debat. Desembre de 2011: el Consell Europeu aprova l’adhesió a l’ACTA a la Comissió d’Agricultura i Pesca, sense debat. Algú veu un patró ací? Més encara, algú hi veu una tendència?

A rel de la presentació del muntatge Pinter & Politics de Pablo Corral Gómez a l’Estudio Dramático de València he visionat Art, Truth & Politics, el discurs de Harold Pinter amb motiu del seu premi Nobel de literatura a 2005. Una molt interessant reflexió sobre la creació dramàtica i una denúnicia demolidora de la responsabilitat dels encarregats de la política exterior dels EUA en tants desastres des del final de la II Guerra Mundial.

A la llista de Ripple enllaçaren l’altre dia un vídeo que descriu el Quantitative Easing que la reserva federal nord‐americana empra per a controlar la quantitat de diners en circulació, comprant valors (securities) de firmes com Goldman Sachs en lloc de comprar‐les directament del tresor públic, el secretari del qual era director executiu… de Goldman Sachs! Algun economista a la sala? (Una explicació més formal en aquest altre vídeo.)

Recordeu la nova llei federal que posa tota la força dels EUA sobre Internet al servei dels tsars del copyright per a atacar els punts flacs de la Xarxa a nivell mundial? Bé, ja té nom (COICA) i, per descomptat, ha rebut el vist‐i‐plau governamental unànime.

Todas las revoluciones revelan, bajo una luz nueva y menos favorable, los privilegios de los guardianes del «Antiguo Régimen». No es diferente del caso de la revolución de Internet, que está dejando al descubierto la posición insostenible de ciertos guardianes e intermediarios de los contenidos. Ninguna posición históricamente atrincherada garantiza la supervivencia de ningún intermediario cultural. Nos guste o no, los guardianes de los contenidos se arriesgan a quedar en la cuneta si no se adaptan a las necesidades tanto de los creadores como de los consumidores de bienes culturales.

¿Es ésta una cita de David de Ugarte en Los futuros que vienen? No, se trata de la comisaria europea para la Agenda Digital Neelie Kroes en su discurso sobre la reforma del copyright en la UE (vía OSNews).

Aunque el discurso supure excepción cultural y las propuestas sean tímidamente reformistas (apenas cubren las obras descatalogadas y la transparencia de las entidades de gestión) y alejadas del devolucionismo, aunque se pida una cierta armonización de leyes y reglamentos que me recuerda a la estrategia usada para intentar colar las patentes de software en la UE, es notable que la Comisión Europea comience al menos a plantearse ciertas reformas que puedan relajar un poco la presión ejercida por los monopolistas de la propiedad intelectual.

Lástima que todo esto no vaya a valer para nada si finalmente se aprueba el ACTA.

Totes les revolucions revelen, sota una llum nova i menys favorable, els privilegis dels guardians de l’«Antic Règim». No és diferent al cas de la revolució d’Internet, que està posant al descobert la posició insostenible de certs guardians i intermediaris dels continguts. Cap posició històricament atrinxerada garanteix la supervivència de cap intermediari cultural. Ens agrade o no, els guardians dels continguts s’arrisquen a quedar a la cuneta si no s’adapten a les necessitats tant dels creadors com dels consumidors de bens culturals.

És aquesta una cita de David de Ugarte a Los futuros que vienen? No, es tracta de la comissària europea per a l’Agenda Digital Neelie Kroes al seu discurs sobre la reforma del copyright a la UE (via OSNews).

Malgrat que el discurs supure excepció cultural i que les propostes siguen tímidament reformistes (a penes cobreixen les obres descatalogades i la transparència de les entitats de gestió) i allunyades del devolucionisme, malgrat que es demane una certa harmonització de lleis i reglaments que em recorda l’estratègia usada per a intentar colar les patents de programari a la UE, és notable que la Comissió Europea comence almenys a plantejar‐se certes reformes que puguen relaxar un poc la pressió exercida pels monopolistes de la propietat inteŀlectual.

Llàstima que tot açò no vaja a valdre per a res si finalment s’aprova l’ACTA.

Muchos tendemos a imaginar Internet como una red distribuida donde es difícil aplicar filtros que hagan posible la censura a nivel mundial. Aún así, dos aspectos clave de Internet, el reparto de direcciones IP y la gestión de los servidores de nombres raíz del DNS, continúan dependiendo de la Autoridad de Números Asignados de Internet (IANA), una entidad dependiente de la Corporación de Internet para los Nombres y Números Asignados (ICANN), organización con sede en California y por lo tanto bajo jurisdicción de los EEUU.

Veo en OSNews que una nueva ley federal de los EEUU (la COICA) podría obligar a los registradores de nombres norteamericanos a bloquear la resolución de nombres pertenecientes a sitios que el Departamento de Justicia considere que vulneran la propiedad intelectual. Esto, que pasaría por otra jugada de un estado a favor de los monopolistas, toma un carácter especialmente amenazante ya que, cuando el registrador se encuentre fuera de los EEUU, el bloqueo se dará a nivel de los servidores de nombres raíz (bajo su jurisdicción, recuerdo).

Es cierto que, si esto ocurre, los afectados cambiarán rápidamente de dominio y la jugada les habrá valido de poco a los monopolistas, pero de lo que no cabe duda es de que aquí tenemos otro ejemplo de cómo la centralización hace vulnerable aquello que toca, y la del Servicio de Nombres de Internet (DNS) ya es un problema que colea demasiado tiempo. Será cuestión de estudiar sistemas alternativos.

Molts tendim a imaginar Internet com a una xarxa distribuïda on és difícil aplicar filtres que facen possible la censura a nivell mundial. Tanmateix, dos aspectes clau d’Internet, el repartiment d’adreces IP i la gestió dels servidors de noms arrel del DNS, continuen depenent de l’Autoritat de Números Assignats d’Internet (IANA), una entitat depenent de la Corporació d’Internet per als Noms i Números Assignats (ICANN), organització amb seu a Califòrnia i per tant sota jurisdicció dels EUA.

Veig a OSNews que una nova llei federal dels EUA (la COICA) podria obligar els registradors de noms nordamericans a blocar la resolució de noms pertanyents a llocs que el Departament de Justícia considere que vulneren la propietat inteŀlectual. Açò, que passaria per una altra jugada d’un estat en favor dels monopolistes, pren un caràcter especialment amenaçant ja que, quan el registrador es trobe fora dels EUA, el blocatge es donarà a nivell dels servidors de noms arrel (sota la seua jurisdicció, recorde).

És cert que, si açò ocorre, els afectats canviaran ràpidament de domini i la jugada els haurà valgut de poc als monopolistes, però del que no cap dubte és de que ací tenim un altre exemple de com la centralització fa vulnerable allò que toca, i la del Servei de Noms d’Internet (DNS) ja és un problema que cueja massa temps. Serà qüestió d’estudiar sistemes alternatius.

Si no coneixeu les Índies i la seua visió del món, vos recomane encaridament que feu una ullada a aquesta entrevista a David de Ugarte, un completíssim resum de les principals tesis indianes sobre l’economia, la política i la societat. L’entrevista mereix una lectura completa, però en destacaré alguns passatges.

Si teniu problemes per a accedir a l’streaming de la xerrada de David de Ugarte sobre xarxes socials i política a Mèxic, accediu ací.

Si tenéis problemas para acceder al streaming de la charla de David de Ugarte sobre redes sociales y política en México, acceded aquí.

M’agradaria recomanar un article que publicà Manje a Barrapunto fa uns dies: Las tácticas de la vieja política no funcionan en Internet. En ell es raona, a rel d’una recent reunió de periodistes i bloguers amb el PSOE sobre la polèmica DF1 de la Llei d’Economia Sostenible, com els polítics no entenen els moviments ciutadans a Internet, i encara pretenen negociar amb representants com si manipulant aquestes reunions pugueren suavitzar l’oposició dels internautes a lleis que van clarament en la seua contra.

Aquest dimarts tindrà lloc l’entrega de la Llista de Sinde al Ministeri d’Indústria, acompanyada de la lectura d’un comunicat. Així que si veeu que han tancat aquesta web, ja sabeu que ha passat: el Govern ha posat la propietat inteŀlectual per damunt de les llibertats fonamentals. Més informació a l’anunci.

Un amic m’ha passat aquesta notícia: la Presidència espanyola de torn de la UE ha enviat a les delegacions del Consell de Ministres un document on posen al mateix sac la pornografia infantil, el racisme i la xenofòbia, i les infraccions de la propietat inteŀlectual. La Presidència veu l’anonimitat de la Xarxa com a un perill i declara Internet un instrument de regressió social, demanant als altres països com combatre aquests problemes tots plegats. Sobren les paraules. Ja posats a vigilar a gran part de la població com si fórem criminals, no està de més recordar‐los que estaran violant drets fonamentals.

Un amic m’envià fa uns dies una notícia d’una conferència de César Alierta, president de Telefónica, on aquest anuncia que té la intenció de cobrar als motors de cerca d’Internet per l’ús que fan de la seua xarxa. La proposta no té trellat de primeres perquè els clients de Telefónica ja sufraguen la xarxa de la companyia tant si són usuaris que majorment consumeixen la informació de servidors allotjats a dins o a fora d’aquesta xarxa com si són proveïdors de continguts que sobretot ofereixen informació a usuaris ubicats a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Per tant, cobrar també als proveïdors o als consumidors de continguts (p.ex. cercadors) externs a la xarxa de la companyia significaria cobrar dues voltes pel mateix servei.

Em comuniquen que (potser gràcies a la iniciativa que comentava l’altre dia), l’esborrany del pacte estatal sobre l’educació ja inclou un desé punt on es té en compte la inclusió dels xiquets amb necessitats educatives especials. Una gran notícia, esperem que es porte bé a la pràctica!

Dilluns vam estrenar la setmana amb la publicació de l’avantprojecte de la Llei d’Economia sostenible, i sembla que és encara pitjor (si cap) que el que ja coneixíem. Per descomptat, les reaccions no s’han fet esperar: Hispalinux ha publicat una nota advertint de les conseqüències negatives que aquest canvi legislatiu portarà a la indústria i als ciutadans, i s’ha posat en marxa la iniciativa Red SOStenible per a la retirada dels punts conflictius de l’avantprojecte. Encara que no m’agrada quan algú s’arroga la representació de la societat civil, no puc més que sumar‐me a la seua crítica/manifest. Unes altres crítiques destapen qüestions encara més inquietants…

Em comenta una antiga companya de treball que el Ministeri d’Educació, els diferents partits polítics i determinades associacions estan enllestint un pacte estatal sobre l’educació que gira al voltant de nou punts principals. Desafortunadament, cap d’aquests punts fa referència als xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge. Un grup de mares ha organitzat una iniciativa per a que aquestes necessitats siguen tingudes en compte al pacte, i estan recollint signatures d’adhesió.

David Bravo desentranya la trampa de la nova proposta del Govern per a tancar webs sota l’excusa de violar la «propietat inteŀlectual», que tant de revol causà en la seua primera aparició: no només es tracta d’augmentar la urgència dels procediments judicials de tancament de webs (eixe problema tan urgent per a la societat espanyola!), sinò sobretot, vista la poca sort que tenen els monopolistes de la cultura amb els jutges, de requerir l’opinió del jutge sobre un tema completament diferent i en acabant que siga el Ministeri de Cultura el que decidisca si la web es tanca o no (i de passada, si s’hi barra l’accés pels proveïdors, al més pur estil xinés). El truc està en la redacció del reglament, com de costum: el poder de les paraules, i l’art que tenen els polítics per a dominar‐les. Actualització (2010-01-09): exemple de la trampa, anàlisis legals: 1 i 2.

De pedra m’he quedat hui en veure les burrades que ha estat fent circular José Andrés Torres Mora, secretari de cultura del PSOE, sobre David de Ugarte, acusant aquest d’un suposat sabotatge al seu blog, després de que David mostrara el seu desacord amb un insidiós article de Torres Mora a El País. David (l’última persona que m’imagine realitzant tal sabotatge) descriu pas a pas l’incident al seu blog. És indignant vore com algú amb el pes de Torres Mora pot permetre’s iniciar una campanya de difamació com la que està seguint sense contrastar mínimament els fets i sense tenir en compte el mal que pot fer. David, comptes amb tot el meu recolzament!

L’Estat és hàbil prestidigitador i sempre juga amb més d’una carta. Mentre encara ens recuperàvem de la resposta ciutadana als plans censors del Govern, el Ministeri d’Educació signà un acord amb Microsoft per a incloure programari privatiu d’aquesta corporació als portàtils que s’adquiriran per als estudiants de primària.

Com que un ja es va fartar fa temps d’anar sempre protestant per les perversions governamentals dels polítics, deixaré que siga una altra gent amb millor habilitat que jo amb les paraules qui vos detalle els desgavells de l’acord. Enllaços gentilesa de la llista de socis d’Hispalinux:

• Carta abierta al Ministro de Educación, D. Ángel Gabilondo Pujol
• Caso Escuela 2.0 – Microsoft y Eva Almunia: Este acuerdo vulnera la legislación española vigente
• Por el software libre en la educación
• Escuela 2.0, un proyecto más regresivo que el cierre de webs sin mandamiento judicial
• Almunia 2.0

Després d’aquesta jugada, les signatàries de similar atemptat contra el (ja prou negre) futur del sistema educatiu espanyol encara tenen la barra de rematar l’acte amb unes últimes paraules:

La secretaria de Estado, Eva Almunia, dijo que el Gobierno siempre ha defendido la neutralidad tecnológica. Por su parte, la presidenta de Microsoft se mostró convencida de que la comunidad educativa no tiene estas "preocupaciones ideológicas".

Impagable.

Sobre copyright, sobre privatització de la cultura, sobre les traves a la circulació del coneixement, sobre avariciosos interessos sobre Internet, o sobre com desenvolupar‐se lliurement amb els beneficis de l’Era Digital, la societat civil, tu i jo, tenim quelcom que dir. Encara que ningú ens ho haja preguntat. Així es presentà l’última edició del Fòrum de Cultura Lliure, celebrat a Barcelona entre els passats 29 de novembre i 1 de desembre. Com a conclusió del fòrum, els participants redactaren la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, on exposen una sèrie de demandes per als poders fàctics per a poder facilitar a tothom la creació, la difusió i l’accés a la cultura en l’actual societat de la informació. Un complement perfecte al Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet. (Via Roberto Santos la llista de correu d’Hispalinux.)

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial —un organismo dependiente del ministerio de Cultura—, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto ha sido elaborado conjuntamente por diversas personas y pertenece a todos. Si estás de acuerdo con lo que dice, dale mayor difusión publicándolo por tu cuenta o pasándolo a más gente.

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar‐se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial —un organisme depenent del Ministeri de Cultura—, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seua projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar‐se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà seguisca sent lliure.
8. Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que puga produir‐se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat inteŀlectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i llurs modificacions han d’aprovar‐se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest ha sigut elaborat conjuntament per diverses persones i pertany a tothom. Si estàs d’acord amb el que diu, dóna‐li major difusió publicant‐lo pel teu compte o passant‐lo a més gent.

Aprofitant que aquests dies es celebra el I Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, volia cridar l’atenció sobre una nota de l’Associació d’Internautes (AI) on ens avisen de que la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual podria afectar les pàgines web que proporcionen vídeos.

Una ullada ràpida a l’exposició de motius de la Llei ja revela que pretén atorgar seguretat jurídica a la indústria i possibilitar creació de grups empresarials audiovisuals competitius al mercat europeu, protegint els drets dels ciutadans. És evident que l’Estat torna a posar les corporacions com a emissors d’informació i els ciutadans com a simples consumidors, sense tindre en compte que amb les noves tecnologies tothom pot ser productor i emissor d’informació.

Tito Versvs, digues: per què és important tindre un blog? (Creies que no és important que pugues dir el que et rote a Internet?) I escolta, per què diuen «govern» quan volen dir «Estat»? (O la resposta correcta a «I el teu partit, més».) Dos grans articles per a llegir i pensar.

El Parlament Europeu donà el passat dia 5 de novembre (més val comentar‐ho tard que mai) llum verda a l’anomenat Paquet Telecom. Una de les pràctiques que promou aquesta reforma del mercat de les telecomunicacions és la intercepció de les comunicacions privades sense ordre judicial prèvia per part de qualsevol autoritat designada per l’Estat a l’efecte (per exemple, es podrà vigilar una connexió privada per a determinar si es salten les restriccions de copyright i tallar‐la sense intervenció judicial prèvia). Una altra volta la Unió Europea restringint els drets dels seus ciutadans (especialment al secret de les comunicacions), com bé denúncia aquest manifest d’Hispalinux. Versvs en proporciona més enllaços.

Ara que el Govern espanyol ha gastat 37 milions d’euros en 36 milions de dosis de la vacuna (doble) contra la grip A, resulta que una dosi és suficient i ara sobren vacunes. Menys mal que els nostres governants són bona gent i repartiran les vacunes sobrants entre països pobres. Mira, amb la mateixa impaciència veuen la investigació mèdica els governants que gasten els milions… Per cert, que la vacuna de GlaxoSmithKline s’anomene Pandemrix ja té delicte, després de la jugada de la OMS amb la redefinició ad‐hoc de pandèmia i les seues conseqüències polítiques.

La germana Teresa Forcades i Vila, Doctora en Salut Pública, fa al vídeo Campanas por la gripe A una anàlisi interessantíssima sobre les irregularitats mèdiques que s’han donat al voltant de l’anomenada grip A des de la seua aparició fins al moment actual. La Teresa es pregunta com ha pogut l’Organització Mundial de la Salut canviar la definició de «pandèmia» per una malaltia molt menys perillosa que la grip estacional, i les conseqüències polítiques que això pot tindre, entre elles la possible aplicació obligatòria d’unes vacunes que podrien tindre efectes pitjors que la pròpia malaltia. El vídeo és llarg però molt amè; alternativament teniu un brevíssim document que la Teresa ha publicat, i que inclou les referències de què parla (també adjuntat a sota en PDF).