Internet

Molt interessant la conferència Internet as a Commons: Public Space in the Digital Age oferida per diferents implicats en l’economia de bens comuns (entre ells Leandro Navarro de la UPC per guifi.net) al Parlament Europeu (introducció i dues parts). Llàstima que els parlamentaris acabaren poc després votant contra la neutralitat d’Internet a la Unió Europea. Més barreres d’entrada per als jugadors menuts de la Xarxa.

[T]he "dumb" Internet with end-to-end transparent routing of data is a thing of the distant past. What we have now is inflexible and somewhat hostile to the deployment of new technologies. — Jonathan Corbet

Henning Rogge recull una notícia de CNET sobre com alguns ex‐monopolis europeus de les telecomunicacions demanen en la Conferència Mundial sobre les Comunicacions Internacionals (WCIT) que els proveïdors de contingut paguen una taxa per l’ús de les seues xarxes. La mateixa taxa ja va ser proposada per Alierta amb aquell infame la inteligencia está en la red, y las redes son nuestras fa un parell d’anys, i ja sabem el que significa: qui no pague el peatge de les telecos ho tindrà difícil per a gaudir d’una visibilitat mínima a Internet, és a dir, la fi de la neutralitat de la Xarxa.

Com el terme Comunicacions Internacionals delata, l’ONU continua afrontant les telecomunicacions des de la visió del trencaclosques internacional on cada estat posa les seues exigències sobre la taula i les coses s’aproven sense un control democràtic i sense el més mínim interès per les persones. D’un procés particularment obscur (a l’estil de l’ACTA) sorgiran noves regulacions (ITR) que s’aplicaran mundialment, i també ens podem imaginar què significaran venint d’on venen: major control a tots els nivells.

És conegut que Internet té a la ICANN un punt dèbil on els EUA exerceixen un control directe, i hi ha qui diu que les seues responsabilitats haurien de ser traslladades a l’ONU. Però ja veiem que l’ONU també té plans obscurs per a Internet, així que el traspàs de poders no és suficient. I com aquesta notícia de CNET deixa entreveure, el que hi ha al darrere de tot açò podria ser clarament una lluita pel control d’Internet entre els EUA i els estats de l’ONU.

Ya hace tiempo describí cómo usar 6to4 para proporcionar una conexión IPv6 estable a una máquina dotada de una dirección pública IPv4 fija, un procedimiento realmente simple (al menos en su configuración básica) que nos permite acceder a una nueva Internet donde hay abundancia de direcciones y todos pueden ofrecer sus propios servicios.

No obstante, el procedimiento es prácticamente una entelequia porque si la máquina dispone de una dirección pública IPv4 fija ya es capaz de ofrecer servicios en Internet. En cambio, ¿qué hay de los ordenadores que tenemos en casa tras un dispositivo que hace NAT (y por lo tanto tienen direcciones privadas), o de aquellos que llevamos con nosotros (y por lo tanto tienen direcciones variables)?

En este artículo describo cómo usar tinc para extender la conectividad IPv6 de una máquina con una red IPv6 propia (nativa o 6to4) a ordenadores domésticos y móviles, de forma que éstos tengan direcciones públicamente accesibles de esta red con independencia de su ubicación.

Some time ago I described how to use 6to4 to provide a stable IPv6 connection for a host having a fixed, public IPv4 address, a really simple procedure (at least in its basic configuration) which allows us to access a new Internet with abundance of addresses where everyone can offer their own services.

However, the procedure is something of an entelechy since a host which has a fixed, public IPv4 address is already capable of offering services to the Internet. However, what about our home computers sitting behind a NAT device (thus with private addresses), or those we carry with ourselves (thus with dynamic addresses)?

In this article I describe how to use tinc to extend IPv6 connectivity from a host with its own (native or 6to4) IPv6 network into home and mobile devices, so that they have publicly accessible addresses in this network regardless of their location.

Ja fa temps vaig descriure com fer servir 6to4 per a proporcionar una connexió IPv6 estable a una màquina dotada d’una adreça pública IPv4 fixa, un procediment realment simple (almenys en la seua configuració bàsica) que ens permet accedir a una nova Internet on hi ha abundància d’adreces i tothom pot oferir els seus propis serveis.

Tanmateix el procediment és gairebé una entelèquia perquè si la màquina disposa d’una adreça pública IPv4 fixa ja és capaç d’oferir serveis a Internet. En canvi, què hi ha dels ordinadors que tenim a casa darrere d’un dispositiu que fa NAT (i per tant tenen adreces privades), o d’aquells que portem amb nosaltres (i per tant tenen adreces variables)?

En aquest article descric com fer servir tinc per a estendre la connectivitat IPv6 d’una màquina amb una xarxa IPv6 pròpia (nativa o 6to4) a ordinadors domèstics i mòbils, de forma que aquests tinguen adreces públicament accessibles d’aquesta xarxa amb independència de la seua ubicació.

¿Sabéis? Creo que uno de los obstáculos que impiden el desarrollo de Internet como una auténtica red distribuida son las trabas que ponen los proveedores de acceso a ofrecer direcciones IP públicas estáticas a sus clientes domésticos, que se tienen que apañar con direcciones dinámicas, redes privadas y NAT. Una lástima, porque hacer las máquinas de todos accesibles vía Internet permitiría a cualquiera ofrecer sus propios servicios, empoderando a los individuos y nivelando su posición frente a los grandes proveedores de contenidos, como ocurre en redes libres y neutrales como guifi.net. Y es que, a diferencia de los medios de masas, Internet no distingue entre emisores y receptores.

La escasez de direcciones IPv4 es un (muy debatible) motivo argüido por los proveedores para mantener el actual statu quo. IPv6, en cambio, ofrece una auténtica abundancia de direcciones para todo el mundo y, aunque no lo parezca, ya es posible usarlo sea cual sea nuestra forma de acceso a Internet. Además, es divertido eso de conectarse a la Internet del futuro, ¡así que ya es hora de dar el salto!

Para empezar poco a poco, este artículo describe cómo dotar de conexión IPv6 estable a una máquina Debian con dirección IPv4 fija, usando 6to4, sin necesidad de suscribirse a un servidor de túneles y con una configuración realmente mínima.

Mientras me encontraba en la presentación del libro de Versvs La neutralidad de la Red, una idea nebulosa empezaba a tomar forma en mi cabeza. Supongamos una red estatal de carreteras: ¿permitiría la administración estatal que una empresa asfaltara la carretera de forma que los vehículos con neumáticos de cierta marca circularan mejor? ¿Admitiría que una empresa que gestionara un tramo de autopista permitiera a los vehículos circular a diferentes velocidades máximas según el peaje que pagaran?

En este caso tenemos alguien que decide qué características ha de cumplir una carretera (en su construcción o explotación) para considerarse parte de la red estatal: el propio estado concede este título. Las vías que no las observen podrán considerarse circuitos de cross, de fórmula 1, caminos de huerta… lo que queráis, pero no carreteras estatales de uso público, sino circuitos privados. ¿Existe una correspondencia con la situación en Internet?

Mentre em trobava a la presentació del llibre de Versvs La neutralidad de la Red, una idea nebulosa començava a prendre forma al meu cap. Suposem una xarxa estatal de carreteres: ¿permetria l’administració estatal que una empresa asfaltara la carretera de forma que els vehicles amb pneumàtics de certa marca circularen millor? ¿Admetria que una empresa que gestionara un tram d’autopista permetera als vehicles circular a diferents velocitats màximes segons el peatge que pagaren?

En aquest cas tenim algú que decideix quines característiques ha de complir una carretera (en la seua construcció o explotació) per a considerar‐se part de la xarxa estatal: el propi estat concedeix aquest títol. Les vies que no les observen podran considerar‐se circuits de cross, de fórmula 1, camins d’horta… el que vulgueu, però no carreteres estatals d’ús públic, sinó circuits privats. ¿Existeix una correspondència amb la situació a Internet?

Muchos tendemos a imaginar Internet como una red distribuida donde es difícil aplicar filtros que hagan posible la censura a nivel mundial. Aún así, dos aspectos clave de Internet, el reparto de direcciones IP y la gestión de los servidores de nombres raíz del DNS, continúan dependiendo de la Autoridad de Números Asignados de Internet (IANA), una entidad dependiente de la Corporación de Internet para los Nombres y Números Asignados (ICANN), organización con sede en California y por lo tanto bajo jurisdicción de los EEUU.

Veo en OSNews que una nueva ley federal de los EEUU (la COICA) podría obligar a los registradores de nombres norteamericanos a bloquear la resolución de nombres pertenecientes a sitios que el Departamento de Justicia considere que vulneran la propiedad intelectual. Esto, que pasaría por otra jugada de un estado a favor de los monopolistas, toma un carácter especialmente amenazante ya que, cuando el registrador se encuentre fuera de los EEUU, el bloqueo se dará a nivel de los servidores de nombres raíz (bajo su jurisdicción, recuerdo).

Es cierto que, si esto ocurre, los afectados cambiarán rápidamente de dominio y la jugada les habrá valido de poco a los monopolistas, pero de lo que no cabe duda es de que aquí tenemos otro ejemplo de cómo la centralización hace vulnerable aquello que toca, y la del Servicio de Nombres de Internet (DNS) ya es un problema que colea demasiado tiempo. Será cuestión de estudiar sistemas alternativos.

Molts tendim a imaginar Internet com a una xarxa distribuïda on és difícil aplicar filtres que facen possible la censura a nivell mundial. Tanmateix, dos aspectes clau d’Internet, el repartiment d’adreces IP i la gestió dels servidors de noms arrel del DNS, continuen depenent de l’Autoritat de Números Assignats d’Internet (IANA), una entitat depenent de la Corporació d’Internet per als Noms i Números Assignats (ICANN), organització amb seu a Califòrnia i per tant sota jurisdicció dels EUA.

Veig a OSNews que una nova llei federal dels EUA (la COICA) podria obligar els registradors de noms nordamericans a blocar la resolució de noms pertanyents a llocs que el Departament de Justícia considere que vulneren la propietat inteŀlectual. Açò, que passaria per una altra jugada d’un estat en favor dels monopolistes, pren un caràcter especialment amenaçant ja que, quan el registrador es trobe fora dels EUA, el blocatge es donarà a nivell dels servidors de noms arrel (sota la seua jurisdicció, recorde).

És cert que, si açò ocorre, els afectats canviaran ràpidament de domini i la jugada els haurà valgut de poc als monopolistes, però del que no cap dubte és de que ací tenim un altre exemple de com la centralització fa vulnerable allò que toca, i la del Servei de Noms d’Internet (DNS) ja és un problema que cueja massa temps. Serà qüestió d’estudiar sistemes alternatius.

Molt bon article de Kroc Camen a OSNews on l’autor aposta que Apple seguirà amb Safari l’estratègia que Microsoft va seguir amb el seu Internet Explorer 6 per a minimitzar la utilitat de la web, portar els usuaris a les aplicacions locals (sobre les quals Apple cada volta exerceix més control) i així atreure desenvolupadors a les seues plataformes tancades. En aquest sentit, Microsoft i Apple juguen en el mateix bàndol contra Google en la guerra de la inteŀligència a l’ordinador o a la xarxa. Pels perills que comporta l’anomenat cloud computing de centralització i la manca de control sobre les pròpies dades, veig el programari lliure més proper al primer bàndol que al segon.

Hui és el dia de la tovalla (heu vist el logo? ;) ) i Versvs ho celebra traduint un article de Douglas Adams sobre Internet a 1999. L’article és memorable: salt generacional, comunitats cibernètiques, efecte xarxa, comunicació distribuïda, interactivitat… Adams tenia un cap realment privilegiat i comprenia molt bé què significava Internet i les xarxes en general. Si no, veieu el documental Hyperland on ell i Tom Baker (àlies el 4t. Doctor) fan un flash forward a la web semàntica… en 1990! Feliç dia de la tovalla!

M’agradaria recomanar un article que publicà Manje a Barrapunto fa uns dies: Las tácticas de la vieja política no funcionan en Internet. En ell es raona, a rel d’una recent reunió de periodistes i bloguers amb el PSOE sobre la polèmica DF1 de la Llei d’Economia Sostenible, com els polítics no entenen els moviments ciutadans a Internet, i encara pretenen negociar amb representants com si manipulant aquestes reunions pugueren suavitzar l’oposició dels internautes a lleis que van clarament en la seua contra.

El govern iranià està portant a terme una campanya de filtratge i ciberatacs per a controlar l’accés a Internet. En aquest context sorgeix Haystack (nou exemple de l’ètica hacker), un sistema d’ofuscació del tràfic web per a evitar la censura iraniana. En qualsevol cas, és important tenir en compte que sistemes com Twitter o Facebook, en ser centralitzats, poden ser blocats d’un sol colp.

Un amic m’ha passat aquesta notícia: la Presidència espanyola de torn de la UE ha enviat a les delegacions del Consell de Ministres un document on posen al mateix sac la pornografia infantil, el racisme i la xenofòbia, i les infraccions de la propietat inteŀlectual. La Presidència veu l’anonimitat de la Xarxa com a un perill i declara Internet un instrument de regressió social, demanant als altres països com combatre aquests problemes tots plegats. Sobren les paraules. Ja posats a vigilar a gran part de la població com si fórem criminals, no està de més recordar‐los que estaran violant drets fonamentals.

En pensaves que amb un proxy anonimitzador podies evitar ser identificat en accedir a un lloc web? Doncs nanai. La informació que el propi navegador dóna a un servidor web (via capçaleres HTTP i d’altres) encara pot ser suficient per a identificar‐lo únicament en el món. Panopticlick (en referència al panòptic) és una eina de la EFF que vos indica com d’identificable és el vostre navegador entre tots els que l’han visitada. Els resultats fan feredat! (via Pere)

Un amic m’envià fa uns dies una notícia d’una conferència de César Alierta, president de Telefónica, on aquest anuncia que té la intenció de cobrar als motors de cerca d’Internet per l’ús que fan de la seua xarxa. La proposta no té trellat de primeres perquè els clients de Telefónica ja sufraguen la xarxa de la companyia tant si són usuaris que majorment consumeixen la informació de servidors allotjats a dins o a fora d’aquesta xarxa com si són proveïdors de continguts que sobretot ofereixen informació a usuaris ubicats a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Per tant, cobrar també als proveïdors o als consumidors de continguts (p.ex. cercadors) externs a la xarxa de la companyia significaria cobrar dues voltes pel mateix servei.

Ja fa uns dies que vaig habilitar a la columna d’enllaços una caixeta on podeu buscar torrents a The Pirate Bay. Amb açò em sume a La lista de Sinde, una iniciativa que pretén mostrar al Ministeri de Cultura l’absurd que suposa retirar l’accés a una plana web pel simple fet d’enllaçar a llocs on es puguen descarregar materials protegits per copyright. Vos anime a sumar‐vos‐hi, és molt fàcil!

En Ron Keating de la BBC comentà a la seua xerrada Time and Relative Dimensions in Space com Internet està transformant la concepció tradicional que els mitjans de comunicació de masses tenien de l’abast temporal i espacial de les seues transmissions. Segons Keating, l’escassesa de la programació radiotelevisiva tradicional ha desaparegut i els mitjans necessiten cobrir, si volen sobreviure, una demanda que exigeix una disponibilitat dels continguts indefinida en el temps i lliure de barreres geogràfiques.

He descobert via Pere Quintana la sorprenent acadèmia Khan, on el Salman Khan ha penjat més d’un miler de vídeos d’elaboració pròpia amb lliçons sobre matemàtiques, física, química i economia de molts diversos nivells. N’he vist un parell i l’home s’explica que dóna gust sentir‐lo. El seu propòsit és que qualsevol persona del món tinga accés a aquesta mena de coneixement bàsic, i pel que conten ací, sembla que ho està aconseguint. Bravo!

Do you know? It seems to me that one of the obstacles which bar the development of the Internet as a real distributed network are the objections that access providers pose to offering public, static IP addresses to their home clients, who must deal with dynamic addresses, private networks and NAT. A pity, since making everyone's machines reachable via the Internet would allow anyone to offer their own services, empowering individuals and levelling their position against big content providers, as it happens right now in free (as in freedom), neutral networks like guifi.net. In contrast with mass media, the Internet doesn't tell emitters apart from receivers.

IPv4 address scarcity is a (very debatable) reason wielded by providers for keeping the current statu quo. IPv6, for a change, offers real address abundance for everyone and, though it may seem, it's already usable whatever our way of accessing the Internet is. Moreover, connecting to the Internet of the future is quite fun, so let's jump in!

To move one step at a time, this article describes how to provide a stable IPv6 connection to a Debian machine having a fixed IPv4 address, using 6to4, with no need for a tunnel broker subscription and performing a really minimal configuration.

Sabeu? Em sembla que un dels obstacles que impedeixen el desenvolupament d’Internet com a una autèntica xarxa distribuïda són les traves que posen els proveïdors d’accés a oferir adreces IP públiques estàtiques als seus clients domèstics, que han d’apanyar‐se amb adreces dinàmiques, xarxes privades i NAT. Una llàstima, perquè fer les màquines de tothom accessibles via Internet permetria a qualsevol oferir els seus propis serveis, empoderant els individus i anivellant la seua posició front als grans proveïdors de continguts, com ocorre en xarxes lliures i neutrals com guifi.net. I és que, a diferència dels mitjans de masses, Internet no fa distinció entre emissors i receptors.

L’escassesa d’adreces IPv4 és un (molt debatible) motiu argüit pels proveïdors per a mantenir l’actual statu quo. IPv6, en canvi, ofereix una autèntica abundància d’adreces per a tothom i, pel que puga semblar, ja és possible usar‐lo siga quina siga la nostra forma d’accés a Internet. A banda, és divertit això de connectar‐se a la Internet del futur, així que ja és hora de fer el salt!

Per a començar a poc a poc, aquest article descriu com dotar de connexió IPv6 estable a una màquina Debian amb adreça IPv4 fixa, fent servir 6to4, sense haver de subscriure’s a un servidor de túnels i amb una configuració realment mínima.

De pedra m’he quedat hui en veure les burrades que ha estat fent circular José Andrés Torres Mora, secretari de cultura del PSOE, sobre David de Ugarte, acusant aquest d’un suposat sabotatge al seu blog, després de que David mostrara el seu desacord amb un insidiós article de Torres Mora a El País. David (l’última persona que m’imagine realitzant tal sabotatge) descriu pas a pas l’incident al seu blog. És indignant vore com algú amb el pes de Torres Mora pot permetre’s iniciar una campanya de difamació com la que està seguint sense contrastar mínimament els fets i sense tenir en compte el mal que pot fer. David, comptes amb tot el meu recolzament!

Sobre copyright, sobre privatització de la cultura, sobre les traves a la circulació del coneixement, sobre avariciosos interessos sobre Internet, o sobre com desenvolupar‐se lliurement amb els beneficis de l’Era Digital, la societat civil, tu i jo, tenim quelcom que dir. Encara que ningú ens ho haja preguntat. Així es presentà l’última edició del Fòrum de Cultura Lliure, celebrat a Barcelona entre els passats 29 de novembre i 1 de desembre. Com a conclusió del fòrum, els participants redactaren la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, on exposen una sèrie de demandes per als poders fàctics per a poder facilitar a tothom la creació, la difusió i l’accés a la cultura en l’actual societat de la informació. Un complement perfecte al Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet. (Via Roberto Santos la llista de correu d’Hispalinux.)

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial —un organismo dependiente del ministerio de Cultura—, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto ha sido elaborado conjuntamente por diversas personas y pertenece a todos. Si estás de acuerdo con lo que dice, dale mayor difusión publicándolo por tu cuenta o pasándolo a más gente.

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar‐se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial —un organisme depenent del Ministeri de Cultura—, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seua projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar‐se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà seguisca sent lliure.
8. Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que puga produir‐se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat inteŀlectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i llurs modificacions han d’aprovar‐se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest ha sigut elaborat conjuntament per diverses persones i pertany a tothom. Si estàs d’acord amb el que diu, dóna‐li major difusió publicant‐lo pel teu compte o passant‐lo a més gent.

Aprofitant que aquests dies es celebra el I Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, volia cridar l’atenció sobre una nota de l’Associació d’Internautes (AI) on ens avisen de que la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual podria afectar les pàgines web que proporcionen vídeos.

Una ullada ràpida a l’exposició de motius de la Llei ja revela que pretén atorgar seguretat jurídica a la indústria i possibilitar creació de grups empresarials audiovisuals competitius al mercat europeu, protegint els drets dels ciutadans. És evident que l’Estat torna a posar les corporacions com a emissors d’informació i els ciutadans com a simples consumidors, sense tindre en compte que amb les noves tecnologies tothom pot ser productor i emissor d’informació.

Tito Versvs, digues: per què és important tindre un blog? (Creies que no és important que pugues dir el que et rote a Internet?) I escolta, per què diuen «govern» quan volen dir «Estat»? (O la resposta correcta a «I el teu partit, més».) Dos grans articles per a llegir i pensar.

El meu amic Pau recull a castello.guifi.net la notícia de que per fi s’han signat els acords per a que guifi.net es connecte al Punt Neutre d’Internet de Catalunya (CATNIX). guifi.net és una de les majors xarxes lliures sense fils del món (més de 8000 nodes actius i vora 12000 quilòmetres d’enllaços), amb una gran cobertura a Catalunya (i incipient a altres llocs), i amb aquest pas es convertirà també en (si no m’enganye) el primer proveïdor d’Espanya d’accés a Internet en règim d’autoprestació pels propis usuaris de la xarxa. S’acosten temps interessants per a l’accés universal a Internet.