hacking

El meu amic Toni em recomanà insistentment que vera el documental Between the Folds (emès a TVE com a Entre pliegues), que parla sobre com l’origami es situa a cavall entre l’art, el disseny i les matemàtiques. És bellíssim, molt sorprenent i mostra una selecció de hackers del paper plegat que parlen apassionadament dels seus descobriments, tècniques i reflexions. Especialment recomanable per a fans d’Escher. (Disponible a YouTube.)

Acabe de llegir a Barrapunto que Pekka Himanen, autor del llibre L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació (que comentí ací fa un temps), estarà demà dijous a la Fundació Telefónica de Madrid. La conferència podrà ser seguida en directe per Internet.

The time I’m most productive working on my projects is when I should really be doing other important stuff. There’s no better incentive than “at least do something productive” in that case… —Georg Brandl

Versvs cita hui un article de qchapter anomenat Per què vull que la meua filla siga una hacker. Deixem de banda la visió marginal o negativa de les peŀlícules i la massa de mitjans, un hacker és algú que exercita la seua curiositat i les seues habilitats d’aprenentatge i crítica per a decidir quines solucions prefereix o crear‐les si no les troba, ajudant alhora els que l’envolten. No seria genial que els nostres fills cresqueren així?

No hace falta ser un gran psicólogo para detectar mi falta de fe en que los estados, los políticos y los grandes agentes económicos vayan a cambiar su actitud de fondo respecto a aquellas iniciativas que realmente empoderan a los ciudadanos, en parte por su naturaleza centralizadora, en parte porque ya no dan abasto. Si queremos libertad e independencia, mejor nos toca aprender a organizarnos para sacarnos las castañas del fuego, pero también hemos de hacer lo posible para dotarnos los unos a los otros de todas las herramientas necesarias para facilitar que todo el mundo pueda hacerlo.

Por eso es de agradecer que de tanto en tanto te refresquen la memoria (esa facultad tan volátil e infrautilizada) para poder ligar cabos y caer en que ésta es una lucha factible que ya ha dado algunos frutos importantes. El compendio de artículos Como una enredadera y no como un árbol y el documental Bringing Down a Dictator son dos de estos elementos refrescantes.

No cal ser un gran psicòleg per a detectar la meua falta de fe en que els estats, els polítics i els grans agents econòmics vagen a canviar la seua actitud de fons respecte a aquelles iniciatives que realment empoderen els ciutadans, en part per la seua naturalesa centralitzadora, en part perquè ja no donen abast. Si volem llibertat i independència, millor ens toca aprendre a organitzar‐nos per a traure’ns les castanyes del foc, però també hem de fer allò possible per a dotar‐nos els uns als altres de totes les eines necessàries per a facilitar que tothom puga fer‐ho.

Per això és d’agrair que de tant en tant et refresquen la memòria (eixa facultat tan volàtil i infrautilitzada) per a poder lligar caps i caure en que aquesta és una lluita factible que ja ha donat alguns fruits importants. El recull d’articles Como una enredadera y no como un árbol i el documental Bringing Down a Dictator són dos d’aquests elements refrescants.

A rel de l’enviament de Manuel sobre les Earthships arribe a un article de Jorge Juan on parteix dels conceptes de sustentabilitat i autoabastiment i arriba a tocar temes de l’ètica hacker, i les noves formes socials. Una síntesi breu, completa i molt recomanable d’un futur possible.

Revolution OS es un documental donde se describe el nacimiento, crecimiento y popularización del software libre, el proyecto GNU, Linux, la iniciativa Open Source y el ecosistema de desarrolladores, aficionados y empresas que surgieron a su alrededor, mediante entrevistas a algunos de los personajes más destacados de su historia.

Repasando las notas que he tomado al verlo, no puedo evitar pararme en las citas de Richard Stallman, padre del movimento de software libre, GNU y la Free Software Foundation. Stallman (un personaje controvertido para muchos) es desde mi punto de vista el entrevistado que mejor captura la ética del hacker con sus palabras, de las cuales destaco esta joya referida al proyecto de sistema operativo GNU (que se convertiría en la base de las diferentes distribuciones Linux):

Revolution OS és un documental on es descriu el naixement, creixement i popularització del programari lliure, el projecte GNU, Linux, la iniciativa Open Source i l’ecosistema de desenvolupadors, aficionats i empreses que sorgiren al seu voltant, tot mitjançant entrevistes a alguns dels personatges més destacats de la seua història.

Repassant les notes que he pres en veure’l, no puc evitar parar‐me en les cites de Richard Stallman, pare del moviment de programari lliure, GNU i la Free Software Foundation. Stallman (un personatge controvertit per a molts) és des del meu punt de vista l’entrevistat que millor captura l’ètica del hacker amb les seues paraules, de les quals destaque aquesta joia referida al projecte de sistema operatiu GNU (que esdevindria la base de les diferents distribucions Linux):

La ética del hacker y el espíritu de la era de la información es uno de esos libros que hacen encajar muchas de las percepciones que uno tiene de la sociedad, y lo hace con un razonamiento y un estilo impecables. Escrito por Pekka Himanen, prologado por Linus Torvalds y epilogado por Manuel Castells, La ética… te recuerda que la filosofía i la sociología pueden resultar muy entretenidas y estimulantes.

Himanen repasa los principales valores de la ética hacker, que presenta como una tendencia social que va desplazando poco a poco a la ética protestante dominante en el capitalismo industrial. Himanen compara brillantemente ésta última con el monasterio, donde el trabajo y el esfuerzo tienen valor por sí mismos y la vida se organiza al rededor de éstos de una forma rígida y estática sin que nada cuestione las decisiones del abad. En la sociedad monástica civil, el dinero y las propiedades (como supuesta expresión del esfuerzo) se convierten igualmente en fines por sí mismos e incluso la información pasa a ser una propiedad a acumular en exclusiva, en una especie de edad media digital.

L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació és un d’eixos llibres que fan encaixar moltes de les percepcions que un té de la societat, i ho fa amb un raonament i un estil impecables. Escrit per Pekka Himanen, prologat per Linus Torvalds i epilogat per Manuel Castells, L’ètica… et recorda que la filosofia i la sociologia poden resultar molt entretingudes i estimulants.

Himanen repassa els principals valors de l’ètica hacker, que presenta com a una tendència social que va desplaçant a poc a poc l’ètica protestant dominant en el capitalisme industrial. Himanen compara brillantment aquesta última amb el monestir, on el treball i l’esforç tenen valor per ells mateixos i la vida s’organitza al voltant d’aquests d’una forma rígida i estàtica sense que res qüestione les decisions de l’abat. A la societat monàstica civil, els diners i les propietats (com a suposada expressió de l’esforç) esdevenen igualment fins en ells mateixos i fins i tot la informació passa a ser una propietat a acumular en exclusiva, en una mena d’edat mitjana digital.

Hanover, República Federal Alemana, 1986. Un grupo de jóvenes a sueldo del KGB consigue penetrar por vía telefónica en múltiples sistemas de los EEUU para obtener información clasificada.

Laboratorio de Berkeley, California, 1986. Un administrador decide investigar ciertas irregularidades en la contabilidad del sistema del Laboratorio que le hacen sospechar que alguien lo está usando para acceder a sistemas militares.

Ambos acontecimientos forman parte de una misma historia que discurre en los dos extremos de una conexión telefónica internacional. Los podemos ver narrados en el film 23 y en el documental The KGB, the Computer and Me, respectivamente.

A pesar de las enormes diferencias de sus mundos, no es sólo esta historia la que une los caminos de estos alemanes y californiano, sino también otra cosa: tanto los unos como el otro son (desde mi punto de vista) hackers. Dejad que me explique…

Hannover, República Federal d’Alemanya, 1986. Un grup de joves llogats pel KGB aconsegueix penetrar per via telefònica en múltiples sistemes dels EUA per a obtenir informació classificada.

Laboratori de Berkeley, California, 1986. Un administrador decideix investigar certes irregularitats a la comptabilitat del sistema del Laboratori que li fan sospitar que algú l’està fent servir per a accedir a sistemes militars.

Ambdós esdeveniments formen part d’una mateixa història que discorre als dos extrems d’una connexió telefònica internacional. Els podem veure narrats al film 23 i al documental The KGB, the Computer and Me, respectivament.

Malgrat les enormes diferències dels seus móns, no és només aquesta història el que uneix els camins d’aquests alemanys i californià, sinó també una altra cosa: tant els uns com l’altre són (des del meu punt de vista) hackers. Deixeu que m’explique…