economía

Ryan Fugger enllaça a la llista de Ripple aquesta entrevista a David Hales al Keiser Report de Russia Today. La conversa no té cap desperdici, i en ella es comenta com sistemes alternatius de moneda i crèdit com Bitcoin i Ripple permeten que la gent experimente amb sistemes distribuïts de confiança que podrien deixar obsolet l’actual sistema bancari organitzat al voltant dels bancs centrals. Hi apareixen conceptes com la diversitat, la competència en un autèntic mercat mundial amb una barrera d’entrada molt baixa front als acaparadors de rendes (i.e. el capitalisme que vé), el programari lliure i l’ètica hacker del treball amb uns incentius derivats del propòsit del que es fa… en fi, una autèntica perla.

Jorge Timón enllaça en un fil sobre Villages.cc a la llista de Ripple aquesta presentació de Bernard Lietaer a l’última PopTech (aguanteu l’inici, val la pena). En ella comenta que la monocultura monetària actual basada en l’emissió de diners pels bancs a partir del deute comporta una inestabilitat estructural, mentre que la diversitat monetària porta a un sistema molt més resilient. Com a exemple posa unes quantes monedes alternatives amb un ús ben establert que han aconseguit millorar els entorns on s’han aplicat. També conté alguna referència interessant als resultats de l’aprenentatge coŀlaboratiu que trobe relacionats amb el model 70/20/10 que comenta Bianka.

A la llista de Ripple enllaçaren l’altre dia un vídeo que descriu el Quantitative Easing que la reserva federal nord‐americana empra per a controlar la quantitat de diners en circulació, comprant valors (securities) de firmes com Goldman Sachs en lloc de comprar‐les directament del tresor públic, el secretari del qual era director executiu… de Goldman Sachs! Algun economista a la sala? (Una explicació més formal en aquest altre vídeo.)

Com pot una xarxa lliure com guifi.net afavorir la competència i el lliure mercat? Algunes pistes en aquesta presentació, que descriu com guifi.net pot ajudar a la consecució d’alguns punts de l’Agenda Digital Europea per al 2020.

Una economía de libre mercado no es un sistema recomendable desde el punto de vista de los intereses de empresarios y capitalistas. El interés particular de un grupo o de individuos particulares no tiene necesidad de la economía de mercado; es el bienestar general el que lo necesita. No es cierto que los defensores de la economía de mercado sean defensores de los intereses egoístas de los ricos. Los intereses particulares, de los empresarios y de los capitalistas invocan el intervencionismo para protegerse de la competencia de individuos más eficientes y activos. El libre desarrollo de la economía de mercado debe tutelarse no por el interés de los ricos, sino por el de todos los ciudadanos. —Rafael Herrera al seu llibre Adiós al orden, citat per Gonzalo Martín a ¿Qué parte de la expresión “televisión pública” no se entiende?, un article molt recomanable.

Hui Juan em sorprén per partida doble: després de llançar a l’aire la llavor d’un possible mite, fa una aŀlegoria de la crisi financera fent servir la cançó Who Killed Davey Moore de Bob Dylan (ací l’adaptació al castellà de Daniel). Per cert, un nom maleït: dos boxejadors amb el mateix nom esmentat moriren amb uns trenta anys (només el primer —el de la cançó— al ring).

Aprofitant que hui es juga la final del Mundial de futbol, vull recomanar un fenomenal article que David publicà al passat dilluns on posa la història de la famosa vuvuzela com a exemple de la necessària transformació de l’economia xinesa cap a la producció de qualitat, amb mà d’obra preparada, per al consum propi, i de com poden les pimes aprofitar aquesta oportunitat de negoci: La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs

Els anuncis de finançament de Bancaixa per als joves emprenedors mostren sempre el mateix patró: algú que inventa de forma individual un producte de qualitats revolucionàries. Semblen obviar que desenvolupar una innovació és un procés costós i a sovint coŀlaboratiu en comunitat, i que les millores solen ser incrementals i basar‐se en allò existent. El pitjor és que em recorda la típica cantinela pro‐patents de l’heròic inventor aïllat que necessita protecció (llegiu monopoli inteŀlectual o patent) per a defensar‐se dels grans.

Si no coneixeu les Índies i la seua visió del món, vos recomane encaridament que feu una ullada a aquesta entrevista a David de Ugarte, un completíssim resum de les principals tesis indianes sobre l’economia, la política i la societat. L’entrevista mereix una lectura completa, però en destacaré alguns passatges.

A rel de l’enviament de Manuel sobre les Earthships arribe a un article de Jorge Juan on parteix dels conceptes de sustentabilitat i autoabastiment i arriba a tocar temes de l’ètica hacker, i les noves formes socials. Una síntesi breu, completa i molt recomanable d’un futur possible.

Creeu convenient animar els xiquets a demanar pel seu compte crèdits sobre diners reals per a gastar‐los en jocs on-line i propietats virtuals? Doncs sembla que un bon grup d’inversors de capital risc sí. David ho comenta, i inclou un breu i brutal comentari en vídeo de l’humorista nord‐americà Stephen Colbert.

Un amic m’envià fa uns dies una notícia d’una conferència de César Alierta, president de Telefónica, on aquest anuncia que té la intenció de cobrar als motors de cerca d’Internet per l’ús que fan de la seua xarxa. La proposta no té trellat de primeres perquè els clients de Telefónica ja sufraguen la xarxa de la companyia tant si són usuaris que majorment consumeixen la informació de servidors allotjats a dins o a fora d’aquesta xarxa com si són proveïdors de continguts que sobretot ofereixen informació a usuaris ubicats a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Per tant, cobrar també als proveïdors o als consumidors de continguts (p.ex. cercadors) externs a la xarxa de la companyia significaria cobrar dues voltes pel mateix servei.

Esta vez el Itinerario Indiano nos lleva a un tema controvertido, la globalización, de la mano de Thomas Friedman y la introducción de su libro The World is Flat, y de Johan Norberg y su explícitamente titulado documental Globalisation Is good.

Ambos autores están claramente a favor de la globalización económica, es decir, de la adopción del capitalismo en todo el mundo tanto en las economías nacionales como en los intercambios internacionales. Friedman cree que la tecnología ha hecho posible que agentes pequeños de cualquier lugar del mundo puedan competir internacionalmente con los grandes en condiciones cada vez más similares. Norberg defiende que la adopción del capitalismo y la reducción del intervencionismo ayuda a los países a mejorar sus economías y salir de la pobreza. El mecanismo, muy simplificadamente, vendría a ser el siguiente:

Aquesta volta l’Itinerari Indià ens porta a un tema controvertit, la globalització, de la mà de Thomas Friedman i la introducció del seu llibre The World Is Flat, i de Johan Norberg i el seu explícitament titulat documental Globalisation Is Good.

Ambdós autors estan clarament en favor de la globalització econòmica, és a dir, de l’adopció del capitalisme arreu del món tant a les economies nacionals com als intercanvis internacionals. Friedman creu que la tecnologia ha fet possible que agents menuts de qualsevol punt del món puguen competir internacionalment amb els grans en condicions cada volta més similars. Norberg defensa que l’adopció del capitalisme i la reducció de l’intervencionisme ajuda els països a millorar les seues economies i eixir de la pobresa. El mecanisme, molt simplificadament, vindria a ser el següent: