ciborg

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.
La construcción sociopolítica formulada por Donna Haraway en su Manifiesto Ciborg.

Tecnofòbia i nacionalisme ciclista

L’episodi d’Alberto Contador i la cadena d’Andy Schleck al Tour de França em preocupa per dos motius: i) la tecnofòbia que relega el factor tecnològic del ciborg ciclista‐bicicleta a quelcom extern (no imagine una situació similar en una carrera de Fórmula 1), i sobretot ii) el nacionalisme victimista que aprofita la menor oportunitat per a mostrar el seu orgull ferit (les repercussions no haurien sigut tantes si ambdós corredors hagueren sigut del mateix país).

Tirando de los hilos de su red

En la novela Pattern Recognition (titulada en castellano Mundo espejo), William Gibson deja de lado el ciberpunk que tanta fama le dio para retratar con un acierto sorprendente la vida cotidiana en la Red a principios del siglo XXI. Correo electrónico, foros, ordenadores y teléfonos móviles acompañan a la protagonista en sus peripecias cosmopolitas donde las relaciones con los otros son ya tanto o más virtuales que físicas, y la jerga científico‐técnica salpica el discurso diario.

Tirant dels fils de la seua xarxa

A la noveŀla Pattern Recognition (titulada en castellà Mundo espejo), William Gibson deixa de banda el ciberpunk que tanta fama li va donar per a retratar amb un encert sorprenent la vida quotidiana a la Xarxa a principis del segle XXI. Correu electrònic, fòrums, ordinadors i telèfons mòbils acompanyen la protagonista en les seues peripècies cosmopolites on les relacions amb els altres són ja tant o més virtuals que físiques, i la parla científico‐tècnica esquitxa el discurs diari.

Burning Chrome, el ciberpunk según Gibson

En esta ocasión revisitaremos la literatura ciberpunk de mano de William Gibson y su colección de historias breves Burning Chrome. En ella encontraremos, entre otros, algunos relatos ya presentes en Mirrorshades, un homenaje a la narración obsesiva de Philip K. Dick, y algunas incursiones en el universo de Neuromancer.

Para no repetir el ladrillo de comentario que solté sobre Mirrorshades (que en su mayoría continúa siendo válido para la colección que nos ocupa), me centraré en los aspectos que encuentro recurrentes en los relatos de Burning Chrome, aspectos que espero ayuden a comprender qué demonios es eso del ciberpunk para el señor Gibson.

Por si alguien no se había «quedado con la copla» de la última frase del relato, The Gernsback Continuum ofrece una segunda lectura que puede constituir una fabulosa definición por oposición de lo que es y no es el ciberpunk para Gibson: no es perfecto ni brillante y lujoso, no es infantil e irreal, no es populista ni totalitario: es defectuoso, oscuro y misterioso, es cruel y verosímil, y sobretodo es extremadamente fragmentario a pesar de la interconexión global y el ciberespacio. ¡Bienvenidos al futuro!

Burning Chrome, el ciberpunk segons Gibson

En aquesta ocasió revisitarem la literatura ciberpunk de la mà de William Gibson i el seu recull d’històries breus Burning Chrome. En ell trobarem, entre d’altres, alguns dels relats ja presents a Mirrorshades, un homenatge a la narració obsessiva de Philip K. Dick, i algunes incursions a l’univers de Neuromancer.

Per a no repetir la rajola de comentari que vaig soltar sobre Mirrorshades (la majoria del qual continua sent vàlid al recull que ens ocupa), em centraré en els aspectes que trobe recurrents als relats de Burning Chrome, aspectes que espere que ajuden a comprendre què redimonis és això del ciberpunk per al senyor Gibson.

Per si algú no s’havia «quedat amb la cobla» de l’última frase del relat, The Gernsback Continuum ofereix una segona lectura que pot constituir una fabulosa definició per oposició del que és i no és el ciberpunk per a Gibson: no és perfecte ni brillant i luxós, no és infantil i irreal, no és populista ni totalitari: és defectuós, fosc i miseriós, és cruel i versemblant, i sobretot és extremadament fragmentari malgrat la interconnexió global i el ciberespai. Benvinguts al futur!

El ciborg soy yo y mi circunstancia

Donna Haraway escribió el Manifiesto Ciborg en 1985. Se trata de un texto realmente revelador, pero ojo, difícil y muy densamente poblado de conceptos abstractos. En el Manifiesto, Haraway propone la figura del ciborg como nuevo mito político que podría permitir al feminismo superar los obstáculos impuestos por toda una serie de dualismos heredados de la tradición del patriarcado capitalista occidental, aprovechando las nuevas oportunidades que nos ofrece nuestra sociedad tecnológicamente avanzada, y evitando sus amenazas.

El ciborg es el resultado de enfocar al individuo no como un organismo completo, definido y separado de su entorno, sino como una realidad construida por el propio individuo partiendo de sus interacciones sociales con el resto de individuos y con su entorno material. Al tratarse de una construcción, el individuo se libera de las identidades forzadas de género, raza o clase; además, la indefinición de fronteras externas elimina la añoranza de llegar a ser algún tipo de ser completo. (Sí, a menudo el Manifiesto suena paradójico, pero sólo si se mira desde el marco de los dualismos indicados arriba.)

El ciborg sóc jo i la meua circumstància

Donna Haraway va escriure el Manifest Ciborg en 1985. És un text realment revelador, però ull, difícil i molt densament poblat de conceptes abstractes. En el Manifest, Haraway proposa la figura del ciborg com a nou mite polític que podria permetre al feminisme superar els entrebancs imposats per tota una sèrie de dualismes heretats de la tradició del patriarcat capitalista occidental, tot aprofitant les noves oportunitats que ens ofereix la nostra societat tecnològicament avançada, i evitant les seues amenaces.

El ciborg és el resultat d’enfocar l’individu no com a organisme complet, definit i separat del seu entorn, sinó com a realitat construïda pel propi individu partint de les seues interaccions socials amb la resta dels individus i amb el seu entorn material. En tractar‐se d’una construcció, l’individu s’allibera de les identitats forçades de gènere, raça o classe; a banda, la indefinició de fronteres externes elimina l’enyorança d’esdevenir alguna mena d’ésser complet. (Sí, a sovint el Manifest sona paradoxal, però només si es mira des del marc dels dualismes esmentats a dalt.)