aprendizaje

Refugios de Juego és el nou projecte pedagògic del meu germà Omar, al que ha estat dedicant molta iŀlusió i esforç durant els últims mesos. Una proposta innovadora per a l’aprenentatge en llibertat i no competitiu basat en el joc i l’exploració. Et desitge tota la sort del món amb els refugis, Omar!

Jorge Timón enllaça en un fil sobre Villages.cc a la llista de Ripple aquesta presentació de Bernard Lietaer a l’última PopTech (aguanteu l’inici, val la pena). En ella comenta que la monocultura monetària actual basada en l’emissió de diners pels bancs a partir del deute comporta una inestabilitat estructural, mentre que la diversitat monetària porta a un sistema molt més resilient. Com a exemple posa unes quantes monedes alternatives amb un ús ben establert que han aconseguit millorar els entorns on s’han aplicat. També conté alguna referència interessant als resultats de l’aprenentatge coŀlaboratiu que trobe relacionats amb el model 70/20/10 que comenta Bianka.

Bianka está realizando un itinerario auténticamente magnífico. En su artículo Operación de amígdalas comenta otro brillante vídeo de la Royal Society of Arts que ilustra una conferencia de Sir Ken Robinson donde hable sobre cómo el actual sistema educativo está basado en una visión industrialista que diferencia entre gente adecuada para los estudios o para el trabajo, los aburre con asignaturas que no llaman su atención ni trabajan las aptitudes en que destacan, y sólo diferencia su preparación por edades. Me ha recordado inmediatamente a un pasaje del libro de Eduard Punset El viaje a la felicidad donde toca estos aspectos en el contexto de la educación en los valores de la cooperación:

Bianka està realitzant un itinerari autènticament magnífic. Al seu article Operación de amígdalas comenta un altre brillant vídeo de la Royal Society of Arts que iŀlustra una conferència de Sir Ken Robinson on parla sobre com l’actual sistema educatiu està basat en una visió industrialista que diferencia entre gent adequada per als estudis o per al treball, els avorreix amb assignatures que no criden la seua atenció ni treballen les aptituds en què destaquen, i només diferencia la seua preparació per edats. M’ha recordat immediatament un passatge del llibre d’Eduard Punset El viaje a la felicidad on toca aquests aspectes en el context de l’educació en els valors de la cooperació:

Demolidora anàlisi (amb xifres) de José Ignacio Goirigolzarri sobre la situació de l’educació a Espanya: alt abandó, desaprofitament de l’increment pressupostari per alumne causat per la baixa natalitat, inadequació dels perfils dels titulats universitaris a la demanda del mercat (impressionant el gràfic que mostra l’excés d’advocats i administradors d’empresa i la manca d’estudiants tècnics)… Cal llegir‐lo.

Ben curiós l’article de hui a Barrapunto on editor i comentaristes mostren com els xiquets (font infinita de sorpreses) llueixen habilitats amb els ordinadors que segurament molts (entre els quals m’incloc) no s’esperaven. Sembla que amb quatre anys els crios s’apanyen com poden amb les interfícies (textuals!) actuals, igual no seran necessaris els mediaglifs de L’era del diamant…

Pau Boronat anuncia a la llista de castello.guifi.net el següent curs d’estiu sobre guifi.net que tindrà lloc a la seu de la Llotja del Cànem de la UJI a Castelló. El curs té molt bona pinta, inclou participants molt especials que coneixen al detall el món de les xarxes ciutadanes (entre ells alguns dels fundadors de guifi.net i desenvolupadors de ), té una part pràctica amb tallers i muntatge sobre el terreny, i damunt és baratíssim. Correu a apuntar‐vos‐hi, que només hi ha trenta places!

A continuació els detalls del curs:

Versvs cita hui un article de qchapter anomenat Per què vull que la meua filla siga una hacker. Deixem de banda la visió marginal o negativa de les peŀlícules i la massa de mitjans, un hacker és algú que exercita la seua curiositat i les seues habilitats d’aprenentatge i crítica per a decidir quines solucions prefereix o crear‐les si no les troba, ajudant alhora els que l’envolten. No seria genial que els nostres fills cresqueren així?

Creeu convenient animar els xiquets a demanar pel seu compte crèdits sobre diners reals per a gastar‐los en jocs on-line i propietats virtuals? Doncs sembla que un bon grup d’inversors de capital risc sí. David ho comenta, i inclou un breu i brutal comentari en vídeo de l’humorista nord‐americà Stephen Colbert.

Em comuniquen que (potser gràcies a la iniciativa que comentava l’altre dia), l’esborrany del pacte estatal sobre l’educació ja inclou un desé punt on es té en compte la inclusió dels xiquets amb necessitats educatives especials. Una gran notícia, esperem que es porte bé a la pràctica!

He descobert via Pere Quintana la sorprenent acadèmia Khan, on el Salman Khan ha penjat més d’un miler de vídeos d’elaboració pròpia amb lliçons sobre matemàtiques, física, química i economia de molts diversos nivells. N’he vist un parell i l’home s’explica que dóna gust sentir‐lo. El seu propòsit és que qualsevol persona del món tinga accés a aquesta mena de coneixement bàsic, i pel que conten ací, sembla que ho està aconseguint. Bravo!

Em comenta una antiga companya de treball que el Ministeri d’Educació, els diferents partits polítics i determinades associacions estan enllestint un pacte estatal sobre l’educació que gira al voltant de nou punts principals. Desafortunadament, cap d’aquests punts fa referència als xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge. Un grup de mares ha organitzat una iniciativa per a que aquestes necessitats siguen tingudes en compte al pacte, i estan recollint signatures d’adhesió.

L’Estat és hàbil prestidigitador i sempre juga amb més d’una carta. Mentre encara ens recuperàvem de la resposta ciutadana als plans censors del Govern, el Ministeri d’Educació signà un acord amb Microsoft per a incloure programari privatiu d’aquesta corporació als portàtils que s’adquiriran per als estudiants de primària.

Com que un ja es va fartar fa temps d’anar sempre protestant per les perversions governamentals dels polítics, deixaré que siga una altra gent amb millor habilitat que jo amb les paraules qui vos detalle els desgavells de l’acord. Enllaços gentilesa de la llista de socis d’Hispalinux:

• Carta abierta al Ministro de Educación, D. Ángel Gabilondo Pujol
• Caso Escuela 2.0 – Microsoft y Eva Almunia: Este acuerdo vulnera la legislación española vigente
• Por el software libre en la educación
• Escuela 2.0, un proyecto más regresivo que el cierre de webs sin mandamiento judicial
• Almunia 2.0

Després d’aquesta jugada, les signatàries de similar atemptat contra el (ja prou negre) futur del sistema educatiu espanyol encara tenen la barra de rematar l’acte amb unes últimes paraules:

La secretaria de Estado, Eva Almunia, dijo que el Gobierno siempre ha defendido la neutralidad tecnológica. Por su parte, la presidenta de Microsoft se mostró convencida de que la comunidad educativa no tiene estas "preocupaciones ideológicas".

Impagable.

Què meravellós que existisca gent com tu al món. Si més xiquets reberen la classe d’educació que dones tu als teus alumnes, aquest món seria un lloc molt més viu i enriquidor, ple de persones inteŀligents, independents i obertes a coŀlaborar amb els demés. Ja poden estar contents i orgullosos, ja.

La passada nit va morir Gloria, professora de la UJI estimadíssima per moltíssimes persones per tantes i tantes raons. No estic per a molt d’escriure, així que tan sols recomanaré que feu una visita als comentaris de l’última entrada del seu blog. També hi ha la dedicatòria d’Emilio Molina, que capta molt bé el que Glo significa per a molts de nosaltres.

Per als qui no la vàreu conéixer, teniu el blog de Gloria i l’últim discurs de Randy Pausch, que li agradava molt i reflecteix molt bé alguns aspectes de la seua filosofia de vida.

Fins a sempre, Glo!

Actualització (2009-04-24): S’ha iniciat una petició de signatures per a que dediquen a Gloria una aula a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la UJI. El nombre de signatures creix a un ritme vertiginós! :)

Actualització (2009-09-23): Aquest matí s’ha celebrat l’homenatge a Gloria que més de mil persones han estat d’acord en recolzar. A la web de la UJI teniu la notícia i un reportatge fotogràfic. Al corredor de l’aula on tantes hores de classe amb Glo vam passar s’ha congregat un gran nombre de gent (i més que haurien vingut si no hagueren canviat la data de l’acte a última hora) entre les quals hi havia sa mare, filla i marit, i diferents persones li han dedicat unes paraules. Vull destacar el discurs d’Emilio, que ha recordat també el nostre benvolgut Natxete.