VerRevisiones

Alerta amb Alierta (i amb Sebastián)

Un amic m’envià fa uns dies una notícia d’una conferència de César Alierta, president de Telefónica, on aquest anuncia que té la intenció de cobrar als motors de cerca d’Internet per l’ús que fan de la seua xarxa. La proposta no té trellat de primeres perquè els clients de Telefónica ja sufraguen la xarxa de la companyia tant si són usuaris que majorment consumeixen la informació de servidors allotjats a dins o a fora d’aquesta xarxa com si són proveïdors de continguts que sobretot ofereixen informació a usuaris ubicats a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Per tant, cobrar també als proveïdors o als consumidors de continguts (p.ex. cercadors) externs a la xarxa de la companyia significaria cobrar dues voltes pel mateix servei.

D’altra banda, fixeu‐vos que a dalt parlem d’accedir indistintament a ubicacions situades a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Tanmateix, aquesta podria decidir «cobrar un peatge» als seus clients que accediren o serviren contingut a fóra de la xarxa de la companyia, o als clients d’altres xarxes que volgueren accedir a la de Telefónica (açò últim és el que Alierta anuncia que vol fer amb els cercadors). En estendre’s aquest comportament, les operadores estarien imposant barreres artificials a la comunicació entre elles, i açò portaria a la fragmentació d’Internet, creant grans blocs aïllats on l’accés a les xarxes d’altres operadores estaria reservat a qui més pagara. Estirant el raonament, cada companyia podria decidir cobrar més per l’accés a determinats serveis sota qualsevol criteri que li vinguera en gana.

Açò anterior viola un dels principis que fan d’Internet una tecnologia tan útil i revolucionària: la neutralitat de la xarxa, és a dir, que els proveïdors d’accés tracten d’igual forma totes les dades que transiten pels seus equips independentment del seu origen, destí o naturalesa. Algunes de les conseqüències de violar aquest principi estan explicades de forma ben clareta en aquest vídeo i en aquestes falses ofertes d’accés a Internet. I si ja sembla greu que algú com Alierta no comprenga Internet, no tranquiŀlitza veure que el propi ministre d’Indústria espanyol Miguel Sebastián tampoc valora la neutralitat de la xarxa, i més quan fins i tot Obama aposta per ella. Tot açò em fa pensar que potser l’últim bastió de la Internet lliure es trobe a les xarxes ciutadanes lliures, obertes i neutrals com guifi.net.

Finalment, Alierta apunta les intencions de Telefónica d’obrir una plataforma de computació en núvol per a les empreses, és a dir, un sistema on tant les dades del negoci del client com el seu processament es realitzaria als servidors de Telefónica. Trobe que es tracta d’una estratègia centralitzadora que dóna massa poder a l’operadora i que suposa una dependència total del proveïdor, però cadascú veurà el que es fa. El que resulta més preocupant és la concepció d’Internet sobre la qual Alierta suporta aquesta plataforma: la inteligencia está en la red y las redes son nuestras. No escriuré la pretesa conclusió siŀlogística d’aquesta frase tan arrogant.

Me sembla molt bé que Telefónica oferisca tots els serveis que vulga a la xarxa, però que no confonguen els termes: la infraestructura d’Internet té una feina simple i és fer arribar qualsevol tràfic al seu destí de la forma més eficient possible, punt. La inteŀligència no es troba a la xarxa, sinó en allò que aquesta interconnecta: els equips, les aplicacions i sobretot les persones que habiten la seua perifèria. Que Telefónica siga un monstre corporatiu que reuneix tant serveis com infraestructura no li dóna dret a corrompre aquesta per a suportar aquells. I és que seguint el mateix joc, com deia Ricardo Galli, encara haurien de pagar les operadores a les pàgines de continguts perquè, de què val una xarxa tan inteŀligent si no hi ha res a què accedir?

Jo estic obligat a estar en

Jo estic obligat a estar en telefonica desde fa massa anys perque les alternatives en el meu poble son mes be escases y al final acaben passant per telefonica. Fa temps que estem esperant que ens arribe la conexio via cable de Ono pero a no ser que els de Marina d'Or fajen força poc cable vorem per aci.

I el problema no es que sigue una mala conexio, la realitat es que es una de les millors via telefonica en espanya, clar que tambe son els que ofereixen una velocitat ridiculament baixa (ara mateix estic amb 10mg/512kb).

Total que si decideixen fotremos cobrant per l'us del google jo poc puc fer.

Banda ampla universal?

Ep Blizzard, m’alegre de vore’t per ací. :) De moment sembla que el que volen és cobrar al propi Google per l’ús de la xarxa, encara que amb la mateixa justificació podrien començar a cobrar als usuaris per qualsevol cosa que se’ls passara pel cap.

Pensava que amb la declaració de la banda ampla com a servei universal la cosa podria millorar un poc, però pel que es veu el servei s’assignarà per subhasta (ja sabem qui la guanyarà) i probablement estarà prou capat, així que ni per eixes pinta bé per a pobles com el teu. :(

Per això val la pena recolzar la construcció de xarxes ciutadanes com guifi.net, que estan lliures d’eixos interessos comercials. I si guifi.net arriba a ser una part d’Internet, la cosa pot posar‐se molt interessant!

Sebastián

Estaba leyendo un artículo y me he acordado de esta entrada, ya que también habla sobre Sebastián. (Aunque no sea de la misma temática).

Superoptimista

¡Qué optimista es este hombre! Vayamos acumulando residuos, que ya se nos ocurrirá qué hacer con ellos… me suena la cantinela, y lo peor es sospechar que las barbaridades que oí el otro día podrían estar fundadas en las palabras del ministro. No sé qué será que últimamente siempre que leo el nombre de Sebastián en las noticias es para sumarse a alguna posición chunga

Pingback

[...] al mercat (i el de les telecomunicacions és un amb una barrera d’entrada particularment alta on els jugadors de sempre avorreixen la neutralitat) o a regulacions estatals (quan molts estats tampoc tenen interés en la neutralitat i a més [...]

Pingback

[...] (y el de las telecomunicaciones es uno con una barrera de entrada particularmente alta donde los jugadores de siempre aborrecen la neutralidad) o a regulaciones estatales (cuando muchos estados tampoco tienen interés en la neutralidad y [...]