Què és una xarxa social distribuïda?

Una altra volta partint de la llista de Ripple he arribat a aquesta xicoteta fotonoveŀla sobre xarxes socials distribuïdes: què són, en què són millors que les centralitzades i descentralitzades, i els reptes que presenten. Una exceŀlent visió global de la problemàtica per a gent amb pocs coneixements tècnics i una posada al dia del que queda per fer per a aquells més coneixedors. Via Secure Share, un altre projecte a mantenir sota el radar.

newebe

Hola Ivan, buscant coses sobre coffeescript m'he trobat amb açò:

http://newebe.org/

A veure que et pareix!

Eixes ubicacions fixes!

Ei Canx! Doncs té bona pinta, però haver d’usar una URL fixa per persona tirarà enrere molta gent amb poc coneixements tècnics o que canvien d’ubicació constantment i no disposen d’un ordinador que puga actuar com a servidor fix.

Una millora seria fer servir newebe sobre Tor i emprar una URL derivada de la clau pública de l’usuari, que no té els problemes d’una IP fixa ni un domini DNS «segrestable» pels EUA. Això sí, seria una URL un poc més lletja. :P

(Per cert, què veig al teu avatar? L’enhorabona!)

Fixe no significa per a sempre!

Ei Ivan, sempre arribant als limits de la seguretat, eh? :) Supose que tens raó. El problema de tindre un servidor fixe es podria solucionar amb un hosting. Al cap i a la fi tindre les teues dades controlades ha de tindre un cost! Es podria fer un servei de hosting d'usuaris de xarxes socials distribuides, t'animes? :)
El tema de la url també es podria solventar simplement fent url's secundaries (com la configuració DNS) i en cas de que una DNS fora segrestada el newebe podria emprar un servei push als clients per actualitzar les noves URL's als contactes.

(Graciés! Intuixes bé, ja soc pare! A veure si endevines el nom que li hem posat mirant la foto :)

Servidors federats

L’assumpte és que si necessites un servidor tens realment un sistema federat com XMPP o SMTP, que en la pràctica esdevé més descentralitzat que distribuït quan comencen a aparéixer nodes que concentren molts usuaris (com faria el hosting que comentes), encara que les solucions que comentes permetrien almenys anar canviant de proveïdor amb menys maldecaps.

Però encara són sistemes que requereixen que l’usuari cree o tinga un compte en una altra màquina (probablement d’algú amb connexió pública i estable a Internet) en lloc de córrer un programa al seu propi ordinador, que pot ser més amistós per a gent amb menys coneixements, però açò també té els seus problemes quan l’usuari vol canviar de màquina.

En fi, que és un tema complex, per això m’ha agradat el cómic de l’enllaç, perquè els toca quasi tots els problemes sense por quan la cosa es complica a la part tècnica, provant de mantenir‐se comprensible.

(Lucas? :D )

govern P2P

No havia tingut temps de veure el comic, està guai!

Jo seguiré de moment amb el model centralitzat pero espere que es desenrotllen eixos models distribuits perquè si continuen així les coses en un futur no ens podrem fiar de que els governs facen sempre un bon ús d'eixa informació. L'altre dia em va contactar la policia per una compra que vaig fer per Ebay. Era per buscar un lladre de movils, cosa que em pareix bé (en un sistema distribuit el lladre ho tindria més facil?), pero ja queda clar el poder que tenen els governs amb els serveis centralitzats tant per a bé com per a mal, si no funcionen correctament servint a la ciutadania.

Crec que s'ha de fer front al problema principal, que es la crisi de la democracia. Necessitem un govern transparent P2P que servisca als ciutadans i que no ens acollone per tindre els perfils centralitzats, que de moment es la forma técnica més eficient i cómoda de tindre les nostres dades.

(Has encertat! :)

Partit Pirata?

Em sona (però no em prengues la paraula, millor comprova‐ho tu mateix) que les propostes de les instàncies «serioses» del Partit Pirata (com el d’Alemanya) van més o menys per eixos tirs. També trobaràs interessant les propostes de la P2P Foundation en aquest camp, però probablement ja tingues tu més mirat el tema ;).

Respecte als excessos dels estats (i altres) amb qualsevol repositori substanciós de dades personals, és certament una tendència preocupant. Si tens interès pel tema et recomane el llibre de Versvs La sociedad de control.

(Ei, el còmic era justament el nucli de l’article!)