Per a descansar de la tecnologia, hui el poti‐poti versarà sobre temes més diversos. Espere que vos resulten interessants!
- Un fantàstic repàs de Christine Sétrin a les narracions precursores de la ciència‐ficció, des de l’antiguitat clàssica: Precursores de la ciencia-ficción: de Luciano de Samosata a Edgar Rice Burroughs.
- ¿Posa la globalització en perill la diversitat? Potser sí, però la coŀlectiva, no la individual. Ens ho conta Bianka.
- Sergio Montoro i els desafiaments que encara l’educació.
- David raona les bases materials d’una economia basada en l’ètica hacker del treball. La mateixa ètica que impulsa les formes més admirables d’empresa social completament immerses al mercat.
- Ismael Herraiz i el dret a poder construir‐se el propi futur.
- David ofereix un perfil per a les mobilitzacions en xarxa, les que sí podrien tenir efectes contra la descomposició a l’Europa del Sud.
- La reflexió final de Lobo sobre la vida de Bin Laden i els últims articles d’Enrique Meneses sobre les revoltes als països islàmics em fan pensar que si els estats occidentals volgueren acabar amb el terrorisme, recolzarien més clarament les revoltes en lloc d’augmentar la repressió. Però no, que no se’n facen iŀlusions, diu Versvs.
- A EconStories.tv enfronten l’economia intervinguda amb el mercat lliure
posant Keynes i Hayek cara a cara en batalles de rap. Increïble i brillant…
i s’aprèn un poc de macroeconomia!
:D(via) - Finalment, tres relats indians: tramvies contra òmnibus a Montevideo (o el monopoli contra l’autoorganització), l’indià i la princesa (un conte sobre la comunitat transnacional) i cinc filés del 2066 (exercici de prospectiva).
Buff, overdose again! Molt bo
Buff, overdose again!
Molt bo el video Keynes vs Hayek, encara que m'agradaria saber si ja t'has posicionat. Pareix que si deixem fer al lliure mercat les coses no van massa be per a nosaltres: http://www.abc.es/20111115/economia/abci-bolsas-mercados-prima-riesgo-20...
Fins i tot el ABC diu ja que el BCE es l'unic que pot salvar el Euro!
Goldman Sachs
Crec que vaig a fer-me una camiseta de Goldman Sachs amb les estrel·les de la Unió Europea al voltant: http://www.elboletin.com/index.php?noticia=43854&name=Internacional
Doncs bé
Em sembla molt bé, però te demane que no empres els comentaris del meu blog com si foren el teu Twitter. Millor encara, te recorde que tens un blog!
Ivan, no tinc tantes
Ivan, no tinc tantes pretensions intel·lectuals... Per a mi un comentari no té per qué ser informació de segona categoria (com imposa un blog), es més, no té necessitat de ser valorat només per la seua informació. Si et comente es perquè et conec de fa temps i m'agrada interactuar amb tú, pero ja veig que la cosa no es recíproca, ja siga perquè dic coses que no t'agraden, no arriben al teu nivell o tens algun tipus de pressió pública que t'incomoda... Tu mateix!
Més simple!
És més simple que això, mantenir un blog porta el seu temps i és una molèstia haver d’estar reenfocant contínuament la conversa al tema original per a evitar que els comentaris del meu blog es transformen en el blog d’un altre.
Un blog no és el mitjà, la blogosfera completa és el mitjà, i el blog de cadascun és el lloc on expressar el que un vulga sense haver d’agranar cap a casa contínuament en els blogs dels demés. Esplaia’t amb els temes nous en el teu blog (que el tens un poc parat!), enllaça quan vulgues cap al meu i deixa que els trackbacks i pingbacks (habilitats en aquest lloc, te recorde) ajuden a construir una conversa realment distribuïda sense necessitat de fer proselitisme de l’agenda pròpia als blogs dels altres.
He notat que molts blogaires ho agraeixen, ¡prova‐ho i voràs que és cert!
Ivan, és un poc fort dir que
Ivan, és un poc fort dir que la blogsfera es el "mitjà" a Internet.
T'oblides que les xarxes socials estan continuament conectades a la blogsfera i se retroalimenten. Pot ser jo estic influenciat per la presunta simplesa dels missatges en les xarxes socials, de la seua naturalesa canviant i de la sensació de no propietat de la conversa. Pero em pareix que si trionfen les xarxes socials (i gracies a elles molts blogs) es perquè posen per davant la interacció humana més natural a la elaboració individual de coneixement.
Entenc que tú utilitzes el blog més per a fer el segon.
En tot cas a partir d'ara si comente en el teu blog seguiré les teues normes. Salutacions.
«El mitjà»
No home, quan dic que un blog no és el mitjà, que la blogosfera ho és, és com si diguera que una cadena no és el mitjà, que la televisió ho és. És a dir, que no s’ha de confondre la part (privada) amb el tot (comú), ¡no que la blogosfera siga l’únic mitjà a Internet!
Per descomptat que hi ha uns altres mitjans a Internet que interactuen amb la blogosfera, i cadascun té el seu propòsit, les seues dinàmiques i afavoreix unes formes o unes altres d’intercanvi, totes igualment naturals des del meu punt de vista en l’ample espectre de les relacions humanes. Així, un mur de xarxa social pot promoure la conversa banal privada, una llista de correu o un fòrum el debat obert o tancat, i la blogosfera, que és un espai públic on cada autor marca la seua pròpia agenda, la conversa distribuïda tendent a la generació de coneixement en una comunitat.
Per això cadascú s’organitza el seu blog com a ell li agrada, i si algú no hi està d’acord no té més que obrir‐se el seu propi blog, perquè la blogosfera funciona per la lògica de l’abundància (¡que tinga sort qui vulga fer el mateix amb un canal de televisió!
:D).Bé, crec que el tema "mitjà"
Bé, crec que el tema "mitjà" ja està clar. Ara està el tema emisor/receptor... Em plantege si el blog fomenta o no el dialeg perquè si a la mínima que et pregunte o ramifique un tema m'envies a desenvolupar la idea al meu blog no ho tinc clar... No crec que hage gastat els teus comentaris com un twitter. Si et preguntava era perquè m'interesava saber la teua opinió i no la de cap altre (i potser formar-me millor la meua) pero veig que tindré que esperar a que ho tractes en profunditat en el teu blog... Jo no ho pense fer en el meu per dos motius: no soc expert i no sempre m'agrada parlar en veu alta enmig del carrer sense saber si hi ha algú que m'escolte.