Ara fa un parell de mesos vaig traslladar‐me a Madrid per a començar l’última etapa de l’itinerari al qual he dedicat la major part de l’últim any, el procés d’integració pel qual m’incorporaria a la filé indiana. Ha estat un any on he aprés quina és la diferència entre una comunitat real i una d’imaginada, com la tecnologia ha possibilitat l’aparició de xarxes distribuïdes on l’abundància permet una nova forma de llibertat i com la globalització ha fet possible que xicotetes comunitats transnacionals puguen guanyar l’autonomia necessària per a que els seus membres puguen desenvolupar‐se a nivell personal sota una nova ètica del treball i de la vida, fent progressar el seu entorn.
He de reconéixer que, per motius diversos, m’ha costat més del que m’esperava adaptar‐me a la meua nova vida i en conseqüència no he pogut continuar amb l’itinerari amb la voluntat i disposició que m’hauria agradat. Tanmateix, he tingut el plaer de conviure cada dia amb els meus germans indians i, si bé no he pogut participar tant com hauria volgut al seu quefer diari, sí he pogut almenys respirar la seua fraternitat i la passió que posen a tot el que fan. També he pogut conéixer molta gent del seu entorn, persones fantàstiques que proven que la bona gent crida la bona gent, sense importar els seus orígens, estatus o a què es dediquen.
Comence ara una nova etapa fora de la convivència indiana, una mena de suspens
a l’itinerari durant el qual espere poder estabilitzar la meua situació. Però
no estaré lluny dels indians: ben al contrari, entre a una de les empreses de
la Xarxa Honos, l’entorn econòmic del Grup Cooperatiu. Així podré continuar
ajudant a fent créixer el projecte indià, veient de prop com viu la filé i com
creix (un creixement que promet molt). També, amb aquest parèntesi deixaré
per fi que els nostres particulars David i Laura puguen seure junts a la
taula. ;)
Virtut i honor!
