Closca i esquelet, a nivell de mite

Juan l’encerta de ple amb el seu últim article, on posa Occident com a l’organisme que ha perdut la seua closca protectora i ha de crear un esquelet per a sustentar‐se. El símil em resulta tan preclar i té una potencialitat tal que fins i tot podria donar lloc a tot un mite. Per exemple, la closca aïlla l’organisme de l’exterior mentre que l’esquelet el manté cohesionat i flexible (com observa Juan); els ossos són elements forts que subjecten teixits al seu voltant (l’entorn de les comunitats); els ossos es combinen entre ells de diferents formes (xarxes distribuïdes); els insectes no poden créixer molt perquè moririen esclafats pel pes de la seua pròpia closca (societat de control, transnacionalitat)… i molts més que se’ns poden ocórrer. Quin filó has trobat, Juan!