Una de les coses que més sorprén en visitar algun dels llocs dels indians, ja siga al món físic o a la web, és tota la simbologia que llueixen (ben diferent dels estilitzats i inofensius dissenys freqüents a les marques actuals), destacant‐hi el seu gonfanó o estendard. El simple fet de que en tinguen un ja és una gran raresa… de fet, tota una reclamació de l’ús de símbols que han sigut segrestats (com les banderes i himnes) per certes identitats imaginàries com la nació que a sovint els ens han imposat, creant en molts (entre els quals em compte) una certa incomoditat, quan no oposició directa.
Símbols i mites
No es tracta de prescindir dels símbols, sinó de que cadascú siga lliure de triar‐ne els seus i d’atorgar‐los tant o tan poc significat com vulga. Els símbols indians estranyen perquè no coincideixen amb els de l’imaginari nacional, sinó que representen una sèrie de mites arrelats a la tradició indiana, molts hereus del moviment ciberpunk. Mites, sí, una altra raresa! Però no contes fantàstics d’origen incert, sinó relats elaborats conscientment en un procés continu de deliberació comunitària i pensats per a poder transmetre un conjunt de valors de forma que (al contrari que amb un programa explícit) el receptor puga donar‐los interpretacions pròpies. Així la comunitat indiana lliga la transmissió de valors a la deliberació que permet la creació de coneixement comú preservant i fomentant alhora la diversitat al seu si.
Així tenim al gonfanó el llop i l’Óssa —relacionats amb la diversitat i la transnacionalitat indiana—, la planta enfiladissa —senyal de creixement distribuït, no jeràrquic—, l’esfera armiŀlar —símbol del desig de coneixement i exploració—, i l’àguila de la Calimala. Vull centrar‐me en aquest últim símbol perquè, mentre el primers tenen més relació amb la identitat de la filé indiana i la seua herència ciberpunk, l’últim representa un mite genuïnament indià, el de l’Art, lligat a l’aspecte econòmic de la filé (i per tant més pròpiament neovenecià).
Un model econòmic «innovador»
Recordem la definició de filé: «una comunitat transnacional que es dota d’una economia o un teixit empresarial i comercial propi per a assegurar la seua autonomia». Els membres de la xicoteta comunitat indiana es coneixen entre ells i gaudeixen d’estar junts, actuen amb una ampla llibertat i aprecien la seua diversitat. No se li adequa per tant el model econòmic transnacional predominant en l’actualitat, el de les grans corporacions, basat en jerarquitzar i compartimentar les relacions laborals com a fruit de l’especialització i la divisió del treball. En cal un altre, però quin?
El corporatiu resulta de la revolució industrial, per això el model transnacional que els indians trobaren més adequat és anterior (una altra raresa en plena era de la informació): l’Art dels gremis artesans i mercaders de la revolució comercial dels segles XI‐XIII, formats per comunitats menudes molt cohesionades que amb el seu comerç saltaren fronteres i contribuïren a alliberar les ciutats del poder feudal. Hui, Internet i els transports permeten a les noves comunitats transnacionals, per menudes que siguen, comerciar i establir bases arreu del món com feien els mercaders medievals a la Mediterrània i, com aquests a les ciutats, els indians pretenen fomentar al seu entorn la formació de xarxes socials i comercials cohesives que eviten els efectes de la descomposició.
Els tallers artesans també inspiraren els indians com incorporar nous membres a la filé, perquè el currículum o la intuïció d’afinitat ja havien demostrat ser insuficients. Així nasqué el procés d’integració que permet als aprenents convertir‐se en companys i finalment en mestres segons augmenten gradualment el seu coneixement i cohesió en la comunitat. Els símbols de la planta enfiladissa (creixement), l’àguila de la Calimala (comerç), i l’esfera armiŀlar (coneixement) també corresponen a cadascun d’aquests tres graus.
Tots els paraŀlelismes amb l’Art que comente es troben més desenvolupats al llibre Filés: democracia económica en el siglo de las redes de David de Ugarte.
Democràcia econòmica, emprenedors artesans, pluriespecialistes
La deliberació a la filé es dóna sobre l’abundància, prenent la forma de pluriarquia (cadascú decideix i actua sobre ell mateix). Però aquesta no s’adequa a la gestió econòmica de recursos escassos, i ja hem vist que les formes jeràrquiques corporatives (i els seus models de propietat) no quadren amb l’esperit de la comunitat. Cal una altra mena d’organització.
Tornant al mite de l’Art, els tallers i empreses medievals eren propietat comuna dels seus membres i gestionats per ells mateixos (formant un demos en igualtat): la base de la democràcia econòmica, que en la seua forma moderna més coneguda (tot i que relativament rara), la cooperativa, ha demostrat una gran resiliència front a l’actual crisi. Els seus membres es solen sentir més implicats en la seua gestió, dotant‐la d’un dinamisme, adaptabilitat i productivitat que afavoreix la innovació necessària per al capitalisme vinent.
L’empresa democràtica esdevé així la llar natural de l’emprenedor artesà, aquell que fa del seu treball quelcom amb sentit i una forma de guanyar‐se la vida, no una eina per a especular. Aquesta filosofia quadra perfectament amb l’ètica hacker, l’ànsia de coneixement i desenvolupament personal del qual el converteix en pluriespecialista al seu treball. Per això els indians organitzaren les seues empreses com a grup cooperatiu, garantint el dret dels seus membres a crear‐hi noves cooperatives, deixant lloc a la diversificació i estructurant el creixement econòmic de la filé.
El futur de la democràcia econòmica
El creixement de les empreses democràtiques és un dels temes candents, com es constatà a la II trobada sobre democràcia econòmica, una lluita entre l’esperit cooperatiu i la jerarquització suggerida per la gran escala. Al cas concret de la filé, la necessitat de coneixença i interacció directa entre tots els membres també sembla posar els seus propis límits, recalcant la importància de la facilitat d’abandonar el grup, però sobre tot la necessitat de promoure la democràcia econòmica al seu entorn.
Així es dibuixa un nou basar de la democràcia econòmica, una xarxa distribuïda i transnacional d’empreses democràtiques que interactuen no només econòmicament, sinó també intercanviant idees i coneixement, tot per a generar escala i guanyar autonomia. Un gran basar que cohesione les empreses que es reconeixen com a democràtiques en una comunitat que done un nou significat a la paraula intercooperació.