VerRevisiones

Tirant dels fils de la seua xarxa

A la noveŀla Pattern Recognition (titulada en castellà Mundo espejo), William Gibson deixa de banda el ciberpunk que tanta fama li va donar per a retratar amb un encert sorprenent la vida quotidiana a la Xarxa a principis del segle XXI. Correu electrònic, fòrums, ordinadors i telèfons mòbils acompanyen la protagonista en les seues peripècies cosmopolites on les relacions amb els altres són ja tant o més virtuals que físiques, i la parla científico‐tècnica esquitxa el discurs diari.

Però la vida a la Xarxa reflectida per la noveŀla dista molt de l’aïllament domèstic a l’estil Enjuto Mojamuto: patrocinats per una multinacional per a la qual no hi ha més fronteres que les del mercat lliure, personatges de diferents orígens actuen a diferents països sense manies com a una peŀlícula de James Bond, emprant les telecomunicacions per a mantenir el contacte amb la seua xarxa de relacions. El funcionament d’aquesta xarxa és central a la noveŀla, i els protagonistes contacten contínuament quan necessiten quelcom que saben que l’altre podrà fer millor: així, cada node aporta a la xarxa més valor que el que té aïlladament. Fins i tot els agraïments de l’autor semblen la descripció d’una xarxa!

Aquest informacionalisme emergent s’uneix a una ètica hacker del treball: cobertes les seues necessitats bàsiques, veem com alguns dels protagonistes de la noveŀla actuen moguts en el fons per la passió i el desafiament inteŀlectual, per damunt dels diners i dels frecs personals o les incomprensions dels motius dels altres. I açò no és trivial quan els personatges aprofundeixen en relacions purament virtuals que poden deixar espai a la desconfiança i que mai acaben de saber qui més coneix, però que alhora els causen un cert xoc en materialitzar‐se a la realitat física.

I és que a un món on tot està connectat i que viu una histèria terrorista alimentada pels mitjans de comunicació, la paranoia regnant és interioritzada pels protagonistes en un estat d’alerta contínua que és mala companya de les seues investigacions als territoris més subterranis de la Xarxa, i fa que el mare magnum d’informació desperte connexions mentals inesperades: l’apofènia, la percepció de relacions entre objectes que no en tenen cap, és un altre motor de la noveŀla de Gibson i fa dubtar de si les assumpcions de sempre encara són adequades per a entendre aquesta realitat caòtica i globalitzada.

Per a ser sincer, jo mateix dubte de tant en tant si no estaré estirant massa algunes relacions en l’allau de nous conceptes i idees de l’Itinerari. ;)