Portava molt de temps usant XWrits per a obligar‐me a fer pauses per a eviar la síndrome del túnel carpià. És un d’eixos programes senzills i que fan la seua feina bé: quan dus massa temps escrivint, mostra una finestra amb una imatge parpellejant que no deixa de fer la punyeta fins que descanses.
Al poc de temps vaig començar a usar el gestor de finestres Ion, que agrupa les finestres en marcs de forma que tries quina és visible mitjançant unes pestanyes. XWrits deixà de ser efectiu perquè quan la finestra punyetera apareixia, en seleccionava una altra i XWrits deixava de ser visible, així que passava olímpicament d’ell.
Aleshores vaig vore en una MaratOO.o el Workrave a l’ordinador de Jordi. Tenia bona pinta perquè, a banda de ser més pesat a l’hora de mostrar els avisos (quadre sense finestra directament sobre la pantalla) i proposar exercicis per al descans, també suggeria fer micropauses (descansos curts cada poc de temps). Així que em vaig passar a Workrave.
La veritat és que Workrave no està malament, però és un mamotret que ocupa prou de memòria, té estranyes interaccions amb altres aplicacions GTK+ i està contínuament alterant multitud de fitxers d’estat, cosa que em destorba a l’hora d’emprar Unison per a les còpies de seguretat.
Casualment l’altre dia vaig fer una ullada al manual d’XWrits a la web i em va sorprendre que, per a fer alhora micropauses i descansos es podia simplement llançar el programa dues voltes amb diferents arguments. «Vaja», vaig pensar, «què em deté ara de tornar al vell XWrits?». Els exercicis ja me’ls sabia de memòria però, i el problema de les finestres? Com faig per a no passar una altra volta d’XWrits?
Aleshores vaig recordar quelcom que he aprés després de tants anys d’usar Ion:
No hi ha res més incòmode en una interfície gràfica que les pròpies finestres flotants.
Doncs pareu l’orella que resulta que Ion és capaç de fer flotar finestres per sobre dels marcs. Quin usuari d’Ion voldria una finestra flotant, si són tan molestes? DONCS JO, per a que XWrits done bé la brasa quan toca! Ací va la configuració per a cfg_kludges.lua:
defwinprop { class = "XWrits", instance = "xwrits", float = true, switchto = false, }
Amb això, i llançant XWrits tal que així a ~/.xsession:
# Per a les micropauses. xwrits title=micropausa \ typetime=5 breaktime=:30 canceltime=2 & # Per als descansos. xwrits title=descans \ typetime=50 breaktime=10 canceltime=3 &
aconseguim una funcionalitat equivalent a Workrave, amb un programa molt més senzill! KISS!
Actualització (2007-09-12)
Que les finestres flotants d’XWrits siguen pesades passa, però que siguen escollides com a actives només apareixen és quasi, quasi perillós. Per això he afegit l’opció switchto = false, que evita aquest comportament. Així, quan apareix una finestra d’XWrits, la finestra en ús continua seleccionada.
Hola Ivan. M'ha sorprès que
Hola Ivan.
M'ha sorprès que comentes que utilitzes unison per a fer les còpies de seguretat. Des de que vaig llegir un manual de Ricardo Galli a Bulma sobre aquest programari que he volgut utilitzar-ho però el fet d'anar tirant de rsync i llegir a la web que el seu desenvolupament ha estat interromput m'ha tirat enrere. Recomanes el seu ús? Gràcies
Ei Manolo, m alegre de trobar
Ei Manolo, m’alegre de trobar companys UJIans per ací. Unison va de perles per a sincronitzar directoris a diferents màquines (p.ex. directoris $HOME), i també directoris amb discos externs a mena de backup, i és prou fàcil d’usar (amb GUI o sense). Molt recomanable, sí. Bé, els desenvolupadors no hi estan afegint coses noves, però sembla que el manteniment almenys està assegurat. Mira, vaig a fer un xicotet donatiu per a animar los!
(De passada, he vist la foto de la plaça d’Orwell a Cogudes Mentals i casi caic de tos —i sembla real, mira el mapa de Barna—. Barcelona s’està posant *molt* xunga!)
Manolo no es el único que te
Manolo no es el único que te vigila desde la UJI. Que lo sepas ;-)
Me he reído leyendo esta entrada. Y, además, útil, meu... quina canya! ;-)
:-D Val, val. Em baixaré
:-D
Val, val. Em baixaré alguns manuals i li pegaré una nova vista al unison, que amb les coses del backup "no se juega". La veritat és que comença a fer-me més falta l'unison que l'rsync gràcies a la posibilitat de fer mescles de diferents directoris, no tan sols còpies de seguretat.
Ains, m'alegra la teua reacció al vore la fotografia de la plaça Orwell. Molts amics i companys em prenen per un paranoic. xDDD
Xe, servidora, estàs a tot arreu! :-D
Enginyers Informatics n'hi
Enginyers Informatics n'hi molts i per a tot arreu i si son de la UJI... qué vols? Sou els meus fills!! ;-)
XDDD
estoy completamente
estoy completamente enganchado a este blog. Que pena q lo tengas en ktalan.
Vale, ya sé que Toni eres
Vale, ya sé que Toni eres ...
XDDDDD
(anda que... como me esté equivocando ;-)