Miniposts

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.
Pequeños envíos susceptibles de formar parte de la Red de Miniposts Distribuida. Brevemente, se trata de una alternativa completamente distribuida a los sistemas de microblogging como Twitter o identi.ca.

Mr. T-Bone & the Young Lions

Un altre gran descobriment de la mà de la Black Note: Mr. T-Bone i els Young Lions, una formació d’ska, reggae i rocksteady que hi actuà el passat divendres. Uff, quin directe més impressionant! Sonaren molt bé, les peces que tocaren (pròpies i alguna versió) em resultaren molt divertides i pegadisses, la interacció amb el públic estigué genial i la potència i qualitat del front man amb la veu i el trombó, impressionants. L’home suà la jaqueta a base de bé i a la pista no paràrem quiets ni un moment. Escolteu‐los i voreu!

Agricultura i pesca, eixe cavall de Troia

Desembre de 2004: el Consell Europeu intenta aprovar la Directiva Europea sobre Patents a la Comissió d’Agricultura i Pesca com a ítem sense debat. Desembre de 2011: el Consell Europeu aprova l’adhesió a l’ACTA a la Comissió d’Agricultura i Pesca, sense debat. Algú veu un patró ací? Més encara, algú hi veu una tendència?

El jamón y el proteccionismo asimétrico

Gonzalo Martín ha encontrado en esta noticia el punto de encuentro del nacionalismo y el monopolio intelectual: cuando un connacional te observa y reproduce una receta tradicional (el jamón serrano), está aprendiendo, pero cuando lo hace un potencial competidor extranjero, entonces te está copiando (esa palabra tan sucia que casi equivale a «robar»). Yo añado que la incoherencia es más profunda: el articulista sugiere que el respeto a la propiedad intelectual —un monopolio ejecutado por el estado— protegería al jamón español, pero al mismo tiempo indica cómo éste lo tiene crudo en China porque el gobierno sólo permite vender jamón allí a una empresa española. ¡Menuda cara!

El pernil i el proteccionisme asimètric

Gonzalo Martín ha trobat en aquesta notícia el punt de trobada del nacionalisme i el monopoli inteŀlectual: quan un connacional t’observa i reprodueix una recepta tradicional (el pernil serrà), està aprenent, però quan ho fa un potencial competidor estranger, aleshores t’està copiant (eixa paraula tan bruta quasi equivalent a «robar»). Jo afegisc que la incoherència és més profunda: l’articulista suggereix que el respecte a la propietat inteŀlectual —un monopoli executat per l’estat— protegiria el pernil espanyol, però alhora indica com aquest ho té cru a Xina perquè el govern només permet vendre pernil allà a una empresa espanyola. Quina cara més dura!

Rabluptus Yau

L’estrany nom de Rabluptus Yau pertany a una banda de versions valenciana que interpreta peces molt conegudes de rock, soul, funk, blues i ska. Ahir realitzaren un concert memorable a la Black Note de València (on també la lià la soulera Sanford Alligator Band la setmana passada) de més de dues hores, amb versions impossibles com un Take On Me a meitant camí entre l’ska i el heavy metal O_o . La sala estava a rebentar i el públic, exaltat amb la intensitat de la interpretació. ¡Ei, aquesta gent es pot contractar per a celebracions!

My anti-RFID wallet

I built the wallet in the attached photograph hoping that it could block inadvertent detection of RFID chips included in more and more cards, which jeopardise our privacy in ways still unknown by most people. It consists of an empty cigarette case (which kept a delicious vanilla scent for a long time) and a simple strip of adhesive clear plastic film folded over itself like an accordion. Last weekend I checked that an RFID reader was unable to detect a card inside of the wallet. Hooray!

Mi tarjetero anti-RFID

Construí el tarjetero de la foto con la esperanza de que pudiera bloquear la detección inadvertida de los chips RFID que cada vez más tarjetas incluyen, y que ponen en riesgo nuestra privacidad de formas de que mucha gente aún no es consciente. Está construido con una pitillera vacía (que mantuvo durante mucho tiempo un delicioso aroma a vainilla) y una simple banda de forro de plastificar plegada sobre sí misma como un acordeón. Este fin de semana comprobé que un lector RFID era incapaz de detectar la tarjeta que había en su interior. ¡Viva!

El meu targeter anti-RFID

Vaig construir el targeter de la foto adjunta amb l’esperança de que poguera blocar la detecció inadvertida dels xips RFID que cada volta més targetes inclouen, i que posen en risc la nostra privadesa de formes de què molta gent encara no és conscient. Està construït amb un cigarrer buit (que va mantenir durant molt de temps un deliciós aroma a vainilla) i una simple banda de folre de plastificar plegada sobre ella mateixa com un acordió. Aquest cap de setmana vaig comprovar que un lector RFID era incapaç de detectar la targeta que hi havia a dins. Visca!

Monedes alternatives i resiliència

Jorge Timón enllaça en un fil sobre Villages.cc a la llista de Ripple aquesta presentació de Bernard Lietaer a l’última PopTech (aguanteu l’inici, val la pena). En ella comenta que la monocultura monetària actual basada en l’emissió de diners pels bancs a partir del deute comporta una inestabilitat estructural, mentre que la diversitat monetària porta a un sistema molt més resilient. Com a exemple posa unes quantes monedes alternatives amb un ús ben establert que han aconseguit millorar els entorns on s’han aplicat. També conté alguna referència interessant als resultats de l’aprenentatge coŀlaboratiu que trobe relacionats amb el model 70/20/10 que comenta Bianka.

Art, Truth & Politics

A rel de la presentació del muntatge Pinter & Politics de Pablo Corral Gómez a l’Estudio Dramático de València he visionat Art, Truth & Politics, el discurs de Harold Pinter amb motiu del seu premi Nobel de literatura a 2005. Una molt interessant reflexió sobre la creació dramàtica i una denúnicia demolidora de la responsabilitat dels encarregats de la política exterior dels EUA en tants desastres des del final de la II Guerra Mundial.

F-Droid, aplicacions lliures per a Android

Des de que tinc el meu Zero m’he apanyat només amb aplicacions lliures, sense el Market, però trobar‐les era un autèntic martiri (la maleïda polisèmia de free, ja sabeu). L’altre dia vaig descobrir per casualitat F-Droid, una aplicació lliure que permet accedir a dipòsits sencers d’aplicacions lliures per a Android (com el propi dipòsit d’F-Droid). Tothom pot oferir el seu propi dipòsit i cada usuari en tria els que vol, a l’estil d’APT. Fantàstic, com he passat tant de temps sense ell?

elvil.net

Ya habréis notado que ivan.lovesgazpacho.net redirige a elvil.net. Éste es el nuevo dominio (¡cortito y divertido!) que usaré principalmente a partir de ahora para el blog, la web, el correo, la mensajería instantánea y el OpenID. El anterior continuará funcionando durante una temporada larga y selidor.net… bien, creo que ése no me lo sacaré de encima con tanta facilidad. ;)

elvil.net

Ja haureu notat que ivan.lovesgazpacho.net redirigeix a elvil.net. Aquest és el nou domini (¡curtet i divertit!) que empraré principalment a partir d’ara per al blog, la web, el correu, la missatgeria instantània i l’OpenID. L’anterior continuarà funcionant durant una temporada llarga i selidor.net… bé, crec que eixe no me’l llevaré de damunt tan fàcilment. ;)

Terrordrome vs. los de siempre

Terrordrome (vía Fase Bonus) es un videojuego de lucha desarrollado por amor al arte donde los protagonistas de los filmes de terror más populares desde los ’80 (Chucky, Jason, Ash Williams, Freddy Krueger…) se enfrentan unos a otros. Sobre ser un proyecto personal, el autod se ha currado un juego muy completo con modelos 3D impresionantes de personajes y escenarios. Pues bien, no ha tardado nada la Warner en amenazarlo por violación de copyright para que elimine de él los personajes de Jason y Freddy. Aquí vemos otra vez LA cuestión sobre la propiedad intelectual que, como Gonzalo suele recordar, no tiene nada que ver con las descargas, sino con si se puede continuar justificando su propia existencia con el argumente de que ayuda a fomentar la creación. Y creo que la respuesta es cada día más clara.

Terrordrome vs. els de sempre

Terrordrome (via Fase Bonus) és un videojoc de lluita desenvolupat per amor a l’art on els protagonistes dels films de terror més populars des dels ’80 (Chucky, Jason, Ash Williams, Freddy Krueger…) s’enfronten els uns als altres. Malgrat ser un projecte personal, l’autor s’ha currat un joc molt complet amb models 3D impressionants de personatges i escenaris. Doncs bé, no ha tardat gens la Warner en amenaçar‐lo per violació de copyright per a que n’elimine els personatges de Jason i Freddy. Ací veem una altra volta LA qüestió sobre la propietat inteŀlectual que, com Gonzalo sol recordar, no té res a veure amb les descàrregues, sinó amb si se’n pot continuar justificant la seua pròpia existència amb l’argument de que ajuda a fomentar la creació. I crec que la resposta és cada dia més clara.

Surrounded

Surrounded, per Dream Theater, a l’àlbum de 1992 Images and Words.

Nueva etapa para PyTables

PyTables fue el principal proyecto de la cooperativa Cárabos que Francesc, Vicent y yo formamos entre 2005 y 2008. Francesc, el padre del proyecto y actual mantenedor, anuncia ocho años después del lanzamiento del proyecto que abandona su desarrollo, al tiempo que libera PyTables Pro bajo licencia BSD. Espero que este gran proyecto tenga alguna forma de continuidad, pero sobre too deseo a Francesc mucho éxito con su nuevo trabajo. :)

Nova etapa per a PyTables

PyTables va ser el principal projecte de la cooperativa Cárabos que Francesc, Vicent i jo formàrem entre 2005 i 2008. Francesc, el pare del projecte i actual mantenidor, anuncia huit anys després del llançament del projecte que abandona el seu desenvolupament, alhora que allibera PyTables Pro sota llicència BSD. Espere que aquest gran projecte tinga alguna forma de continuïtat, però sobretot desitge a Francesc molt d’èxit amb el seu nou treball. :)

Dream Muse Theater

El disc Octavarium de Dream Theater, a banda de sonar realment bé (i només l’he escoltat un parell de voltes) té alguns moments que recorden Muse per totes bandes. Mooola! :)

Increïble documental sobre papiroflèxia

El meu amic Toni em recomanà insistentment que vera el documental Between the Folds (emès a TVE com a Entre pliegues), que parla sobre com l’origami es situa a cavall entre l’art, el disseny i les matemàtiques. És bellíssim, molt sorprenent i mostra una selecció de hackers del paper plegat que parlen apassionadament dels seus descobriments, tècniques i reflexions. Especialment recomanable per a fans d’Escher. (Disponible a YouTube.)

Dos grandes conciertos

Este viernes asistí al concierto de Hola a todo el mundo en el Círculo. No había oído absolutamente nada de ellos (excepto que en SOS triunfaron), y el escenario lleno de guirnaldas y flores, más las pintas de indio que llevaban me hicieron temer una sesión hippie del rollito. Para nada, un directo de rock muy potente, variado e increíblemente rico en todo tipo de instrumentos: muy recomendables. El sábado tocaba en la Live!! aMuse, un grupo de tributo a Muse que con un cantante extraordinario y un grupo fabuloso dieron un concierto emocionante e inolvidable. También rinden homenajes a Queen bajo el nombre de Momo, y tocarán el próximo 2 de junio en el Hard Rock Café.

Dos grans concerts

Aquest divendres vaig assistir al concert de Hola a todo el mundo al Círculo. No n’havia sentit absolutament res (excepte que al SOS triomfaren), i l’escenari ple de garlandes i flors, més les pintes d’indi que portaven em feren témer una sessió hippie del rollito. Per a res, un directe de rock molt potent, variat i increïblement ric en tota mena d’instruments: molt recomanables. Dissabte tocava a la Live!! aMuse, un grup de tribut a Muse que amb un cantant extraordinari i un grup fabulós van donar un concert emocionant i inoblidable. També reten homenatges a Queen sota el nom de Momo, i tocaran el proper 2 de juny al Hard Rock Café.

Imprópolis

Ayer (2011-04-02) por la noche los rellaneros asistimos al espectáculo Imprópolis, una match de improvisación en forma de torneo que tiene lugar cada viernes y sábado a las 22:15 en la sala TIS de Madrid. Nos hartamos de reirnos, algunos participantes tienen unos recursos sorprendentes y el presentador y los técnicos saben animar el cotarro muy bién. ¡Muy recomendable!

Els alquimistes del so

A rel de l’últim programa de Leit motiv de Gelo dedicat al Mellotron he vist el documental de 2003 de la BBC The Alchemists of Sound, on es relata la història de la BBC Radiophonic Workshop, pionera de la música electrònica i responsable de sintonies i efectes sonors tan memorables com els de Doctor Who i The Hitchhiker's Guide to the Galaxy. El que feien Delia Derbyshire, John Baker, David Young i companyia era pur hacking artesanal del so. Podeu trobar el documental a YouTube.

L’angoixós home minvant

Estic cometent la imprudència psicològica de simultanejar els cicles de cinema En los bosques de la noche del Círculo de Bellas Artes i el cicle sobre David Cronenberg de la Filmoteca i he de dir que, dels films que n’he vist fins ara (uns quants), el que més angoixós m’ha semblat ha estat The Incredible Shrinking Man de Jack Arnold sobre la noveŀla de Richard Matheson. Al final de la projecció, més de la meitat de la (sorprenentment plena) sala ha romàs asseguda durant uns cinc minuts O_O . També he de dir que The Brood (Cromosoma 3) de Cronenberg em sembla una peŀli absolutament brillant en guió, actuació i més, ale.

Sonisphere 2011

Impressionant cartell del festival Sonisphere 2011 que tindrà lloc el proper juliol a Getafe, encapçalat na menos que per Iron Maiden, Alice Cooper i Dream Theater (i els que venen darrere tampoc tenen pèrdua). Jo no me n’he pogut resistir i ja tinc l’entrada comprada (amb el descompte dels early birds ;) ).

Transició de clau OpenPGP

M’he creat una nova clau OpenPGP per a reemplaçar l’anterior, que per ser antiga podria començar a flaquejar. Vos adjunte ací la nova clau i la declaració de transició signada amb ambdues claus.

Imprópolis

Ahir a la nit els rellaneros assistírem a l’espectacle Imprópolis, una match d’improvisació en forma de torneig que té lloc cada divendres i dissabte a les 22:15 a la sala TIS de Madrid. Ens vam fer un bon fart de riure, alguns participants tenen uns recursos sorprenents i el presentador i els tècnics saben animar el cotarro molt bé. Molt recomanable!

Christiania perd el pols front a l’estat

Veig a R! que Christiania torna a ser propietat de l’estat danès. Una altra mostra de la caducitat del somni segregacionista d’obtenir l’autonomia mitjançant un territori propi i també de que, com deia Hakim Bey a ZTA, enfrontar‐se directament amb el poder no té cap sentit —o com diria el Líder «quien le echa un pulso al estado, pierde». Millor moure’s de pressa i colpejar l’enemic allà on no hi és.

Xicotet homenatge a Duane Jones

El protagonista del còmic The Walking Dead té un veí refugiat, Morgan Jones, el fill del qual s’anomena Duane, igual que l’actor protagonista de Night of the Living Dead, Duane Jones, possiblement el primer actor negre protagonista principal d’una peŀlícula de terror. Nyas, homenatge!