Bitácora de Ivan

Esperanto, el programari lliure de les llengües

Per fi he pogut veure l’esperada xerrada de David de Ugarte a la TEDxMadrid on explica com, si comparem la llengua amb el programari com a eina per a l’intercanvi d’idees, aleshores una llengua com l’esperanto, amb vocació de ser fàcilment accessible per a tothom independentment del seu context social, seria l’equivalent al programari lliure. Ací teniu el vídeo provisional, el text en esperanto, el text en castellà i el text en anglès. Deu minuts memorables d’idees connectades de forma trencadora. L’enhorabona, David!

Procomú, virtut i democràcia al programari lliure

Imprescindible l’article de Javier de la Cueva sobre programari lliure, ciutadania virtuosa i democràcia (via), que entronca perfectament amb el treball recent dels indians sobre el mode de producció P2P (resum ací) i el seu possible sistema d’investigació i aprenentatge (resum ací) —i amb molts més camps de la sociologia que han tractat. L’article mostra i justifica com el desenvolupament de programari lliure crea procomú digital (coneixement) de forma distribuïda (P2P) i promou l’autonomia, la innovació, la deliberació en una comunitat, la transparència, la diversitat i l’abundància que porten a la pluriarquia, i en conjunt la virtut i la llibertat necessàries per a l’exercici de la ciutadania en una democràcia. Una joia!

La gran aventura d’Abobo

A l’últim podcast de Fase Bonus vaig descobrir Abobo's Big Adventure, un videojoc en Flash que ret tot un homenatge als grans clàssics de la Nintendo de 8 bits. A banda de capturar tota la jugabilitat dels seus referents (què no és fita menor) està molt però que molt divertit, té estils de joc per a tots els gusts i damunt es gasta un sentit de l’humor la mar de gamberro que a sovint et pilla del tot desprevingut. Es nota que l’han fet amb tot l’amor i la dedicació del món, esperem que les companyies sàpiguen apreciar‐lo en lloc de perseguir‐lo. Go Abobo, a winner is you!

Semblança raonable #0

Dues peces que, si bé no s’assemblen gens en el seu estil (ni tampoc massa en la melodia), sí que comparteixen cert esperit sonor comú:

(La de Govi la vaig sentir a un dels podcasts de Gelo, que torna a l’atac amb una nova emissora.)

Dissenyant coses simples

I think most people just make the mistake that it should be simple to design simple things. In reality, the effort required to design something is inversely proportional to the simplicity of the result.Roy T. Fielding

L’ONU i la lluita pel control d’Internet

Henning Rogge recull una notícia de CNET sobre com alguns ex‐monopolis europeus de les telecomunicacions demanen en la Conferència Mundial sobre les Comunicacions Internacionals (WCIT) que els proveïdors de contingut paguen una taxa per l’ús de les seues xarxes. La mateixa taxa ja va ser proposada per Alierta amb aquell infame la inteligencia está en la red, y las redes son nuestras fa un parell d’anys, i ja sabem el que significa: qui no pague el peatge de les telecos ho tindrà difícil per a gaudir d’una visibilitat mínima a Internet, és a dir, la fi de la neutralitat de la Xarxa.

Com el terme Comunicacions Internacionals delata, l’ONU continua afrontant les telecomunicacions des de la visió del trencaclosques internacional on cada estat posa les seues exigències sobre la taula i les coses s’aproven sense un control democràtic i sense el més mínim interès per les persones. D’un procés particularment obscur (a l’estil de l’ACTA) sorgiran noves regulacions (ITR) que s’aplicaran mundialment, i també ens podem imaginar què significaran venint d’on venen: major control a tots els nivells.

És conegut que Internet té a la ICANN un punt dèbil on els EUA exerceixen un control directe, i hi ha qui diu que les seues responsabilitats haurien de ser traslladades a l’ONU. Però ja veiem que l’ONU també té plans obscurs per a Internet, així que el traspàs de poders no és suficient. I com aquesta notícia de CNET deixa entreveure, el que hi ha al darrere de tot açò podria ser clarament una lluita pel control d’Internet entre els EUA i els estats de l’ONU.

Com preservar la privadesa amb IPv6?

Comenta Versvs al seu últim article una anàlisi de David Maeztu sobre la inadequació de les lleis espanyoles a l’arribada d’IPv6, el successor de l’actual protocol de xarxa emprat a Internet. David des de la visió legal i Versvs des dels incentius dels operadors temen que el pas a IPv6 comporte una pèrdua de privadesa a gran escala a Internet.

Ja he comentat anteriorment (ací i ací) com l’abundància d’adreces amb IPv6 hauria de facilitar que qualsevol puga oferir serveis a Internet. Tant açò últim com els riscos potencials per a la privadesa depenen de com s’assignen les adreces IPv6. Vegem on s’originen aquests riscos i si podem evitar‐los sense sacrificar les bondats de la nova tecnologia.

Poti-poti #11

Pràcticament sense adonar‐me’n ha passat més d’un mes des de l’últim poti‐poti i se m’han acumulat uns quants articles que vull destacar. Entre ells faré un apartat a la sèrie que els indians han encetat sobre el fracàs del capitalisme de les grans escales i la tendència al mode de producció P2P. Una reflexió apassionant (introduïda en aquest resum executiu) que segur que ens portarà més articles interessants.

I tornant a la misceŀlània pròpia d’aquesta categoria (que en aquesta ocasió és poca):

IPv6 en cualquier lugar con tinc

Ya hace tiempo describí cómo usar 6to4 para proporcionar una conexión IPv6 estable a una máquina dotada de una dirección pública IPv4 fija, un procedimiento realmente simple (al menos en su configuración básica) que nos permite acceder a una nueva Internet donde hay abundancia de direcciones y todos pueden ofrecer sus propios servicios.

No obstante, el procedimiento es prácticamente una entelequia porque si la máquina dispone de una dirección pública IPv4 fija ya es capaz de ofrecer servicios en Internet. En cambio, ¿qué hay de los ordenadores que tenemos en casa tras un dispositivo que hace NAT (y por lo tanto tienen direcciones privadas), o de aquellos que llevamos con nosotros (y por lo tanto tienen direcciones variables)?

En este artículo describo cómo usar tinc para extender la conectividad IPv6 de una máquina con una red IPv6 propia (nativa o 6to4) a ordenadores domésticos y móviles, de forma que éstos tengan direcciones públicamente accesibles de esta red con independencia de su ubicación.

IPv6 everywhere with tinc

Some time ago I described how to use 6to4 to provide a stable IPv6 connection for a host having a fixed, public IPv4 address, a really simple procedure (at least in its basic configuration) which allows us to access a new Internet with abundance of addresses where everyone can offer their own services.

However, the procedure is something of an entelechy since a host which has a fixed, public IPv4 address is already capable of offering services to the Internet. However, what about our home computers sitting behind a NAT device (thus with private addresses), or those we carry with ourselves (thus with dynamic addresses)?

In this article I describe how to use tinc to extend IPv6 connectivity from a host with its own (native or 6to4) IPv6 network into home and mobile devices, so that they have publicly accessible addresses in this network regardless of their location.

IPv6 a qualsevol lloc amb tinc

Ja fa temps vaig descriure com fer servir 6to4 per a proporcionar una connexió IPv6 estable a una màquina dotada d’una adreça pública IPv4 fixa, un procediment realment simple (almenys en la seua configuració bàsica) que ens permet accedir a una nova Internet on hi ha abundància d’adreces i tothom pot oferir els seus propis serveis.

Tanmateix el procediment és gairebé una entelèquia perquè si la màquina disposa d’una adreça pública IPv4 fixa ja és capaç d’oferir serveis a Internet. En canvi, què hi ha dels ordinadors que tenim a casa darrere d’un dispositiu que fa NAT (i per tant tenen adreces privades), o d’aquells que portem amb nosaltres (i per tant tenen adreces variables)?

En aquest article descric com fer servir tinc per a estendre la connectivitat IPv6 d’una màquina amb una xarxa IPv6 pròpia (nativa o 6to4) a ordinadors domèstics i mòbils, de forma que aquests tinguen adreces públicament accessibles d’aquesta xarxa amb independència de la seua ubicació.

Què és una xarxa social distribuïda?

Una altra volta partint de la llista de Ripple he arribat a aquesta xicoteta fotonoveŀla sobre xarxes socials distribuïdes: què són, en què són millors que les centralitzades i descentralitzades, i els reptes que presenten. Una exceŀlent visió global de la problemàtica per a gent amb pocs coneixements tècnics i una posada al dia del que queda per fer per a aquells més coneixedors. Via Secure Share, un altre projecte a mantenir sota el radar.

IPv6 fácil con 6to4

¿Sabéis? Creo que uno de los obstáculos que impiden el desarrollo de Internet como una auténtica red distribuida son las trabas que ponen los proveedores de acceso a ofrecer direcciones IP públicas estáticas a sus clientes domésticos, que se tienen que apañar con direcciones dinámicas, redes privadas y NAT. Una lástima, porque hacer las máquinas de todos accesibles vía Internet permitiría a cualquiera ofrecer sus propios servicios, empoderando a los individuos y nivelando su posición frente a los grandes proveedores de contenidos, como ocurre en redes libres y neutrales como guifi.net. Y es que, a diferencia de los medios de masas, Internet no distingue entre emisores y receptores.

La escasez de direcciones IPv4 es un (muy debatible) motivo argüido por los proveedores para mantener el actual statu quo. IPv6, en cambio, ofrece una auténtica abundancia de direcciones para todo el mundo y, aunque no lo parezca, ya es posible usarlo sea cual sea nuestra forma de acceso a Internet. Además, es divertido eso de conectarse a la Internet del futuro, ¡así que ya es hora de dar el salto!

Para empezar poco a poco, este artículo describe cómo dotar de conexión IPv6 estable a una máquina Debian con dirección IPv4 fija, usando 6to4, sin necesidad de suscribirse a un servidor de túneles y con una configuración realmente mínima.

Poti‐poti #10

Benvinguts a un altre poti‐poti, en aquest cas endarrerit per festivitats diverses i moments de hacking intensiu (que espere reflectir aviat en un nou article amb IPv6 per enmig). Comencem amb un poc de misceŀlània:

Des de les Índies ens arribaren uns quants articles al voltant de l’actual capitalisme i les grans corporacions:

Recordeu que disposeu d’enllaços més freqüents a articles que trobe interessants al meu canal d’articles recomanats.

Ripple i Bitcoin a Russia Today

Ryan Fugger enllaça a la llista de Ripple aquesta entrevista a David Hales al Keiser Report de Russia Today. La conversa no té cap desperdici, i en ella es comenta com sistemes alternatius de moneda i crèdit com Bitcoin i Ripple permeten que la gent experimente amb sistemes distribuïts de confiança que podrien deixar obsolet l’actual sistema bancari organitzat al voltant dels bancs centrals. Hi apareixen conceptes com la diversitat, la competència en un autèntic mercat mundial amb una barrera d’entrada molt baixa front als acaparadors de rendes (i.e. el capitalisme que vé), el programari lliure i l’ètica hacker del treball amb uns incentius derivats del propòsit del que es fa… en fi, una autèntica perla.

Poti‐poti #9

Aquest poti‐poti centrat en el tira i afluixa entre l’antic món descentralitzat i el nou món distribuït és tan dens com interessants i provocadors són els seus articles. Gaudiu llegint‐los amb deteniment!

El projecte de Domènec

Acabe de rebre notícies sobre Doménec Morera, el dissenyador que va concebre la imagineria per a la nostra cooperativa Cárabos ara fa uns set anys, reconegut especialment pels seus cartells guanyadors de diversos concursos. Doménec (de qui guarde un gran record malgrat els anys) va reprendre la carrera de Belles Arts, va passar una operació de cor molt delicada i entre tant va obrir un blog que recomane especialment als amants del disseny gràfic i del no rendir‐se. Des d’ací li desitge molta sort amb la seua nova etapa i els seus projectes, que veig que estan resultant molt interessants.

Cascabelia

Hui a les 18:00 a la Casa Municipal de Cultura del Port de Sagunt es presenta Cascabelia, segons Omar Vilata: un recital de piano teatralizado para público familiar donde confluyen varios lenguajes artísticos como la música, la danza, el videoarte, las marionetas y la actuación teatral, con mucha magia y la voluntad de coordinar estos lenguajes para producir un impacto más vívido en la sensibilidad de niñas y niños y de sus acompañantes. La Niñacristal, Art al Quadrat i el meu germà Omar han estat tirant‐li molta imaginació i treballant molt dur durant més de dos anys per a traure avant aquesta producció, ¡de segur que serà molt especial!

OSUOSL

«OSUOSL» és una mala transcripció al català d’un australià pronunciant «Iceweasel».

Supernodes al Caradhras

Al wiki del projecte CONFINE podem vore un exemple de les penúries que els coŀlaboradors d’algunes xarxes comunitàries (AWMN) passen per a mantenir nodes en condicions ambientals extremes. ¡Senyor, ¿heu vist els caramells de gel creixent en horitzontal?! ¡Ara sé la pinta que tindria un node de Palantír Telecom al repetidor del Caradhras!

Buscant COSES a The Pirate Bay

Llig a Barrapunto que The Pirate Bay estrena una nova categoria per a indexar models llests per a descarregar de BitTorrent i imprimir‐los com a objectes físics a una impressora 3D (com el MakerBot o la RepRap, ambdues lliures). Després d’haver‐me llegit L’era del diamant de Neal Stephenson un parell de voltes, sent una agradable i suau vibració al meu pit. Vaig a baixar‐me un entrepà per al compiŀlador de matèria!

Poti‐poti #8

Hui porte un poti‐poti que reflecteix els temps turbulents que vivim respecte a les xarxes. Allà va:

La sansula

Hui he assistit a una sessió de so d’Israel Sales (com aquesta) que, a banda d’haver sigut interessantíssima, m’ha permès conèixer instruments amb un so tan increïble com la sansula, una espècie de kalimba amb efecte wah‐wah incorporat. Ací podeu sentir‐la, però no fa justícia en absolut a la textura, claredat i atmòsfera que crea l’instrument. I damunt l’afinació de fàbrica sona prou bé toques el que toques! (Israel també va darrere d’un d’aquests.)

Anakin Montoya

— Me llamo Íñigo Montoya, tú mataste a mi padre, prepárate a morir.
— No Íñigo, yo soy tu padre.

(Evidentment no se m’ha ocorregut només a mi.) ;)

Canal d’articles recomanats

Si visiteu la pàgina web del blog potser hàgeu vist un nou bloc a la columna dreta anomenat Lectures recents. Es tracta d’un canal on vaig penjant les entrades d’altres blogs que trobe interessants (com un poti‐poti en viu). Per a crear‐lo faig servir Tiny-Tiny RSS, un lector web de canals lliure bastant lleuger i funcional que també té un client Android lliure i que permet compartir d’aquesta forma articles llegits. També podeu seguir el canal amb el vostre lector habitual (URL del canal d’articles recomanats).

Mr. T-Bone & the Young Lions

Un altre gran descobriment de la mà de la Black Note: Mr. T-Bone i els Young Lions, una formació d’ska, reggae i rocksteady que hi actuà el passat divendres. Uff, quin directe més impressionant! Sonaren molt bé, les peces que tocaren (pròpies i alguna versió) em resultaren molt divertides i pegadisses, la interacció amb el públic estigué genial i la potència i qualitat del front man amb la veu i el trombó, impressionants. L’home suà la jaqueta a base de bé i a la pista no paràrem quiets ni un moment. Escolteu‐los i voreu!

Agricultura i pesca, eixe cavall de Troia

Desembre de 2004: el Consell Europeu intenta aprovar la Directiva Europea sobre Patents a la Comissió d’Agricultura i Pesca com a ítem sense debat. Desembre de 2011: el Consell Europeu aprova l’adhesió a l’ACTA a la Comissió d’Agricultura i Pesca, sense debat. Algú veu un patró ací? Més encara, algú hi veu una tendència?

How to split the screen of a web browser

I've always missed the possibility of splitting Firefox's screen horizontally in order to view two parts of the same document stacked one over the other, e.g. for following internal references and footnotes, comparing passages or simultaneously seeing two different rows far apart in a very long table. A feature present long ago in editors like Emacs, spreadsheets and some other programs like Mac OS X's terminal emulators.

The other day, after trying some interesting but overkill solutions like Tile Tabs for Firefox or Split Screen for Greasemonkey I found this tip for splitting any browser's screen in two frames using a little Javascript. My version of it is even simpler since it always loads the current address. Just use the bookmark management window to create a new one (the quick method of clicking the star won't work), call it “Divide horizontally” (or whatever) and enter the following location:

javascript:with(document){write('<frameset%20rows="*,*">\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n</frameset>');close()}

If you want a vertical division instead of horizontal, just change rows by cols. When you select the new bookmark while having a page open, the screen will split into two frames with the same page. Voilà!

Caveat: this code doesn't really split the current document's view, instead it reloads its address both in the upper and lower frame. Since two independent documents are created I don't expect this to work too well with dynamic pages and form results. In fact, I doubt that the same document can actually be shown in two simultaneous views while respecting the CSS standard (where should an element fixed to the top right of the view be shown?).

Nonetheless, it's a really simple approach which works most of the time. :)

Cómo dividir la pantalla del navegador web

Siempre he echado en falta en Firefox la posibilidad de dividir la pantalla horizontalmente para poder ver dos partes del mismo documento una sobre la otra, p.ej. para seguir referencias internas y notas al pie, comparar pasajes o ver simultáneamente dos filas separadas en una tabla muy larga. Una función presente desde hace tiempo en editores como Emacs, las hojas de cálculo y en algunos otros programas como el emulador de terminal de Mac OS X.

El otro día, después de probar soluciones interesantes pero excesivas como Tile Tabs para Firefox o Split Screen para Greasemonkey me encontré con este truco para dividir la pantalla de cualquier navegador en dos marcos usando un poco de Javascript. Mi adaptación es aún más sencilla porque siempre carga la dirección actual. Simplemente usad la ventana de gestión de marcadores para crear uno nuevo (el método rápido de hacer clic en la estrellita no funcionará), ponedle el nombre «Divide horizontalmente» (o lo que sea) y escribid en la dirección:

javascript:with(document){write('<frameset%20rows="*,*">\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n</frameset>');close()}

Si queréis una división vertical en lugar de horizontal, cambiad rows por cols. Cuando escojáis el nuevo marcador teniendo abierta una página, la pantalla se dividirá en dos marcos con la misma página. ¡Voilà!

Cuidado, este código no divide realmente la vista del documento actual, sino que vuelve a cargar su dirección tanto en el marco de arriba como en el de abajo. Como se crean dos documentos independientes no creo que funcione muy bien con páginas dinámicas o resultados de formularios. De hecho, dudo que se pueda representar el mismo documento en dos vistas respetando el estándar CSS (¿dónde iría un elemento fijado a la esquina superior derecha de la vista?).

Aún así es una aproximación supersimple que funciona en un buen montón de casos. :)

Com dividir la pantalla del navegador web

Sempre he trobat a faltar en Firefox la possibilitat de dividir la pantalla horitzontalment per a poder veure dues parts del mateix document l’una sobre l’altra, p.ex. per a seguir referències internes i notes al peu, comparar passatges o veure simultàniament dues files separades en una taula molt llarga. Una funció present des de fa temps a editors com Emacs, als fulls de càlcul i a alguns altres programes com l’emulador de terminal de Mac OS X.

L’altre dia, després de provar solucions interessants però excessives com Tile Tabs per a Firefox o Split Screen per a Greasemonkey vaig trobar‐me amb aquest truc per a dividir la pantalla de qualsevol navegador en dos marcs fent servir un poc de Javascript. La meua adaptació és encara més senzilla perquè sempre carrega l’adreça actual. Simplement feu servir la finestra de gestió d’adreces d’interès per a crear‐ne una de nova (el mètode ràpid de fer clic a l’estreleta no funcionarà), poseu‐li de nom «Divideix horitzontalment» (o el que siga) i entreu a la ubicació:

javascript:with(document){write('<frameset%20rows="*,*">\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n</frameset>');close()}

Si voleu una divisió vertical en lloc d’horitzontal, canvieu rows per cols. Quan escolliu la nova adreça d’interès tenint oberta una pàgina, la pantalla es dividirà en dos marcs amb la mateixa pàgina. Voilà!

Compte, aquest codi no divideix realment la vista del document actual, sinó que torna a carregar la seua adreça tant al marc de dalt com al de baix. Com que es creen dos documents independents no crec que funcione molt bé amb pàgines dinàmiques o resultats de formularis. De fet, dubte que es puga representar el mateix document en dues vistes respectant l’estàndard CSS (on aniria un element fixat al cantó superior dret de la vista?).

Tanmateix és una aproximació supersimple que funciona en un bon grapat de casos. :)