TAZ

Veig a R! que Christiania torna a ser propietat de l’estat danès. Una altra mostra de la caducitat del somni segregacionista d’obtenir l’autonomia mitjançant un territori propi i també de que, com deia Hakim Bey a ZTA, enfrontar‐se directament amb el poder no té cap sentit —o com diria el Líder «quien le echa un pulso al estado, pierde». Millor moure’s de pressa i colpejar l’enemic allà on no hi és.

En esta ocasión revisitaremos la literatura ciberpunk de mano de William Gibson y su colección de historias breves Burning Chrome. En ella encontraremos, entre otros, algunos relatos ya presentes en Mirrorshades, un homenaje a la narración obsesiva de Philip K. Dick, y algunas incursiones en el universo de Neuromancer.

Para no repetir el ladrillo de comentario que solté sobre Mirrorshades (que en su mayoría continúa siendo válido para la colección que nos ocupa), me centraré en los aspectos que encuentro recurrentes en los relatos de Burning Chrome, aspectos que espero ayuden a comprender qué demonios es eso del ciberpunk para el señor Gibson.

Por si alguien no se había «quedado con la copla» de la última frase del relato, The Gernsback Continuum ofrece una segunda lectura que puede constituir una fabulosa definición por oposición de lo que es y no es el ciberpunk para Gibson: no es perfecto ni brillante y lujoso, no es infantil e irreal, no es populista ni totalitario: es defectuoso, oscuro y misterioso, es cruel y verosímil, y sobretodo es extremadamente fragmentario a pesar de la interconexión global y el ciberespacio. ¡Bienvenidos al futuro!

En aquesta ocasió revisitarem la literatura ciberpunk de la mà de William Gibson i el seu recull d’històries breus Burning Chrome. En ell trobarem, entre d’altres, alguns dels relats ja presents a Mirrorshades, un homenatge a la narració obsessiva de Philip K. Dick, i algunes incursions a l’univers de Neuromancer.

Per a no repetir la rajola de comentari que vaig soltar sobre Mirrorshades (la majoria del qual continua sent vàlid al recull que ens ocupa), em centraré en els aspectes que trobe recurrents als relats de Burning Chrome, aspectes que espere que ajuden a comprendre què redimonis és això del ciberpunk per al senyor Gibson.

Per si algú no s’havia «quedat amb la cobla» de l’última frase del relat, The Gernsback Continuum ofereix una segona lectura que pot constituir una fabulosa definició per oposició del que és i no és el ciberpunk per a Gibson: no és perfecte ni brillant i luxós, no és infantil i irreal, no és populista ni totalitari: és defectuós, fosc i miseriós, és cruel i versemblant, i sobretot és extremadament fragmentari malgrat la interconnexió global i el ciberespai. Benvinguts al futur!

En su libro Zonas Temporalmente Autónomas (1990), Hakim Bey parte de la constatación de que toda lucha contra el Estado que actúe de frente contra éste y busque la liberación definitiva de toda la sociedad, es decir, toda revolución libertaria, estará condenada a la traición y el fracaso eventuales, como la Historia ha demostrado en repetidas ocasiones. Bey de llega a preguntar si es posible en absoluto construir una sociedad libre en un mundo donde gran parte de la gente vive bajo la represión y el autoritarismo del Estado y otras formas de control.

La respuesta de Bey es que la revolución no sólo es poco plausible, sino que no es deseable debido al esfuerzo perdido que representa enfrentarse contra la violencia del Estado, que siempre tiene las de ganar. No obstante, en vez de abandonarse al nihilismo, Bey hace una propuesta esperanzadora: creemos pequeños entornos de libertad que podamos experimentar intensamente y que tengan una existencia concreta y limitada en el espacio y el tiempo, de forma que puedan pasar desapercibidos a la maquinaria del Estado.

Al seu llibre Zones Temporalment Autònomes (1990), Hakim Bey parteix de la constatació de que tota lluita contra l’Estat que actue frontalment contra aquest i busque l’alliberament definitiu de tota la societat, és a dir, tota revolució llibertària, estarà abocada a la traïció i el fracàs eventuals, com la Història ha demostrat en repetides ocasions. Bey s’arriba a preguntar si és en absolut possible construir una societat lliure en un món on gran part de la gent viu sota la repressió i l’autoritarisme de l’Estat i altres formes de control.

La resposta de Bey és que la revolució no només és poc plausible, sinó que no és desitjable per l’esforç perdut que representa enfrontar‐se contra la violència de l’Estat, que sempre té les de guanyar. Però, en lloc d’abandonar‐se al nihilisme, Bey fa una proposta esperançadora: creem xicotets entorns de llibertat que puguem experimentar intensament i que tinguen una existència concreta i limitada en l’espai i el temps, de forma que puguen passar desapercebuts a la maquinària de l’Estat.