people

Refugios de Juego és el nou projecte pedagògic del meu germà Omar, al que ha estat dedicant molta iŀlusió i esforç durant els últims mesos. Una proposta innovadora per a l’aprenentatge en llibertat i no competitiu basat en el joc i l’exploració. Et desitge tota la sort del món amb els refugis, Omar!

Lola m’ha dedicat un Lovely Blog Award. Com endevinareu per l’activitat d’aquest blog, no tinc temps per a continuar la cadena, però sí per a agraïr a Lola aquest detall tan bonic. Gràcies, Lola!

Acabe de rebre notícies sobre Doménec Morera, el dissenyador que va concebre la imagineria per a la nostra cooperativa Cárabos ara fa uns set anys, reconegut especialment pels seus cartells guanyadors de diversos concursos. Doménec (de qui guarde un gran record malgrat els anys) va reprendre la carrera de Belles Arts, va passar una operació de cor molt delicada i entre tant va obrir un blog que recomane especialment als amants del disseny gràfic i del no rendir‐se. Des d’ací li desitge molta sort amb la seua nova etapa i els seus projectes, que veig que estan resultant molt interessants.

A rel de la presentació del muntatge Pinter & Politics de Pablo Corral Gómez a l’Estudio Dramático de València he visionat Art, Truth & Politics, el discurs de Harold Pinter amb motiu del seu premi Nobel de literatura a 2005. Una molt interessant reflexió sobre la creació dramàtica i una denúnicia demolidora de la responsabilitat dels encarregats de la política exterior dels EUA en tants desastres des del final de la II Guerra Mundial.

PyTables fue el principal proyecto de la cooperativa Cárabos que Francesc, Vicent y yo formamos entre 2005 y 2008. Francesc, el padre del proyecto y actual mantenedor, anuncia ocho años después del lanzamiento del proyecto que abandona su desarrollo, al tiempo que libera PyTables Pro bajo licencia BSD. Espero que este gran proyecto tenga alguna forma de continuidad, pero sobre too deseo a Francesc mucho éxito con su nuevo trabajo. :)

PyTables va ser el principal projecte de la cooperativa Cárabos que Francesc, Vicent i jo formàrem entre 2005 i 2008. Francesc, el pare del projecte i actual mantenidor, anuncia huit anys després del llançament del projecte que abandona el seu desenvolupament, alhora que allibera PyTables Pro sota llicència BSD. Espere que aquest gran projecte tinga alguna forma de continuïtat, però sobretot desitge a Francesc molt d’èxit amb el seu nou treball. :)

Ja fa unes setmanes que Ángel Bereje (Gelo per als amics) porta dirigint i presentant un parell de programes a Radio Farnals. A cada edició de Leit motiv escull un conjunt de cançons que comparteixen un mateix tema comú, mentre que a Sonidos de Pangea punxa música d’arreu del món. Entre cançó i cançó Gelo conta la història dels artistes, de la peça i altres curiositats. Els trobe molt entretinguts i interessants, amb poc que envejar als programes de Radio 3, així que… ¡sort i que n’hi haja molts més, Gelo! :)

Què meravellós que existisca gent com tu al món. Si més xiquets reberen la classe d’educació que dones tu als teus alumnes, aquest món seria un lloc molt més viu i enriquidor, ple de persones inteŀligents, independents i obertes a coŀlaborar amb els demés. Ja poden estar contents i orgullosos, ja.

La passada nit va morir Gloria, professora de la UJI estimadíssima per moltíssimes persones per tantes i tantes raons. No estic per a molt d’escriure, així que tan sols recomanaré que feu una visita als comentaris de l’última entrada del seu blog. També hi ha la dedicatòria d’Emilio Molina, que capta molt bé el que Glo significa per a molts de nosaltres.

Per als qui no la vàreu conéixer, teniu el blog de Gloria i l’últim discurs de Randy Pausch, que li agradava molt i reflecteix molt bé alguns aspectes de la seua filosofia de vida.

Fins a sempre, Glo!

Actualització (2009-04-24): S’ha iniciat una petició de signatures per a que dediquen a Gloria una aula a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la UJI. El nombre de signatures creix a un ritme vertiginós! :)

Actualització (2009-09-23): Aquest matí s’ha celebrat l’homenatge a Gloria que més de mil persones han estat d’acord en recolzar. A la web de la UJI teniu la notícia i un reportatge fotogràfic. Al corredor de l’aula on tantes hores de classe amb Glo vam passar s’ha congregat un gran nombre de gent (i més que haurien vingut si no hagueren canviat la data de l’acte a última hora) entre les quals hi havia sa mare, filla i marit, i diferents persones li han dedicat unes paraules. Vull destacar el discurs d’Emilio, que ha recordat també el nostre benvolgut Natxete.

No acostume a repetir ací les notícies que podeu trobar en els llocs que enllace per a mantenir‐se al dia, però aquesta val realment la pena. Linux Preview ha publicat una entrevista amb Jorge Cortell on tracta i resumeix la situació sobre molts dels temes candents sobre cultura lliure, suitat, copyright, propietat inteŀlectual i similars. Una lectura molt recomanable (i bastant assequible) per a descobrir què es cou darrere de l’anomenada «indústria de la cultura». A per ella!

Hui fa una setmana que ens «deixà» Nacho Morell, Natxo, Nachete, Backside… per als (moltíssims) amics, familiars i companys que ens hem quedat ací, palplantats i preguntant-nos quin sentit té la mort d'una persona tan jove, tan brillant i tan estimada com ell.

Nacho tenia 21 anys, una salut tocada i una vitalitat completament sorprenent per a algú en les seues circumstàncies. No vaig tractar amb ell tot el que m'hauria agradat però, com ha ocorregut amb molts altres, va deixar una marca profundíssima de llum en mi.

I és que Nachete (com li deiem carinyosament els companys de CSNet), venint a ser una meitat de l'altura de Víctor (el més grandot del grup) posava en marxa quelcom en tots nosaltres tan aviat com entrava en l'oficina. La seua expressió brillant, el seu bon humor, el seu diàleg agut i desenfadat, les seues rialles tan fecundes eren una injecció de vida que tothom esperavem en tot moment.

¡Com ens ho passàrem muntant Zaphod (dues caixes per a un sol ordinador), i eixe engendre de PC que teniem desparramat sobre la taula i que no aconseguírem arribar a encendre (en aquell moment això no ens semblava cap dificultat :D)!

A Nacho, com molts altres feren, el coneguí en la primeríssima Install Party (actualment iParty) que organitzà Aditel. Ja ens deixà a tots bocabadats amb la destressa que lluia amb els 15 o 16 anys que devia tenir, i sempre va ser un motiu fonamental per a passar-se per la zona d'ordinadors de la iParty.

Nacho va conéixer moltíssima gent a qui segurament no deixà més escapatòria que estimar-lo a muntó. ;) Hui encara continuen arribant missatges de condol i admiració al seu diari personal, que ha quedat com a constatació de la sospita que teniem molts de que aquest xaval tan simpàtic va esdevenir quelcom molt especial en la vida de tots aquells amb qui es creuà.

Abans he posat «deixà» entre cometes, perquè no crec que realment ens haja deixat a ningú. Aquests dies està justament més present que mai entre nosaltres, i estic convençut que no serà un sentiment passatger. Amb tot el que ha passat, jo continue sentint aquella injecció de vida i bon humor cada volta que pense en ell.

Des d'ací una abraçada ben forta a tota la família de Nacho, a la seua nòvia Clau i als seus amics més propers. Sou molt afortunats en veritat, i malgrat no conéixer-vos, mireu quanta gent hem quedat ací per a fer-vos costat!

I a tu, Nachete, espera'm allà dalt que crec que ja sé com muntar el cable per a encendre l'engendre! :PZ<