P2P

Ya hace tiempo describí cómo usar 6to4 para proporcionar una conexión IPv6 estable a una máquina dotada de una dirección pública IPv4 fija, un procedimiento realmente simple (al menos en su configuración básica) que nos permite acceder a una nueva Internet donde hay abundancia de direcciones y todos pueden ofrecer sus propios servicios.

No obstante, el procedimiento es prácticamente una entelequia porque si la máquina dispone de una dirección pública IPv4 fija ya es capaz de ofrecer servicios en Internet. En cambio, ¿qué hay de los ordenadores que tenemos en casa tras un dispositivo que hace NAT (y por lo tanto tienen direcciones privadas), o de aquellos que llevamos con nosotros (y por lo tanto tienen direcciones variables)?

En este artículo describo cómo usar tinc para extender la conectividad IPv6 de una máquina con una red IPv6 propia (nativa o 6to4) a ordenadores domésticos y móviles, de forma que éstos tengan direcciones públicamente accesibles de esta red con independencia de su ubicación.

Some time ago I described how to use 6to4 to provide a stable IPv6 connection for a host having a fixed, public IPv4 address, a really simple procedure (at least in its basic configuration) which allows us to access a new Internet with abundance of addresses where everyone can offer their own services.

However, the procedure is something of an entelechy since a host which has a fixed, public IPv4 address is already capable of offering services to the Internet. However, what about our home computers sitting behind a NAT device (thus with private addresses), or those we carry with ourselves (thus with dynamic addresses)?

In this article I describe how to use tinc to extend IPv6 connectivity from a host with its own (native or 6to4) IPv6 network into home and mobile devices, so that they have publicly accessible addresses in this network regardless of their location.

Ja fa temps vaig descriure com fer servir 6to4 per a proporcionar una connexió IPv6 estable a una màquina dotada d’una adreça pública IPv4 fixa, un procediment realment simple (almenys en la seua configuració bàsica) que ens permet accedir a una nova Internet on hi ha abundància d’adreces i tothom pot oferir els seus propis serveis.

Tanmateix el procediment és gairebé una entelèquia perquè si la màquina disposa d’una adreça pública IPv4 fixa ja és capaç d’oferir serveis a Internet. En canvi, què hi ha dels ordinadors que tenim a casa darrere d’un dispositiu que fa NAT (i per tant tenen adreces privades), o d’aquells que portem amb nosaltres (i per tant tenen adreces variables)?

En aquest article descric com fer servir tinc per a estendre la connectivitat IPv6 d’una màquina amb una xarxa IPv6 pròpia (nativa o 6to4) a ordinadors domèstics i mòbils, de forma que aquests tinguen adreces públicament accessibles d’aquesta xarxa amb independència de la seua ubicació.

Una altra volta partint de la llista de Ripple he arribat a aquesta xicoteta fotonoveŀla sobre xarxes socials distribuïdes: què són, en què són millors que les centralitzades i descentralitzades, i els reptes que presenten. Una exceŀlent visió global de la problemàtica per a gent amb pocs coneixements tècnics i una posada al dia del que queda per fer per a aquells més coneixedors. Via Secure Share, un altre projecte a mantenir sota el radar.

Ryan Fugger enllaça a la llista de Ripple aquesta entrevista a David Hales al Keiser Report de Russia Today. La conversa no té cap desperdici, i en ella es comenta com sistemes alternatius de moneda i crèdit com Bitcoin i Ripple permeten que la gent experimente amb sistemes distribuïts de confiança que podrien deixar obsolet l’actual sistema bancari organitzat al voltant dels bancs centrals. Hi apareixen conceptes com la diversitat, la competència en un autèntic mercat mundial amb una barrera d’entrada molt baixa front als acaparadors de rendes (i.e. el capitalisme que vé), el programari lliure i l’ètica hacker del treball amb uns incentius derivats del propòsit del que es fa… en fi, una autèntica perla.

Tinc Deluged (node BitTorrent escrit en Python) i BlocksNet (node OFF escrit en Ruby) corrent simultàniament al meu venerable iBook G4 que ara fa sis anys. Càrrega màxima del sistema: 30%. Prengueu‐ne nota, emules i freenets del món!

Freenet és fantàstic, la realització d’una autèntica arquitectura distribuïda sobre Internet, però francament, el processador del meu pobre iBook G4 no és capaç de córrer‐lo. No sé si serà la implementació en el maleït Java o el procés d’anunci (tres dies amb una càrrega mitjana de 4 unitats per a connectar amb només quatre nodes)… potser siga el torn de provar alternatives com Gnunet o coses completament diferents com OFF. Feliç any!

L’altre dia vaig llegir a Barrapunto una notícia sobre un nou projecte de programari per a construir xarxes socials distribuïdes (XSD, però estigueu tranquils, que no vos vaig a soltar una altra rajola ratllant com la de l’altre dia ;) ). Es tracta de l’anunci del llançament de Diaspora, un projecte portat per quatre universitaris prou joves que han aconseguit recollir més de 10.000 $ en donatius per a dedicar‐se durant l’estiu a desenvolupar una plataforma de programari lliure per a crear XSD on cada usuari puga tindre el seu propi node (servidor) que es connecte directament als de la resta.

Este artículo está motivado por el apunte de Manuel sobre una red social distribuida, a raíz de la reciente definición del concepto de pirámide de compromiso en la Indianopedia. Como la discusión allí parece bastante coherente y esto podría acabar siendo un batiburrillo sin demasiado sentido, me limitaré a exponer aquí algunas ideas sobre lo que podría ser una red social distribuida sencilla basada en herramientas existentes. ¡Atención, este artículo contiene bastante carga técnica!

Hace poco me quedé sin poder ver unas fotos de la Semana Santa Saguntina donde salía yo actuando en la Passió en viu, y que alguien había colgado en Facebook, ya que no tengo cuenta en él (tuve una durante unas semanas y espero no haber de revivirla). Tomando por una parte la reflexión del momento sobre qué me motivaría a colgar así unas fotos de contenido digamos «público», y por la otra la conversación en el blog de Manuel, llego a las funciones que yo mismo encuentro interesantes en una red social:

1. Autorizar sólo a mis amigos a ver o comentar lo que publico.
2. Seguir lo que publican mis amigos.
3. Encontrar nuevos amigos partiendo de los existentes.

Aquest article està motivat per l’apunt de Manuel sobre una xarxa social distribuïda, a rel de la recent definició del concepte de piràmide de compromís a la Indianopèdia. Com que la discussió allà sembla prou coherent i açò podria acabar sent un poti‐poti sense massa trellat, em limitaré a exposar ací algunes idees sobre el que podria ser una xarxa social distribuïda senzilla basada en eines existents. Compte, aquest article té prou de càrrega tècnica!

Fa poc em quedí sense poder vore unes fotos de la Setmana Santa Saguntina on eixia jo actuant a la Passió en viu, i que algú havia penjades a Facebook, ja que no hi tinc compte (en vaig tindre un durant unes setmanes i espere no haver de reviure’l). Prenent d’una banda la reflexió del moment sobre què em motivaria a penjar així unes fotos de contingut diguem‐ne «públic», i d’una altra la conversa al blog de Manuel, arribe a les funcions que jo mateix trobe interessants a una xarxa social:

1. Autoritzar només els meus amics a vore o comentar allò que publique.
2. Seguir allò que publiquen els meus amics.
3. Trobar nous amics partint dels existents.