myths

Sentint Gelo parlar de la llegenda de Uakti en el programa de Sonidos de Pangea dedicat al (molt curiós) grup homònim m’ha vingut al cap aquell memorable episodi de Bob Esponja on un vent estrany bufa a través dels forats de Bob produint un so que encanta les meduses. :)

Juan l’encerta de ple amb el seu últim article, on posa Occident com a l’organisme que ha perdut la seua closca protectora i ha de crear un esquelet per a sustentar‐se. El símil em resulta tan preclar i té una potencialitat tal que fins i tot podria donar lloc a tot un mite. Per exemple, la closca aïlla l’organisme de l’exterior mentre que l’esquelet el manté cohesionat i flexible (com observa Juan); els ossos són elements forts que subjecten teixits al seu voltant (l’entorn de les comunitats); els ossos es combinen entre ells de diferents formes (xarxes distribuïdes); els insectes no poden créixer molt perquè moririen esclafats pel pes de la seua pròpia closca (societat de control, transnacionalitat)… i molts més que se’ns poden ocórrer. Quin filó has trobat, Juan!