Madrid

Este viernes asistí al concierto de Hola a todo el mundo en el Círculo. No había oído absolutamente nada de ellos (excepto que en SOS triunfaron), y el escenario lleno de guirnaldas y flores, más las pintas de indio que llevaban me hicieron temer una sesión hippie del rollito. Para nada, un directo de rock muy potente, variado e increíblemente rico en todo tipo de instrumentos: muy recomendables. El sábado tocaba en la Live!! aMuse, un grupo de tributo a Muse que con un cantante extraordinario y un grupo fabuloso dieron un concierto emocionante e inolvidable. También rinden homenajes a Queen bajo el nombre de Momo, y tocarán el próximo 2 de junio en el Hard Rock Café.

Aquest divendres vaig assistir al concert de Hola a todo el mundo al Círculo. No n’havia sentit absolutament res (excepte que al SOS triomfaren), i l’escenari ple de garlandes i flors, més les pintes d’indi que portaven em feren témer una sessió hippie del rollito. Per a res, un directe de rock molt potent, variat i increïblement ric en tota mena d’instruments: molt recomanables. Dissabte tocava a la Live!! aMuse, un grup de tribut a Muse que amb un cantant extraordinari i un grup fabulós van donar un concert emocionant i inoblidable. També reten homenatges a Queen sota el nom de Momo, i tocaran el proper 2 de juny al Hard Rock Café.

Ayer (2011-04-02) por la noche los rellaneros asistimos al espectáculo Imprópolis, una match de improvisación en forma de torneo que tiene lugar cada viernes y sábado a las 22:15 en la sala TIS de Madrid. Nos hartamos de reirnos, algunos participantes tienen unos recursos sorprendentes y el presentador y los técnicos saben animar el cotarro muy bién. ¡Muy recomendable!

Estic cometent la imprudència psicològica de simultanejar els cicles de cinema En los bosques de la noche del Círculo de Bellas Artes i el cicle sobre David Cronenberg de la Filmoteca i he de dir que, dels films que n’he vist fins ara (uns quants), el que més angoixós m’ha semblat ha estat The Incredible Shrinking Man de Jack Arnold sobre la noveŀla de Richard Matheson. Al final de la projecció, més de la meitat de la (sorprenentment plena) sala ha romàs asseguda durant uns cinc minuts O_O . També he de dir que The Brood (Cromosoma 3) de Cronenberg em sembla una peŀli absolutament brillant en guió, actuació i més, ale.

Impressionant cartell del festival Sonisphere 2011 que tindrà lloc el proper juliol a Getafe, encapçalat na menos que per Iron Maiden, Alice Cooper i Dream Theater (i els que venen darrere tampoc tenen pèrdua). Jo no me n’he pogut resistir i ja tinc l’entrada comprada (amb el descompte dels early birds ;) ).

Ahir a la nit els rellaneros assistírem a l’espectacle Imprópolis, una match d’improvisació en forma de torneig que té lloc cada divendres i dissabte a les 22:15 a la sala TIS de Madrid. Ens vam fer un bon fart de riure, alguns participants tenen uns recursos sorprenents i el presentador i els tècnics saben animar el cotarro molt bé. Molt recomanable!

L’altre dia anàrem (avisats —com no— per Los recuerdos del unicornio) a La cueva del bolero (antic La cara oculta de la Luna) a vore el concert de Syd Barretina. És increïble com un paio amb una simple guitarra acústica i un pedal de delay pot interpretar els Pink Floyd de totes les èpoques i estils i sonar tan bé. La sala estava desafortunadament quasi buida, però almenys així puguérem xerrar amb Jordi (el seu nom real) durant una bona estona i fer‐nos amb l’àlbum The Neanderthal Phyletic Problem del seu altre projecte Ree Khol que sona molt a Pink Floyd (a voltes diria que massa) i és prou interessant. Si teniu l’oportunitat de vore’l en concert, feu‐ho!

Acabe de llegir a Barrapunto que Pekka Himanen, autor del llibre L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació (que comentí ací fa un temps), estarà demà dijous a la Fundació Telefónica de Madrid. La conferència podrà ser seguida en directe per Internet.

El próximo viernes 19 de noviembre a las 21h tendrá lugar en la Joy Eslava el tradicional concierto que los Pink Tones hacen en ella cada año. Los Pink Tones realizan unas interpretaciones exquisitas de los Pink Floyd (podéis verlos en directo en el DVD que publicaron), y en la Joy despliegan todo su espectacular armamento de sonido, luz e intérpretes. Por algún motivo dicen que el de este año será el último en esta sala, ¡así que espabilad y comprad las entradas, que además son baratas!

El proper divendres 19 de novembre a les 21h tindrà lloc al Joy Eslava el tradicional concert que els Pink Tones hi fan cada any. Els Pink Tones realitzen unes interpretacions exquisides dels Pink Floyd (podeu vore’ls en directe al DVD que publicaren), i a la Joy despleguen tot el seu espectacular armament de so, llum i intèrprets. Per algun motiu diuen que el d’enguany és l’últim que hi faran, així que espavileu i compreu les entrades, que damunt són barates!

Hui dissabte 11 els meus estimats germans Longino i Marciano Pizarro, de Melodías Pizarras, punxaran uns bons «tirs» de pissarra per a ballar ben a gust de 12 a 2 (de la nit) a la plaça de Cibeles de Madrid. Atx, per uns pocs dies me’ls perdré!