humour

Escoltava hui el podcast de cienciaes.com sobre l’Acanthostega, un peix del Devonià. Es tracta del primer animal del que es sap que tenia dits, i en tenia 8 per pota, el que em fa pensar en quina oportunitat perduda per a l’evolució de que ara estiguérem comptant tots naturalment en hexadecimal.

«OSUOSL» és una mala transcripció al català d’un australià pronunciant «Iceweasel».

Al wiki del projecte CONFINE podem vore un exemple de les penúries que els coŀlaboradors d’algunes xarxes comunitàries (AWMN) passen per a mantenir nodes en condicions ambientals extremes. ¡Senyor, ¿heu vist els caramells de gel creixent en horitzontal?! ¡Ara sé la pinta que tindria un node de Palantír Telecom al repetidor del Caradhras!

— Me llamo Íñigo Montoya, tú mataste a mi padre, prepárate a morir.
— No Íñigo, yo soy tu padre.
(Evidentment no se m’ha ocorregut només a mi.) ;)

Mi hackeeer, surfea y corta el hielo cuando pasa por el firewall camini…to de Freeneeet.

Creeu convenient animar els xiquets a demanar pel seu compte crèdits sobre diners reals per a gastar‐los en jocs on-line i propietats virtuals? Doncs sembla que un bon grup d’inversors de capital risc sí. David ho comenta, i inclou un breu i brutal comentari en vídeo de l’humorista nord‐americà Stephen Colbert.

Sobre la presentació del nou Seat Ibiza Bocanegra que es farà pròximament a les festes patronals del meu poble, per a fruïció de maquinols i ninyatos de tota la contornada, només se m’ocorre dir una cosa:

Nobody expects the Spanish Inquisition!

(Amb records per als fans d’Alatriste.)

Per a que vegeu que el menda a voltes ix del terrunyo, fa uns dies vaig estar per raons de treball a Porto, una bonica ciutat per cert, on passejar per la part vella dóna l’impressió de ser Guybrush Threepwood al poblat de Monkey Island, però sense anar seguint un cursor en forma de creu. El primer dia vam sopar junts un grup de valencians a un restaurant anomenat Tonho, a la vora del riu Duero, junt al pont d’Eiffel. El cambrer que ens atengué ens desvetllà que «tonho» significa «babau» en portugués, cosa que ens xocà bastant, però supose que dir‐nos que l’amo del bar es deia Antonio i afectivament Tonho hauria sigut una resposta massa previsible. El sopar va ser deliciós i ens ho passàrem d’allò més bé —naturalment, la taula que més escàndol muntava era la nostra.

Com que tots anàvem en viatge de negocis, al final del sopar calia repartir el tíquet per a que tothom puguera justificar‐ne les despeses. Com era d’esperar, només teníem un tíquet conjunt, així que el cambrer es prestà a dividir‐lo en cinc, un per a cadascun de nosaltres. Això sí, ens va previndre de que la divisió nooo seriia exacta. «Home, per a això estan els cèntims!», comentàrem sorpresos abans que se’n tornara a anar. Al cap d’uns interminables deu minuts l’home tornà amb els seus cinc tíquets. Bé doncs, a pagar i a caseta que demà és jornada de feina.

Però quina seria la nostra sorpresa en vore la peculiar divisió que havia fet el cambrer del Tonho. L’home no havia dividit el preu i prou, no: havia agrupat els ítems del sopar en tíquets de preu total similar. La mare que va, quina currada! Els informàtics de la taula ens féiem creus: no es tractava d’un maleït problema NP‐complet? Al cas tenien un mentat a la cuina, junt a la nevera? I tant que la divisió no era exacta! Però fills meus, la ment humana és limitada i es veu que per a fer encaixar els preus no van dubtar en sacrificar la coherència dels tíquets: així, n’hi havia que només contenien beguda, altres amb dos primers plats o només postres, i el més surrealista de tots, amb només tres ítems: botella de vi, polvo i café. A eixes altures del sopar ja sabíem que «polvo» significa «polp» en portugués, però el catxondeo no ens el llevà ningú! :D

Qui sap, potser el cambrer del Tonho ja va passar per una experiència de complexitat similar, com en aquesta tira d’XKCD. I és que mai no es sap on et trobaràs el proper problema NP‐complet, així que cal estar preparat. Feliç 2008 a tohom!