A Cuando la industria se convierte en commodity, David comenta com la globalització, la cooperació en obert (incloent el programari lliure) i la tecnologia han possibilitat l’aparició de noves formes de producció al si d’empreses i comunitats menudes, normalment situades a països desenvolupats, que s’ocupen del disseny de productes que produeixen a països de baix cost i distribueixen globalment. Un magnífic complement a La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs.
globalisation
De la globalització a la descomposició
La
descomposición no es
una consecuencia de la globalización,
sino de su estancamiento ante la resistencia de
los sectores del poder económico y social dependientes del estado nacional.
Resistencia que […] ha sacrificado la cohesión social e impulsado para paliarlo
políticas cada vez más autoritarias vestidas, eso sí, de canto identitario al imaginario nacional.
— David de Ugarte en De la globalización a la descomposición,
lectura molt recomanable sobre una de les principals causes d’inestabilitat mundial.
Economia de la vuvuzela
Aprofitant que hui es juga la final del Mundial de futbol, vull recomanar un fenomenal article que David publicà al passat dilluns on posa la història de la famosa vuvuzela com a exemple de la necessària transformació de l’economia xinesa cap a la producció de qualitat, amb mà d’obra preparada, per al consum propi, i de com poden les pimes aprofitar aquesta oportunitat de negoci: La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs
Islas en la Red, la globalización según Sterling
Tenía unas ganas enormes de llegar a leer el libro Islas en la Red de Bruce Sterling (1988), y por fin me he despachado a gusto. Si en el relato Días verdes en Brunei el padre del ciberpunk ya mostraba una enorme capacidad para imaginar aspectos del futuro más cercano de este mundo, en Islas desarrolla toda una visión política, económica y social que se me antoja sorprendentemente plausible, vista la situación actual, para un libro publicado hace más de veinte años que se aventura quince años más en nuestro futuro.
Illes a la Xarxa, la globalització segons Sterling
Tenia unes ganes enormes d’arribar a llegir el llibre Illes a la Xarxa de Bruce Sterling (1988), i per fi m’he despatxat a gust. Si al relat Dies verds a Brunei el pare del ciberpunk ja mostrava una enorme capacitat per a imaginar aspectes del futur més proper d’aquest món, a Illes desenvolupa tota una visió política, econòmica i social que se’m fa sorprenentment plausible, vista la situació actual, per a un llibre publicat fa més de vint anys que s’aventura quinze anys més al nostre futur.
Illes a la Network
Ahir mateix vaig llegir el passatge d’Illes a la Xarxa que cita Manuel al seu blog. La relectura i les seues referències a l’obsolescència dels estats (per no parlar de la seua descomposició) m’ha recordat el memorable discurs interpretat per Ned Beatty a Network (original, en castellà). La visió del guionista Chayefsky és molt preclara tot i que un poc fosca, però supose que a 1976 la democràcia econòmica i la globalització dels menuts encara no es veien vindre. Per cert, Illes a la Xarxa és de 1988. Definitivament, hi ha qui veu el futur.
Tirando de los hilos de su red
En la novela Pattern Recognition (titulada en castellano Mundo espejo), William Gibson deja de lado el ciberpunk que tanta fama le dio para retratar con un acierto sorprendente la vida cotidiana en la Red a principios del siglo XXI. Correo electrónico, foros, ordenadores y teléfonos móviles acompañan a la protagonista en sus peripecias cosmopolitas donde las relaciones con los otros son ya tanto o más virtuales que físicas, y la jerga científico‐técnica salpica el discurso diario.
Tirant dels fils de la seua xarxa
A la noveŀla Pattern Recognition (titulada en castellà Mundo espejo), William Gibson deixa de banda el ciberpunk que tanta fama li va donar per a retratar amb un encert sorprenent la vida quotidiana a la Xarxa a principis del segle XXI. Correu electrònic, fòrums, ordinadors i telèfons mòbils acompanyen la protagonista en les seues peripècies cosmopolites on les relacions amb els altres són ja tant o més virtuals que físiques, i la parla científico‐tècnica esquitxa el discurs diari.
Network, tot per l’audiència
Fa poc he vist Network (subtitulada a Espanya Un mundo implacable), una genial peŀlícula de Sidney Lumet, crítica agudíssima contra la completa falta d’ètica dels grans canals de televisió per a capturar audiències a tota costa i maximitzar els beneficis de les corporacions. El guió de Paddy Chayefsky és absolutament brillant, amb discursos demolidors (memorable el del protagonista sobre la pròpia televisió o el del capitost de la cadena sobre els negocis i els estats) que descansen sobre unes interpretacions insuperables. Una peŀli realment profètica per a quan va ser estrenada (1976). A vore si aconseguisc que el meu amic Blizzard li faça un repàs aviat. :)
Globalización, la cuestión es cómo
Esta vez el Itinerario Indiano nos lleva a un tema controvertido, la globalización, de la mano de Thomas Friedman y la introducción de su libro The World is Flat, y de Johan Norberg y su explícitamente titulado documental Globalisation Is good.
Ambos autores están claramente a favor de la globalización económica, es decir, de la adopción del capitalismo en todo el mundo tanto en las economías nacionales como en los intercambios internacionales. Friedman cree que la tecnología ha hecho posible que agentes pequeños de cualquier lugar del mundo puedan competir internacionalmente con los grandes en condiciones cada vez más similares. Norberg defiende que la adopción del capitalismo y la reducción del intervencionismo ayuda a los países a mejorar sus economías y salir de la pobreza. El mecanismo, muy simplificadamente, vendría a ser el siguiente:
Globalització, la qüestió és com
Aquesta volta l’Itinerari Indià ens porta a un tema controvertit, la globalització, de la mà de Thomas Friedman i la introducció del seu llibre The World Is Flat, i de Johan Norberg i el seu explícitament titulat documental Globalisation Is Good.
Ambdós autors estan clarament en favor de la globalització econòmica, és a dir, de l’adopció del capitalisme arreu del món tant a les economies nacionals com als intercanvis internacionals. Friedman creu que la tecnologia ha fet possible que agents menuts de qualsevol punt del món puguen competir internacionalment amb els grans en condicions cada volta més similars. Norberg defensa que l’adopció del capitalisme i la reducció de l’intervencionisme ajuda els països a millorar les seues economies i eixir de la pobresa. El mecanisme, molt simplificadament, vindria a ser el següent: