freak

Hui m’he fixat per casualitat en una moto de Suzuki anomenada Gladius i de cop i volta m’he sentit iŀluminat: ¿i si gladius, espasa en llatí, fóra la lectura correcta de グラディウス, és a dir, Gradius, la famosa saga de matamarcians de Konami? Algú deuria confondre la r amb la l en fer la transcripció! Els de Suzuki no repetiren l’errada o els hauria quedat tot un homenatge (dir‐li Vic Viper a la moto hauria sigut massa descarat). Actualització 21:16: Blizzard m’indica que la similaritat entre gradius i gladius és probablement pura coincidència… Una aplicació de la Llei de Cunningham en tota regla! ;)

Escoltava hui el podcast de cienciaes.com sobre l’Acanthostega, un peix del Devonià. Es tracta del primer animal del que es sap que tenia dits, i en tenia 8 per pota, el que em fa pensar en quina oportunitat perduda per a l’evolució de que ara estiguérem comptant tots naturalment en hexadecimal.

L’altre dia vaig trobar via el Feevy de Manuel (article dedicat! :) ) que la creadora de l’idioma artificial toki pona parlava sobre lojban, un altre idioma artificial prou peculiar per estar basat en la lògica proposicional, i que permet expressar conceptes prou complexos evitant les ambigüitats gramaticals que tenen tots els idiomes naturals.

Bé, resulta que fa uns anys vaig conéixer lojban i em va picar la curiositat, així que en estiu em posí a aprendre’n un poc, encara que mai vaig arribar a muntar més que un parell de frases, potser perquè tampoc trobí ningú amb qui practicar. Tanmateix, se’m va ocórrer que podria, com a entreteniment, dissenyar un sistema d’escriptura per a lojban. Vaig pensar en aquestes característiques, completament arbitràries i algunes definitivament peŀliculeres per a major diversió ;) :

L’altre dia, mentre feia surf per les onades de la Web, se’m creuà a tota velocitat aquest engendre de l’exèrcit soviètic: l’ekranoplà, una mena de bombarder que navegava sobre el mar… tres metres sobre el mar! Descobrir aquestes rareses em resulta estranyament torbador: semblen transformar el passat en una mena de ficció steampunk sorgida d’Sky Captain o BioShock. I trobar les fotos d’un ekranoplà abandonat oxidant‐se al port de Kaspiysk, com ruïnes de les visions del protagonista de The Gernsback Continuum de Gibson, no fa la sensació menys torbadora en absolut.

Quin internauta mitjanament decent no ha sentit parlar d'Star Wreck — In the Pirkinning? Però si fins i tot n'han parlat en el Telediario de migdia! Per això mateix no vaig a presentar aquesta peŀlícula, només busqueu un poc per Internet. Valga dir que és una mena de Galaxy Quest (ací titolada «Héroes fuera de órbita») feta per un grup de finlandesos que no tenien ni idea de com es feia una peŀlícula —però només quan començaren amb la tasca!

Feia molt que no me'n reia així amb una cinta de ciència ficció. Tot i que els efectes especials són realment espectaculars, el guió no es queda gens enrere. Hi ha moltíssimes referències a sèries i llibres de ficció, escenes caòtiques, diàlegs boníssims amb segones i, sobretot una panda de protagonistes perdedors de naixement autenticament genials.

M'ha fet moltíssima gràcia que el creador de la sèrie Star Wreck (de la qual aquesta és la sisena part) començara usant el Deluxe Paint Animation. Jo el vaig usar en l'institut i també vaig fer algunes animacions divertides. Desafortunadament, no vaig acabar per interessar-me tant pel tema com Samuli Torssonen va fer.

Aquesta gent sentia des de feia anys la necessitat de sentir-se els creadors de la seua peŀlícula d'Star Trek, i com sabiament deia l'ambaixador Flush: Un nas que pica deu ser gratat.

Encara me'n faig creus de l'aberració que ha trobat el Jun de Déu vos guard! passejant per Mataró: la nina quimera mutant! Aquests bitxos deuen formar part d'una mena de complot per a minar psicològicament els nostres infants i turmentar-los ad nauseam. Si vos fixeu, hi manca la foto 73… segurament serà tan esfereïdora que el Jun haurà jutjat amb més seny no penjar-la!

(I el pitjor de tot és que el blau em recorda algú…)

Per fi! Després de sis anys de feinada, arriba al públic la nova sensació galàctica! I no m'estic referint a l'estrena de l'Episodi III de Star Wars (gràcies George per enrecordar-te del meu sant tots aquests anys!), sinò a la posada de llarg de la flamant sèrie de «documentals» IMPS - The Relentless, de la mà de Blacksheep Productions, creadors del desternillant curt TROOPS.

Si el curt era genial dins de la seua limitació de recursos (que mai d'idees ni d'actuació), el documental s'estrena amb un desplegament realment despatarrant per a una peŀlícula filmada per afició (això sí, per professionals del ram). Des de la demoledora seqüència d'entrada, els primers minuts ja van donant una idea de a quin nivell poden arribar aquesta classe de produccions. Caldra estar atentíssim a les entregues que vinguen!

Ai, ara no sé si aguantaré tota aquesta setmana per a veure l'Episodi III! Entretant gaudiré d'aquesta espècie d'Episodi III'V ;) que és Revelations, una altra joia que posa el llistó altíssim, un curt de 40 minuts que bonament podria passar per una peŀli de Hollywood. Bravo per la gent de Panic Struck Productions!

Clar que, per a agafar bé l'Episodi III hauré de refrescar la trilogia antiga, i quina forma més natural ;) de fer-ho que veent Grocery Store Wars, dels nostres amics de Free Range Studios. La idea i les imatges seran súper-originals, però per favor, no vos perdeu ni una paraula dels diàlegs «adaptats» perquè són del milloret que he sentit en molt de temps! Serà aquest moviment «de base» el que realment immortalitze l'univers Star Wars? Molt probablement…

Que la Força vos acompanye!