fiction

Des de feia un temps em cridava l’atenció el fet de que, quan estava a casa atrafegat ultimant alguna tasca abans d’eixir exhalat cap a una cita o compromís, mirava el rellotge ràpidament i semblava encertar l’hora amb un marge d’error curiosament menut. Per a la meua sorpresa, quan vaig començar a convertir en rutina el fet de provar d’encertar l’hora abans de mirar el rellotge, vaig comprovar que cada volta m’aproximava més i més a l’hora real i que augmentaven els cops en què simplement l’encertava exactament. No va passar molt de temps abans de que començara a sospitar que no era jo qui cada volta encertava millor l’hora, sinó que eren els rellotges del meu voltant els que semblaven començar a obeir les meues prediccions…