apophenia

El disc Octavarium de Dream Theater, a banda de sonar realment bé (i només l’he escoltat un parell de voltes) té alguns moments que recorden Muse per totes bandes. Mooola! :)

Sentint Gelo parlar de la llegenda de Uakti en el programa de Sonidos de Pangea dedicat al (molt curiós) grup homònim m’ha vingut al cap aquell memorable episodi de Bob Esponja on un vent estrany bufa a través dels forats de Bob produint un so que encanta les meduses. :)

Algú es sorprenia durant una conversa de que cert programari haguera sigut traduït abans al català que al castellà, i (en to de broma, supose) justificava açò per l’alerta que els catalanoparlants senten front a l’extinció de la seua llengua. Immediatament vaig pensar en tots aquells que em consideren nacionalista per expressar‐me en català. Seria més agradable que deixaren de fer‐se palles mentals i comprengueren que molts (la majoria, supose) simplement provem de fer un ús normal de les diferents llengües en què ens expressem, i això inclou l’ús en l’ordinador. I ara, vaig a continuar amb la traducció de les coreutils.

Ahir vaig sentir que programar en anglés perquè un llenguatge de programació tenia problemes amb els caràcters accentuats era cedir a l’imperialisme. Sense entrar a valorar l’adequació tècnica o política d’escollir un idioma o un altre per a programar, el que em sembla exagerat és suposar un propòsit imperialista a un llenguatge de programació per no posar fàcil desenvolupar en idiomes diferents de l’anglés. La navalla d’Occam em fa més versemblant tirar‐li la culpa a les dificultats tècniques, la peresa, les mires curtes o la manca de reflexió. A voltes tendim a donar a les coses més significat del que tenen.