Hannover, República Federal d’Alemanya, 1986. Un grup de joves llogats pel KGB aconsegueix penetrar per via telefònica en múltiples sistemes dels EUA per a obtenir informació classificada.

Laboratori de Berkeley, California, 1986. Un administrador decideix investigar certes irregularitats a la comptabilitat del sistema del Laboratori que li fan sospitar que algú l’està fent servir per a accedir a sistemes militars.

Ambdós esdeveniments formen part d’una mateixa història que discorre als dos extrems d’una connexió telefònica internacional. Els podem veure narrats al film 23 i al documental The KGB, the Computer and Me, respectivament.

Malgrat les enormes diferències dels seus móns, no és només aquesta història el que uneix els camins d’aquests alemanys i californià, sinó també una altra cosa: tant els uns com l’altre són (des del meu punt de vista) hackers. Deixeu que m’explique…

Em comenta una antiga companya de treball que el Ministeri d’Educació, els diferents partits polítics i determinades associacions estan enllestint un pacte estatal sobre l’educació que gira al voltant de nou punts principals. Desafortunadament, cap d’aquests punts fa referència als xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge. Un grup de mares ha organitzat una iniciativa per a que aquestes necessitats siguen tingudes en compte al pacte, i estan recollint signatures d’adhesió.

La FFII i l’Aliança Eurolinux han encetat una nova campanya de recollida de signatures contra les patents de programació a Europa (ai les patents, eixe sistema arquetípic de generació artificial d’escasesa). Pel que es veu, el Tractat de Lisboa contempla un mecanisme que obligaria la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa si la demanara un nombre suficient de ciutadans, així que es pretén tindre firmes suficients llestes per si es donara el cas. Com a nota interessant, Eurolinux crida l’atenció sobre un altre problema incipient d’aquestes patents: la bombolla especulativa que s’està formant al voltant de l’acumulació de patents de programari i mètodes de negoci de valor dubtós (atorgades per la EPO malgrat la seua incerta validesa), i com el sosteniment d’aquesta bombolla està pervertint els principis democràtics europeus i posant en perill les llibertats dels seus ciutadans i el futur de la seua indústria.

David Bravo desentranya la trampa de la nova proposta del Govern per a tancar webs sota l’excusa de violar la «propietat inteŀlectual», que tant de revol causà en la seua primera aparició: no només es tracta d’augmentar la urgència dels procediments judicials de tancament de webs (eixe problema tan urgent per a la societat espanyola!), sinò sobretot, vista la poca sort que tenen els monopolistes de la cultura amb els jutges, de requerir l’opinió del jutge sobre un tema completament diferent i en acabant que siga el Ministeri de Cultura el que decidisca si la web es tanca o no (i de passada, si s’hi barra l’accés pels proveïdors, al més pur estil xinés). El truc està en la redacció del reglament, com de costum: el poder de les paraules, i l’art que tenen els polítics per a dominar‐les. Actualització (2010-01-09): exemple de la trampa, anàlisis legals: 1 i 2.

Hace unos días acabé de leer (como parte del Itinerario Indiano) Ciberia, un curioso libro donde Douglas Rushkoff muestra un panorama de personajes y tendencias alternativas o contraculturales de principios de los '90, ligadas todas por la experimentación de diferentes formas de explorar y construir la realidad colectivamente: hackers y crackers, viajeros psicodélicos, neopaganos tecnófilos, músicos industriales y house, escritores más o menos ciberpunk, jugadores de rol… ciberianos todos, habitantes de Ciberia, para Rushkoff.

Si seguís mi blog habréis visto que estos días también he estado liado haciendo pruebas con IPv6. Contrastando la experiencia con lo que narra el libro, me sorprende cómo el bricolaje digital se alinea con el esquema de viaje que resume cómo viven los ciberianos la exploración de la realidad. En primer lugar uno toma la determinación de adentrarse en el tema a tratar, tal vez atraído por las experiencias de otros o con propósitos concretos, aunque a menudo por el simple placer de hacerlo. Después comienza la propia experimentación, que requiere cierta autodisciplina para no perderse en la inmensidad de los nuevos caminos de conocimiento que se abren. Finalmente hay una vuelta o descenso a la realidad en que hemos de ser capaces de consolidar lo que hemos aprendido e incorporarlo a nuestra experiencia.

El ejemplo arquetípico descrito en Ciberia es el viaje psicodélico con sustancias como el LSD, donde la falta de autocontrol durante el apogeo o el descenso puede resultar en un mal viaje. Pero hay más formas de viajar de las que recoge Ciberia. Como el HPL.

Fa uns dies acabí de llegir (com a part de l’Itinerari Indià) Cibèria, un curiós llibre on Douglas Rushkoff mostra un panorama de personatges i tendències alternatives o contraculturals de principis dels ’90, lligades totes per l’experimentació de diverses formes d’explorar i construir la realitat coŀlectivament: hackers i crackers, viatgers psicodèlics, neopagans tecnòfils, músics industrials i house, escriptors més o menys ciberpunk, jugadors de rol… ciberians tots, habitants de Cibèria, per a Rushkoff.

Si seguiu el meu blog haureu vist que aquests dies també he estat embolicat fent proves amb IPv6. Contrastant l’experiència amb allò narrat al llibre, em sorprén com el bricolatge digital s’alinea amb l’esquema de viatge que resumeix com viuen els ciberians l’exploració de la realitat. En primer lloc u pren la determinació d’endinsar‐se en el tema a tractar, potser atret per les experiències d’altres o amb propòsits concrets, però a sovint pel simple plaer de fer‐ho. Després comença la pròpia l’experimentació, que requereix una certa autodisciplina per a no perdre’s en la immensitat dels nous camins de coneixement que s’obrin. En acabant hi ha una tornada o descens a la realitat en la qual hem de ser capaços de consolidar el que hem aprés i incorporar‐ho a la nostra experiència.

L’exemple arquetípic descrit a Cibèria és el viatge psicodèlic amb substàncies com l’LSD, on la manca d’autocontrol durant l’apogeu o la davallada pot resultar en un mal viatge. Però hi ha més formes de viatjar de les que recull Cibèria. Com l’HPL.

La pitjor broma del Dia dels Innocents de 2009: ha mort Joan Monleon, cèlebre actor valencià que molta gent de la meua edat vam conéixer al seu inimitable i folklòricament surrealista show televisiu on la fortuna rodava en forma de paella, unes vidrioles esdevenien generoses mamelles i els bitllets de ciiinc‐miiiiil pesseteeees es repartien a ritme d’albà rematada amb riff de guitarra elèctrica. Descanse en pau. (Més a Vilaweb, a El Punt i a RTVV.)

Sabeu? Em sembla que un dels obstacles que impedeixen el desenvolupament d’Internet com a una autèntica xarxa distribuïda són les traves que posen els proveïdors d’accés a oferir adreces IP públiques estàtiques als seus clients domèstics, que han d’apanyar‐se amb adreces dinàmiques, xarxes privades i NAT. Una llàstima, perquè fer les màquines de tothom accessibles via Internet permetria a qualsevol oferir els seus propis serveis, empoderant els individus i anivellant la seua posició front als grans proveïdors de continguts, com ocorre en xarxes lliures i neutrals com guifi.net. I és que, a diferència dels mitjans de masses, Internet no fa distinció entre emissors i receptors.

L’escassesa d’adreces IPv4 és un (molt debatible) motiu argüit pels proveïdors per a mantenir l’actual statu quo. IPv6, en canvi, ofereix una autèntica abundància d’adreces per a tothom i, pel que puga semblar, ja és possible usar‐lo siga quina siga la nostra forma d’accés a Internet. A banda, és divertit això de connectar‐se a la Internet del futur, així que ja és hora de fer el salt!

Per a començar a poc a poc, aquest article descriu com dotar de connexió IPv6 estable a una màquina Debian amb adreça IPv4 fixa, fent servir 6to4, sense haver de subscriure’s a un servidor de túnels i amb una configuració realment mínima.

De pedra m’he quedat hui en veure les burrades que ha estat fent circular José Andrés Torres Mora, secretari de cultura del PSOE, sobre David de Ugarte, acusant aquest d’un suposat sabotatge al seu blog, després de que David mostrara el seu desacord amb un insidiós article de Torres Mora a El País. David (l’última persona que m’imagine realitzant tal sabotatge) descriu pas a pas l’incident al seu blog. És indignant vore com algú amb el pes de Torres Mora pot permetre’s iniciar una campanya de difamació com la que està seguint sense contrastar mínimament els fets i sense tenir en compte el mal que pot fer. David, comptes amb tot el meu recolzament!

Lluís Dalmau ha penjat a la web de guifi.net una crònica sobre la instaŀlació d’infraestructura de xarxa lliure als campaments sahrauís de Tindouf. Quin gran projecte i quina gent tan meravellosa!

L’Estat és hàbil prestidigitador i sempre juga amb més d’una carta. Mentre encara ens recuperàvem de la resposta ciutadana als plans censors del Govern, el Ministeri d’Educació signà un acord amb Microsoft per a incloure programari privatiu d’aquesta corporació als portàtils que s’adquiriran per als estudiants de primària.

Com que un ja es va fartar fa temps d’anar sempre protestant per les perversions governamentals dels polítics, deixaré que siga una altra gent amb millor habilitat que jo amb les paraules qui vos detalle els desgavells de l’acord. Enllaços gentilesa de la llista de socis d’Hispalinux:

• Carta abierta al Ministro de Educación, D. Ángel Gabilondo Pujol
• Caso Escuela 2.0 – Microsoft y Eva Almunia: Este acuerdo vulnera la legislación española vigente
• Por el software libre en la educación
• Escuela 2.0, un proyecto más regresivo que el cierre de webs sin mandamiento judicial
• Almunia 2.0

Després d’aquesta jugada, les signatàries de similar atemptat contra el (ja prou negre) futur del sistema educatiu espanyol encara tenen la barra de rematar l’acte amb unes últimes paraules:

La secretaria de Estado, Eva Almunia, dijo que el Gobierno siempre ha defendido la neutralidad tecnológica. Por su parte, la presidenta de Microsoft se mostró convencida de que la comunidad educativa no tiene estas "preocupaciones ideológicas".

Impagable.

Sobre copyright, sobre privatització de la cultura, sobre les traves a la circulació del coneixement, sobre avariciosos interessos sobre Internet, o sobre com desenvolupar‐se lliurement amb els beneficis de l’Era Digital, la societat civil, tu i jo, tenim quelcom que dir. Encara que ningú ens ho haja preguntat. Així es presentà l’última edició del Fòrum de Cultura Lliure, celebrat a Barcelona entre els passats 29 de novembre i 1 de desembre. Com a conclusió del fòrum, els participants redactaren la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, on exposen una sèrie de demandes per als poders fàctics per a poder facilitar a tothom la creació, la difusió i l’accés a la cultura en l’actual societat de la informació. Un complement perfecte al Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet. (Via Roberto Santos la llista de correu d’Hispalinux.)

No sabia que, des de fa un temps, Google personalitza per defecte les cerques anònimes. Resumint, Google acumula sota un mateix perfil totes les cerques que fas des d’un mateix ordinador, tingues compte actiu en Google o no. Si vos penseu que açò no és greu, hauríeu de fer una ullada a aquest article del blog de Versvs. Afortunadament, el perfil és anònim i es pot inhabilitar fàcilment des de l’enllaç Historial Web de la barra superior de Google, però només de pensar en quanta informació interrelacionada hem estat oferint a Google creent que no l’estava relacionant em pose malalt…

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial —un organismo dependiente del ministerio de Cultura—, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto ha sido elaborado conjuntamente por diversas personas y pertenece a todos. Si estás de acuerdo con lo que dice, dale mayor difusión publicándolo por tu cuenta o pasándolo a más gente.

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar‐se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial —un organisme depenent del Ministeri de Cultura—, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seua projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar‐se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà seguisca sent lliure.
8. Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que puga produir‐se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat inteŀlectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i llurs modificacions han d’aprovar‐se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest ha sigut elaborat conjuntament per diverses persones i pertany a tothom. Si estàs d’acord amb el que diu, dóna‐li major difusió publicant‐lo pel teu compte o passant‐lo a més gent.

Aquest matí he escoltat a la ràdio per enèsima volta (hui de boca de Fernando Sánchez Dragó, per qui no tinc especials manies) la cançoneta esgrimida per molts aficionats de que si s’acabaren les corregudes de bous l’espècie acabaria per desaparéixer per no ser‐nos de cap utilitat (el bou, no l’aficionat). Açò és una faŀlàcia non sequitur de llibre: només seria veritat si les corregudes foren l’única forma de mantenir l’espècie. I no ho són: per exemple, mantenim els linxs ibèrics (que, com els burros —citats també per l’escriptor— i molts altres, no són d’especial utilitat econòmica) a espais protegits i no per això gaudim torturant‐los. Si només una fracció dels aficionats taurins que branden aquest argument aportaren només una part dels diners que es gasten en assistir a corregudes directament als ramaders per a la preservació del bou, molt probablement l’espècie es mantindria sense problemes. Ara, si no els preocupa tant la pervivència del bou com l’espectacle de tortura i agonia lenta, o l’acumulació de fortuna dels mitjancers de la mort que són els toreros i altres personatges de la seua esfera, que ho diguen a les clares.

Donna Haraway escribió el Manifiesto Ciborg en 1985. Se trata de un texto realmente revelador, pero ojo, difícil y muy densamente poblado de conceptos abstractos. En el Manifiesto, Haraway propone la figura del ciborg como nuevo mito político que podría permitir al feminismo superar los obstáculos impuestos por toda una serie de dualismos heredados de la tradición del patriarcado capitalista occidental, aprovechando las nuevas oportunidades que nos ofrece nuestra sociedad tecnológicamente avanzada, y evitando sus amenazas.

El ciborg es el resultado de enfocar al individuo no como un organismo completo, definido y separado de su entorno, sino como una realidad construida por el propio individuo partiendo de sus interacciones sociales con el resto de individuos y con su entorno material. Al tratarse de una construcción, el individuo se libera de las identidades forzadas de género, raza o clase; además, la indefinición de fronteras externas elimina la añoranza de llegar a ser algún tipo de ser completo. (Sí, a menudo el Manifiesto suena paradójico, pero sólo si se mira desde el marco de los dualismos indicados arriba.)

Donna Haraway va escriure el Manifest Ciborg en 1985. És un text realment revelador, però ull, difícil i molt densament poblat de conceptes abstractes. En el Manifest, Haraway proposa la figura del ciborg com a nou mite polític que podria permetre al feminisme superar els entrebancs imposats per tota una sèrie de dualismes heretats de la tradició del patriarcat capitalista occidental, tot aprofitant les noves oportunitats que ens ofereix la nostra societat tecnològicament avançada, i evitant les seues amenaces.

El ciborg és el resultat d’enfocar l’individu no com a organisme complet, definit i separat del seu entorn, sinó com a realitat construïda pel propi individu partint de les seues interaccions socials amb la resta dels individus i amb el seu entorn material. En tractar‐se d’una construcció, l’individu s’allibera de les identitats forçades de gènere, raça o classe; a banda, la indefinició de fronteres externes elimina l’enyorança d’esdevenir alguna mena d’ésser complet. (Sí, a sovint el Manifest sona paradoxal, però només si es mira des del marc dels dualismes esmentats a dalt.)

Aprofitant que aquests dies es celebra el I Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, volia cridar l’atenció sobre una nota de l’Associació d’Internautes (AI) on ens avisen de que la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual podria afectar les pàgines web que proporcionen vídeos.

Una ullada ràpida a l’exposició de motius de la Llei ja revela que pretén atorgar seguretat jurídica a la indústria i possibilitar creació de grups empresarials audiovisuals competitius al mercat europeu, protegint els drets dels ciutadans. És evident que l’Estat torna a posar les corporacions com a emissors d’informació i els ciutadans com a simples consumidors, sense tindre en compte que amb les noves tecnologies tothom pot ser productor i emissor d’informació.

Si tu que lliges açò has estudiat com jo a la UJI és fàcil que hages tingut com a professor d’anglés Santiago Posteguillo. Potser te vinga de sorpresa saber que Santiago ha publicat (amb prou d’èxit pel que sembla) una trilogia de noveŀla històrica sobre Escipió l’Africà, vencedor d’Anníbal a la Segona Guerra Púnica, que començà amb el setge de Sagunt (inspiració de l’obra de teatre La destrucción de Sagunto en què vaig participar aquest estiu). Doncs al mateix Sagunt demà dijous 19 a les 19:30, al Centre Cívic del Port, Santiago oferirà una conferència sobre aquest gènere que tant d’interés sembla despertar últimament. Més informació a morvedre.info.

Mientras voy desentrañando el densísimo Manifiesto Ciborg de Donna Haraway, y para quien tenga curiosidad, he adjuntado a mis artículos anteriores sobre Zonas Temporalmente Autónomas y sobre Mirrorshades las notas personales que iba tomando mientras leía los textos originales. ¿Qué tienen que ver las ZTA con Christiania y el pastafarismo? ¿Véis a la vagabunda Nikita en un cuento ciberpunk? ¿Influyó Naves misteriosas en Sterling o Gibson? ¿Alguien ha dicho steampunk? Buscad en las notas el texto IVB para encontrar las divagaciones más extrañas… y quién sabe, ¡tal vez aparezca algún nuevo tema de debate interesante!

Mentre vaig desembolicant el densíssim Manifest Ciborg de Donna Haraway, i per a qui tinga curiositat, he adjuntat als meus articles anteriors sobre Zones Temporalment Autònomes i sobre Mirrorshades les notes personals que anava prenent mentre llegia els textos originals. Què tenen a veure les ZTA amb Christiania i el pastafarisme? Veeu la vagabunda Nikita en un conte ciberpunk? Va influir Naves misteriosas Sterling o Gibson? Algú ha dit steampunk? Busqueu a les notes el text IVB per a trobar les divagacions més estranyes… i qui sap, igual apareix algun nou tema de debat interessant!

Ahir vaig trobar un problema a la meua vista RSS de comentaris per a nodes de Drupal: l’enllaç principal del canal apuntava al propi canal. He evitat el problema apuntant a un nou display de la vista, capturant la seua adreça al servidor web i redirigint‐la a la del node (més detalls a l’enllaç anterior). És un apanyo un poc lleig, així que si algun entés en Drupal sap com apuntar directament al node, s’admeten suggeriments.

Tito Versvs, digues: per què és important tindre un blog? (Creies que no és important que pugues dir el que et rote a Internet?) I escolta, per què diuen «govern» quan volen dir «Estat»? (O la resposta correcta a «I el teu partit, més».) Dos grans articles per a llegir i pensar.

El Parlament Europeu donà el passat dia 5 de novembre (més val comentar‐ho tard que mai) llum verda a l’anomenat Paquet Telecom. Una de les pràctiques que promou aquesta reforma del mercat de les telecomunicacions és la intercepció de les comunicacions privades sense ordre judicial prèvia per part de qualsevol autoritat designada per l’Estat a l’efecte (per exemple, es podrà vigilar una connexió privada per a determinar si es salten les restriccions de copyright i tallar‐la sense intervenció judicial prèvia). Una altra volta la Unió Europea restringint els drets dels seus ciutadans (especialment al secret de les comunicacions), com bé denúncia aquest manifest d’Hispalinux. Versvs en proporciona més enllaços.

El meu amic Pau recull a castello.guifi.net la notícia de que per fi s’han signat els acords per a que guifi.net es connecte al Punt Neutre d’Internet de Catalunya (CATNIX). guifi.net és una de les majors xarxes lliures sense fils del món (més de 8000 nodes actius i vora 12000 quilòmetres d’enllaços), amb una gran cobertura a Catalunya (i incipient a altres llocs), i amb aquest pas es convertirà també en (si no m’enganye) el primer proveïdor d’Espanya d’accés a Internet en règim d’autoprestació pels propis usuaris de la xarxa. S’acosten temps interessants per a l’accés universal a Internet.

Siguiendo con las lecturas del Itinerario Indiano, hoy comentaré Mirrorshades, una antología de relatos breves de los principales autores ciberpunk de la primera mitad de los años ’80. La selección realizada por Bruce Sterling parece exhaustiva y diversa, y espero que me valga para descubrir las características principales de este movimiento literario.

Si hay una cosa que me llama la atención de la literatura ciberpunk es que, a diferencia de otras corrientes de la ciencia-ficción, suele presentar un mundo ahogado por problemas sociales, políticos y económicos que se antojan inquietantemente plausibles. ¿Por qué? Pues probablemente porque se basen directamente en los del mundo de los años ’80, problemas que uno aún recuerda haber visto en los noticieros y que han derivado directamente en el presente que conocemos. Por ello puedo comprender que la lectura de ciberpunk en su época fuera tan estimulante y perturbadora como lo puede ser hoy leer o ver Children of Men, con todo su repertorio de temas tan familiares como la inmigración, la destrucción del medio ambiente, el terrorismo o la escalada represora de los estados.

Seguint amb les lectures de l’Itinerari Indià, hui comentaré Mirrorshades, una antologia de relats curts dels principals autors ciberpunk de la primera meitat dels anys ’80. La selecció feta per Bruce Sterling sembla exhaustiva i diversa, i espere que em valga per a descobrir els trets principals d’aquest moviment literari.

Si hi ha una cosa que em crida l’atenció de la literatura ciberpunk és que, a diferència d’altres corrents de la ciència‐ficció, sol presentar un món ofegat per problemes socials, polítics i econòmics que semblen inquietantment plausibles. Per què? Doncs probablement perquè es basen directament en els del món dels anys ’80, problemes que un encara recorda haver vist als noticiaris i que han derivat directament en el present que coneixem. Així, puc comprendre que la lectura de ciberpunk a la seua època fóra tan estimulant i torbadora com pot ser hui llegir o veure Children of Men, amb tot el seu repertori de temes tan familiars com la immigració, la destrucció del medi ambient, el terrorisme o l’escalada repressora dels estats.

Acabe d’escoltar al programa Discópolis de Radio 3 el disc Jazz Side of the Moon, una reinterpretació en clau jazz del The Dark Side of the Moon de Pink Floyd. Sembla que el disc va ser gravat en només un parell de dies al 2007 (bona improvisació jazzística) i sona prou bé. A més a més no té paraules, així que pot ser més còmode d’escoltar que l’original i tot!

Bones notícies per als aficionats al rock progressiu i a Pink Floyd en particular. Aquest divendres 30, el diari Público regala el DVD de la peŀlícula Pink Floyd The Wall dirigida per Alan Parker. Caldrà matinejar per a pescar‐la!