L’altre dia vaig llegir a Barrapunto una notícia sobre un nou projecte de programari per a construir xarxes socials distribuïdes (XSD, però estigueu tranquils, que no vos vaig a soltar una altra rajola ratllant com la de l’altre dia ;) ). Es tracta de l’anunci del llançament de Diaspora, un projecte portat per quatre universitaris prou joves que han aconseguit recollir més de 10.000 $ en donatius per a dedicar‐se durant l’estiu a desenvolupar una plataforma de programari lliure per a crear XSD on cada usuari puga tindre el seu propi node (servidor) que es connecte directament als de la resta.

Versvs cita hui un article de qchapter anomenat Per què vull que la meua filla siga una hacker. Deixem de banda la visió marginal o negativa de les peŀlícules i la massa de mitjans, un hacker és algú que exercita la seua curiositat i les seues habilitats d’aprenentatge i crítica per a decidir quines solucions prefereix o crear‐les si no les troba, ajudant alhora els que l’envolten. No seria genial que els nostres fills cresqueren així?

Llegint enviaments antics d’OSNews veig que Microsoft va obrir fa poc sota l’Open Specification Promise la seua tecnologia U-Prove, alliberant‐ne l’entorn de treball sota llicència BSD. U-Prove és un sistema de gestió d’identitat digital descentralitzat basat en proveïdors d’identitat, similar a OpenID o PKI, però que en resol algunes limitacions.

Açò és el que trobe més interessant de U-Prove:

1. A diferència d’OpenID, Facebook Connect i similars, evita que el proveïdor d’identitat conega els llocs que estem visitant i puga així construir un perfil de la nostra navegació. Els testimonis d’autenticitat signats pel proveïdor d’identitat són independents de la transacció concreta i poden ser emmagatzemats per l’usuari per a utilitzar‐los a diferents llocs (fent també el sistema resistent a caigudes del proveïdor d’autenticitat).
2. L’usuari pot autenticar‐se escollint quins atributs vol mostrar i quins no, en lloc d’oferir‐los tots. Així, per a pagar amb targeta només haurà d’oferir‐ne el número, i per a entrar a un lloc per a adults només la data de naixement. D’aquesta forma, l’usuari només revela la informació imprescindible per a la transacció.

Bé, ja està més que confirmat que hi haurà una segona trobada sobre democràcia econòmica (on els indians portaran un tema que de segur donarà de què parlar). Si hi ha algú interessat en assistir‐hi des de prop de València, que m’ho diga per a vore si podem compartir cotxe! ;)

No hace falta ser un gran psicólogo para detectar mi falta de fe en que los estados, los políticos y los grandes agentes económicos vayan a cambiar su actitud de fondo respecto a aquellas iniciativas que realmente empoderan a los ciudadanos, en parte por su naturaleza centralizadora, en parte porque ya no dan abasto. Si queremos libertad e independencia, mejor nos toca aprender a organizarnos para sacarnos las castañas del fuego, pero también hemos de hacer lo posible para dotarnos los unos a los otros de todas las herramientas necesarias para facilitar que todo el mundo pueda hacerlo.

Por eso es de agradecer que de tanto en tanto te refresquen la memoria (esa facultad tan volátil e infrautilizada) para poder ligar cabos y caer en que ésta es una lucha factible que ya ha dado algunos frutos importantes. El compendio de artículos Como una enredadera y no como un árbol y el documental Bringing Down a Dictator son dos de estos elementos refrescantes.

No cal ser un gran psicòleg per a detectar la meua falta de fe en que els estats, els polítics i els grans agents econòmics vagen a canviar la seua actitud de fons respecte a aquelles iniciatives que realment empoderen els ciutadans, en part per la seua naturalesa centralitzadora, en part perquè ja no donen abast. Si volem llibertat i independència, millor ens toca aprendre a organitzar‐nos per a traure’ns les castanyes del foc, però també hem de fer allò possible per a dotar‐nos els uns als altres de totes les eines necessàries per a facilitar que tothom puga fer‐ho.

Per això és d’agrair que de tant en tant et refresquen la memòria (eixa facultat tan volàtil i infrautilitzada) per a poder lligar caps i caure en que aquesta és una lluita factible que ja ha donat alguns fruits importants. El recull d’articles Como una enredadera y no como un árbol i el documental Bringing Down a Dictator són dos d’aquests elements refrescants.

Dos vídeos interessants sobre monopolis inteŀlectuals: al primer, ¿Podemos pensar la propiedad intelectual?, Juan Urrutia i David de Ugarte posen en clar l’anomenada «propietat inteŀlectual», comenten per què és innecessària i perjudicial i es plantegen com abandonar‐la per a fomentar el domini públic; al segon, Patent Absurdity, es relata com l’entorn legal nord‐americà va anar acceptant les patents sobre mètodes de negoci i programari, i el mal que aquestes han causat a la indústria informàtica.

Fins ara venia fent servir (poc) el Tracker per a indexar i cercar els meus fitxers pel seu contingut, però estava un poc fart de la seua complexitat, de que les consultes fallaren cada dos per tres i d’altres símptomes GNOME‐cèntrics de creure saber què vol l’usuari millor que ell mateix. Ahir el vaig reemplaçar per Recoll, que té una configuració senzilla, un manual exceŀlent, un disseny simple i fàcilment extensible, corre quan li dius, i fins i tot indexa el meu correu sense necessitar monstres com l’Evolution. Patà volaora a Tracker!

En la novela Pattern Recognition (titulada en castellano Mundo espejo), William Gibson deja de lado el ciberpunk que tanta fama le dio para retratar con un acierto sorprendente la vida cotidiana en la Red a principios del siglo XXI. Correo electrónico, foros, ordenadores y teléfonos móviles acompañan a la protagonista en sus peripecias cosmopolitas donde las relaciones con los otros son ya tanto o más virtuales que físicas, y la jerga científico‐técnica salpica el discurso diario.

A la noveŀla Pattern Recognition (titulada en castellà Mundo espejo), William Gibson deixa de banda el ciberpunk que tanta fama li va donar per a retratar amb un encert sorprenent la vida quotidiana a la Xarxa a principis del segle XXI. Correu electrònic, fòrums, ordinadors i telèfons mòbils acompanyen la protagonista en les seues peripècies cosmopolites on les relacions amb els altres són ja tant o més virtuals que físiques, i la parla científico‐tècnica esquitxa el discurs diari.

Aquest cap de setmana assistiré amb els companys de Castelló a la SAX 2010 a Pineda de Mar, on espere posar‐me al dia sobre les últimes novetats a les xarxes ciutadanes sense fils i guifi.net. SAX!

Este artículo está motivado por el apunte de Manuel sobre una red social distribuida, a raíz de la reciente definición del concepto de pirámide de compromiso en la Indianopedia. Como la discusión allí parece bastante coherente y esto podría acabar siendo un batiburrillo sin demasiado sentido, me limitaré a exponer aquí algunas ideas sobre lo que podría ser una red social distribuida sencilla basada en herramientas existentes. ¡Atención, este artículo contiene bastante carga técnica!

Hace poco me quedé sin poder ver unas fotos de la Semana Santa Saguntina donde salía yo actuando en la Passió en viu, y que alguien había colgado en Facebook, ya que no tengo cuenta en él (tuve una durante unas semanas y espero no haber de revivirla). Tomando por una parte la reflexión del momento sobre qué me motivaría a colgar así unas fotos de contenido digamos «público», y por la otra la conversación en el blog de Manuel, llego a las funciones que yo mismo encuentro interesantes en una red social:

1. Autorizar sólo a mis amigos a ver o comentar lo que publico.
2. Seguir lo que publican mis amigos.
3. Encontrar nuevos amigos partiendo de los existentes.

Aquest article està motivat per l’apunt de Manuel sobre una xarxa social distribuïda, a rel de la recent definició del concepte de piràmide de compromís a la Indianopèdia. Com que la discussió allà sembla prou coherent i açò podria acabar sent un poti‐poti sense massa trellat, em limitaré a exposar ací algunes idees sobre el que podria ser una xarxa social distribuïda senzilla basada en eines existents. Compte, aquest article té prou de càrrega tècnica!

Fa poc em quedí sense poder vore unes fotos de la Setmana Santa Saguntina on eixia jo actuant a la Passió en viu, i que algú havia penjades a Facebook, ja que no hi tinc compte (en vaig tindre un durant unes setmanes i espere no haver de reviure’l). Prenent d’una banda la reflexió del moment sobre què em motivaria a penjar així unes fotos de contingut diguem‐ne «públic», i d’una altra la conversa al blog de Manuel, arribe a les funcions que jo mateix trobe interessants a una xarxa social:

1. Autoritzar només els meus amics a vore o comentar allò que publique.
2. Seguir allò que publiquen els meus amics.
3. Trobar nous amics partint dels existents.

Notícies sobre democràcia econòmica: en primer lloc, es confirma la celebració de la segona trobada sobre democràcia econòmica a la (diguem‐ne) capital mundial del cooperativisme: Arrasate/Mondragon; en segon lloc, els indians proposen la creació d’un basar sobre democràcia econòmica per a facilitar la conversa distribuïda de persones i organitzacions interessades en aquesta forma més humana i socialment profitosa de portar les empreses.

He importat al Drupal les entrades dels meus antics blogs creats amb PyBlosxom (març de 2005 a agost de 2007) i Trac (setembre de 2007 a abril de 2009), incloent els comentaris del difunt Haloscan. Podeu trobar‐les sota les categories Entrades del blog PyBlosxom i Entrades del blog Trac. Si visiteu les pàgines corresponents de Sélidor (incloent la portada del blog i el canal RSS), sereu redirigits als equivalents d’ILG.

Una cançó perfecta per a despertar‐se un matí de Divendres Sant, o qualsevol altre dia: Just Let Me Breathe, de Dream Theater. Xut d’energia pura (amb crítica incisiva inclosa)! M’hauré de fer una playlist de cançons per a despertar‐se…

M’agradaria recomanar un article que publicà Manje a Barrapunto fa uns dies: Las tácticas de la vieja política no funcionan en Internet. En ell es raona, a rel d’una recent reunió de periodistes i bloguers amb el PSOE sobre la polèmica DF1 de la Llei d’Economia Sostenible, com els polítics no entenen els moviments ciutadans a Internet, i encara pretenen negociar amb representants com si manipulant aquestes reunions pugueren suavitzar l’oposició dels internautes a lleis que van clarament en la seua contra.

Dues bones notícies recents sobre patents: a Nova Zelanda, el Comité de Comerç rebutja les patents de programació a la nova Llei de Patents; als Estats Units, un jutge federal invalida dues patents sobre gens humans relacionats amb el càncer, parcialment en propietat d’una universitat pública per a més inri (via). Per cert, recordeu que la petició de la FFII i Eurolinux contra les patents de programació a la Unió Europea continua oberta.

Basant‐se en la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, i coincidint temporal i geogràficament amb la cimera de ministres del Fòrum Europeu d’Indústries Culturals de Barcelona, diversos ciutadans i agrupacions han organitzat la (D’)Evolution Summit, una cimera paraŀlela que serà retransmesa en viu per Internet i on es discutiran els mateixos temes, des d’una perspectiva ciutadana d’accés a la cultura. Bola extra: FACUA presenta la seua campanya Si es legal, ES LEGAL.

A rel de l’enviament de Manuel sobre les Earthships arribe a un article de Jorge Juan on parteix dels conceptes de sustentabilitat i autoabastiment i arriba a tocar temes de l’ètica hacker, i les noves formes socials. Una síntesi breu, completa i molt recomanable d’un futur possible.

Hui fa un any que els indians organitzaren a Madrid la primera Trobada sobre Democràcia Econòmica, que tractà fonamentalment sobre com el cooperativisme pot ser la base per a possibilitar noves formes de democràcia econòmica a l’empresa. Les idees que es dicutiren van ser molt interessants i la gent fantàstica. A les Índies es pregunten si no va sent hora de fer‐ne la segona. Si vos interessa el cooperativisme i la democràcia econòmica, deixeu‐vos caure per la pàgina per a fer propostes!

Ara sí, he reparat l’error que impedia rebre els pingback a aquest lloc. Ja vorem com respira la cosa…

Revolution OS es un documental donde se describe el nacimiento, crecimiento y popularización del software libre, el proyecto GNU, Linux, la iniciativa Open Source y el ecosistema de desarrolladores, aficionados y empresas que surgieron a su alrededor, mediante entrevistas a algunos de los personajes más destacados de su historia.

Repasando las notas que he tomado al verlo, no puedo evitar pararme en las citas de Richard Stallman, padre del movimento de software libre, GNU y la Free Software Foundation. Stallman (un personaje controvertido para muchos) es desde mi punto de vista el entrevistado que mejor captura la ética del hacker con sus palabras, de las cuales destaco esta joya referida al proyecto de sistema operativo GNU (que se convertiría en la base de las diferentes distribuciones Linux):

Revolution OS és un documental on es descriu el naixement, creixement i popularització del programari lliure, el projecte GNU, Linux, la iniciativa Open Source i l’ecosistema de desenvolupadors, aficionats i empreses que sorgiren al seu voltant, tot mitjançant entrevistes a alguns dels personatges més destacats de la seua història.

Repassant les notes que he pres en veure’l, no puc evitar parar‐me en les cites de Richard Stallman, pare del moviment de programari lliure, GNU i la Free Software Foundation. Stallman (un personatge controvertit per a molts) és des del meu punt de vista l’entrevistat que millor captura l’ètica del hacker amb les seues paraules, de les quals destaque aquesta joia referida al projecte de sistema operatiu GNU (que esdevindria la base de les diferents distribucions Linux):

Els autors de Peopleware es pregunten com el telèfon ha pogut sobreviure en les oficines pràcticament intacte amb un mecanisme d’avís i ús que pot rebentar qualsevol reunió en persona. Se m’ocorre que amb una centraleta Asterisk interna connectada a un servei de missatgeria Jabber/XMPP propi, els treballadors d’una empresa podrien indicar als qui telefonen, mitjançant el seu estat (llegit amb Festival), quan es troben ocupats o absents i per quin motiu, sense que la maleïda campaneta arribara a sonar. I tot amb programari lliure.

Si vosaltres, com jo, mescleu aplicacions d’escriptori com Firefox o Pidgin amb unes altres més clàssiques d’X com Emacs, probablement també estigueu fins als nassos de que el porta‐retalls d’unes i altres vagen cadascú pel seu lloc, forçant‐vos a tirar mà del ratolí per a enganxar text de l’editor al navegador, o arriscant‐vos a enganxar al xat el text que no volíeu. Al nostre rescat arriba autocutsel, un senzill programa que s’encarrega de mantenir ambdós porta‐retalls sincronitzats. autocutsel -f al vostre fitxer .xsession i assumpte arreglat!

A un comentari de l’anotació de Versvs sobre L’ètica del hacker he trobat una referència a l’assaig L’abolició del treball de Bob Black. Un magnífic complement per al llibre de Himanen, i es llig en quinze minuts! :)

Aquest dimarts tindrà lloc l’entrega de la Llista de Sinde al Ministeri d’Indústria, acompanyada de la lectura d’un comunicat. Així que si veeu que han tancat aquesta web, ja sabeu que ha passat: el Govern ha posat la propietat inteŀlectual per damunt de les llibertats fonamentals. Més informació a l’anunci.

Uzbl és un nou navegador web que segueix la filosofia Unix de comptar amb múltiples programes que fan una sola feina, la fan bé, i es poden combinar entre ells. El nucli de Uzbl està basat en WebKit, i es comunica amb l’exterior pels canals Unix tradicionals (fitxers, canonades, cues, connectors…) que permeten implementar les funcionalitats que l’usuari imagine com vulga. Recomane veure la presentació rellamp de Uzbl a la FOSDEM 2010. El navegador ideal per al bricoleur! ;)

Creeu convenient animar els xiquets a demanar pel seu compte crèdits sobre diners reals per a gastar‐los en jocs on-line i propietats virtuals? Doncs sembla que un bon grup d’inversors de capital risc sí. David ho comenta, i inclou un breu i brutal comentari en vídeo de l’humorista nord‐americà Stephen Colbert.