Ahir mateix vaig llegir el passatge d’Illes a la Xarxa que cita Manuel al seu blog. La relectura i les seues referències a l’obsolescència dels estats (per no parlar de la seua descomposició) m’ha recordat el memorable discurs interpretat per Ned Beatty a Network (original, en castellà). La visió del guionista Chayefsky és molt preclara tot i que un poc fosca, però supose que a 1976 la democràcia econòmica i la globalització dels menuts encara no es veien vindre. Per cert, Illes a la Xarxa és de 1988. Definitivament, hi ha qui veu el futur.

El libro 11M: Redes para ganar una guerra de David de Ugarte trata temas graves como el nuevo terrorismo fundamentalista, pero uno de los análisis que más me chocó (por acertado, naturalmente) fue el de la cuadrilla, la forma de relación social predominante en España, el grupo de amigos que han convivido en el mismo lugar (el pueblo, la escuela) al mismo tiempo, es decir, que comparten una relación biográfica.

Estas comunidades comparten un carácter fundamental con tantas otras comunidades reales o imaginarias que cimentan esa sociedad: lo incontestable, inamovible e involuntario de su base. Así tenemos la coincidencia biográfica (en la cuadrilla), quien te crió (en la familia), la confesión en que te bautizaron (en la religión), o dónde naciste tú o tus padres (en la nación). Son lo que el libro llama identidades caras, por el nivel de compromiso o deuda que se supone con ellas y por cuán traumático resulta abandonarlas.

El llibre 11M: Redes para ganar una guerra de David de Ugarte tracta temes greus com el nou terrorisme fonamentalista, però una de les anàlisis que més em va sobtar (per encertada, naturalment) va ser la de la quadrilla, la forma de relació social predominant a Espanya, el grup d’amics que han conviscut al mateix lloc (el poble, l’escola) al mateix temps, és a dir, que comparteixen una relació biogràfica.

Aquestes comunitats comparteixen un tret fonamental amb tantes altres comunitats reals o imaginàries que cimenten aqueixa societat: l’incontestable, inamovible i involuntari de la seua base. Així tenim la coincidència biogràfica (a la quadrilla), qui et crià (a la família), la confessió en què et batejaren (a la religió), o on nasqueres tu o tos pares (a la nació). Són el que el llibre anomena identitats cares, pel nivell de compromís o deute que es suposa amb elles i per com resulta de traumàtic abandonar‐les.

Some 3G USB modems (e.g. the Huawei E1550) identify themselves as disks which contain the drivers needed for them to work (under Windows and Mac OS X, usually). Once installed, those drivers send a request to the USB pen which makes it identify itself as an external USB modem.

Under Linux, USB modem drivers use to be included in the system, but one still needs to change the mode of the pen from disk to modem. The tool USB_ModeSwitch does exactly that, but unfortunately the Debian package usb-modeswitch-data depends on a version of udev newer than the one in Lenny.

So I've taken version 20100418-1 of the package and from that I've created a newer 20100418-1+lenny1 version which changes the location of a configuration file and the minimum version of udev so that it can be installed under Lenny. You can install the attached .deb package (architecture independent) and then you'll be able to install the usb-modeswitch package from Sid which matches your architecture. When they're both installed, the system will automatically change the mode of the pen whenever it is plugged.

(Of course, I decline all responsibility on the package. The source is available for any check you may want to perform.)

Alguns mòdems 3G USB (com el Huawei E1550) s’identifiquen al sistema com a discos que contenen els controladors necessaris per a fer‐los funcionar (a Windows i Mac OS X, normalment). Una volta instaŀlats, aquests envien una ordre al llapis USB que fa que passe a identificar‐se com a un mòdem USB extern.

A Linux, els controladors de mòdem USB solen anar inclosos al sistema, però encara és necessari canviar el mode del llapis de disc a mòdem. L’eina USB_ModeSwitch s’encarrega d’açò, però desafortunadament el paquet Debian usb-modeswitch-data depén d’una versió d’udev més nova que la que es troba en Lenny.

He agafat la versió 20100418-1 del paquet i he creat a partir d’ella la nova versió 20100418-1+lenny1, que canvia la ubicació d’un fitxer de configuració i la versió mínima d’udev per a poder ser instaŀlada en Lenny. Instaŀleu el paquet .deb adjunt (que és independent de l’arquitectura) i a continuació instaŀleu el paquet usb-modeswitch de Sid corresponent a la vostra arquitectura. Quan estiguen instaŀlats tots dos paquets, el sistema canviarà automàticament el mode del llapis en connectar‐lo.

(Per descomptat, decline tota responsabilitat sobre el paquet. Teniu el codi per a fer totes les comprovacions que vulgueu.)

This is the only music which can take my heart, my soul and my guts. — Jean-Pierre Scheck respecte al rock progressiu. Doncs això.

Pau Boronat anuncia a la llista de castello.guifi.net el següent curs d’estiu sobre guifi.net que tindrà lloc a la seu de la Llotja del Cànem de la UJI a Castelló. El curs té molt bona pinta, inclou participants molt especials que coneixen al detall el món de les xarxes ciutadanes (entre ells alguns dels fundadors de guifi.net i desenvolupadors de ), té una part pràctica amb tallers i muntatge sobre el terreny, i damunt és baratíssim. Correu a apuntar‐vos‐hi, que només hi ha trenta places!

A continuació els detalls del curs:

Pink Tones són un grup que es dedica a fer concerts d’homenatge a Pink Floyd. Els vaig vore fa uns anys a València i em va sorprendre l’energia que transmetien, a banda de la mestria interpretativa i la qualitat de l’espectacle. Cada any fan un concert a la sala Joy Eslava de Madrid, i el d’enguany l’han gravat en un DVD estupend que a més a més han posat a disposició del públic. Moltes gràcies, i seguiu així per molt de temps!

Els anuncis de finançament de Bancaixa per als joves emprenedors mostren sempre el mateix patró: algú que inventa de forma individual un producte de qualitats revolucionàries. Semblen obviar que desenvolupar una innovació és un procés costós i a sovint coŀlaboratiu en comunitat, i que les millores solen ser incrementals i basar‐se en allò existent. El pitjor és que em recorda la típica cantinela pro‐patents de l’heròic inventor aïllat que necessita protecció (llegiu monopoli inteŀlectual o patent) per a defensar‐se dels grans.

A partir de l’última actualització de NoScript he descobert Start Panic, una pàgina que efectua contra el navegador del seu visitant un atac basat en els estils CSS dels enllaços visitats que permet a qualsevol pàgina detectar molts dels llocs que l’usuari ha visitat. La pàgina pretén cridar l’atenció dels desenvolupadors de navegadors per a que solventen aquest defecte de privadesa.

L’altre dia vaig trobar via el Feevy de Manuel (article dedicat! :) ) que la creadora de l’idioma artificial toki pona parlava sobre lojban, un altre idioma artificial prou peculiar per estar basat en la lògica proposicional, i que permet expressar conceptes prou complexos evitant les ambigüitats gramaticals que tenen tots els idiomes naturals.

Bé, resulta que fa uns anys vaig conéixer lojban i em va picar la curiositat, així que en estiu em posí a aprendre’n un poc, encara que mai vaig arribar a muntar més que un parell de frases, potser perquè tampoc trobí ningú amb qui practicar. Tanmateix, se’m va ocórrer que podria, com a entreteniment, dissenyar un sistema d’escriptura per a lojban. Vaig pensar en aquestes característiques, completament arbitràries i algunes definitivament peŀliculeres per a major diversió ;) :

II trobada sobre democràcia econòmica: Mikel Iridoi escriu una completíssima crònica i David una anàlisi detallada de les conclusions. Versvs comentà una proposta per a un basar de democràcia econòmica que ara copsa a un article del seu blog i que David desenvolupa en unes especificacions que en la meua opinió són pràcticament tot el que es necessita per a posar‐se a desenvolupar aquestes eines que permeten crear mercats al voltant de línies d’identitat com la democràcia econòmica.

Ale, ja s’ha acabat el termini de recollida de donatius de Diaspora, i els amics han arribat als 200.000 $. El més curiós (i el que volia comprovar) és que —com es pot vore al gràfic adjunt— l’aterratge dels donatius ha sigut suau i els últims tres dies han experimentat un xicotet repunt. Sembla que continua concordant amb la teoria de la ciberturba, però ¿hi ha hagut influència del dia per a abandonar Facebook? Jo diria que un poc sí que s’ha fet notar…

D’una banda, el projecte HSMMN estrena una nova plana de presentació molt més completa. D’una altra, l’Ajuntament de Màlaga (on es presenta guifi.net esta vesprada) rep el permís de la CMT per a oferir WiFi gratis, i la Diputació de València desplegarà un xarxa WiFi per tota la província. Però, ¿no seria molt més just, social i econòmicament productiu desplegar una xarxa lliure, oberta i neutral on tothom poguera oferir els seus serveis en igualtat de condicions que pagar amb diners públics una de tancada i propietària?

Molt bon article de Kroc Camen a OSNews on l’autor aposta que Apple seguirà amb Safari l’estratègia que Microsoft va seguir amb el seu Internet Explorer 6 per a minimitzar la utilitat de la web, portar els usuaris a les aplicacions locals (sobre les quals Apple cada volta exerceix més control) i així atreure desenvolupadors a les seues plataformes tancades. En aquest sentit, Microsoft i Apple juguen en el mateix bàndol contra Google en la guerra de la inteŀligència a l’ordinador o a la xarxa. Pels perills que comporta l’anomenat cloud computing de centralització i la manca de control sobre les pròpies dades, veig el programari lliure més proper al primer bàndol que al segon.

Aquest divendres vaig estar amb els indians a la II trobada sobre democràcia econòmica a Mondragon. Sembla que les principals necessitats actuals d’aquest moviment (que encara es demostra viu, ple de sang jove i una alternativa viable a les estructures econòmiques actuals) són com recuperar i difondre adequadament els seus valors (a sovint ignorats pels propis socis), quins mecanismes adoptar per al creixement saludable dels grups que la practiquen (cerca i acceptació de socis, finançament, intercooperació…), i com fomentar i facilitar l’empreniment basat en la democràcia econòmica front a una cultura de l’assalariat. (També teniu disponible el resum de Maria de la I trobada.)

Google ha habilitat l’ús de SSL (és a dir, connexió xifrada i segura) a la seua pàgina de cerca, cosa que evitarà que ningú (especialment a connexions WiFi obertes) puga tafanejar els termes o resultats de la vostra cerca (excepte el propi Google, hát persze). Podeu afegir‐ne el nou motor de cerca a Firefox; si voleu emprar‐lo en la cerca per defecte, carregueu l’adreça about:config i canvieu el valor de la clau keyword.URL per a emprar https://… en lloc de http://….

Mi hackeeer, surfea y corta el hielo cuando pasa por el firewall camini…to de Freeneeet.

Hui és el dia de la tovalla (heu vist el logo? ;) ) i Versvs ho celebra traduint un article de Douglas Adams sobre Internet a 1999. L’article és memorable: salt generacional, comunitats cibernètiques, efecte xarxa, comunicació distribuïda, interactivitat… Adams tenia un cap realment privilegiat i comprenia molt bé què significava Internet i les xarxes en general. Si no, veieu el documental Hyperland on ell i Tom Baker (àlies el 4t. Doctor) fan un flash forward a la web semàntica… en 1990! Feliç dia de la tovalla!

Ara que parlem de gent descontenta amb Facebook (i cada volta amb més raó —via Error500), vull destacar un parell d’articles de la premsa generalista on els propis usuaris argumenten clar com l’aigua els principals motius per a abandonar‐lo: comercialització i dependència de la vida privada, manca de privadesa, relacions socials fictícies, massa absorbent… bon material per a la reflexió. The New York Times: Facebook Exodus; Le Monde: “J'ai découvert le contrôle social avec Facebook”.

L’altre dia, mentre feia surf per les onades de la Web, se’m creuà a tota velocitat aquest engendre de l’exèrcit soviètic: l’ekranoplà, una mena de bombarder que navegava sobre el mar… tres metres sobre el mar! Descobrir aquestes rareses em resulta estranyament torbador: semblen transformar el passat en una mena de ficció steampunk sorgida d’Sky Captain o BioShock. I trobar les fotos d’un ekranoplà abandonat oxidant‐se al port de Kaspiysk, com ruïnes de les visions del protagonista de The Gernsback Continuum de Gibson, no fa la sensació menys torbadora en absolut.

Al fil del meu últim article sobre Diaspora, i de la pregunta final de si tindrà èxit o només serà com altres ciberturbes i actes d’adhesió sense continuïtat en la pràctica, Versvs raona per què creu que fracassarà. I crec que té molta raó.

He estado siguiendo el progreso de la recaudación de donativos para el proyecto Diaspora, del que hablé recientemente, y que trata de crear un reemplazo libre y distribuido para los diferentes álbumes de cromos centralizados como Facebook. El proyecto surge de cuatro amigachos —estudiantes universitarios bastante jóvenes y desconocidos en el mundo del software— que se comprometieron a cambiar sus trabajos veraniegos por la dedicación exclusiva al desarrollo de Diaspora, pero sólo si conseguían 10.000 $ en donativos mediante la web Kickstarter en un mes y medio, comenzando el 24 de abril.

Hablo en pasado porque tardaron tan sólo doce días en conseguir el dinero, y actualmente van rondando los 180.000 $ y subiendo. ¿Qué ha ocurrido para que miles de personas hayan aflojado la pasta tan rápidamente? ¿Por qué continúan haciéndolo cuando ya se ha cubierto la cantidad solicitada? Tengo una sospecha, y es que podríamos estar asistiendo a un peculiar caso de ciberturba.

He estat seguint el progrés de la recaptació de donatius per al projecte Diaspora, del qual vaig parlar recentment, i que tracta de crear un reemplaç lliure i distribuït per als diferents àlbums de cromos centralitzats com Facebook. El projecte sorgeix de quatre amigatxos —estudiants universitaris prou joves i desconeguts al món del programari— que es comprometeren a canviar els seus treballs d’estiu per la dedicació exclusiva al desenvolupament de Diaspora, però només si aconseguien 10.000 $ en donatius mitjançant la web Kickstarter en un mes i mig, començant el 24 d’abril.

Parle en passat perquè van tardar només dotze dies en aconseguir els diners, i a hores d’ara van rondant els 180.000 $ i pujant. Què ha ocorregut per a que milers de persones hagen afluixat la pasta tan ràpidament? Per què continuen fent‐ho quan ja s’ha cobert la quantitat demanada? Tinc una sospita, i és que podríem estar assistint a un peculiar cas de ciberturba.

Si no coneixeu les Índies i la seua visió del món, vos recomane encaridament que feu una ullada a aquesta entrevista a David de Ugarte, un completíssim resum de les principals tesis indianes sobre l’economia, la política i la societat. L’entrevista mereix una lectura completa, però en destacaré alguns passatges.

L’Eric Schulte ha fet servir el programa Gource per a crear un vídeo sobre l’evolució del codi del meu estimat org-mode des de gener de 2008 fins a l’actualitat. No coneixia Gource, però és realment curiós: la història d’un projecte apareix com una mena de ball hipnòtic de figuretes que disparen rajos lumínics de codi sobre un arbre d’estranys fruits moleculars… millor vegeu el vídeo.

¿No penseu que multar amb 6000 € i la retirada de 6 punts del carnet de conducció algú que porta al seu cotxe un detector de radars (un aparell que no causa cap alteració al funcionament d’aquests) és completament desproporcionat i que viola la presumpció d’innocència? És com si consideraren la detecció de mecanismes de control estatal poc menys que la possessió d’armes…

Si alguna volta veniu a Sagunt i voleu menjar al casc antic a prop del Teatre i el Castell, vos recomane la Taverna de la Serp, on els amabilíssims Jesús i Pili vos serviran unes delicioses tapes a un ambient relaxat que invita a la conversa, amb bona música i qui sap si alguna altra sorpresa. ;) Estan a la pujada del Castell, abans d’arribar a la plaça del Teatre. Sempre està bé fer descobriments així al teu poble. :)

Si teniu problemes per a accedir a l’streaming de la xerrada de David de Ugarte sobre xarxes socials i política a Mèxic, accediu ací.

Si tenéis problemas para acceder al streaming de la charla de David de Ugarte sobre redes sociales y política en México, acceded aquí.