Aquesta setmana té lloc la 10a Mostra de curtmetratges de Sagunt al Cinema Capitol de Sagunt, organitzada com sempre pels Amics del Cinema. Enguany s’han presentat més de sis-cents curtmetratges, dels quals han estat escollits més d’un centenar, que seran mostrats al llarg de tota la setmana.

Enguany vull destacar l’acte de clausura, que tindrà lloc el diumenge 29 a les 19 hores a l’Auditori Joaquín Rodrigo (El Musical). En ell, el meu germà Omar posarà música de piano improvisada en directe a la clàssica Nosferatu, d’F.W. Murnau.

Felicitats als Amics pel desé aniversari de la Mostra! Espere que enguany siga tan fantàstica com la resta d’anys. :)

L’altre dia aní a vore la peŀlícula Children of Men (Hijos de los Hombres), del mexicà Alfonso Cuarón, basada en una noveŀla de P.D. James. No havia sentit absolutament res al seu respecte (ja fa temps que se’m fa massa tard veure a Gasset i em fa peresa gravar coses de la tele), i tan sols vaig llegir‐ne una crítica per casualitat a LaNetro.com. Aquesta era bastant favorabe i com aquell cap de setmana tenia ganes de cine (també vaig veure Thank You for Smoking —Gracias por Fumar— i El Laberinto del Fauno, bastant bones), vaig decidir‐me a anar.

En quina bona hora vaig prendre la decisió! La peŀli es situa en un futur proper on les dones fa anys que són incapaces de concebre fills per algun motiu desconegut. A això es sumen la inestabilitat política internacional, la vigilància indiscriminada de la població, els fluxos migratoris imparables, la xenofòbia i el terrorisme. En aquest clima, el prota (un tio bastant normal) esdevé involuntàriament responsable d’una missió vital per a la humanitat (ara sona a tòpic, però no vull xafar res més).

El que més acolloneix de tot és que, malgrat el clima desolador, un ha d’admetre que no és gens desgavellat que la cosa evolucione així (amb l’excepció del tema de la procreació), i no cal ser excessivament pessimista per a veure en la societat actual una tendència cap a això. En aquest sentit, s’assembla un poc a l’entorn creat per Michael Winterbottom en Code 46 (Código 46), tot i que Children és molt més crua, i les escenes d’acció et mantenen literalment sense respirar… són per‐fec‐tes, d’un realisme esfereïdor (ull al so).

La feina dels actors és brutal, Clive Owen se n’ix per totes bandes, i també tenim Michael Caine (que és una joia d’actor, però no sempre garantia de bona peŀlícula) en un paper on està completament irreconeixible. En la part tècnica jo diria que és impecable, i l’ambientació està realment encertada —fixeu‐vos en els cotxes, per favor!

Vaja, que vaig eixir del cine amb una sensació que no tenia des de que vaig veure Cidade de Deus (Ciudad de Dios) o El Maquinista. És aquella sensació de «és la maleïda millor peŀlícula que he vist en tot l’any». Fotre, quines ganes tenia d’escriure aquesta entrada!

No acostume a repetir ací les notícies que podeu trobar en els llocs que enllace per a mantenir‐se al dia, però aquesta val realment la pena. Linux Preview ha publicat una entrevista amb Jorge Cortell on tracta i resumeix la situació sobre molts dels temes candents sobre cultura lliure, suitat, copyright, propietat inteŀlectual i similars. Una lectura molt recomanable (i bastant assequible) per a descobrir què es cou darrere de l’anomenada «indústria de la cultura». A per ella!

Potser ja ho haureu rebut per correu o ho haureu llegit en Escolar.net (i en molts altres llocs), però mai està de més recordar‐ho. El proper 14 de maig tindran lloc a tota Espanya protestes contra l’elevat preu de l’habitatge i l’especulació sense escrúpols sobre un dels drets fonamentals proclamats per la nostra Constitució. Podeu difondre la convocatòria enviant aquest missatge de correu als vostres coneguts:

Por una vivienda digna

Hola a todos.

Sé que este correo electrónico se puede parecer a muchos de los que circulan por la red pero no es cierto. Este correo está siendo enviado por toda España para reivindicar nuestros derechos. Hemos asistido durante el mes de marzo a la convocatoria de multitudinarios macrobotellones, esta convocatoria es diferente.

En Francia, los jóvenes protestan por la “modificación” de los contratos basura. Muchas voces han sido las que se han quejado en este país porque los jóvenes no hacían nada. Pues bien, ¿se lo vamos a demostrar?

El domingo, 14 de Mayo a las 17:00 horas, sentada en

• A Coruña: Plaza de Maria Pita
• Alcalá de Henares: Plaza de Cervantes
• Alicante: Explanada de España, frente a la Rambla de Méndez Núñez
• Almeria: Plaza Circular
• Ávila: Plaza del Chico
• Aviles: Plaza de España
• Badajoz: Plaza de San Francisco
• Barcelona: Plaça Catalunya
• Bilbo/Bilbao: Plaza del Teatro Arriaga.
• Burgos: Plaza Mayor
• Cáceres: Plaza Mayor
• Cádiz: Plaza de San Juan de Dios
• Castellón: Plaça de la Independència
• Ciudad Real: Parque del Torreón
• Córdoba: Plaza de las Tendillas
• Collado Villalba: Plaza del Ayuntamiento
• Elx/Elche: Plaça Baix
• Gijón: Plaza del Parchís
• Granada: Fuente de las Batallas
• Graus: Plaza España
• Guadalajara: Plaza Mayor
• Huesca: Plaza Navarra
• Jaén: Plaza de la Constitución
• Las Palmas de Gran Canaria: Parque Santa Catalina
• León: Plaza de San Marcelo
• Madrid: Puerta del Sol
• Málaga: Plaza de la Constitución
• Mérida: Plaza de España
• Murcia: Glorieta de España
• Oviedo: Plaza de la Escandalera
• Palencia: Plaza Mayor
• Pamplona: Plaza del Castillo
• Salamanca: Plaza Mayor
• San Sebastián/Donosti: Jardines de Alderdi Eder, frente al ayuntamiento
• Santa Cruz de Tenerife: Plaza de la Candelaria
• Santander: Plaza del Ayuntamiento
• Santiago de Compostela: Praza do Obradoiro
• Segovia: Plaza del Azoguejo
• Sevilla: Plaza Nueva
• Sigüenza: Plaza de la Catedral
• Soria: Plaza de Herradores
• Teruel: Plaza del Torico
• Toledo: Plaza de Zocodover
• Valencia: Plaça Ajuntament
• Valladolid: Plaza Mayor
• Vigo: Puerta del Sol
• Vitoria/Gasteiz: Plaza de la Virgen Blanca
• Zaragoza: Plaza del Pilar

Queremos todos una vivienda digna, una vivienda en la que podamos vivir y fundar nuestras familias sin estar destinando más del 50% de nuestro sueldo para pagarla. Si de verdad te importa tu futuro… ¿estarás allí sentado con tus colegas?

Esta convocatoria no ha sido convocada por ningún partido político, simplemente es la demostración de cómo la juventud española puede unirse para conseguir sus propósitos. Por eso se aconseja que no se lleven banderas que representen territorios o ideologías.

(Copiad y pegad el mensaje para que no se acumulen las direcciones, o poned las direcciones en CCO, pasadlo por móvil tambien para que llegue al mayor número posible de personas)

POR UNA VIVIENDA DIGNA, DIFUNDE ESTE MENSAJE, ¡¡PÁSALO!!

http://www.escolar.net/wiki/index.php/Sentada_por_una_vivienda_digna

Trobareu més informació en el wiki d’Escolar.net. Com veeu, és un missatge que realment paga la pena enviar. Tan de bo siguem molts els que isquem el dia 14! És pel nostre futur i el dels que vindran darrere!

Després de la genial FOSDEM 2006 (vegeu un resum en la web de Jordi Mallach), i de veure allà al Daniel Stone escriure una ela geminada prement AltGr+L, em vaig quedar amb les ganes de tenir-ho JA en el meu ordinador. Jordi i jo ho duiem rumiant un temps, i sembla que encara caldrà esperar un poc per a que l’X.org de Debian porte de casa aquesta funció (vegeu aquest altre text de Jordi).

D’altra banda, vaig veure l’altre dia una notícia a Barrapunto on es parlava de la distribució de teclat Colemak. Diu la gent de Colemak que s’inclouen caràcters per a diversos idiomes, incloent el català, i que funciona sota X. «Com ho hauran fet?», vaig pensar. I tafanejant un poc, vaig trobar que xmodmap admet noms de caràcter Unicode directament! Tios, vaig veure la llum! S’acabà el Control+Shift i l’ucs-insert!

Després d’instruïr‐me un poc sobre la forma correcta d’usar les cometes, apòstrof i guions, em vaig llançar a calçar els caràcters següents en el teclat via xmodmap:

• L’ela geminada minúscula (ŀ, U+0140) i majúscula (Ŀ, U+013f).
• Els punts suspensius (…, U+2026).
• El guionet normal (‐, U+2010, sempre visible i separable), el dur (‑, U+2011, sempre visible i no separable) i el tou (­, U+00AD, visible a voltes i separable). Els dos últims més que res per completesa, ja que no s’usen massa.
• El guió (—, U+2014).
• La cometa simple esquerra (‘, U+2018) i la dreta (’, U+2019). Aquesta última resulta ser també la forma correcta de l’apòstrof.
• L'espai dur ( , U+00A0, no separable).

Les ordres que vaig usar van ser:

# Per tal d’escriure fàcilment en català com 0xA mana…

# … l’ela geminada.  A la tecla de l’ela, naturalment.
# Substitueixen l’ela barrada polaca, que encara mantenim nacionalment
# en la tecla de la ve doble.
xmodmap -e "keycode 46 = l L U140 U13f U140 U13f"

# … els punts suspensius, on la resta dels punts,
# substituint el punt volat, que ja està en la tecla 3
# (i que esperem no tornar a usar, veritat? ;) ).
xmodmap -e "keycode 60 = period colon U2026 division U2026 division"

# … el guionet normal i el guió, on el menys i el guió baix,
# substituint els punts inferior i superior morts. (???)
xmodmap -e "keycode 61 = minus underscore U2010 U2014 U2010 U2014"

# … la cometa simple esquerra, en la ve, on és la cometa doble esquerra,
# substituint l’accent obert que encara està en la seua tecla.
xmodmap -e "keycode 55 = v V leftdoublequotemark U2018 leftdoublequotemark U2018"

# … la cometa simple dreta, en la be, on és la cometa doble esquerra,
# substituint l’apòstrof ASCII que encara està en la seua tecla.
xmodmap -e "keycode 56 = b B rightdoublequotemark U2019 rightdoublequotemark U2019"

# … l’apòstrof i l’espai dur, en la tecla de l’apòstrof ASCII,
# substituint la barra i interrogant invertits, que estan en altres llocs.
# He provat a posar l’espai dur en la tecla d’espai,
# però no sembla reaccionar.  Suggeriments?
xmodmap -e "keycode 20 = apostrophe question U2019 nobreakspace U2019 nobreakspace"

# … el guionet dur i el guionet tou, en la tecla de l'exclamació invertida,
# substituint la titlla ASCII que està en el 4 i en la ñ.
xmodmap -e "keycode 21 = exclamdown questiondown U2011 hyphen U2011 hyphen"

Amb això em sembla que es poden escriure texts en català ortotipogràficament correctes sense haver de perdre temps amb els símbols especials. També és cert que cal acostumar‐se a usar els nous símbols (guionets i apòstrofs són els que més rellisquen), però això és un altre tema! ;)

Actualització (2006-03-05)

Jordi Mallach m’avisa que «completitud» no és una paraula catalana. Com cantava Serrat, ai qui ho diriaaa! Acceptem completesa, doncs.

Actualització (2008-10-06)

Greg Baker ha penjat una plana molt completa on descriu els caràcters freqüentment confosos i com obtenir‐los en diferents sistemes.

El proper divendres dia 17 de febrer té lloc el primer acte de Project-Art, una iniciativa de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Sagunt que té com a intenció promocionar els artistes joves del poble (que n'hi ha, i prou).

Project-Art s'estrena amb un espectacle audiovisual consistent en un concert de piano clàssic acompanyat (i vice versa) per una sèrie d'imatges evocadores. I el pianista en qüestió és justament el meu germà Omar. :) La part visual la posen les germanes (no meues ;) ) Gema i Mónica, aka Art al Quadrat.

Hi haurà obres de Schubert i Chopin, i imatges (com no) del romanticisme (alguna caurà de Friedrich). De segur que serà inoblidable. El meu germà està molt iŀlusionat en l'assumpte i la sinyó Regidora ;) també li ha tirat ganes, així que espere que tant aquest acte com els següents que segurament vindran tinguen un gran èxit, que encara no sabem el que tenim en aquest poble!

(El concert tindrà lloc en la Casa de Cultura Capellà Pallarés/Bancaixa, carrer Cavallers número 12, a les 19 hores —sí l'hora és un poc intempestiva, tot s'anirà polint…)

No és que m'haja posat gallinaci ni que tinga una retenció intestinal, sinò que estic preparant PyTables per a que suporte la creació d'ous de Python. Els ous són una forma molt senzilla de distribuir paquets de Python, i sembla que cada volta més desenvolupadors s'hi apunten.

La veritat és que tenen raó, perquè les setuptools i l'eina Easy Install fan que instaŀlar l'última versió d'un paquet de Python siga tan fàcil com:

$ easy_install NomDelPaquet

I si el paquet està preparat per a usar setuptools i llistat en el PyPI, ell a soles se'l baixa, el desempaqueta, compiŀla (si cal) i instaŀla, quedant tot en un sol fitxer tipus ZIP o com a molt en un directori (aquests són l'ou pròpiament dit). El millor és que si el paquet depén d'altres que no tens, se'ls baixa i deixa també enllestits. Vaja, com l'apt-get de Debian, però suporta diverses versions simultànies i arquitectures en el mateix punt d'instaŀlació. Genial!

De fet, l'usuari ni tan sols necessita tenir instaŀlades les setuptools. Només cal que es descarregue el programeta ez_setup.py i arreando. En el seu defecte, el propi paquet font que vulga instaŀlar pot portar-lo inclós. Si sou desenvolupadors de Python, dediqueu una vespradeta a mirar la plana de setuptools. Amb un mínim d'esforç podeu adaptar els vostres paquets i fer la vida més fàcil als vostres usuaris i a vosaltres mateixos, perquè setuptools també facilita enormement moltes tasques rutinàries de desenvolupament (i molt!).

Note

La frase és de la filla d'una companya de classes de mon pare, que en veure el nostre canari adormit, fet una bola va dir: «Això és que està fent un huevo?». Quina gràcia, la nana!

Aquest cap de setmana passat vaig estar en la MaratOO'o 2.0.1, organitzada per Softcatalà. Enguany, igual que l'any passat, es va celebrar en el campus de Burjassot de la Universitat de València.

En aquesta ocasió es tractava de donar una empenta a la traducció al català d'OpenOffice.org, de cara al proper llançament de la seua versió 2.0.1. Vam ser unes trenta persones els dos dies (prou més que l'any passat!). A banda de les sessions de traducció, els dinars i demés estiguéren molt rebé, sobretot la pizzada a l'aire lliure a 5 graus i unes ventades que feien volar trossos de carn per tot arreu. La gent molt simpàtica, semblaven molt entusiasmats, tot i el viatge que s'haguéren de fer des de Barna, el fred i algun que altre incident amb els ordinadors.

Ara cal esperar que algú penge les afotos en la web. De moment, vos recomane a tots els interessats en la traducció que vos apunteu a la següent MaratOO'o que es faça, vos ho passareu molt bé!

Despenyaferro!

Actualització (2005-12-01)

Jesús Corrius (coordindor de la traducció d'OpenOffice.org al català) ha penjat en Flickr una coŀlecció de fotografies de la MaratOO'o 2.0.1. Així veureu l'ambientillo que hi havia. Molt bona la de la batalla per l'aigua! ;)

Vaja, ja no me'n recordava que la plana http://antisgae.internautas.org/ va ser tancada perquè la SGAE demandà l'Associació d'internautes (com recull aquesta història de Barrapunto), en un acte de censura de la pitjor classe. Així que he substituït totes les referències en pàgines i articles existents per referències a la plana de la SGAE en la Wikipèdia, que també recull una sèrie d'enllaços interessants. Mentre no demanden la Wikipèdia…

Uau, m'han tingut tot el dia en vil (i supose que a molt altres també), recarregant la seua plana cada dos per tres, però per fi la gent de CompartirEsBueno.org han penjat la notícia on descriuen com s'han baixat cançons d'Internet en front de la seu de la SGAE en Bilbao, i ningú els ha detingut, tot i saber la policia d'avantmà el que anaven a fer.

Jorge Cortell va fer el mateix fa temps, i tampoc va passar res. I és que no cal més que tirar mà de la llei per a posar en evidència als mentiders de la industria dicogràfica. Si la notícia corre un poc, els lladres de la SGAE i companyia van a quedar prou malament. A veure si s'animen a jugar net!

Quin internauta mitjanament decent no ha sentit parlar d'Star Wreck — In the Pirkinning? Però si fins i tot n'han parlat en el Telediario de migdia! Per això mateix no vaig a presentar aquesta peŀlícula, només busqueu un poc per Internet. Valga dir que és una mena de Galaxy Quest (ací titolada «Héroes fuera de órbita») feta per un grup de finlandesos que no tenien ni idea de com es feia una peŀlícula —però només quan començaren amb la tasca!

Feia molt que no me'n reia així amb una cinta de ciència ficció. Tot i que els efectes especials són realment espectaculars, el guió no es queda gens enrere. Hi ha moltíssimes referències a sèries i llibres de ficció, escenes caòtiques, diàlegs boníssims amb segones i, sobretot una panda de protagonistes perdedors de naixement autenticament genials.

M'ha fet moltíssima gràcia que el creador de la sèrie Star Wreck (de la qual aquesta és la sisena part) començara usant el Deluxe Paint Animation. Jo el vaig usar en l'institut i també vaig fer algunes animacions divertides. Desafortunadament, no vaig acabar per interessar-me tant pel tema com Samuli Torssonen va fer.

Aquesta gent sentia des de feia anys la necessitat de sentir-se els creadors de la seua peŀlícula d'Star Trek, i com sabiament deia l'ambaixador Flush: Un nas que pica deu ser gratat.

Hui fa una setmana que ens «deixà» Nacho Morell, Natxo, Nachete, Backside… per als (moltíssims) amics, familiars i companys que ens hem quedat ací, palplantats i preguntant-nos quin sentit té la mort d'una persona tan jove, tan brillant i tan estimada com ell.

Nacho tenia 21 anys, una salut tocada i una vitalitat completament sorprenent per a algú en les seues circumstàncies. No vaig tractar amb ell tot el que m'hauria agradat però, com ha ocorregut amb molts altres, va deixar una marca profundíssima de llum en mi.

I és que Nachete (com li deiem carinyosament els companys de CSNet), venint a ser una meitat de l'altura de Víctor (el més grandot del grup) posava en marxa quelcom en tots nosaltres tan aviat com entrava en l'oficina. La seua expressió brillant, el seu bon humor, el seu diàleg agut i desenfadat, les seues rialles tan fecundes eren una injecció de vida que tothom esperavem en tot moment.

¡Com ens ho passàrem muntant Zaphod (dues caixes per a un sol ordinador), i eixe engendre de PC que teniem desparramat sobre la taula i que no aconseguírem arribar a encendre (en aquell moment això no ens semblava cap dificultat :D)!

A Nacho, com molts altres feren, el coneguí en la primeríssima Install Party (actualment iParty) que organitzà Aditel. Ja ens deixà a tots bocabadats amb la destressa que lluia amb els 15 o 16 anys que devia tenir, i sempre va ser un motiu fonamental per a passar-se per la zona d'ordinadors de la iParty.

Nacho va conéixer moltíssima gent a qui segurament no deixà més escapatòria que estimar-lo a muntó. ;) Hui encara continuen arribant missatges de condol i admiració al seu diari personal, que ha quedat com a constatació de la sospita que teniem molts de que aquest xaval tan simpàtic va esdevenir quelcom molt especial en la vida de tots aquells amb qui es creuà.

Abans he posat «deixà» entre cometes, perquè no crec que realment ens haja deixat a ningú. Aquests dies està justament més present que mai entre nosaltres, i estic convençut que no serà un sentiment passatger. Amb tot el que ha passat, jo continue sentint aquella injecció de vida i bon humor cada volta que pense en ell.

Des d'ací una abraçada ben forta a tota la família de Nacho, a la seua nòvia Clau i als seus amics més propers. Sou molt afortunats en veritat, i malgrat no conéixer-vos, mireu quanta gent hem quedat ací per a fer-vos costat!

I a tu, Nachete, espera'm allà dalt que crec que ja sé com muntar el cable per a encendre l'engendre! :PZ<

Ja fa temps que pengí en el directori de dades de Sélidor les transpes del taller de seguretat que vaig fer a l'Escola d'Estiu sobre Programari Lliure el passat 4 de juliol de 2005, a la UJI. Tanmateix, encara no havia posat un enllaç en la plana principal, però no patiu que ja està resolt: en la secció de xerrades de Sélidor podreu trobar l'enllaç i alguna observació addicional.

Per cert, moltes gràcies als assistents, i en especial a tots aquells que feren l'esforç de permanéixer fins el final (quatre hores i mitja de taller no són cap bajocada). Per descomptat, gràcies a Miquel i Pau per la feinada de muntar l'Escola. Amb gent així la Universitat continua reeixint.

Preparant una màquina virtual amb User Mode Linux (UML) per al taller de seguretat de l'altre dia va ocórrer-me una cosa ben estranya: vaig crear un ordinador virtual ultra-ràpid! Mireu si no l'eixida d'aquesta ordre (damocles és la màquina virtual):

ivan@damocles:~$ time sleep 60

real    0m7.565s
user    0m0.000s
sys     0m0.490s
ivan@damocles:~$

Uau! Un ordinador que fa una espera d'un minut en set segons i mig! No és genial?

Doncs no, no ho és. Proveu a fer una connexió per SSH o IMAP a una màquina així. Abans de que tingueu temps d'entrar la contrasenya, el servidor diu que la connexió ja ha expirat! O sou Billy «dits ràpids» o no hi ha forma d'entrar.

Ja havia llegit la frase de Linus Torvalds dient que Linux és tan ràpid que completa un bucle infinit en 10 segons, però no em va semblar que fora el cas. Després de quasi un dia de trencar-me les banyes amb el portàtil i la màquina virtual, una sospita («idea feliç», que diuen els matemàtics) s'apoderà de mi. Així que vaig consultar les caràctiques de la CPU de tardis, la màquina amfitriona:

ivan[LX]tardis:~$ cat /proc/cpuinfo
processor       : 0
vendor_id       : GenuineIntel
cpu family      : 15
model           : 2
model name      : Intel(R) Pentium(R) 4 CPU 2.53GHz
stepping        : 7
cpu MHz         : 315.495
cache size      : 512 KB
fdiv_bug        : no
hlt_bug         : no
f00f_bug        : no
coma_bug        : no
fpu             : yes
fpu_exception   : yes
cpuid level     : 2
wp              : yes
flags           : fpu vme de pse tsc msr pae mce [...]
bogomips        : 4997.12

ivan[LX]tardis:~$

CPU de 2.5 GHz funcionant a 315 MHz (gràcies a CPUFreq i PowerNowd) per a estalviar bateria. Sense novetat en el front. Però, ostres, i si UML usa la freqüència en Hz de la CPU amfitriona per a saber quants tics de rellotge dura un segon? Si així fora, l'acceleració hauria de ser proporcional a la disminució de freqüència. Així que vaig posar el portàtil a la freqüència màxima i torní a llençar la UML i l'ordre anterior:

ivan@damocles:~$ time sleep 60

real    1m0.116s
user    0m0.030s
sys     0m0.060s
ivan@damocles:~$

Ei, això és un minut! Bé, el meu ordinador virtual torna a respectar les lleis de l'espai-temps. Prenguem nota de la freqüència de la CPU amfitriona:

ivan[LX]tardis:~$ cat /proc/cpuinfo
processor       : 0
vendor_id       : GenuineIntel
cpu family      : 15
model           : 2
model name      : Intel(R) Pentium(R) 4 CPU 2.53GHz
stepping        : 7
cpu MHz         : 2523.968
cache size      : 512 KB
fdiv_bug        : no
hlt_bug         : no
f00f_bug        : no
coma_bug        : no
fpu             : yes
fpu_exception   : yes
cpuid level     : 2
wp              : yes
flags           : fpu vme de pse tsc msr pae mce [...]
bogomips        : 4997.12

ivan[LX]tardis:~$

Es compleix la proporcionalitat? D'una banda tenim una acceleració de 2523.968 MHz / 315.495 MHz = 8, val. I d'altra banda, 60.116 s / 7.565 s = 7.95, voilà!

En efecte, és necessari posar la màquina amfitriona a la freqüència màxima (on un segon dura un segon, per dir-ho així) per a llençar-hi una màquina UML. Fixeu-vos en que és un poc desconcertant veure com la mateixa màquina UML amb la mateixa configuració en l'amfitriona funciona en un ordinador de sobretaula, però no en un de portàtil. Em sembla que posaré una nota al respecte en la guia UML+debootstrap.

Companys, què perversa és la informàtica!

Uououooo! Acabe de llegir en Barrapunto la notícia del dia: Rechazada la directiva que pretendía aprobar las patentes de software en Europa. Sembla que al final ha valgut la pena tot l'esforç de lluita contra les minories poderoses interessades en fer realitat la patentabilitat del programari en Europa.

Mantinc així una miqueta d'esperança en que el Parlament puga detenir la infinitat d'abusos que veig vindre per part de la Comissió Europea i el Consell de Ministres for time to come. Tanmateix, ha de quedar clar que ha estat realment la mobilització de milers de persones com tu i com jo la que ha fet possible que açò ocorrera. Encara podem fer valdre els nostres drets si cooperem; ells ho saben i continuaran provant d'evitar-ho, però haurem de recordar que som capaços de fer-ho.

Ara mateix em fa patir que puguen convéncer algun país per a aprovar una llei nacional que permeta les patents de programari (Regne Unit? Irlanda? Dinamarca?), perquè potser via el Tractat de la Haia puguen perseguir programadors d'altres estats signants. Algú em conta com funciona això, per favor?

En fi, l'enhorabona i gràcies a tots els que heu dedicat tant de temps a aquesta lluita, i als parlamentaris per haver-nos escoltat i per haver sabut pensar amb independència. Però ull! Els propatents ens la intentaran clavar altra volta tan aviat com puguen, així que no els perdem de vista.

Ahir vaig llegir en Barrapunto una notícia on un «pobrecito hablador» conta que el passat divendres 17 en el programa «Saber y Ganar» van afirmar que compartir obres sota copyright en Internet és «lamentable», i damunt van comparar-ho amb la pirateria com a crim.

Té tota la pinta de que els lladres de la SGAE (o el Ministeri d'Incultura, que ja semblen el mateix) estan al darrere d'aquesta intoxicació. Jo per si les mosques ja he enviat un missatge a l'adreça de «Saber y Ganar». Vos anime a fer el mateix (ei, millor si escriviu la vostra pròpia carta!), que no es pense aquesta gent que es pot eixir amb la seua tan fàcilment!

Assumpte: Definiciones y connotaciones manipuladas.

Estimado equipo del programa Saber y Ganar,

Ha llegado a mis oídos la noticia de que en el programa del pasado viernes 17 se indicó que la compartición de material bajo copyright en Internet (e Internet2) es un fin «lamentable» y se comparó esta actividad con la piratería.

Para su información la piratería consiste en asaltar barcos y ciudades costeras para robar bienes, y los daños que se derivan de ésta son mucho peores que los derivados del intercambio de cultura por Internet (si es que existen tales daños, cosa que dudo).

Por otra parte, comparar el intercambio con una actividad criminal es desproporcionado y tendencioso, además de incorrecto, ya que el intercambio de material bajo copyright (exceptuando programas de ordenador) sin ánimo de lucro y prejuicio grave a terceros es perfectamente legal en nuestro país bajo la actual Ley de Propiedad Intelectual, que permite estas actividades bajo el Derecho de Copia Privada.

Finalmente, considerar que el intercambio de bienes culturales un fin «lamentable» dice bien poco de un programa supuestamente preocupado por la cultura. Sin el intercambio cultural la humanidad no habría llegado a lo que es ahora, y el mundo no habría conocido la inmensa mayoría de las obras creadas a lo largo de toda su historia.

Espero que las afirmaciones del pasado día 17 se hayan hecho por torpeza o desconocimiento, y no bajo las presiones o influencia de algunas instituciones que dicen preservar la cultura y los intereses de los autores cuando en realidad se están instituyendo en organismos recaudadores y extorsionadores a sueldo de discográficas, editoriales y grandes grupos de prensa, y que no hacen sino dificultar el crecimiento de la cultura en nuestro país y en el resto del mundo.

Dicho esto, lamento haber de indicarles que dejaré de ver su programa y animaré a otros a que hagan lo mismo mientras no se corrija públicamente tal situación.

Atentamente, Ivan Vilata i Balaguer

Amb aquest eslògan es convoquen les properes protestes del dia 2 de juny contra la Directiva de Patents del Consell de la Unió Bananera Europea. Es realitzaran manifestacions a Brusseŀles i s'invita a tothom a que s'hi sume tancant de forma simbòlica la seua plana web. Podeu trobar molta més informació en la web de No Software Patents.

Per cert, he visitat una història molt bona de Libertonia on s'explica de forma molt reveladora quins interessos ocults hi ha al darerre de les patents de programació. Lectura molt recomanable: Por qué no a las patentes de software.

Encara me'n faig creus de l'aberració que ha trobat el Jun de Déu vos guard! passejant per Mataró: la nina quimera mutant! Aquests bitxos deuen formar part d'una mena de complot per a minar psicològicament els nostres infants i turmentar-los ad nauseam. Si vos fixeu, hi manca la foto 73… segurament serà tan esfereïdora que el Jun haurà jutjat amb més seny no penjar-la!

(I el pitjor de tot és que el blau em recorda algú…)

Doncs sí, acabe d'habilitar un sistema de comentaris en Sélidor (bé, de moment només en el quasi-blog) fent servir HaloScan. Vaig treure la idea de la web de Jorge Cortell, i la veritat és que ha estat realment senzill. Ara veurem si es comporta com Déu mana. Ja podeu comentar!

Per fi! Després de sis anys de feinada, arriba al públic la nova sensació galàctica! I no m'estic referint a l'estrena de l'Episodi III de Star Wars (gràcies George per enrecordar-te del meu sant tots aquests anys!), sinò a la posada de llarg de la flamant sèrie de «documentals» IMPS - The Relentless, de la mà de Blacksheep Productions, creadors del desternillant curt TROOPS.

Si el curt era genial dins de la seua limitació de recursos (que mai d'idees ni d'actuació), el documental s'estrena amb un desplegament realment despatarrant per a una peŀlícula filmada per afició (això sí, per professionals del ram). Des de la demoledora seqüència d'entrada, els primers minuts ja van donant una idea de a quin nivell poden arribar aquesta classe de produccions. Caldra estar atentíssim a les entregues que vinguen!

Ai, ara no sé si aguantaré tota aquesta setmana per a veure l'Episodi III! Entretant gaudiré d'aquesta espècie d'Episodi III'V ;) que és Revelations, una altra joia que posa el llistó altíssim, un curt de 40 minuts que bonament podria passar per una peŀli de Hollywood. Bravo per la gent de Panic Struck Productions!

Clar que, per a agafar bé l'Episodi III hauré de refrescar la trilogia antiga, i quina forma més natural ;) de fer-ho que veent Grocery Store Wars, dels nostres amics de Free Range Studios. La idea i les imatges seran súper-originals, però per favor, no vos perdeu ni una paraula dels diàlegs «adaptats» perquè són del milloret que he sentit en molt de temps! Serà aquest moviment «de base» el que realment immortalitze l'univers Star Wars? Molt probablement…

Que la Força vos acompanye!

No l'han detingut. Ni en el sentit legal ni en el moral. Com comentava l'altre dia, Jorge Cortell ha aconseguit realitzar la seua conferència «Descargar y copiar música es LEGAL y bueno», i dic aconseguit perquè el periple pel que ha hagut de passar per tal de poder trobar un lloc (!!) on fer-la ha sigut digne d'una peŀli de conspiracions.

I és que sembla ser que el rector de la Universitat Politècnica de València ha rebut un toc dels lladres de la SGAE aconsellant-li que fera el possible per que no es realitzara la conferència. Automàgicament totes (!!) les sales de conferències han resultat estar ocupades per altres conferenciants, amb la qual cosa Jorge ha acabat per fer la conferència en la terrassa de la cafeteria connectant el portàtil a l'endoll del microones! O_o

Es comenta que hi ha hagut amenaces per part de les zoocietats (Mafalda dixit) de gestió al rector. Siga com siga, el que ha ocorregut hui té un nom: censura. Ja sabem com se les gasten tots aquests que diuen treballar per la cultura i la llibertat d'expressió. Ni una cosa ni l'altra, tot per la pasta.

Per favor, dediqueu deu minutets a llegir les entrades més recents de la plana de Jorge Cortell, flipeu primer i després difongueu la notícia tant com pugueu, perquè està clar que aquesta barbaritat de hui no apareixerà en cap mitjà de comunicació hui, demà o en un temps raonable. Si vos veeu capaços d'enviar un missatge al rector descrivint-li (de forma constructiva, no ofensiva, no es pensen que som de la $GA€) per què ha obrat incorrectament, ací teniu la informació de contacte de l'equip rectoral de la UPV.

Si la SGAE, la Menistra Calvo i companyia tenen raó, el proper dia 4 de maig es podran donar el gustaso d'enviar la policia a per Jorge Cortell, que ha assegurat que en la seua conferència «Descargar y copiar música es LEGAL y bueno» usarà un programa P2P per a descarregar-se una cançó d'Internet.

Jo crec que no l'enxamparan. Perquè no tenen motius o perquè es faran els suecs fent veure que no en sabien res. Tanmateix, seria curiós que hi hagueren policia i jutges especials presents per a veure com s'han de quedar ben assegudets a la cadira front els arguments legals de Jorge.

La conferència serà el proper dimecres 4 de maig a les 13h en l'aula 1.5 de l'ETSIA de la Universitat Politècnica de València. Esperem que algú la retransmeta per vídeo, en grave el so o, almenys, ens faça una crònica detallada de les cares dels presents (si es que qui ja sabem es digna a presentar-s'hi). Molt bé Jorge, sense contemplacions, a veure com reaccionen a l'hora de la veritat!

La FFII ha posat recentment en circulació una animació (en anglés) on es descriu de forma molt clara i senzilla què són les patents de programari, com funcionen i quins efectes tindran sobre la innovació en cas de ser aprovades ací a la república bananera d'Europa. L'animació és ideal per a explicar a profans en el tema de les patents i la tecnologia la problemàtica de l'assumpte.

La gent de la Fundación Conocimiento Libre ha fet una bona tasca de doblatge i gràcies a ells tenim disponible la versió en castellà de l'animació. I ara, qui s'anima a passar-la al català? En la web de la FFII tenen una plana de coordinació de traduccions, ara només cal algú amb una veu radiofònica i enxisadora. ;)

Per cert, recordeu que despús-demà, 27 d'abril toca manifestació contra les patents de programari!

Ja podeu trobar en la plana principal de Sélidor la presentació «Adaptació i traducció de Programari Lliure al català» que he donat hui en la UJI. Hi ha vingut bastant gent, a qui agraesc profundament la seua assistència, ja que damunt féien cara d'interés i tot! ;)

Ahir vaig anar a veure el concert que Polar va oferir com a clausura de la VIII Mostra de Curtmetratges de Sagunt. El Sueño de Gil Shepherd és una combinació d'imatges de peŀlícules que han fet història (de pur bones) i música que toca el propi grup en viu.

Feia molt de temps que no assistia a un espectacle tan bell (llevat de la primera escena, però és perdonable), totalment sobrecollidor, especialment si coneixeu les peŀlis (jo tinc la mala sort de no haver vist suficient cinema). La música que fa aquesta gent és realment enxisadora, m'agradaren molt. Si teniu l'oportunitat de veure'ls tocar (en aquest acte o en altre) no vos ho perdeu!

Per cert, la Mostra cada volta és major en quantitat i en qualitat dels curts. L'enhorabona, Amics del Cinema!

Uau, quasi se m'oblida dir que la setmana vinent a la UJI es celebra la Festa per la Llengua 2005. Enguany hi ha molts, però que molts actes i conferències programats. El dimarts dia 19, a les 12 hores presente en l'Aula Magna de l'ESTCE la conferència «Adaptació i traducció de programari lliure al català».

Vos penge ací el resum:

L'omnipresència de la informàtica i l'amicalitat amb l'usuari no són res si aquest no entén l'idioma en què li parla l'ordinador. Tanmateix, disposar de programari adaptat a idiomes minoritaris ha sigut realment dificultós fins a fa pocs anys, per dependre d'empreses que no veien la necessitat ni l'interés econòmic en dedicar-hi l'esforç necessari. Afortunadament, l'actual revolució del Programari Lliure (Free Software i Open Source Software) està oferint als usuaris la possibilitat de prendre la iniciativa i organitzar-se per a aconseguir un suport complet per al seu idioma.

Aquesta xerrada presenta el panorama de la localització de Programari Lliure al català, des del punt de vista tècnic i organitzatiu. Es descriurà el procés d'adaptació de programari i documentació, presentant els projectes i equips de traducció, la infraestructura de recolzament disponible i les eines usades, tot amb un nivell introductori per a fer palés que la traducció no requereix grans coneixements tècnics ni lingüístics.

Tan aviat com tinga la presentació llesta, la penjaré per que tingueu a mà tots els enllaços que conté. Esteu tots invitats. Vos hi espere!

Últimament els lladres de l'SGAE i altres pardals estan marejant molt l'opinió pública amb el tema de la «pirateria», el «top manta» i altres termes de neollengua. Ara que s'han conjuminat amb el Ministri de (Retro)Cultura, és un bon moment de fer una ullada a nosoypirata.com, una fantàstica (i molt ben organitzada) web on es desmenteixen molts mites deliberadament propagats respecte els drets d'autor, la còpia privada, la pirateria i altres.

Ací hi ha molts menys pirates i transgressors de la legalitat del que ens volen fer veure. Almenys mentre no canvien (a pitjor) les lleis. Si no voleu que açò arribe a ocórrer, podeu signar el manifest per l'alliberament de la cultura.

El proper dia 27 d'abril s'han convocat concentracions en contra de les patents de programació per totes les facultats i escoles superiors de tecnologia, o altres institucions relacionades d'alguna forma amb les comunicacions, la informàtica i les matemàtiques. Les concentracions es realitzaran a les 12 hores del migdia. Animeu-vos a anar, no deixem que convertesquen la innovació europea en esclavitud a les grans corporacions!

Per cert, si voleu tenir una perspectiva ampla sobre tot el que ha ocorregut en els últims mesos en la República Bananera respecte el tema de les patents, vos aconselle que llegiu l'exceŀlent article de danielby El peligro de las patentes de software, que es troba publicat en esdebian.

David Bravo ha escrit una brillant carta a Zapatero on li mostra les seues preopcupacions respecte la reforma de la Llei de Propietat Inteŀlectual de la Ministra Calvo, i on es queixa sobre el poc temps que han donat als ciutadans per presentar les seues aŀlegacions. De passada, David proposa a Zetapé alguns consells per promoure la difusió de la cultura i modernitzar la situació dels autors, la indústria discogràfica i les entitats de gestió.

Si sou advocats o vos mola el tema legal, la Asociación Música en Internet té una pàgina on es recullen els canvis a la LPI. Jorge Cortell ja ha fet una anàlisi dels canvis pel seu compte.

Per cert, vos recorde que la FACUA ha iniciat una campanya contra els sistemes anticòpia i el canon. Vinga, que no costa res de signar-hi!