Al relat Dies verds a Brunei (Bruce Sterling, 1989) hi ha un bonsai. L’arbret és menut, creix amb poca cosa i fins i tot porta unes instruccions detallades per a que el seu amo, Turner Choi, puga tindre’n cura. Hauria de ser fàcil per a un enginyer com ell, i tanmateix el bonsai es va marcint inexplicablement amb cada dia que passa.
Turner ha estat contractat pel sultanat de Brunei per a ajudar el xicotet país (embarcat en l’ecologisme autosuficient i l’aïllament cultural des de la crisi definitiva del petroli) a obrir tímidament el seu comerç marítim a l’exterior. Turner és un bricoleur, un apassionat de la tecnologia que sap com apanyar‐se‐les reciclant‐la per a donar‐li utilitat. Recicla l’obsoleta tecnologia bruneiesa del segle anterior per a enllestir unes drassanes robotitzades, igual que els bruneiesos reciclen les ciutats per a convertir‐les en granges urbanes. Tot és reciclatge a Brunei. Bé, tot excepte la reialesa. ;)
El conte és molt entretingut i s’allunya prou del ciberpunk «clàssic» (del qual Sterling és pare), tot i que manté alguns dels seus temes favorits com el reciclatge tecnològic, l’acceptació del caos front al futur planificat o la temptació de desaparéixer amb la tribu marginal. Però, de totes les reflexions que desperta, me quede amb la del bonsai.
El bonsai es troba al seu test diminut i còmode, amb la gent sempre
tenint[‐ne] cura, tractant de que [encaixe]
. Però Turner descobreix que la
pressió del diminut test era assassina
, i decideix trencar‐lo.
Podem afigurar‐nos el bonsai com a una metàfora dels ecologistes de Brunei i alhora del propi Turner Choi: gent amb idees innovadores per a un desenvolupament socioeconòmic més humà, i gent que comprén la tecnologia que suporta el món on vivim i que fa possibles eixes idees i la seua expansió global. Gent que ha de lluitar per a sortejar les estructures d’un món obsolet (la jerarquia, la nació, la corporació) que posen traves al seu creixement i que es resisteixen a canviar malgrat el risc que corren de desaparéixer.
Els protagonistes de Dies verds a Brunei subverteixen els recursos d’aquestes estructures opressores per a formar i mantenir una comunitat tant real com virtual on gents d’orígens diversos desenvolupen la seua activitat allà on més convé, i que combina el millor d’Orient i Occident, la solidaritat i el tracte proper i humà junt amb el respecte per la llibertat de cadascun.
Curiosament, el bonsai en qüestió és una figuera de Bengala, un arbre enorme que allà on creix escampa els seus arrels aeris formant nous troncs i tot un bosc al seu voltant. :)
Pingback