Dilluns vam estrenar la setmana amb la publicació de l’avantprojecte de la Llei d’Economia sostenible, i sembla que és encara pitjor (si cap) que el que ja coneixíem. Per descomptat, les reaccions no s’han fet esperar: Hispalinux ha publicat una nota advertint de les conseqüències negatives que aquest canvi legislatiu portarà a la indústria i als ciutadans, i s’ha posat en marxa la iniciativa Red SOStenible per a la retirada dels punts conflictius de l’avantprojecte. Encara que no m’agrada quan algú s’arroga la representació de la societat civil, no puc més que sumar‐me a la seua crítica/manifest. Unes altres crítiques destapen qüestions encara més inquietants…
Els advocats Javier de la Cueva i David Bravo recalquen conjuntament l’aberració democràtica i jurídica de l’avantprojecte i del procés que ha seguit la seua redacció, i posen a disposició del públic un detalladíssim document per a la defensa de qui siga demandat per publicació d’enllaços. Voldria destacar aquest paràgraf del seu article que resumeix molt bé de què va aquesta reforma en la pràctica:
A los jueces se les quita la potestad de decidir
quién infringe la propiedad intelectual en Internet:
esa potestad se la reserva ab initio el Ministerio de Cultura.
Se difumina una vez más el logro que supuso la separación de poderes.
La puerta que se abre con una estrategia de control político tan abyecta como ésta
es sumamente peligrosa y permite, en la práctica, que
el Ejecutivo pueda arrebatar determinados ámbitos de litigio a los tribunales
si sus sentencias no son del gusto de quien gobierna.
Finalment, vull fer una menció especial a aquest article i discussió al blog de Versvs, on sorgeix una idea reveladora: en adoptar el Ministeri de Cultura els casos de propietat inteŀlectual i traslladar‐los a l’Audiència Nacional, que jutja els casos més greus d’atemptats contra el propi Estat, l’Estat està reconeixent que la propietat inteŀlectual és un dels seus pilars fonamentals. Toca’t el basto!
Per a tancar, permeteu‐me compartir aquestes paraules de Versvs a un comentari:
No, el Estado no está por nosotros.
Por eso el reto es nuestro: superar esta lógica aplastante
y construir entre todos la red que queremos, a pesar del Estado.
Porque éste no nos va a ayudar.
Es nuestra tarea y estamos sólos, los ciudadanos.
Así son las cosas.
Pingback
Pingback
Pingback