Aprofitant que aquests dies es celebra el I Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, volia cridar l’atenció sobre una nota de l’Associació d’Internautes (AI) on ens avisen de que la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual podria afectar les pàgines web que proporcionen vídeos.
Una ullada ràpida a l’exposició de motius de la Llei ja revela que
pretén atorgar seguretat jurídica a la indústria
i possibilitar creació de grups empresarials audiovisuals competitius al mercat europeu
,
protegint els drets dels ciutadans.
És evident que l’Estat
torna a posar les corporacions com a emissors d’informació
i els ciutadans com a simples consumidors,
sense tindre en compte que amb les noves tecnologies
tothom pot ser productor i emissor d’informació.
A l’exposició de motius també airegen la suposada escassesa de l’espectre hertzià com a justificant de la regulació. Per a començar, és aquest el motiu cert o suficient? Com diu Versvs:
Al menos una vez ya se vivió algo parecido: fue con la aparición de la radio
y de centenares de emisoras fuera de control estatal. Al estado le dio
miedo, reguló el medio hasta el extremo y mató aquella posibilidad. Sucedió
en 1912 en los Estados Unidos y desde aquel día hace falta una licencia del
Estado para emitir por radio. El número de emisoras, varios miles ya en
aquellas fechas, se redujo drásticamente a sólo unas decenas. La radio, que
posibilitaba el cambio de arquitectura informacional, sucumbió a la
embestida estatal.
Internet apareix a continuació com a una simple competidora de continguts
,
però el legislador no pot (o no vol) veure que amb ella
desapareix la suposada escassesa i neix
l’abundància.
Tant se val: d’acord amb l’anàlisi de la AI,
una web que emet vídeo podria ser considerada
servei de comunicació audiovisual televisiva
,
i per tant esdevindria també objecte de la Llei.
Això implica obligació de registre, i córrer el risc de clausura per un òrgan administratiu (el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals, similar a l’actual Consell de l’Audiovisual de Catalunya). A banda del risc de censura (que no és poc), les multes que contempla la llei (fins a 100.000 € per una infracció lleu) reviuen la situació d’incertesa i indefensió del ciutadà que ja patírem amb la LSSI, i podrien tindre un efecte dissuasori per a la creació o manteniment de webs que emeten vídeo.
Es podria pensar que la AI
fa una interpretació forçada de la Llei,
però no oblidem que l’ambigüitat de la LSSI en definir el terme Prestador de Serveis
també portà la seua controvèrsia
i que aquesta indefinició ja ha sigut aprofitada repetidament per a
intentar censurar webs molestes en base al dret a l’honor
(cas Alasbarricadas.org)
o la propietat inteŀlectual
(cas Donkeymania).
Però malgrat tot això, el legislador no es talla en proclamar que
es pretén protegir el ciutadà de posicions dominants d’opinió
o de restricció d’accés a continguts universals de gran interés o valor
.
Quin finíssim sentit de l’humor!
Si el que pretenen és que ciutadans ens informem adequadament i sense restriccions,
el millor que poden fer és
deixar de regular Internet,
relaxar les absurdes lleis de propietat inteŀlectual
(mal!)
i deixar que els ciutadans creem i compartim la nostra informació lliurement,
que d’això sembla que sabem prou més que el sempre lent i obsolet Estat.
Voldria que la AI s’enganyara
i que la Llei no tinguera impacte sobre els llocs que emeten vídeo,
però mira, quan se’ls ocórrega fer una llei similar que afecte els blogs
(com ja intentaren amb
l’Estatut del Periodista Professional,
i si no temps al temps),
reciclaré aquesta entrada i xim‐pum. :)
Entretant, continuem expressant‐nos!