vida

Acabe de rebre notícies sobre Doménec Morera, el dissenyador que va concebre la imagineria per a la nostra cooperativa Cárabos ara fa uns set anys, reconegut especialment pels seus cartells guanyadors de diversos concursos. Doménec (de qui guarde un gran record malgrat els anys) va reprendre la carrera de Belles Arts, va passar una operació de cor molt delicada i entre tant va obrir un blog que recomane especialment als amants del disseny gràfic i del no rendir‐se. Des d’ací li desitge molta sort amb la seua nova etapa i els seus projectes, que veig que estan resultant molt interessants.

L’altre dia, a la primera sessió del curs de formació actoral, vam fer un exercici on cadascú es comportava com un animal cec, un ésser únic que anava creixent, relacionant‐se i afrontant diferents reptes vitals. En un moment donat, cadascú trobava un objecte també únic i preciós que donava significat a la seua existència. Les coses que cadascú digué haver trobat donarien per a escriure un llibre de psicologia (o de contes, segons gustos).