This post briefly describes a setup used for performing UI-based testing of Bitsquare. It consists of a headless Debian server (physical, though it may perfectly be some virtual machine or even a container) which, on boot, automatically starts an X session and makes it available via VNC and X2Go (since there is no monitor to access the session on).
This setup allows to automatically start UI tests on boot and later connect to the graphical session if needed.
The progressive adoption of static site generators (or SSGs, like Jekyll or Nikola) for blogs has resulted in many sites dropping comments (i.e. dynamic content), which is detrimental to the use of blogs as a medium for thoughtful and diverse conversation. To avoid this loss of functionalty, other static sites have instead opted for centralized, closed and mutually incompatible platforms (like Disqus or IntenseDebate) to host their comments. However this adds to the recentralization trend that is plaguing the Internet in the latest years.
There are Free Software alternatives (like Isso) that allow people to run their own comment servers. However, they still keep the comments of each site as a closed silo. In contrast, some months ago Enkidu (Las Indias) started the development of the WP-GNU social WordPress plugin, which uses conversations in GNU social (a federated microblogging system) as a replacement for classic site-only comments.
In a similar spirit, Colaua augments static HTML pages with conversations hosted in GNU social. The conversation itself is fetched from the GNU social API using JavaScript code running in the browser and then dynamically included in the post's comment section. This obviates the need for dynamic server code (like PHP), keeping the pages amenable to store in distributed systems like IPFS or ZeroNet.
Per fi he pogut veure l’esperada xerrada de David de Ugarte a la TEDxMadrid on explica com, si comparem la llengua amb el programari com a eina per a l’intercanvi d’idees, aleshores una llengua com l’esperanto, amb vocació de ser fàcilment accessible per a tothom independentment del seu context social, seria l’equivalent al programari lliure. Ací teniu el vídeo provisional, el text en esperanto, el text en castellà i el text en anglès. Deu minuts memorables d’idees connectades de forma trencadora. L’enhorabona, David!
Imprescindible l’article de Javier de la Cueva sobre programari lliure, ciutadania virtuosa i democràcia (via), que entronca perfectament amb el treball recent dels indians sobre el mode de producció P2P (resum ací) i el seu possible sistema d’investigació i aprenentatge (resum ací) —i amb molts més camps de la sociologia que han tractat. L’article mostra i justifica com el desenvolupament de programari lliure crea procomú digital (coneixement) de forma distribuïda (P2P) i promou l’autonomia, la innovació, la deliberació en una comunitat, la transparència, la diversitat i l’abundància que porten a la pluriarquia, i en conjunt la virtut i la llibertat necessàries per a l’exercici de la ciutadania en una democràcia. Una joia!
Si visiteu la pàgina web del blog potser hàgeu vist un nou bloc a la columna dreta anomenat Lectures recents. Es tracta d’un canal on vaig penjant les entrades d’altres blogs que trobe interessants (com un poti‐poti en viu). Per a crear‐lo faig servir Tiny-Tiny RSS, un lector web de canals lliure bastant lleuger i funcional que també té un client Android lliure i que permet compartir d’aquesta forma articles llegits. També podeu seguir el canal amb el vostre lector habitual (URL del canal d’articles recomanats).
On my usual computer I always have an open Screen session with a few fixed
windows, each permanently running a frequently used program (Mutt with e-mail,
Gnus with news channels…). Thus, when I happen to switch to another computer,
I can connect to the first one via SSH, attach the previous Screen session
there and then go on using those programs where I left them (with no need for
web services or synchronization between hosts). I've even set up some trick
to allow me to edit files and browse web pages from the Screen session on the
local X display or Firefox session, but that's another story that I'll tell in
another occasion. ;)
The problem is that each time I started a new session on my usual computer I had to launch a new Screen session, create windows, name them (I sometimes have up to seven open windows) and start each program on the proper window. It wasn't a frequent operation but it made me lazy about rebooting my computer to test something, and I was sure that Screen would allow to automate the process. In fact it could and it was very easy on top of that, so here's how I made it.
En mi ordenador habitual siempre tengo abierta una sesión de Screen con unas
pocas ventanas fijas, cada una con un programa de uso frecuente corriendo de
forma permanente (Mutt con el correo, Gnus con los canales de noticias…).
Así, cuando cambio puntualmente de equipo, puedo conectarme al primero vía
SSH, adjuntar allí la anterior sesión de Screen y continuar usando los
programas donde me había quedado (sin tener que recurrir a servicios web o
sincronización entre equipos). Incluso he montado algún truco para poder
editar ficheros y visualizar páginas web desde la sesión de Screen sobre la
pantalla X o sesión de Firefox locales, pero eso es otra historia que contaré
en su momento. ;)
El tema es que cada vez que iniciaba una sesión nueva en el ordenador habitual tenía que lanzar una nueva sesión de Screen, crear las ventanas, ponerles nombre (a veces tengo hasta siete ventanas abiertas) y lanzar cada programa en la ventana adecuada. No era una operación frecuente pero hacía que me diese pereza reiniciar el ordenador para probar algo, y estaba seguro de que Screen permitiría automatizar el proceso. Efectivamente podía y además era muy sencillo, aquí tenéis cómo lo hice.
Al meu ordinador habitual sempre tinc oberta una sessió d’Screen amb unes
poques finestres fixes, cadascuna amb un programa d’ús freqüent corrent de
forma permanent (Mutt amb el correu, Gnus amb els canals de notícies…). Així,
quan canvie puntualment d’equip, puc connectar‐me al primer via SSH,
adjuntar‐hi l’anterior sessió d’Screen i continuar usant els programes on
m’havia quedat (sense haver de recórrer a serveis web o sincronització entre
equips). Fins i tot he muntat algun truc per a poder editar fitxers i
visualitzar pàgines web des de la sessió d’Screen sobre la pantalla X o sessió
de Firefox locals, però això és una altra història que contaré en el seu
moment. ;)
L’assumpte és que cada volta que iniciava una sessió nova a l’ordinador habitual havia de llançar una nova sessió d’Screen, crear les finestres, posar‐los nom (a voltes tinc fins a set finestres obertes) i llançar cada programa en la finestra adequada. No era una operació freqüent però feia que em donara peresa reiniciar l’ordinador per a provar alguna cosa, i estava segur de que Screen permetria automatitzar el procés. Efectivament podia i damunt era molt senzill, ací teniu com ho vaig fer.
Des de que tinc el meu Zero m’he apanyat només amb aplicacions lliures, sense el Market, però trobar‐les era un autèntic martiri (la maleïda polisèmia de free, ja sabeu). L’altre dia vaig descobrir per casualitat F-Droid, una aplicació lliure que permet accedir a dipòsits sencers d’aplicacions lliures per a Android (com el propi dipòsit d’F-Droid). Tothom pot oferir el seu propi dipòsit i cada usuari en tria els que vol, a l’estil d’APT. Fantàstic, com he passat tant de temps sense ell?
PyTables fue el principal proyecto de la cooperativa Cárabos que Francesc,
Vicent y yo formamos entre 2005 y 2008. Francesc, el padre del proyecto y
actual mantenedor, anuncia ocho años después del lanzamiento del proyecto que
abandona su desarrollo, al tiempo que libera PyTables Pro bajo licencia BSD.
Espero que este gran proyecto tenga alguna forma de continuidad, pero sobre
too deseo a Francesc mucho éxito con su nuevo trabajo. :)
PyTables va ser el principal projecte de la cooperativa Cárabos que Francesc,
Vicent i jo formàrem entre 2005 i 2008. Francesc, el pare del projecte i
actual mantenidor, anuncia huit anys després del llançament del projecte que
abandona el seu desenvolupament, alhora que allibera PyTables Pro sota
llicència BSD. Espere que aquest gran projecte tinga alguna forma de
continuïtat, però sobretot desitge a Francesc molt d’èxit amb el seu nou
treball. :)
De les conferències a què he assistit recentment vull destacar‐ne un parell que em semblen completament imprescindibles. Es tracta de la presentació Why Political Liberty Depends on Software Freedom More Than Ever d’Eben Moglen a la FOSDEM i l’apassionant conferència de Douglas Rushkoff al Dia Garum Europa. Darrere d’ambdues una idea comuna d’una vigència i urgència absolutes: la necessitat de recuperar el control sobre les eines tecnològiques que fem servir cada dia per a ajudar‐nos a construir la nostra autonomia en lloc d’alimentar una societat de control que té més mitjans que mai. No vos les perdeu!
Freenet és fantàstic, la realització d’una autèntica arquitectura distribuïda sobre Internet, però francament, el processador del meu pobre iBook G4 no és capaç de córrer‐lo. No sé si serà la implementació en el maleït Java o el procés d’anunci (tres dies amb una càrrega mitjana de 4 unitats per a connectar amb només quatre nodes)… potser siga el torn de provar alternatives com Gnunet o coses completament diferents com OFF. Feliç any!
L’altre dia, provant d’instaŀlar al meu ancià iBook G4 el GRUB2 (que, per cert, no funciona), vaig matxucar per accident la partició on tinc el Mac OS X que encara mantinc per a poder vore vídeos en streaming (no hi ha Flash per a Linux sobre PowerPC i Gnash no sembla rutllar —encara no he provat Swfdec). Afortunadament tenia una còpia de la partició, feta des de la meua Debian amb rdiff-backup combinat amb Backupninja mitjançant uns scripts que vaig escriure fa un temps (i que podeu trobar a aquest repositori de Bazaar), però mai havia provat a fer una restauració i no sabia si funcionaria. I vaja que ho vaig aconseguir! Gràcies a rdiff-backup i a eixa meravella que és Open Firmware.
The Wire és a les sèries
el que l’Org-mode és als outliners.
— Pere Quintana.
Definitivament, he de veure eixa sèrie…
Hui els indians celebren el dia de la democràcia econòmica i, alhora, arreu del món es celebra el dia de la llibertat del programari. Cooperativisme i programari lliure, dos dels principals motius pels quals em vaig acostar a les Índies i que a més a més vaig veure que, d’alguna forma intrínsecament relacionada amb l’ètica hacker, casaven perfectament. Celebrem!
Bones notícies: els cursos d’ofimàtica, disseny gràfic i disseny industrial del curs 2010-2011 de la Universitat Popular de Sagunt faran servir OpenOffice.org i el Gimp, tots dos programari lliure, així que els alumnes podran continuar emprant‐los a casa sense gastar diners ni cometre cap iŀlegalitat.
Lockheed Martin ha alliberat una eina per al foment de xarxes socials corporatives. És bona notícia, i l’aplicació fa l’efecte de poder facilitar certa interacció entre els treballadors, però no entenc per què els missatges que un pot publicar al seu stream han de ser tan i tan breus: així no pot haver una bona deliberació. Aquesta influència del Twitter s’acompanya de comptadors de seguidors al més pur estil dels àlbums de cromos com Facebook. Probablement siga per la moda, però no oblidem que la blogosfera no està (ni molt menys) morta.
Via Versvs (gràcies pel nou logo!), una notícia simpàtica: fa poc inauguraren el que possiblement siga el primer carrer dedicat al programari lliure. Atenció a la garlanda de la placa, formada per peus de GNOME :) .
L’Eric Schulte ha fet servir el programa Gource per a crear un vídeo sobre l’evolució del codi del meu estimat org-mode des de gener de 2008 fins a l’actualitat. No coneixia Gource, però és realment curiós: la història d’un projecte apareix com una mena de ball hipnòtic de figuretes que disparen rajos lumínics de codi sobre un arbre d’estranys fruits moleculars… millor vegeu el vídeo.
L’altre dia vaig llegir a Barrapunto una notícia sobre un nou projecte de
programari per a construir xarxes socials distribuïdes (XSD, però estigueu
tranquils, que no vos vaig a soltar una altra rajola ratllant com la de l’altre dia ;) ). Es tracta de l’anunci del llançament de Diaspora, un
projecte portat per quatre universitaris prou joves que han aconseguit
recollir més de 10.000 $ en donatius per a dedicar‐se durant l’estiu a
desenvolupar una plataforma de programari lliure per a crear XSD on cada
usuari puga tindre el seu propi node (servidor) que es connecte directament
als de la resta.
Llegint enviaments antics d’OSNews veig que Microsoft va obrir fa poc sota l’Open Specification Promise la seua tecnologia U-Prove, alliberant‐ne l’entorn de treball sota llicència BSD. U-Prove és un sistema de gestió d’identitat digital descentralitzat basat en proveïdors d’identitat, similar a OpenID o PKI, però que en resol algunes limitacions.
Açò és el que trobe més interessant de U-Prove:
Fins ara venia fent servir (poc) el Tracker per a indexar i cercar els meus fitxers pel seu contingut, però estava un poc fart de la seua complexitat, de que les consultes fallaren cada dos per tres i d’altres símptomes GNOME‐cèntrics de creure saber què vol l’usuari millor que ell mateix. Ahir el vaig reemplaçar per Recoll, que té una configuració senzilla, un manual exceŀlent, un disseny simple i fàcilment extensible, corre quan li dius, i fins i tot indexa el meu correu sense necessitar monstres com l’Evolution. Patà volaora a Tracker!
Revolution OS es un documental donde se describe el nacimiento, crecimiento y popularización del software libre, el proyecto GNU, Linux, la iniciativa Open Source y el ecosistema de desarrolladores, aficionados y empresas que surgieron a su alrededor, mediante entrevistas a algunos de los personajes más destacados de su historia.
Repasando las notas que he tomado al verlo, no puedo evitar pararme en las citas de Richard Stallman, padre del movimento de software libre, GNU y la Free Software Foundation. Stallman (un personaje controvertido para muchos) es desde mi punto de vista el entrevistado que mejor captura la ética del hacker con sus palabras, de las cuales destaco esta joya referida al proyecto de sistema operativo GNU (que se convertiría en la base de las diferentes distribuciones Linux):
Revolution OS és un documental on es descriu el naixement, creixement i popularització del programari lliure, el projecte GNU, Linux, la iniciativa Open Source i l’ecosistema de desenvolupadors, aficionats i empreses que sorgiren al seu voltant, tot mitjançant entrevistes a alguns dels personatges més destacats de la seua història.
Repassant les notes que he pres en veure’l, no puc evitar parar‐me en les cites de Richard Stallman, pare del moviment de programari lliure, GNU i la Free Software Foundation. Stallman (un personatge controvertit per a molts) és des del meu punt de vista l’entrevistat que millor captura l’ètica del hacker amb les seues paraules, de les quals destaque aquesta joia referida al projecte de sistema operatiu GNU (que esdevindria la base de les diferents distribucions Linux):
Els autors de Peopleware es pregunten com el telèfon ha pogut sobreviure en les oficines pràcticament intacte amb un mecanisme d’avís i ús que pot rebentar qualsevol reunió en persona. Se m’ocorre que amb una centraleta Asterisk interna connectada a un servei de missatgeria Jabber/XMPP propi, els treballadors d’una empresa podrien indicar als qui telefonen, mitjançant el seu estat (llegit amb Festival), quan es troben ocupats o absents i per quin motiu, sense que la maleïda campaneta arribara a sonar. I tot amb programari lliure.
Si vosaltres, com jo, mescleu aplicacions d’escriptori
com Firefox o Pidgin amb
unes altres més clàssiques d’X
com Emacs,
probablement també estigueu fins als nassos de que
el porta‐retalls d’unes i altres vagen cadascú pel seu lloc,
forçant‐vos a tirar mà del ratolí per a enganxar text de l’editor al navegador,
o arriscant‐vos a enganxar al xat el text que no volíeu.
Al nostre rescat arriba autocutsel,
un senzill programa que s’encarrega de mantenir ambdós porta‐retalls sincronitzats.
autocutsel -f al vostre fitxer .xsession i assumpte arreglat!