Henning Rogge recull una notícia de CNET sobre com alguns ex‐monopolis
europeus de les telecomunicacions demanen en la Conferència Mundial sobre les Comunicacions Internacionals (WCIT) que els proveïdors de contingut paguen una
taxa per l’ús de les seues xarxes. La mateixa taxa ja va ser proposada per Alierta amb aquell infame la inteligencia está en la red, y las redes son
nuestras
fa un parell d’anys, i ja sabem el que significa: qui no pague el
peatge de les telecos ho tindrà difícil per a gaudir d’una visibilitat mínima
a Internet, és a dir, la fi de la neutralitat de la Xarxa.
Com el terme Comunicacions Internacionals delata, l’ONU continua afrontant les telecomunicacions des de la visió del trencaclosques internacional on cada estat posa les seues exigències sobre la taula i les coses s’aproven sense un control democràtic i sense el més mínim interès per les persones. D’un procés particularment obscur (a l’estil de l’ACTA) sorgiran noves regulacions (ITR) que s’aplicaran mundialment, i també ens podem imaginar què significaran venint d’on venen: major control a tots els nivells.
És conegut que Internet té a la ICANN un punt dèbil on els EUA exerceixen un control directe, i hi ha qui diu que les seues responsabilitats haurien de ser traslladades a l’ONU. Però ja veiem que l’ONU també té plans obscurs per a Internet, així que el traspàs de poders no és suficient. I com aquesta notícia de CNET deixa entreveure, el que hi ha al darrere de tot açò podria ser clarament una lluita pel control d’Internet entre els EUA i els estats de l’ONU.