obituari

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.

Quina broma, Joanet!

La pitjor broma del Dia dels Innocents de 2009: ha mort Joan Monleon, cèlebre actor valencià que molta gent de la meua edat vam conéixer al seu inimitable i folklòricament surrealista show televisiu on la fortuna rodava en forma de paella, unes vidrioles esdevenien generoses mamelles i els bitllets de ciiinc‐miiiiil pesseteeees es repartien a ritme d’albà rematada amb riff de guitarra elèctrica. Descanse en pau. (Més a Vilaweb, a El Punt i a RTVV.)

Glo

La passada nit va morir Gloria, professora de la UJI estimadíssima per moltíssimes persones per tantes i tantes raons. No estic per a molt d’escriure, així que tan sols recomanaré que feu una visita als comentaris de l’última entrada del seu blog. També hi ha la dedicatòria d’Emilio Molina, que capta molt bé el que Glo significa per a molts de nosaltres.

Per als qui no la vàreu conéixer, teniu el blog de Gloria i l’últim discurs de Randy Pausch, que li agradava molt i reflecteix molt bé alguns aspectes de la seua filosofia de vida.

Fins a sempre, Glo!

Actualització (2009-04-24): S’ha iniciat una petició de signatures per a que dediquen a Gloria una aula a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la UJI. El nombre de signatures creix a un ritme vertiginós! :)

Actualització (2009-09-23): Aquest matí s’ha celebrat l’homenatge a Gloria que més de mil persones han estat d’acord en recolzar. A la web de la UJI teniu la notícia i un reportatge fotogràfic. Al corredor de l’aula on tantes hores de classe amb Glo vam passar s’ha congregat un gran nombre de gent (i més que haurien vingut si no hagueren canviat la data de l’acte a última hora) entre les quals hi havia sa mare, filla i marit, i diferents persones li han dedicat unes paraules. Vull destacar el discurs d’Emilio, que ha recordat també el nostre benvolgut Natxete.

A reveure, Nachete!

Hui fa una setmana que ens «deixà» Nacho Morell, Natxo, Nachete, Backside… per als (moltíssims) amics, familiars i companys que ens hem quedat ací, palplantats i preguntant-nos quin sentit té la mort d'una persona tan jove, tan brillant i tan estimada com ell.

Nacho tenia 21 anys, una salut tocada i una vitalitat completament sorprenent per a algú en les seues circumstàncies. No vaig tractar amb ell tot el que m'hauria agradat però, com ha ocorregut amb molts altres, va deixar una marca profundíssima de llum en mi.

I és que Nachete (com li deiem carinyosament els companys de CSNet), venint a ser una meitat de l'altura de Víctor (el més grandot del grup) posava en marxa quelcom en tots nosaltres tan aviat com entrava en l'oficina. La seua expressió brillant, el seu bon humor, el seu diàleg agut i desenfadat, les seues rialles tan fecundes eren una injecció de vida que tothom esperavem en tot moment.

¡Com ens ho passàrem muntant Zaphod (dues caixes per a un sol ordinador), i eixe engendre de PC que teniem desparramat sobre la taula i que no aconseguírem arribar a encendre (en aquell moment això no ens semblava cap dificultat :D)!

A Nacho, com molts altres feren, el coneguí en la primeríssima Install Party (actualment iParty) que organitzà Aditel. Ja ens deixà a tots bocabadats amb la destressa que lluia amb els 15 o 16 anys que devia tenir, i sempre va ser un motiu fonamental per a passar-se per la zona d'ordinadors de la iParty.

Nacho va conéixer moltíssima gent a qui segurament no deixà més escapatòria que estimar-lo a muntó. ;) Hui encara continuen arribant missatges de condol i admiració al seu diari personal, que ha quedat com a constatació de la sospita que teniem molts de que aquest xaval tan simpàtic va esdevenir quelcom molt especial en la vida de tots aquells amb qui es creuà.

Abans he posat «deixà» entre cometes, perquè no crec que realment ens haja deixat a ningú. Aquests dies està justament més present que mai entre nosaltres, i estic convençut que no serà un sentiment passatger. Amb tot el que ha passat, jo continue sentint aquella injecció de vida i bon humor cada volta que pense en ell.

Des d'ací una abraçada ben forta a tota la família de Nacho, a la seua nòvia Clau i als seus amics més propers. Sou molt afortunats en veritat, i malgrat no conéixer-vos, mireu quanta gent hem quedat ací per a fer-vos costat!

I a tu, Nachete, espera'm allà dalt que crec que ja sé com muntar el cable per a encendre l'engendre! :PZ<