nacionalisme

Gonzalo Martín ha encontrado en esta noticia el punto de encuentro del nacionalismo y el monopolio intelectual: cuando un connacional te observa y reproduce una receta tradicional (el jamón serrano), está aprendiendo, pero cuando lo hace un potencial competidor extranjero, entonces te está copiando (esa palabra tan sucia que casi equivale a «robar»). Yo añado que la incoherencia es más profunda: el articulista sugiere que el respeto a la propiedad intelectual —un monopolio ejecutado por el estado— protegería al jamón español, pero al mismo tiempo indica cómo éste lo tiene crudo en China porque el gobierno sólo permite vender jamón allí a una empresa española. ¡Menuda cara!

Gonzalo Martín ha trobat en aquesta notícia el punt de trobada del nacionalisme i el monopoli inteŀlectual: quan un connacional t’observa i reprodueix una recepta tradicional (el pernil serrà), està aprenent, però quan ho fa un potencial competidor estranger, aleshores t’està copiant (eixa paraula tan bruta quasi equivalent a «robar»). Jo afegisc que la incoherència és més profunda: l’articulista suggereix que el respecte a la propietat inteŀlectual —un monopoli executat per l’estat— protegiria el pernil espanyol, però alhora indica com aquest ho té cru a Xina perquè el govern només permet vendre pernil allà a una empresa espanyola. Quina cara més dura!

No recordaba que los indianos habían incorporado hace poco al itinerario un nuevo módulo, y fue agradable encontrarme que éste toca al herencia que del movimiento ciberpunk español reciben los indianos, tema por el que sentía auténtica curiosidad ya que conocía algunas de las campañas ciberactivistas de aquéllos (como la huelga por la tarifa plana o las movilizaciones contra el Estatuto del Periodista y a favor de la devolución), pero no había interactuado con ellos ni conocía su trayectoria.

Afortunadamente la Indianopedia contiene una sorprendente cantidad de información sobre todo lo tocante a estas comunidades (ciberpunk e indiana). Buceando en ella a placer durante estos últimos días finalmente he podido descubrir los orígenes y el desarrollo de la multitud de conceptos que han ido surgiendo durante el itinerario, y he vuelto a comprobar que la narración es la que da auténtico significado a los conceptos. Ésta es mi (espero que no demasiado larga, y sin omisiones graves) reconstrucción.

No recordava que els indians havien incorporat fa poc a l’itinerari un nou mòdul, i va ser agradable trobar‐me que aquest toca l’herència que del moviment ciberpunk espanyol reben els indians, tema pel que sentia autèntica curiositat ja que coneixia algunes de les campanyes ciberactivistes d’aquells (com la vaga per la tarifa plana o les mobilitzacions contra l’Estatut del Periodista i en favor de la devolució), però no havia interactuat amb ells ni coneixia la seua trajectòria.

Afortunadament la Indianopèdia conté una sorprenent quantitat d’informació sobre tot allò tocant a aquestes comunitats (ciberpunk i indiana). Bussejant‐hi a plaer durant aquests últims dies finalment he pogut descobrir els orígens i el desenvolupament de la multitud de conceptes que han anat sorgint durant l’itinerari, i he tornat a comprovar que la narració és la que dóna autèntic significat als conceptes. Aquesta n’és la meua (espere que no massa llarga, i sense omissions greus) reconstrucció.

L’episodi d’Alberto Contador i la cadena d’Andy Schleck al Tour de França em preocupa per dos motius: i) la tecnofòbia que relega el factor tecnològic del ciborg ciclista‐bicicleta a quelcom extern (no imagine una situació similar en una carrera de Fórmula 1), i sobretot ii) el nacionalisme victimista que aprofita la menor oportunitat per a mostrar el seu orgull ferit (les repercussions no haurien sigut tantes si ambdós corredors hagueren sigut del mateix país).