massa de mitjans

Fa poc he vist Network (subtitulada a Espanya Un mundo implacable), una genial peŀlícula de Sidney Lumet, crítica agudíssima contra la completa falta d’ètica dels grans canals de televisió per a capturar audiències a tota costa i maximitzar els beneficis de les corporacions. El guió de Paddy Chayefsky és absolutament brillant, amb discursos demolidors (memorable el del protagonista sobre la pròpia televisió o el del capitost de la cadena sobre els negocis i els estats) que descansen sobre unes interpretacions insuperables. Una peŀli realment profètica per a quan va ser estrenada (1976). A vore si aconseguisc que el meu amic Blizzard li faça un repàs aviat. :)

Mentre esmorzava hui podia escoltar de fons el programa de Carlos Herrera a Onda Cero. Enmig del que semblava una secció humorística, hi havia un paio parlant sobre energia nuclear. La densitat de potades a la lògica per minut era tal que a penes podia mastegar el meu entrepà. Ací algunes joies:

• Els crítics amb l’energia nuclear que defensen les renovables ho fan malament perquè sense saber‐ho defensen les mateixes empreses. Ei, quin problema hi ha en criticar allò roí i recolzar allò bo que fa algú? Parlem sobre energies, no sobre empreses, no hi ha per què alinear‐s’hi.
• En l’actualitat el terme «renovable» s’aplica a les energies subvencionades, per tant l’energia nuclear també és renovable i igualment bona. Comorrr? Assigne a un objecte una propietat incorrecta i per art de màgia guanya les bondats de la propietat correcta. Interessant…
• A un hospital hi ha més radiació que a una central nuclear. Generació hospitalària d’energia JA! (Prèvia eradicació de zombis mutants, clar.)
• En el futur es trobarà una forma d’extraure energia dels residus radioactius. Quin optimisme més absolut. Ho aconseguirem innegablement i segurament sense donar un pal a l’aigua. Me’n vaig a fer una volta amb el meu cotxe volador…

I tot açò mentre els convidats i el presentador callen com a putes (pobres putes) sense el menor rastre d’escàndol o crítica. Mireu si el linxament contra la lògica ha arribat lluny que, en plena ressaca de l’orgia faŀlaç, el convidat següent ha començat dient que les frases En León hubo reyes antes que leyes y En León hubo leyes antes que reyes eren ambdues certes. O_o

En fi, completament surrealista. Deixe als lectors l’exercici de trobar en aquest recull de faŀlàcies els llatinòrums adequats per a cadascuna de les anteriors.

Aprofitant que aquests dies es celebra el I Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, volia cridar l’atenció sobre una nota de l’Associació d’Internautes (AI) on ens avisen de que la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual podria afectar les pàgines web que proporcionen vídeos.

Una ullada ràpida a l’exposició de motius de la Llei ja revela que pretén atorgar seguretat jurídica a la indústria i possibilitar creació de grups empresarials audiovisuals competitius al mercat europeu, protegint els drets dels ciutadans. És evident que l’Estat torna a posar les corporacions com a emissors d’informació i els ciutadans com a simples consumidors, sense tindre en compte que amb les noves tecnologies tothom pot ser productor i emissor d’informació.

Ahir vaig llegir en Barrapunto una notícia on un «pobrecito hablador» conta que el passat divendres 17 en el programa «Saber y Ganar» van afirmar que compartir obres sota copyright en Internet és «lamentable», i damunt van comparar-ho amb la pirateria com a crim.

Té tota la pinta de que els lladres de la SGAE (o el Ministeri d'Incultura, que ja semblen el mateix) estan al darrere d'aquesta intoxicació. Jo per si les mosques ja he enviat un missatge a l'adreça de «Saber y Ganar». Vos anime a fer el mateix (ei, millor si escriviu la vostra pròpia carta!), que no es pense aquesta gent que es pot eixir amb la seua tan fàcilment!

Assumpte: Definiciones y connotaciones manipuladas.

Estimado equipo del programa Saber y Ganar,

Ha llegado a mis oídos la noticia de que en el programa del pasado viernes 17 se indicó que la compartición de material bajo copyright en Internet (e Internet2) es un fin «lamentable» y se comparó esta actividad con la piratería.

Para su información la piratería consiste en asaltar barcos y ciudades costeras para robar bienes, y los daños que se derivan de ésta son mucho peores que los derivados del intercambio de cultura por Internet (si es que existen tales daños, cosa que dudo).

Por otra parte, comparar el intercambio con una actividad criminal es desproporcionado y tendencioso, además de incorrecto, ya que el intercambio de material bajo copyright (exceptuando programas de ordenador) sin ánimo de lucro y prejuicio grave a terceros es perfectamente legal en nuestro país bajo la actual Ley de Propiedad Intelectual, que permite estas actividades bajo el Derecho de Copia Privada.

Finalmente, considerar que el intercambio de bienes culturales un fin «lamentable» dice bien poco de un programa supuestamente preocupado por la cultura. Sin el intercambio cultural la humanidad no habría llegado a lo que es ahora, y el mundo no habría conocido la inmensa mayoría de las obras creadas a lo largo de toda su historia.

Espero que las afirmaciones del pasado día 17 se hayan hecho por torpeza o desconocimiento, y no bajo las presiones o influencia de algunas instituciones que dicen preservar la cultura y los intereses de los autores cuando en realidad se están instituyendo en organismos recaudadores y extorsionadores a sueldo de discográficas, editoriales y grandes grupos de prensa, y que no hacen sino dificultar el crecimiento de la cultura en nuestro país y en el resto del mundo.

Dicho esto, lamento haber de indicarles que dejaré de ver su programa y animaré a otros a que hagan lo mismo mientras no se corrija públicamente tal situación.

Atentamente, Ivan Vilata i Balaguer