les Índies

Per fi he pogut veure l’esperada xerrada de David de Ugarte a la TEDxMadrid on explica com, si comparem la llengua amb el programari com a eina per a l’intercanvi d’idees, aleshores una llengua com l’esperanto, amb vocació de ser fàcilment accessible per a tothom independentment del seu context social, seria l’equivalent al programari lliure. Ací teniu el vídeo provisional, el text en esperanto, el text en castellà i el text en anglès. Deu minuts memorables d’idees connectades de forma trencadora. L’enhorabona, David!

Ahora hace un par de meses me trasladé a Madrid para comenzar la última etapa del itinerario al que he dedicado la mayor parte del último año, el proceso de integración por el cual me incorporaría a la filé indiana. Ha sido un año en el que he aprendido cuál es la diferencia entre una comunidad real y una imaginada, cómo la tecnología ha posibilitado la aparición de redes distribuidas donde la abundancia permite una nueva forma de libertad y cómo la globalización ha hecho posible que pequeñas comunidades transnacionales puedan ganar la autonomía necesaria para que sus miembros puedan desarrollarse a nivel personal bajo una nueva ética del trabajo y de la vida, haciendo progresar su entorno.

He de reconocer que, por motivos diversos, me ha costado más de lo que esperaba adaptarme a mi nueva vida y en consecuencia no he podido continuar con el itinerario con la voluntad y disposición que me habría gustado. Aún así, he tenido el placer de convivir cada día con mis hermanos indianos y, aunque no he podido participar tanto como hubiera querido en su quehacer diario, sí he podido al menos respirar su fraternidad y la pasión que ponen en todo lo que hacen. También de podido conocer a mucha gente de su entorno, personas fantásticas que prueban que la buena gente llama a la buena gente, sin importar sus orígenes, estatus o a qué se dedican.

Comienzo ahora una nueva etapa fuera de la convivencia indiana, una manera de suspenso en el itinerario durante el cual espero poder estabilizar mi situación. Pero no estaré lejos de los indianos: bien al contrario, entro en una de las empresas de la Red Honos, el entorno económico del Grupo Cooperativo. Así podré continuar ayudando a hacer crecer el proyecto indiano, viendo de cerca cómo vive la filé y cómo crece (un crecimiento que promete mucho). También, con este paréntesis dejaré por fin que nuestros particulares David y Laura puedan sentarse juntos a la mesa. ;)

¡Virtud y honor!

Ara fa un parell de mesos vaig traslladar‐me a Madrid per a començar l’última etapa de l’itinerari al qual he dedicat la major part de l’últim any, el procés d’integració pel qual m’incorporaria a la filé indiana. Ha estat un any on he aprés quina és la diferència entre una comunitat real i una d’imaginada, com la tecnologia ha possibilitat l’aparició de xarxes distribuïdes on l’abundància permet una nova forma de llibertat i com la globalització ha fet possible que xicotetes comunitats transnacionals puguen guanyar l’autonomia necessària per a que els seus membres puguen desenvolupar‐se a nivell personal sota una nova ètica del treball i de la vida, fent progressar el seu entorn.

He de reconéixer que, per motius diversos, m’ha costat més del que m’esperava adaptar‐me a la meua nova vida i en conseqüència no he pogut continuar amb l’itinerari amb la voluntat i disposició que m’hauria agradat. Tanmateix, he tingut el plaer de conviure cada dia amb els meus germans indians i, si bé no he pogut participar tant com hauria volgut al seu quefer diari, sí he pogut almenys respirar la seua fraternitat i la passió que posen a tot el que fan. També he pogut conéixer molta gent del seu entorn, persones fantàstiques que proven que la bona gent crida la bona gent, sense importar els seus orígens, estatus o a què es dediquen.

Comence ara una nova etapa fora de la convivència indiana, una mena de suspens a l’itinerari durant el qual espere poder estabilitzar la meua situació. Però no estaré lluny dels indians: ben al contrari, entre a una de les empreses de la Xarxa Honos, l’entorn econòmic del Grup Cooperatiu. Així podré continuar ajudant a fent créixer el projecte indià, veient de prop com viu la filé i com creix (un creixement que promet molt). També, amb aquest parèntesi deixaré per fi que els nostres particulars David i Laura puguen seure junts a la taula. ;)

Virtut i honor!

A MyNinjaPlease han publicat una entrevista amb els indians (en anglés) on parlen dels seus inicis, camps de treball, estructura cooperativa, el significat de la comunitat, les visions del món i els futurs, i moltes més coses. Una bona introducció a l’esperit de la filé indiana.

Ahir es celebrà a les Índies el dia de la Fides (el compromís amb la paraula donada), i tots férem, carregats amb julivert (símbol de resiliència) una visita al monestir de Santa María de Huerta. Els monjos aŀlucinaren amb les similituds que apareixen a les vides comunitàries d’indians i frares. Hui celebrem el dia de les Índies, l’aniversari de la seua fundació. Vuitè aniversari i comença el novè any, així que… feliç any nou als indians!

Una de las cosas que más sorprende al visitar alguno de los sitios de los indianos, ya sea en el mundo físico o en la web, es toda la simbología que lucen (bien diferente de los estilizados e inofensivos diseños frecuentes en las marcas actuales), destacando en ella su gonfalón o estandarte. El simple hecho de que tengan uno ya es una gran rareza… de hecho, toda una reclamación del uso de símbolos que han sido secuestrados (como las banderas e himnos) por ciertas identidades imaginarias como la nación que a menudo nos los han impuesto, creando en muchos (entre los que me cuento) una cierta incomodidad, cuando no oposición directa.

Una de les coses que més sorprén en visitar algun dels llocs dels indians, ja siga al món físic o a la web, és tota la simbologia que llueixen (ben diferent dels estilitzats i inofensius dissenys freqüents a les marques actuals), destacant‐hi el seu gonfanó o estendard. El simple fet de que en tinguen un ja és una gran raresa… de fet, tota una reclamació de l’ús de símbols que han sigut segrestats (com les banderes i himnes) per certes identitats imaginàries com la nació que a sovint els ens han imposat, creant en molts (entre els quals em compte) una certa incomoditat, quan no oposició directa.

Si no coneixeu les Índies i la seua visió del món, vos recomane encaridament que feu una ullada a aquesta entrevista a David de Ugarte, un completíssim resum de les principals tesis indianes sobre l’economia, la política i la societat. L’entrevista mereix una lectura completa, però en destacaré alguns passatges.

Si teniu problemes per a accedir a l’streaming de la xerrada de David de Ugarte sobre xarxes socials i política a Mèxic, accediu ací.

Si tenéis problemas para acceder al streaming de la charla de David de Ugarte sobre redes sociales y política en México, acceded aquí.

Notícies sobre democràcia econòmica: en primer lloc, es confirma la celebració de la segona trobada sobre democràcia econòmica a la (diguem‐ne) capital mundial del cooperativisme: Arrasate/Mondragon; en segon lloc, els indians proposen la creació d’un basar sobre democràcia econòmica per a facilitar la conversa distribuïda de persones i organitzacions interessades en aquesta forma més humana i socialment profitosa de portar les empreses.

Hui fa un any que els indians organitzaren a Madrid la primera Trobada sobre Democràcia Econòmica, que tractà fonamentalment sobre com el cooperativisme pot ser la base per a possibilitar noves formes de democràcia econòmica a l’empresa. Les idees que es dicutiren van ser molt interessants i la gent fantàstica. A les Índies es pregunten si no va sent hora de fer‐ne la segona. Si vos interessa el cooperativisme i la democràcia econòmica, deixeu‐vos caure per la pàgina per a fer propostes!

En uns instants, a les 17:00, començarà la retransmissió en directe de la presentació de la Cimera Eurollatinoamericana a la blogosfera llatinoamericana. Els indians han estat treballant molt dur per a crear un mapa de la blogosfera llatinoamericana, i així poder posar en contacte directe els principals bloguers del món latoc amb l’organització de la Cimera, de forma que la presentació esdevinga una conversa viva. Espere que siga de gran profit!