idees

¿Vos imagineu una peŀlícula de David Cronenberg amb disseny de producció d’H.R. Giger? Sielos!

Este artículo está motivado por el apunte de Manuel sobre una red social distribuida, a raíz de la reciente definición del concepto de pirámide de compromiso en la Indianopedia. Como la discusión allí parece bastante coherente y esto podría acabar siendo un batiburrillo sin demasiado sentido, me limitaré a exponer aquí algunas ideas sobre lo que podría ser una red social distribuida sencilla basada en herramientas existentes. ¡Atención, este artículo contiene bastante carga técnica!

Hace poco me quedé sin poder ver unas fotos de la Semana Santa Saguntina donde salía yo actuando en la Passió en viu, y que alguien había colgado en Facebook, ya que no tengo cuenta en él (tuve una durante unas semanas y espero no haber de revivirla). Tomando por una parte la reflexión del momento sobre qué me motivaría a colgar así unas fotos de contenido digamos «público», y por la otra la conversación en el blog de Manuel, llego a las funciones que yo mismo encuentro interesantes en una red social:

1. Autorizar sólo a mis amigos a ver o comentar lo que publico.
2. Seguir lo que publican mis amigos.
3. Encontrar nuevos amigos partiendo de los existentes.

Aquest article està motivat per l’apunt de Manuel sobre una xarxa social distribuïda, a rel de la recent definició del concepte de piràmide de compromís a la Indianopèdia. Com que la discussió allà sembla prou coherent i açò podria acabar sent un poti‐poti sense massa trellat, em limitaré a exposar ací algunes idees sobre el que podria ser una xarxa social distribuïda senzilla basada en eines existents. Compte, aquest article té prou de càrrega tècnica!

Fa poc em quedí sense poder vore unes fotos de la Setmana Santa Saguntina on eixia jo actuant a la Passió en viu, i que algú havia penjades a Facebook, ja que no hi tinc compte (en vaig tindre un durant unes setmanes i espere no haver de reviure’l). Prenent d’una banda la reflexió del moment sobre què em motivaria a penjar així unes fotos de contingut diguem‐ne «públic», i d’una altra la conversa al blog de Manuel, arribe a les funcions que jo mateix trobe interessants a una xarxa social:

1. Autoritzar només els meus amics a vore o comentar allò que publique.
2. Seguir allò que publiquen els meus amics.
3. Trobar nous amics partint dels existents.

Els autors de Peopleware es pregunten com el telèfon ha pogut sobreviure en les oficines pràcticament intacte amb un mecanisme d’avís i ús que pot rebentar qualsevol reunió en persona. Se m’ocorre que amb una centraleta Asterisk interna connectada a un servei de missatgeria Jabber/XMPP propi, els treballadors d’una empresa podrien indicar als qui telefonen, mitjançant el seu estat (llegit amb Festival), quan es troben ocupats o absents i per quin motiu, sense que la maleïda campaneta arribara a sonar. I tot amb programari lliure.