Miniposts

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.
Xicotets enviaments susceptibles de formar part de la Xarxa de Miniposts Distribuïda. Dit curt, es tracta d’una alternativa completament distribuïda als sistemes de microblogging com Twitter o identi.ca.

L’abolició del treball

A un comentari de l’anotació de Versvs sobre L’ètica del hacker he trobat una referència a l’assaig L’abolició del treball de Bob Black. Un magnífic complement per al llibre de Himanen, i es llig en quinze minuts! :)

Entrega de la Llista de Sinde

Aquest dimarts tindrà lloc l’entrega de la Llista de Sinde al Ministeri d’Indústria, acompanyada de la lectura d’un comunicat. Així que si veeu que han tancat aquesta web, ja sabeu que ha passat: el Govern ha posat la propietat inteŀlectual per damunt de les llibertats fonamentals. Més informació a l’anunci.

Uzbl, el navegador web amb filosofia Unix

Uzbl és un nou navegador web que segueix la filosofia Unix de comptar amb múltiples programes que fan una sola feina, la fan bé, i es poden combinar entre ells. El nucli de Uzbl està basat en WebKit, i es comunica amb l’exterior pels canals Unix tradicionals (fitxers, canonades, cues, connectors…) que permeten implementar les funcionalitats que l’usuari imagine com vulga. Recomane veure la presentació rellamp de Uzbl a la FOSDEM 2010. El navegador ideal per al bricoleur! ;)

Xiquet, demana un crèdit!

Creeu convenient animar els xiquets a demanar pel seu compte crèdits sobre diners reals per a gastar‐los en jocs on-line i propietats virtuals? Doncs sembla que un bon grup d’inversors de capital risc sí. David ho comenta, i inclou un breu i brutal comentari en vídeo de l’humorista nord‐americà Stephen Colbert.

Haystack, evitant la censura d’Internet a l’Iran

El govern iranià està portant a terme una campanya de filtratge i ciberatacs per a controlar l’accés a Internet. En aquest context sorgeix Haystack (nou exemple de l’ètica hacker), un sistema d’ofuscació del tràfic web per a evitar la censura iraniana. En qualsevol cas, és important tenir en compte que sistemes com Twitter o Facebook, en ser centralitzats, poden ser blocats d’un sol colp.

Més criminalització dels internautes

Un amic m’ha passat aquesta notícia: la Presidència espanyola de torn de la UE ha enviat a les delegacions del Consell de Ministres un document on posen al mateix sac la pornografia infantil, el racisme i la xenofòbia, i les infraccions de la propietat inteŀlectual. La Presidència veu l’anonimitat de la Xarxa com a un perill i declara Internet un instrument de regressió social, demanant als altres països com combatre aquests problemes tots plegats. Sobren les paraules. Ja posats a vigilar a gran part de la població com si fórem criminals, no està de més recordar‐los que estaran violant drets fonamentals.

Les pistes que deixa el teu navegador

En pensaves que amb un proxy anonimitzador podies evitar ser identificat en accedir a un lloc web? Doncs nanai. La informació que el propi navegador dóna a un servidor web (via capçaleres HTTP i d’altres) encara pot ser suficient per a identificar‐lo únicament en el món. Panopticlick (en referència al panòptic) és una eina de la EFF que vos indica com d’identificable és el vostre navegador entre tots els que l’han visitada. Els resultats fan feredat! (via Pere)

Network, tot per l’audiència

Fa poc he vist Network (subtitulada a Espanya Un mundo implacable), una genial peŀlícula de Sidney Lumet, crítica agudíssima contra la completa falta d’ètica dels grans canals de televisió per a capturar audiències a tota costa i maximitzar els beneficis de les corporacions. El guió de Paddy Chayefsky és absolutament brillant, amb discursos demolidors (memorable el del protagonista sobre la pròpia televisió o el del capitost de la cadena sobre els negocis i els estats) que descansen sobre unes interpretacions insuperables. Una peŀli realment profètica per a quan va ser estrenada (1976). A vore si aconseguisc que el meu amic Blizzard li faça un repàs aviat. :)

Presentació de la Cimera Eurollatinoamericana

En uns instants, a les 17:00, començarà la retransmissió en directe de la presentació de la Cimera Eurollatinoamericana a la blogosfera llatinoamericana. Els indians han estat treballant molt dur per a crear un mapa de la blogosfera llatinoamericana, i així poder posar en contacte directe els principals bloguers del món latoc amb l’organització de la Cimera, de forma que la presentació esdevinga una conversa viva. Espere que siga de gran profit!

Sobre la perfecció (II)

¡El sistema de defensa es perfecto Mark, enterrará hasta nuestros errores!Arthur Hill a La amenaza de Andrómeda (The Andromeda Strain), Robert Wise, 1971. Adaptació de la noveŀla de Chrichton, la història és una ficció cientifista que no podria estar més lluny del ciberpunk de Gibson. Tanmateix, en aquesta frase que reflecteix fins a quin put pot resultar implacable la tecnologia amb la naturalesa humana, ambdós autors es donarien la mà. ;)

Ja tenim pingback!

Acabe d’habilitar els pingback al blog fent servir el mòdul pingback de Drupal. Espere que funcione i que ajude a millorar les converses que es generen al voltant dels temes tractats ací i allà. Actualització (2010-03-15): Els pingback no funcionen, sembla que per interaccions entre mòduls de Drupal. Estic mirant‐ho.

Problema amb els captcha de comentaris

Gràcies a un parell de lectors del blog he trobat un problema de configuració dels captcha que feia impossible publicar comentaris com a un usuari anònim. Crec que el problema ha sorgit amb l’última actualització del mòdul CAPTCHA de Drupal, així que notificaré el problema. Gràcies per l’avís, disculpeu les molèsties, i aprofiteu per a comentar com a posseïts! :D

La llista de Sinde

Ja fa uns dies que vaig habilitar a la columna d’enllaços una caixeta on podeu buscar torrents a The Pirate Bay. Amb açò em sume a La lista de Sinde, una iniciativa que pretén mostrar al Ministeri de Cultura l’absurd que suposa retirar l’accés a una plana web pel simple fet d’enllaçar a llocs on es puguen descarregar materials protegits per copyright. Vos anime a sumar‐vos‐hi, és molt fàcil!

Recuperar la seguretat als carrers

Via un comentari al blog de Versvs, arribe a una interessantíssima entrevista a la jurista María Naredo on parla de com els ciutadans han renunciat a la seguretat oferta per la solidaritat amb el seu entorn més proper en favor de forces de l’Estat creades per a uns altres propòsits, de com l’abandonament dels espais públics com a llocs de relació social ens fa témer‐los i encastellar‐nos a casa, i de com les mesures de seguretat establertes per les «autoritats» causen major sensació d’inseguretat de la que eviten mentre que posen en risc la llibertat dels ciutadans.

David Bravo al programa de Buenafuente

Ahir va ser entrevistat David Bravo al programa de Buenafuente de laSexta. Parlà de temes com la SGAE, la legalitat les descàrregues, el canon digital, les amenaces als ciutadans, les quotes per redifusió, la Llei d’Economia Sostenible i el tancament de webs sense ordre judicial, el perill per a la llibertat d’expressió i d’informació, «la fi de la música» i el nou repartiment de beneficis entre discogràfiques i autors: primera part, segona part.

Emilio Ruiz, mag visual

Acabe de veure a La 2 el documental de Sigfrid Monleón El último truco, que versa sobre la vida i obra d’Emilio Ruiz del Río, artesà pintor, minuaturista i gran mestre dels efectes visuals de peŀlícules tan mítiques com Spartacus, Doctor Zhivago, Conan, Dune, El espinazo de diablo o El laberinto del fauno. No coneixia que l’art d’aquest home estiguera al darrere de títols de similar calibre (sembla que Emilio era tan discret i efectiu com el seu treball) i pense que el documental és realment sorprenent i fa justícia al mestre. Recomane especialment llegir i seguir els enllaços de la carta de Sigfrid a la mort d’Emilio.

La BBC a dins de la TARDIS

En Ron Keating de la BBC comentà a la seua xerrada Time and Relative Dimensions in Space com Internet està transformant la concepció tradicional que els mitjans de comunicació de masses tenien de l’abast temporal i espacial de les seues transmissions. Segons Keating, l’escassesa de la programació radiotelevisiva tradicional ha desaparegut i els mitjans necessiten cobrir, si volen sobreviure, una demanda que exigeix una disponibilitat dels continguts indefinida en el temps i lliure de barreres geogràfiques.

Inclusió al pacte educatiu

Em comuniquen que (potser gràcies a la iniciativa que comentava l’altre dia), l’esborrany del pacte estatal sobre l’educació ja inclou un desé punt on es té en compte la inclusió dels xiquets amb necessitats educatives especials. Una gran notícia, esperem que es porte bé a la pràctica!

Els vídeos educatius de Salman Khan

He descobert via Pere Quintana la sorprenent acadèmia Khan, on el Salman Khan ha penjat més d’un miler de vídeos d’elaboració pròpia amb lliçons sobre matemàtiques, física, química i economia de molts diversos nivells. N’he vist un parell i l’home s’explica que dóna gust sentir‐lo. El seu propòsit és que qualsevol persona del món tinga accés a aquesta mena de coneixement bàsic, i pel que conten ací, sembla que ho està aconseguint. Bravo!

Sobre la perfecció

If you wait for something perfect, then in the meantime you've got a bunch of people using something that is a lot worse than the imperfect thing that you could be offering to people.Ian Clarke, Covert Communication in a Dark P2P Network — A major new version of Freenet, Chaos Communication Congress, Berlin, desembre de 2005

Per un pacte educatiu per a tots

Em comenta una antiga companya de treball que el Ministeri d’Educació, els diferents partits polítics i determinades associacions estan enllestint un pacte estatal sobre l’educació que gira al voltant de nou punts principals. Desafortunadament, cap d’aquests punts fa referència als xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge. Un grup de mares ha organitzat una iniciativa per a que aquestes necessitats siguen tingudes en compte al pacte, i estan recollint signatures d’adhesió.

Nova petició contra les patents de programació

La FFII i l’Aliança Eurolinux han encetat una nova campanya de recollida de signatures contra les patents de programació a Europa (ai les patents, eixe sistema arquetípic de generació artificial d’escasesa). Pel que es veu, el Tractat de Lisboa contempla un mecanisme que obligaria la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa si la demanara un nombre suficient de ciutadans, així que es pretén tindre firmes suficients llestes per si es donara el cas. Com a nota interessant, Eurolinux crida l’atenció sobre un altre problema incipient d’aquestes patents: la bombolla especulativa que s’està formant al voltant de l’acumulació de patents de programari i mètodes de negoci de valor dubtós (atorgades per la EPO malgrat la seua incerta validesa), i com el sosteniment d’aquesta bombolla està pervertint els principis democràtics europeus i posant en perill les llibertats dels seus ciutadans i el futur de la seua indústria.

Via judicial ràpida cap a la censura

David Bravo desentranya la trampa de la nova proposta del Govern per a tancar webs sota l’excusa de violar la «propietat inteŀlectual», que tant de revol causà en la seua primera aparició: no només es tracta d’augmentar la urgència dels procediments judicials de tancament de webs (eixe problema tan urgent per a la societat espanyola!), sinò sobretot, vista la poca sort que tenen els monopolistes de la cultura amb els jutges, de requerir l’opinió del jutge sobre un tema completament diferent i en acabant que siga el Ministeri de Cultura el que decidisca si la web es tanca o no (i de passada, si s’hi barra l’accés pels proveïdors, al més pur estil xinés). El truc està en la redacció del reglament, com de costum: el poder de les paraules, i l’art que tenen els polítics per a dominar‐les. Actualització (2010-01-09): exemple de la trampa, anàlisis legals: 1 i 2.

Quina broma, Joanet!

La pitjor broma del Dia dels Innocents de 2009: ha mort Joan Monleon, cèlebre actor valencià que molta gent de la meua edat vam conéixer al seu inimitable i folklòricament surrealista show televisiu on la fortuna rodava en forma de paella, unes vidrioles esdevenien generoses mamelles i els bitllets de ciiinc‐miiiiil pesseteeees es repartien a ritme d’albà rematada amb riff de guitarra elèctrica. Descanse en pau. (Més a Vilaweb, a El Punt i a RTVV.)

Torres Mora: Dispara primer, pregunta després

De pedra m’he quedat hui en veure les burrades que ha estat fent circular José Andrés Torres Mora, secretari de cultura del PSOE, sobre David de Ugarte, acusant aquest d’un suposat sabotatge al seu blog, després de que David mostrara el seu desacord amb un insidiós article de Torres Mora a El País. David (l’última persona que m’imagine realitzant tal sabotatge) descriu pas a pas l’incident al seu blog. És indignant vore com algú amb el pes de Torres Mora pot permetre’s iniciar una campanya de difamació com la que està seguint sense contrastar mínimament els fets i sense tenir en compte el mal que pot fer. David, comptes amb tot el meu recolzament!

Xarxa lliure per als sahrauís

Lluís Dalmau ha penjat a la web de guifi.net una crònica sobre la instaŀlació d’infraestructura de xarxa lliure als campaments sahrauís de Tindouf. Quin gran projecte i quina gent tan meravellosa!

Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement

Sobre copyright, sobre privatització de la cultura, sobre les traves a la circulació del coneixement, sobre avariciosos interessos sobre Internet, o sobre com desenvolupar‐se lliurement amb els beneficis de l’Era Digital, la societat civil, tu i jo, tenim quelcom que dir. Encara que ningú ens ho haja preguntat. Així es presentà l’última edició del Fòrum de Cultura Lliure, celebrat a Barcelona entre els passats 29 de novembre i 1 de desembre. Com a conclusió del fòrum, els participants redactaren la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, on exposen una sèrie de demandes per als poders fàctics per a poder facilitar a tothom la creació, la difusió i l’accés a la cultura en l’actual societat de la informació. Un complement perfecte al Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet. (Via Roberto Santos la llista de correu d’Hispalinux.)

Cerca personalitzada, sí o sí

No sabia que, des de fa un temps, Google personalitza per defecte les cerques anònimes. Resumint, Google acumula sota un mateix perfil totes les cerques que fas des d’un mateix ordinador, tingues compte actiu en Google o no. Si vos penseu que açò no és greu, hauríeu de fer una ullada a aquest article del blog de Versvs. Afortunadament, el perfil és anònim i es pot inhabilitar fàcilment des de l’enllaç Historial Web de la barra superior de Google, però només de pensar en quanta informació interrelacionada hem estat oferint a Google creent que no l’estava relacionant em pose malalt…

La preservació del brau: una faŀlàcia i una alternativa

Aquest matí he escoltat a la ràdio per enèsima volta (hui de boca de Fernando Sánchez Dragó, per qui no tinc especials manies) la cançoneta esgrimida per molts aficionats de que si s’acabaren les corregudes de bous l’espècie acabaria per desaparéixer per no ser‐nos de cap utilitat (el bou, no l’aficionat). Açò és una faŀlàcia non sequitur de llibre: només seria veritat si les corregudes foren l’única forma de mantenir l’espècie. I no ho són: per exemple, mantenim els linxs ibèrics (que, com els burros —citats també per l’escriptor— i molts altres, no són d’especial utilitat econòmica) a espais protegits i no per això gaudim torturant‐los. Si només una fracció dels aficionats taurins que branden aquest argument aportaren només una part dels diners que es gasten en assistir a corregudes directament als ramaders per a la preservació del bou, molt probablement l’espècie es mantindria sense problemes. Ara, si no els preocupa tant la pervivència del bou com l’espectacle de tortura i agonia lenta, o l’acumulació de fortuna dels mitjancers de la mort que són els toreros i altres personatges de la seua esfera, que ho diguen a les clares.

Conferència de Santiago Posteguillo a Sagunt

Si tu que lliges açò has estudiat com jo a la UJI és fàcil que hages tingut com a professor d’anglés Santiago Posteguillo. Potser te vinga de sorpresa saber que Santiago ha publicat (amb prou d’èxit pel que sembla) una trilogia de noveŀla històrica sobre Escipió l’Africà, vencedor d’Anníbal a la Segona Guerra Púnica, que començà amb el setge de Sagunt (inspiració de l’obra de teatre La destrucción de Sagunto en què vaig participar aquest estiu). Doncs al mateix Sagunt demà dijous 19 a les 19:30, al Centre Cívic del Port, Santiago oferirà una conferència sobre aquest gènere que tant d’interés sembla despertar últimament. Més informació a morvedre.info.