Miniposts

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.
Xicotets enviaments susceptibles de formar part de la Xarxa de Miniposts Distribuïda. Dit curt, es tracta d’una alternativa completament distribuïda als sistemes de microblogging com Twitter o identi.ca.

Dins i fora del monestir

Més d’una volta havia pensat «Si la cosa s’entorta massa, me clave a un monestir o a una plataforma petroliera a l’estil de La vida secreta de las palabras i a fer punyetes». Però la vida a la filé francament em sembla una millor opció: té el millor de la vida a dins d’un monestir —sorprenent article!— (convivència fraterna i igualitària en una comunitat) i el millor de la vida a fora del monestir (llibertat individual). I molt més divertida, sense dubte! :)

Bob Dylan, eixe economista

Hui Juan em sorprén per partida doble: després de llançar a l’aire la llavor d’un possible mite, fa una aŀlegoria de la crisi financera fent servir la cançó Who Killed Davey Moore de Bob Dylan (ací l’adaptació al castellà de Daniel). Per cert, un nom maleït: dos boxejadors amb el mateix nom esmentat moriren amb uns trenta anys (només el primer —el de la cançó— al ring).

Closca i esquelet, a nivell de mite

Juan l’encerta de ple amb el seu últim article, on posa Occident com a l’organisme que ha perdut la seua closca protectora i ha de crear un esquelet per a sustentar‐se. El símil em resulta tan preclar i té una potencialitat tal que fins i tot podria donar lloc a tot un mite. Per exemple, la closca aïlla l’organisme de l’exterior mentre que l’esquelet el manté cohesionat i flexible (com observa Juan); els ossos són elements forts que subjecten teixits al seu voltant (l’entorn de les comunitats); els ossos es combinen entre ells de diferents formes (xarxes distribuïdes); els insectes no poden créixer molt perquè moririen esclafats pel pes de la seua pròpia closca (societat de control, transnacionalitat)… i molts més que se’ns poden ocórrer. Quin filó has trobat, Juan!

Democràcia (econòmica) i llibertat (del programari)!

Hui els indians celebren el dia de la democràcia econòmica i, alhora, arreu del món es celebra el dia de la llibertat del programari. Cooperativisme i programari lliure, dos dels principals motius pels quals em vaig acostar a les Índies i que a més a més vaig veure que, d’alguna forma intrínsecament relacionada amb l’ètica hacker, casaven perfectament. Celebrem!

Habilitats informàtiques dels «nanos»

Ben curiós l’article de hui a Barrapunto on editor i comentaristes mostren com els xiquets (font infinita de sorpreses) llueixen habilitats amb els ordinadors que segurament molts (entre els quals m’incloc) no s’esperaven. Sembla que amb quatre anys els crios s’apanyen com poden amb les interfícies (textuals!) actuals, igual no seran necessaris els mediaglifs de L’era del diamant

Una ajudeta per als autors!

El govern britànic vol tirar una maneta als autors (no siga que s’acaben cansant de pagar) fent que els proveïdors d’accés a Internet (i per extensió, els seus clients) paguen una quarta part de les seues despeses de gestió a les agències de protecció dels drets d’autor (via). Una altra volta l’estat fent als usuaris d’Internet pagar per indústries obsoletes, com passà a Espanya amb els anuncis de la televisió pública.

Cibeles Pizarra

Hui dissabte 11 els meus estimats germans Longino i Marciano Pizarro, de Melodías Pizarras, punxaran uns bons «tirs» de pissarra per a ballar ben a gust de 12 a 2 (de la nit) a la plaça de Cibeles de Madrid. Atx, per uns pocs dies me’ls perdré!

De LovesGazpacho a las Indias

Hace cosa de un año abrí esta nueva web, ivan.lovesgazpacho.net. Había comenzado el itinerario indiano y mi antiguo sitio web no daba para la interacción que me esperaba con los indianos y el resto de itinerantes, que en aquel momento eran unos cuantos. Un tiempo antes había decidido abandonar mi trabajo (uan mor taim) porque no compartía los valores que realmente lo movían, y sentía la necesidad de explicarme la nube de motivos que me habían llevado a una carrera atípica de cooperativista y partidario del software libre que da la espalda a dos trabajos que serían el sueño de cualquier madre ;) , cuando todo en mi entorno más cercano parecía moverse en otras direcciones más convencionales. La reflexión me pedía partir de hechos personales, sencillos, tangibles, casi axiomáticos (como que me encanta el gazpacho, motivo de esta web) pero, ¿por dónde comenzarla?

De LovesGazpacho a les Índies

Fa cosa d’un any vaig obrir aquesta nova web, ivan.lovesgazpacho.net. Havia començat l’itinerari indià i el meu antic lloc web no donava per a la interacció que m’esperava amb els indians i la resta d’itinerants, que en aquell moment eren uns quants. Un temps abans havia decidit abandonar el meu treball (uan mor taim) perquè no compartia els valors que realment el movien, i sentia la necessitat d’explicar‐me el núvol de motius que m’havien portat a una carrera atípica de cooperativista i partidari del programari lliure que dóna l’esquena a dos treballs que serien el somni de qualsevol mare ;) , quan tot el meu entorn més proper semblava moure’s en altres direccions més convencionals. La reflexió em demanava partir de fets personals, senzills, tangibles, quasi axiomàtics (com que m’encanta el gaspatxo, motiu d’aquesta web) però, com començar‐la?

Esports i neovenecianisme corporatiu

Què curiós que a alguns dels esports més populars on hi ha major integració de la tecnologia amb l’humà (automobilisme, motociclisme, regates, ciclisme…) s’organitzen competicions d’equips eminentment transnacionals patrocinats per grans corporacions, mentre que als esports més a pèl els equips siguen nacionals o territorials d’alguna forma i les competicions, internacionals (amb els jocs olímpics pel davant). Alguna connexió entre tecnofília i transnacionalitat? ;)

Eterna Atmosfera zero

Ahir vaig vore per enèsima volta (i per fi en versió original), Atmosfera zero (Outland), el meravellós space western de Peter Hyams. Definitivament, és un dels pocs films que mai em cansaré de vore, gràcies a una perfectament equilibrada i mesurada mescla d’un guió senzill i absorbent, uns diàlegs plens d’enginy i força, unes interpretacions amb una increïble força continguda (meravellosos Connery i Sternhagen), un ritme tranquil però implacable, i un muntatge perfecte sobre una música i un disseny de producció que a penes han envellit. Una altra completa lliçó de cinema per via de la ciència‐ficció.

guifi.net a l’interior de Castelló

Els companys de guifi.net de Castelló per fi han aconseguit unir l’illa que formaven el pobles interiors del nord amb la resta de la xarxa, com anuncien Pau Boronat i Lluís Dalmau. Ha costat molt de temps i esforç, però per fi està fet. L’enhorabona a tothom!

De la globalització a la descomposició

La descomposición no es una consecuencia de la globalización, sino de su estancamiento ante la resistencia de los sectores del poder económico y social dependientes del estado nacional. Resistencia que […] ha sacrificado la cohesión social e impulsado para paliarlo políticas cada vez más autoritarias vestidas, eso sí, de canto identitario al imaginario nacional.David de Ugarte en De la globalización a la descomposición, lectura molt recomanable sobre una de les principals causes d’inestabilitat mundial.

Programari lliure a la «Unipop»

Bones notícies: els cursos d’ofimàtica, disseny gràfic i disseny industrial del curs 2010-2011 de la Universitat Popular de Sagunt faran servir OpenOffice.org i el Gimp, tots dos programari lliure, així que els alumnes podran continuar emprant‐los a casa sense gastar diners ni cometre cap iŀlegalitat.

Regador

El regador del meu terme hauria de ser deportat a Arrakis. >:(

Xarxes socials corporatives a la moda

Lockheed Martin ha alliberat una eina per al foment de xarxes socials corporatives. És bona notícia, i l’aplicació fa l’efecte de poder facilitar certa interacció entre els treballadors, però no entenc per què els missatges que un pot publicar al seu stream han de ser tan i tan breus: així no pot haver una bona deliberació. Aquesta influència del Twitter s’acompanya de comptadors de seguidors al més pur estil dels àlbums de cromos com Facebook. Probablement siga per la moda, però no oblidem que la blogosfera no està (ni molt menys) morta.

Georg i la productivitat

The time I’m most productive working on my projects is when I should really be doing other important stuff. There’s no better incentive than “at least do something productive” in that case…Georg Brandl

La destrucción de Sagunto, IV edició

Després de l’èxit de l’any passat, l’associació Passió per Sagunt torna a presentar La destrucción de Sagunto. La representació tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 d’agost al Teatre Romà de Sagunt. Les entrades (numerades a 12 €, no numerades a 10 €) estaràn disponibles al públic a partir del dilluns 2 d’agost a les llibreries habituals de Sagunt i a Servientrada. Vos hi esperem!

Serveis mínims estivals

Degut a l’espantosament lenta i inestable connexió de què dispose actualment (similar a navegar per la web fa més d’una dècada), durant l’estiu a penes publicaré entrades ni miniposts al blog, amb l’excepció dels articles pertanyents a l’itinerari indià. Mentrestant, si no ho fèieu ja, vos recomane encaridament que seguiu el Correu de les Índies.

Cooperació transnacional

Lectura molt amena, completa i especialment recomanable sobre com construir una comunitat transnacional capaç de sustentar‐se econòmicament en l’actual món globalitzat: Transnational Cooperation: How to Live, Organize and Grow Transnationally.

Tecnofòbia i nacionalisme ciclista

L’episodi d’Alberto Contador i la cadena d’Andy Schleck al Tour de França em preocupa per dos motius: i) la tecnofòbia que relega el factor tecnològic del ciborg ciclista‐bicicleta a quelcom extern (no imagine una situació similar en una carrera de Fórmula 1), i sobretot ii) el nacionalisme victimista que aprofita la menor oportunitat per a mostrar el seu orgull ferit (les repercussions no haurien sigut tantes si ambdós corredors hagueren sigut del mateix país).

Carrer del programari lliure

Via Versvs (gràcies pel nou logo!), una notícia simpàtica: fa poc inauguraren el que possiblement siga el primer carrer dedicat al programari lliure. Atenció a la garlanda de la placa, formada per peus de GNOME :) .

Economia de la vuvuzela

Aprofitant que hui es juga la final del Mundial de futbol, vull recomanar un fenomenal article que David publicà al passat dilluns on posa la història de la famosa vuvuzela com a exemple de la necessària transformació de l’economia xinesa cap a la producció de qualitat, amb mà d’obra preparada, per al consum propi, i de com poden les pimes aprofitar aquesta oportunitat de negoci: La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs

Illes a la Network

Ahir mateix vaig llegir el passatge d’Illes a la Xarxa que cita Manuel al seu blog. La relectura i les seues referències a l’obsolescència dels estats (per no parlar de la seua descomposició) m’ha recordat el memorable discurs interpretat per Ned Beatty a Network (original, en castellà). La visió del guionista Chayefsky és molt preclara tot i que un poc fosca, però supose que a 1976 la democràcia econòmica i la globalització dels menuts encara no es veien vindre. Per cert, Illes a la Xarxa és de 1988. Definitivament, hi ha qui veu el futur.

Prog rock

This is the only music which can take my heart, my soul and my guts.Jean-Pierre Scheck respecte al rock progressiu. Doncs això.

DVD dels Pink Tones a la Joy Eslava

Pink Tones són un grup que es dedica a fer concerts d’homenatge a Pink Floyd. Els vaig vore fa uns anys a València i em va sorprendre l’energia que transmetien, a banda de la mestria interpretativa i la qualitat de l’espectacle. Cada any fan un concert a la sala Joy Eslava de Madrid, i el d’enguany l’han gravat en un DVD estupend que a més a més han posat a disposició del públic. Moltes gràcies, i seguiu així per molt de temps!

L’empreniment segons Bancaixa

Els anuncis de finançament de Bancaixa per als joves emprenedors mostren sempre el mateix patró: algú que inventa de forma individual un producte de qualitats revolucionàries. Semblen obviar que desenvolupar una innovació és un procés costós i a sovint coŀlaboratiu en comunitat, i que les millores solen ser incrementals i basar‐se en allò existent. El pitjor és que em recorda la típica cantinela pro‐patents de l’heròic inventor aïllat que necessita protecció (llegiu monopoli inteŀlectual o patent) per a defensar‐se dels grans.

Sorprenent atac emprant CSS

A partir de l’última actualització de NoScript he descobert Start Panic, una pàgina que efectua contra el navegador del seu visitant un atac basat en els estils CSS dels enllaços visitats que permet a qualsevol pàgina detectar molts dels llocs que l’usuari ha visitat. La pàgina pretén cridar l’atenció dels desenvolupadors de navegadors per a que solventen aquest defecte de privadesa.

Democràcia econòmica: conclusions de la trobada i noves idees

II trobada sobre democràcia econòmica: Mikel Iridoi escriu una completíssima crònica i David una anàlisi detallada de les conclusions. Versvs comentà una proposta per a un basar de democràcia econòmica que ara copsa a un article del seu blog i que David desenvolupa en unes especificacions que en la meua opinió són pràcticament tot el que es necessita per a posar‐se a desenvolupar aquestes eines que permeten crear mercats al voltant de línies d’identitat com la democràcia econòmica.

Donatius a Diaspora

Ale, ja s’ha acabat el termini de recollida de donatius de Diaspora, i els amics han arribat als 200.000 $. El més curiós (i el que volia comprovar) és que —com es pot vore al gràfic adjunt— l’aterratge dels donatius ha sigut suau i els últims tres dies han experimentat un xicotet repunt. Sembla que continua concordant amb la teoria de la ciberturba, però ¿hi ha hagut influència del dia per a abandonar Facebook? Jo diria que un poc sí que s’ha fet notar…