Miniposts

warning: Creating default object from empty value in /home/ivan/vc/git/elvil-drupal/drupal/sites/all/modules/i18n/i18ntaxonomy/i18ntaxonomy.pages.inc on line 34.
Xicotets enviaments susceptibles de formar part de la Xarxa de Miniposts Distribuïda. Dit curt, es tracta d’una alternativa completament distribuïda als sistemes de microblogging com Twitter o identi.ca.

Dues conferències imprescindibles

De les conferències a què he assistit recentment vull destacar‐ne un parell que em semblen completament imprescindibles. Es tracta de la presentació Why Political Liberty Depends on Software Freedom More Than Ever d’Eben Moglen a la FOSDEM i l’apassionant conferència de Douglas Rushkoff al Dia Garum Europa. Darrere d’ambdues una idea comuna d’una vigència i urgència absolutes: la necessitat de recuperar el control sobre les eines tecnològiques que fem servir cada dia per a ajudar‐nos a construir la nostra autonomia en lloc d’alimentar una societat de control que té més mitjans que mai. No vos les perdeu!

P2P lleugeret com una ploma

Tinc Deluged (node BitTorrent escrit en Python) i BlocksNet (node OFF escrit en Ruby) corrent simultàniament al meu venerable iBook G4 que ara fa sis anys. Càrrega màxima del sistema: 30%. Prengueu‐ne nota, emules i freenets del món!

Bob Esponja i la llegenda de Uakti

Sentint Gelo parlar de la llegenda de Uakti en el programa de Sonidos de Pangea dedicat al (molt curiós) grup homònim m’ha vingut al cap aquell memorable episodi de Bob Esponja on un vent estrany bufa a través dels forats de Bob produint un so que encanta les meduses. :)

Syd Barretina vs. Pink Floyd

L’altre dia anàrem (avisats —com no— per Los recuerdos del unicornio) a La cueva del bolero (antic La cara oculta de la Luna) a vore el concert de Syd Barretina. És increïble com un paio amb una simple guitarra acústica i un pedal de delay pot interpretar els Pink Floyd de totes les èpoques i estils i sonar tan bé. La sala estava desafortunadament quasi buida, però almenys així puguérem xerrar amb Jordi (el seu nom real) durant una bona estona i fer‐nos amb l’àlbum The Neanderthal Phyletic Problem del seu altre projecte Ree Khol que sona molt a Pink Floyd (a voltes diria que massa) i és prou interessant. Si teniu l’oportunitat de vore’l en concert, feu‐ho!

Els programes radiofònics de Gelo

Ja fa unes setmanes que Ángel Bereje (Gelo per als amics) porta dirigint i presentant un parell de programes a Radio Farnals. A cada edició de Leit motiv escull un conjunt de cançons que comparteixen un mateix tema comú, mentre que a Sonidos de Pangea punxa música d’arreu del món. Entre cançó i cançó Gelo conta la història dels artistes, de la peça i altres curiositats. Els trobe molt entretinguts i interessants, amb poc que envejar als programes de Radio 3, així que… ¡sort i que n’hi haja molts més, Gelo! :)

Cap al Dia Garum Europa 2011!

Hui embarque cap a Bilbao per a assistir al primer Dia Garum Europa on es presentarà la Garum Fundatio, el projecte més important en què han estat treballant els indians durant l’últim any. Al blog de la Fundatio trobareu la presentació dels ponents (Cerf, Rushkoff, Rucker, Widenius, Cohen i Tobías), que promet que la jornada serà però que molt interessant. Goiri comenta també la història i objectius de la Fundatio (1, 2 i 3).

Pekka Himanen a Madrid

Acabe de llegir a Barrapunto que Pekka Himanen, autor del llibre L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació (que comentí ací fa un temps), estarà demà dijous a la Fundació Telefónica de Madrid. La conferència podrà ser seguida en directe per Internet.

Cthulhu a la parada del bus

L’altre dia anant de matí a l’oficina vaig exclamar sorprès «Fhtagn!» en contemplar res menys que el mític Cthulhu a un cartell d’una parada d’autobús. Després de flipar una estona, vaig veure que es tractava —com no— de La sombra prohibida, la segona part de La herencia Valdemar, el film de J.L. Alemán estrenat en 2010 i inspirat en els relats d’H.P. Lovecraft (amb qui tinc un curiós lligam). La primera peŀli em semblà no molt excitant i poc misteriosa, però ben feta i m’agradà la interpretació. I sobretot m’interessà perquè… ¡a vore qui s’atreveix a fer una peŀli lovecraftiana a Espanya, i damunt sense subvencions! En qualsevol cas només puc dir que jo vull eixe puto cartell. Deu de ser el cartell més cool que he vist en molt de temps… ¡si cool es pot aplicar a un dels Antics!

Freenet, encara no

Freenet és fantàstic, la realització d’una autèntica arquitectura distribuïda sobre Internet, però francament, el processador del meu pobre iBook G4 no és capaç de córrer‐lo. No sé si serà la implementació en el maleït Java o el procés d’anunci (tres dies amb una càrrega mitjana de 4 unitats per a connectar amb només quatre nodes)… potser siga el torn de provar alternatives com Gnunet o coses completament diferents com OFF. Feliç any!

Mezzanine

Plou sobre el sostre de ma casa. Mezzanine, l’àlbum que Massive Attack va traure fa ja més de dotze anys, no ha perdut encara ni un àpex de la seua originalitat, potència i força d’evocació. Pots posar‐te’l a casa i la ment es transporta a ambients obscurs i humits on les coses menudes prenen protagonisme i la profunditat de camp és sempre curtíssima (no podien haver encertat més amb la caràtula). És sorprenent com continua sent protagonista recurrent de manifestacions de la cultura popular com el cinema i la publicitat. No em talle un pèl en dir que es tracta d’un clàssic que els melòmans futurs del rock mantindran al pedestal.

Quantitative Easing

A la llista de Ripple enllaçaren l’altre dia un vídeo que descriu el Quantitative Easing que la reserva federal nord‐americana empra per a controlar la quantitat de diners en circulació, comprant valors (securities) de firmes com Goldman Sachs en lloc de comprar‐les directament del tresor públic, el secretari del qual era director executiu… de Goldman Sachs! Algun economista a la sala? (Una explicació més formal en aquest altre vídeo.)

COICA

Recordeu la nova llei federal que posa tota la força dels EUA sobre Internet al servei dels tsars del copyright per a atacar els punts flacs de la Xarxa a nivell mundial? Bé, ja té nom (COICA) i, per descomptat, ha rebut el vist‐i‐plau governamental unànime.

Concierto de los Pink Tones en el Joy Eslava

El próximo viernes 19 de noviembre a las 21h tendrá lugar en la Joy Eslava el tradicional concierto que los Pink Tones hacen en ella cada año. Los Pink Tones realizan unas interpretaciones exquisitas de los Pink Floyd (podéis verlos en directo en el DVD que publicaron), y en la Joy despliegan todo su espectacular armamento de sonido, luz e intérpretes. Por algún motivo dicen que el de este año será el último en esta sala, ¡así que espabilad y comprad las entradas, que además son baratas!

Concert dels Pink Tones al Joy Eslava

El proper divendres 19 de novembre a les 21h tindrà lloc al Joy Eslava el tradicional concert que els Pink Tones hi fan cada any. Els Pink Tones realitzen unes interpretacions exquisides dels Pink Floyd (podeu vore’ls en directe al DVD que publicaren), i a la Joy despleguen tot el seu espectacular armament de so, llum i intèrprets. Per algun motiu diuen que el d’enguany és l’últim que hi faran, així que espavileu i compreu les entrades, que damunt són barates!

Entrevista als indians

A MyNinjaPlease han publicat una entrevista amb els indians (en anglés) on parlen dels seus inicis, camps de treball, estructura cooperativa, el significat de la comunitat, les visions del món i els futurs, i moltes més coses. Una bona introducció a l’esperit de la filé indiana.

Guia d’arguments contra els «escèptics»

Via Rinzewind, un amanoset recull d’arguments (amb referències, és clar) en resposta de les observacions que els escèptics del canvi climàtic solen emprar. Compte, una cosa és que hi haja un escalfament global causat per l’activitat humana, una altra que això valga d’excusa als que porten intencions més fosques, com els decreixentistes.

guifi.net i el mercat

Com pot una xarxa lliure com guifi.net afavorir la competència i el lliure mercat? Algunes pistes en aquesta presentació, que descriu com guifi.net pot ajudar a la consecució d’alguns punts de l’Agenda Digital Europea per al 2020.

Les noves empreses globals

A Cuando la industria se convierte en commodity, David comenta com la globalització, la cooperació en obert (incloent el programari lliure) i la tecnologia han possibilitat l’aparició de noves formes de producció al si d’empreses i comunitats menudes, normalment situades a països desenvolupats, que s’ocupen del disseny de productes que produeixen a països de baix cost i distribueixen globalment. Un magnífic complement a La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs.

Afavoreix el lliure mercat als rics?

Una economía de libre mercado no es un sistema recomendable desde el punto de vista de los intereses de empresarios y capitalistas. El interés particular de un grupo o de individuos particulares no tiene necesidad de la economía de mercado; es el bienestar general el que lo necesita. No es cierto que los defensores de la economía de mercado sean defensores de los intereses egoístas de los ricos. Los intereses particulares, de los empresarios y de los capitalistas invocan el intervencionismo para protegerse de la competencia de individuos más eficientes y activos. El libre desarrollo de la economía de mercado debe tutelarse no por el interés de los ricos, sino por el de todos los ciudadanos.Rafael Herrera al seu llibre Adiós al orden, citat per Gonzalo Martín a ¿Qué parte de la expresión “televisión pública” no se entiende?, un article molt recomanable.

La mala situació de l’educació a Espanya

Demolidora anàlisi (amb xifres) de José Ignacio Goirigolzarri sobre la situació de l’educació a Espanya: alt abandó, desaprofitament de l’increment pressupostari per alumne causat per la baixa natalitat, inadequació dels perfils dels titulats universitaris a la demanda del mercat (impressionant el gràfic que mostra l’excés d’advocats i administradors d’empresa i la manca d’estudiants tècnics)… Cal llegir‐lo.

Universalismo, supervivencia y serenidad

Comenta Biankabajo un magnífico artículo— que afrontar la realidad desde el universalismo debilita la resiliencia y dificulta la defensa. David escribe también que la autonomía de la comunidad implica no seguir los llamados del universalismo que siguen el juego a la descomposición y evitan poder cuidar de los propios y del entorno. Efectivamente, cuando atacan a los tuyos y tu reacción es defender cosas abstractas, no estás defendiendo a los tuyos en absoluto, que son —a diferencia de los conceptos— los que sufren de veras (o realmente no sientes que sean los tuyos, que es otro asunto).

Universalisme, supervivència i serenitat

Comenta Biankasota un magnífic article— que afrontar la realitat des de l’universalisme debilita la resiliència i dificulta la defensa. Alhora, David escriu que l’autonomia de la comunitat implica no seguir les crides de l’universalisme que fan el joc a la descomposició i eviten tenir cura dels propis i l’entorn. Efectivament, quan ataquen els teus i la teua reacció és defensar coses abstractes, no estàs defensant els teus en absolut, que són —a diferència dels conceptes— els que pateixen de veres (o realment no sents que siguen els teus, que és un altre assumpte).

Traduccions i supervivència lingüística

Algú es sorprenia durant una conversa de que cert programari haguera sigut traduït abans al català que al castellà, i (en to de broma, supose) justificava açò per l’alerta que els catalanoparlants senten front a l’extinció de la seua llengua. Immediatament vaig pensar en tots aquells que em consideren nacionalista per expressar‐me en català. Seria més agradable que deixaren de fer‐se palles mentals i comprengueren que molts (la majoria, supose) simplement provem de fer un ús normal de les diferents llengües en què ens expressem, i això inclou l’ús en l’ordinador. I ara, vaig a continuar amb la traducció de les coreutils.

Programació i imperialisme

Ahir vaig sentir que programar en anglés perquè un llenguatge de programació tenia problemes amb els caràcters accentuats era cedir a l’imperialisme. Sense entrar a valorar l’adequació tècnica o política d’escollir un idioma o un altre per a programar, el que em sembla exagerat és suposar un propòsit imperialista a un llenguatge de programació per no posar fàcil desenvolupar en idiomes diferents de l’anglés. La navalla d’Occam em fa més versemblant tirar‐li la culpa a les dificultats tècniques, la peresa, les mires curtes o la manca de reflexió. A voltes tendim a donar a les coses més significat del que tenen.

Dues conseqüències dels monopolis inteŀlectuals

Hui vull destacar dues conseqüències negatives del monopolis inteŀlectuals: en la part del copyright, la Biblioteca del Congrés dels EUA confirma com aquest fa legalment impracticable la preservació bibliogràfica de pràcticament qualsevol obra; en la part de les patents, l’inventor del grafé (premi Nobel de física de 2010) relata per què va preferir no patentar‐lo. Molt més profitós per a la societat és el coneixement lliure!

Feliç any nou!

Ahir es celebrà a les Índies el dia de la Fides (el compromís amb la paraula donada), i tots férem, carregats amb julivert (símbol de resiliència) una visita al monestir de Santa María de Huerta. Els monjos aŀlucinaren amb les similituds que apareixen a les vides comunitàries d’indians i frares. Hui celebrem el dia de les Índies, l’aniversari de la seua fundació. Vuitè aniversari i comença el novè any, així que… feliç any nou als indians!

Fabricació personal lliure, més a prop

Makerbot acaba de llançar la seua última impressora 3D personal a un preu de només 1225 dòlars (via). A banda de ser encara més barata que la que comentava Versvs l’altre dia, aquesta disposa d’especificacions lliures i un sistema per a produir còpies en sèrie de forma desatesa. La fabricació personal per a artesans (el fabbing), un passet més a prop.

La P2P Foundation s’interessa pel neovenecianisme

Michel Bauwens i la P2P Foundation han començat a interessar‐se pel neovenecianisme dels indians. En vista d’aquesta entrevista a Bauwens, s’acosta una conversa realment interessant, ja que parla de conceptes molt relacionats amb els que ciberpunks i indians han vingut desenvolupant. Algunes coses (com la relació entre mercat i producció inteŀlectual entre parells) no m’acaben de quedar clares, mentre que altres com el crowdsourcing resulten molt prometedores.

Intel i les CPU mangonejables

Intel ha llançat una sèrie de processadors que inclouen certes funcions blocades que l’usuari pot habilitar pagant a Intel un extra per a obtenir un programa que les active (ben explicadet a Ars Technica —via Versvs). Es pot enfocar com a generació artificial d’escassesa, però també com a una forma de simplificar la producció (un sol model, el de més alt nivell) oferint encara preus assequibles a qui no vulga pagar el processador més car. En qualsevol dels casos, és especialment preocupant que un programa puga inhabilitar funcions del processador: d’això al Trusted Computing i la inhabilitació remota d’equips per qualsevol motiu que Intel considere oportú només va un pas. I ja sabem com les gasta Intel amb el DRM.

Pere, The Wire i l’Org mode

The Wire és a les sèries el que l’Org-mode és als outliners.Pere Quintana. Definitivament, he de veure eixa sèrie…