Una economía de libre mercado no es un sistema recomendable desde el punto de vista de los intereses de empresarios y capitalistas. El interés particular de un grupo o de individuos particulares no tiene necesidad de la economía de mercado; es el bienestar general el que lo necesita. No es cierto que los defensores de la economía de mercado sean defensores de los intereses egoístas de los ricos. Los intereses particulares, de los empresarios y de los capitalistas invocan el intervencionismo para protegerse de la competencia de individuos más eficientes y activos. El libre desarrollo de la economía de mercado debe tutelarse no por el interés de los ricos, sino por el de todos los ciudadanos.
—Rafael Herrera al seu llibre Adiós al orden, citat per Gonzalo Martín a ¿Qué parte de la expresión “televisión pública” no se entiende?, un article molt recomanable.
- Librem 5: a security and privacy focused GNU/Linux smartphone
- En la nueva ofensiva contra la neutralidad de la red, cada euro que gastas apoya algo, ¿sabes bien qué estás apoyando?
- No, el problema de los contadores eléctricos inteligentes no es la radiación que emiten
- Economía colaborativa, tener la audacia de vender lo que ningún otro hombre ha vendido antes
- SAX 2017, els dies 26 i 27 d'agost a Valls
El libre mercado y felicidad
Ei Ivan!
El libre mercado beneficia a los empresarios y trabajadores que son más eficientes y activos. Vale.
Pero que pasa con empresarios y trabajadores que no son tan buenos? Han de ser destruidos sin más? El empresario rico aún puede protegerse con el dinero que tenga, pero que pasa con el trabajador pobre y poco eficiente? A ese quien le ayuda? El libre mercado?
Desde aquí reclamo el derecho humano a equivocarse, a ser ineficiente y a ser feliz! Si seguimos los mandamientos del mercado acabaremos siendo máquinas al servicio de los índices del mercado como el PIB, en vez de hacer más caso a índices como el HPI :)
Treballa en allò que domines
Si no ets bo en alguna cosa, millor no treballes en ella. A més a més, segons estudis (p.ex. Martin Seligman, citat per Punset a El viaje a la felicidad), si no exercites allò que millor domines acabaràs sent prou infeliç, així que per a ser feliç millor aprén com ser bo en allò que t’agrada. Ser feliç no té res a vore amb ser ineficient.
Quan la persona pobra millora la seua preparació és justament quan comença a poder fer‐se un lloc al mercat: en la visió macro açò correspon als països pobres que (com Taiwan) s’obren lloc al mercat global. Però açò només és possible si les barreres d’entrada són baixes i no hi ha proteccionisme que, mira tu per on, sí defensa als més ineficients. Però no solen ser els xicotets jugadors sinó els grans jugadors que ja estan establerts des de fa temps amb l’ajuda dels estats.
Si el que pretens és viure sent ineficient continua demanant a les portes dels estats i les grans corporacions (i que tingues sort, perquè no estan per la feina). Nosaltres els menuts no disposem dels recursos necessaris per a subvencionar el teu estil de vida.
Yo puedo ser muy eficiente,
Yo puedo ser muy eficiente, el problema es cuanto tiempo puedo aguantar ese nivel exigencia, igual que un coche de formula1. Puedo dedicarle muchas horas a mi trabajo, preocuparme más pero en algún punto mi nivel de estrés hará que mi felicidad caiga en picado y el motor se estropee.
Los individuos que tienen mejores curvas de estrés y más especialización ganarán en la competencia del libre mercado y ser cargarán a los demás. Los individuos menos eficientes (la gran mayoría) intentarán mejorar su rendimiento para alcanzarlos y entrarán en la zona de estrés, y dejarán de ser felices. Al final en el mejor de los casos acabarán optando por trabajos menos cualificados y todo acabará siendo un bonito Mundo Feliz. En el peor no quiero ni imaginarmelo...
Con lo de ineficiente me refiero al derecho de poder vivir sin apretar el acelerador, de vivir de forma relajada sin el estrés de competitividad que nos inculca el libre mercado. Por qué tenemos que ponernos al nivel de competitividad de los chinos?
Y sobre lo del proteccionismo es verdad que igual se debería aplicar al revés, para favorecer a los países en desarrollo. Pero que se fuera ajustando a medida que las economías se acercan. Pero las grandes corporaciones que favorecen ese proteccionismo injusto no creo que se conviertan de la noche a la mañana en ONG's.
Keep writing!
Canx.
Ineficiències
Canx, no és necessari ser sobrehumà per a adquirir l’eficiència necessària que et permeta competir. Com deia, les grans corporacions i els monstres dels media són enormement ineficients en els seus models de negoci (basats en la generació artificial d’escassesa i les barreres d’accés altes), el que ocorre és que els han blindat juntament amb els estats mitjançant monopolis com la propietat inteŀlectual per a que la resta no puga competir amb ells.
No crec que valga la pena, en el mercat actual, arribar al nivell d’estrés que comentes per a ser el millor de la teua categoria. Donat que el mercat és molt canviant, és millor dedicar l’esforç suficient per a controlar (posem) el 80% del teu camp, perquè aviat caldrà adaptar‐se als canvis i guanyar control en un nou camp. Per això formar part d’una comunitat diversa augmenta les possibilitats de sobreviure i adaptar‐se a nous negocis.
I no cal proteccionisme per als països en desenvolupament (que acabaria donant lloc a noves injustícies) ni que cap corporació es transforme en ONG. El que cal és donar a tothom l’oportunitat de participar i competir en l’economia en igualtat de condicions. És a dir, mercat lliure.
Bueno, a parte de que las
Bueno, a parte de que las grandes corporaciones se hayan blindado a través del gobierno aprovechándose de su poder (que creo que es una consecuencia natural del desequilibrio que crea el libre mercado, ya que no se establecen unos límites a la cantidad de poder que se puede acumular) tampoco creo que sea fácil en condiciones iniciales de libre mercado competir si no es aprovechando las migajas que dejan los grandes.
Por ejemplo, como van a competir los pequeños por muy eficientes que sean frente a esto?
Espero que encontreis una manera de hacer frente a esta situación para que el trabajador no esté siempre tan desprotegido. Mediante cooperativas, files o lo que sea! Suerte!
Lliure mercat
Justament l’absència de lliure mercat provoca el desequilibri que anomenes! La seua presència és la que, permetent l’entrada de nous jugadors, equilibra la balança de poder. El que hi ha ara no és lliure mercat, sinó més bé un capitalisme d’amigots matingut gràcies als estats que dificulta que els menuts entren a competir amb els grans. Per exemple, emetre televisió o ràdio a Internet no està subjecte a les limitacions de la TV tradicional, però l’estat vol que empreses menudes no puguen competir amb els grans posant restriccions similars a la Xarxa (i.e. generació artificial d’escassesa). I, per cert, només en les molles que de moment deixen els grans ja hi ha moltes possibilitats (has sentit parlar de la llarga cua i dels mercats ninxol?).
I efectivament, la filé i altres formes de comunitat real (no imaginària com la nació) són necessàries per a que la persona tinga un entorn de protecció, en lloc de l’individualisme rampant que promou l’actual sistema, que deixa la persona indefensa front als grans.